El Temps

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesEl Temps

Modifica el valor a Wikidata
Tipus revista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llengua catala Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici 1984 Modifica el valor a Wikidata
Gerent/director Manuel Lillo i Usechi Modifica el valor a Wikidata
Lloc de publicacio Valencia , Barcelona i Palma Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Tema magazin d'actualitat Modifica el valor a Wikidata
Editor Eliseu Climent i Corbera Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
ISSN 1130-8060 Modifica el valor a Wikidata
OCLC 801837924 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web eltemps.cat Modifica el valor a Wikidata
Facebook: eltempscat Twitter (X): eltemps_cat Modifica el valor a Wikidata

El Temps es un setmanari de politica i cultura editat a Valencia per Edicions del Pais Valencia des de 1984 . N'es editor Eliseu Climent . [1] Te redaccions a Barcelona , Valencia i Palma . El 2001 va arribar a un tiratge de 25.000 exemplars. Des de juliol de 2017 el seu director es Manuel Lillo . [2]

≪ Tenim una revista setmanal d'informacio general, d'abast gairebe nacional i amb pretensions. Ser una revista normal en un pais normal. O sigui, allo que, les persones dedicades a l'especulacio angelica, les desanima tant, i que en diuen un peix que es mossega la cua: no hi ha pais normal sense informacio normal i no es pot fer informacio normal sense un pais normal. ≫
? Ramon Barnils, [3]

Historia [ modifica ]

Inicis [ modifica ]

Eliseu Climent, fundador i editor del setmanari El Temps

El setmanari es va fundar a Valencia l'abril de 1984, convertint-se en el primer mitja despres de la transicio que tenia l'objectiu de vertebrar la comunicacio als Paisos Catalans. El seu principal impulsor i editor fou Eliseu Climent , pero tambe hi participaren personalitats com Joan Fuster . Un dels objectius inicials del projecte era fer un mitja d'informacio general normal, on es pogues accedir a actualitat, economia, politica, cultura en llengua catalana, amb l'objectiu de col·laborar al proces de normalitzacio linguistica . [4] Es per aixo que els seus impulsors van intentar evitar al maxim la vinculacio amb cap simbologia ni posicionament politic determinat, per evitar posicionar el projecte amb cap ideologia determinada. [5] Cal recordar que nomes feia un any que s'havia aprovat la introduccio del valencia a les escoles del Pais Valencia, l'objectiu del projecte era esdevenir normal sent conscients que l'escenari era desfavorable. [6] Per aixo es va centrar en la informacio general en catala, on es podrien llegir tematiques locals, internacionals, d'economia, esports o de gastronomia, entre d'altres. [7]

El numero 0, publicat a principis d'abril de 1984, tenia un preu de 125 pessetes, i duia un subtitol que deia ≪Setmanari independent d'informacio general≫ En aquest primer pilot hi van col·laborar personalitats com Ferran Torrent , Joan Fuster, Isabel-Clara Simo , Quim Monzo , Manuel de Pedrolo , Manuel Vazquez Montalban , Vicent Ventura o Ramon Barnils , entre altres, que tractaven diverses tematiques relacionades amb la politica, musica, societat i economia. [8] El numero 1 es publicaria el 28 de maig de 1984, i durant el primer any es van publicar 52 numeros, fins que l'edicio del 17 de juny de 1985 anunciava en portada el primer aniversari. Durant els primers anys va fer un parell de demandes de financament participatiu entre els seus subscriptors. [9] El projecte va continuar la seva intencio de ser un setmanari generalista, tot i que va marcar una certa linia editorial establint una critica forca continuada contra l'auge del blaverisme al Pais Valencia. [10] Destaca la traduccio d'articles de mitjans de referencia internacional, com el Der Spiegel o el The New Yorker . [11]

Consolidacio [ modifica ]

Durant la segona meitat de la decada de 1980 el projecte es va consolidant progressivament i n'agafa cert dinamisme. Comenca a fer numeros especials on es tracten temes d'economia mundial, i personalitats com Joan F.Mira, Ramon Barnils o el mateix Joan Fuster van marcant progressivament el corpus ideologic del magazine . [12] El setmanari pero, incloia punts de vista de persones properes a diversos partits politics, incorporant articles d'opinio de membres d' Alianza Popular , del PSOE , de CiU , de la UPV o d' ERC . [13] En referencia a actes de lluita armada, la revista va condemnar clarament les accions tant d' ETA com de Terra Lliure . Durant aquesta epoca va mostrar una linia editorial de caracter catalanista, democrata, plural i pacifista. [14]

Anys 1990 [ modifica ]

Durant aquest periode es van produir diversos esdeveniments que marcarien el futur dels Paisos Catalans, aixi com d'altres a escala mundial. L'auge del Partit Popular al Pais Valencia, exemplificat amb l'arribada de Rita Barbera a l' alcaldia de Valencia i l'ascens d' Eduardo Zaplana com a home fort a la Generalitat Valenciana , el Pacte del Majestic i el Pacte de progres a Balears van marcar la vida politica de la decada. [15] El 1991 va promoure activament la celebracio del 500e aniversari de la publicacio del Tirant lo Blanch , amb una serie de suplements monografics. [16] Fins i tot en va fer un anunci de llancament que recordava a pel·licules com Excalibur , [17] fet per l'agencia de publicitat de Lluis Bassat . [18] El 1992 questiona la idoneitat de la celebracio del 500e aniversari de l'arribada de Cristofor Colom a l' illa de Sant Salvador [19] i van reclamar la catalanitzacio dels Jocs Olimpics a Barcelona per mostrar una imatge catalana al mon. El mateix any va morir Joan Fuster, un dels principals promotors del projecte i amb el qual la revista estava forca alineada ideologicament. Durant aquest periode el catalanisme del projecte es veu reforcat, i es deixa alhora el pluralisme per a altres tematiques (per exemple, alguns autors critiquen el regim cuba i d'altres defensen la rebel·lio zapatista ). [20] A mitjan decada de 1990, sota l'impuls de Vicent Partal i amb el suport de la Universitat Politecnica de Catalunya , va ser un dels primers mitjans de comunicacio en catala amb presencia a internet . [21] [22]

Per una altra banda, el creixent posicionament contra les politiques del govern popular d'aquella epoca van arribar a provocar que el Govern de la Generalitat Valenciana cancel·les totes les subvencions publiques al mitja. [23] Per fer-ho, van intentar declarar que la revista era "lesiva per a l'interes public", presentant-la al Consell Juridic Consultiu de la Comunitat Valenciana, organ llavors presidit per Emilio Attard , Vicente Cunat Edo , Miguel Mira Ribera, Miguel Pastor i Luis Fernando Saura . Alguns alcaldes valencians del PP tambe van cancel·lar les subscripcions a la revista. [24] Dins d'aquesta linia, el Popular tambe tallaria les emissions de Televisio de Catalunya al Pais Valencia. La revista tambe fou critica amb mitjans com Canal 9 , Las Provincias o ABC , que considerava premsa nacionalista espanyola. [25]

Durant els darrers anys del segle es va accentuar la linia editorial catalanista. Destaquen la defensa del llegat de Joan Fuster, el suport al PSIB de Francesc Antich , el pacte de progres a les Balears i la progressiva perdua de suport a Convergencia i Unio. Durant aquests anys un dels historics de la revista, Joan F. Mira , es va presentar com a cap de llista a les eleccions generals amb el Bloc , pel que es va produir una identificacio entre El Temps i el Bloc Nacionalista Valencia forca clara. [26] El 2 de juny de 1999 es va celebrar el 15e aniversari de la revista amb un petit acte a Valencia. En aquesta epoca el tiratge oscil·lava entre els 15.000 i els 20.000 exemplars. [27]

Anys 2000 [ modifica ]

Els primers anys del segle XXI es veuen marcats per un escenari advers, els atemptats de l'11 de setembre de 2001 , la intervencio espanyola en la invasio de l'iraq , el desgast de Convergencia, la majoria absoluta de Francisco Camps i Jaume Matas , respectivament. [28] Durant aquesta epoca tambe destaca el suport al projecte de creacio d'una futura agencia catalana de noticies o d'un centre d'estudis sociologics, vistos com a institucions que permetessin vertebrar informativa i politicament els territoris de parla catalana. [29] L'any 2000 va presentar un nou suplement d'economia. [30] El 2001 moriria de cancer Ramon Barnils, un dels periodistes historics de la casa, vinculat al projecte des dels seus inicis. Personalitats com Pere Gimferrer , Biel Majoral , Pau Riba , Josep Maria Sole i Sabate i Victor Alexandre li dedicarien columnes o textos a la revista. [31] Poc despres la revista convocaria el Premi de periodisme d'investigacio Ramon Barnils . [32]

El Temps va mantenir el seu compromis catalanista. En l'ambit del Principat, es va apropar progressivament a ERC, degut al pacte PP-CiU. Al Pais Valencia l'enemistat amb el PP i la figura d'Eduardo Zaplana es cada vegada mes evident, [33] sobretot arran de la cancel·lacio de subvencions, fins tal punt que va a arribar a demanar el vot temporal pel PSPV per evitar l'acces de Zaplana a la presidencia de la Generalitat valenciana. En el cas de les Balears es va defensar de forma bastant evident el Pacte de Progres que governaria entre 1999 i 2003. [34] El director Jordi Fortuny va deixar el carrec del juny de 2001 i posteriorment el carrec va ser assumit de manera informal per diversos interinatges. El 2003 arribarien al numero 1.000, i es va celebrar amb un acte al Foment de les Arts Decoratives de Barcelona, amb intervencions del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol ; l'editor, Eliseu Climent; la degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya , Montserrat Minobis ; el president del FC Barcelona, Joan Laporta , i el dissenyador Claret Serrahima . [35]

Rellancament [ modifica ]

Anys despres, el 9 de maig de 2012 la revista anuncia que deixava de vendre's en quioscos per a distribuir-se exclusivament a subscriptors . [36] [37] A l'octubre de 2012 el seu llavors director temporal, Vicent Sanchis , va afirmar que el setmanari tornaria a la venda a mitjan octubre, [38] i que intentaria recuperar la tirada, llavors de 8.000 exemplars. [39] Es va rellancar el projecte, creant una nova empresa editora, passant de ser Edicions del Pais Valencia, SA a Espai de Comunicacio, SA. [40] Aquesta nova empresa compta amb un consell editorial integrat per Joan Francesc Mira , Magda Oranich , Joan Manuel Tresserras , Salvador Cardus , Josep Vicent Boira i Ramon Folch . Entre els accionistes hi havia Jordi Pujol, Antoni Mayor, Antoni Serra Ramoneda ; Jacques Font i Alexandre Forcades, i els periodistes Miquel Calcada i Monica Terribas , entre d'altres. Pel que fa a entitats, tambe en van formar part la Universitat d'Alacant , la Cambra de Comerc de Tortosa i l' Institut d'Estudis Catalans . [41]

Per celebrar el 30e aniversari, la revista va reunir en una entrevista conjunta a Jordi Pujol , Joan Lerma i Gabriel Canellas . [42] Per celebrar el numero 1.500 el 2013 es va fer una edicio especial de col·leccionista. [41]

Durant aquest periode tambe va fer seguiment del tancament de RTVV . [43]

Actualitat [ modifica ]

La redaccio de Valencia, a l' Octubre Centre de Cultura Contemporania .

El 15 de marc de 2017 Borja Vilallonga fou nomenat nou director del setmanari. [44] Des de finals de juliol de 2017, el nou director es Manuel Lillo.

El Temps de les Arts [ modifica ]

El maig del 2018 El Temps va posar en marxa la revista en linia El Temps de les Arts , una obra que va neixer com el ≪continuador espiritual≫ de l'anterior revista bimestral El Temps d'Art , que va arribar a publicar 35 numeros entre els anys 2002 i 2008 i va obtenir el Premi ACCA de la critica d'art 2005 a la millor publicacio.

Amb actualitzacio d'articles gairebe diariament, El Temps de les Arts cobreix practicament tots els camps de la cultura i inclou critica d'exposicions, d'obres de teatre i concerts, a mes d'articles de fons per destacats autors de tots els ambits, com ara Andreu Gomila, Pilar Parcerisas, Eduard Fontbona, Damia Amoros o Pere Antoni Pons.

A partir del novembre de 2019 ha apostat per crear un ambit de discussio i critica d'arquitectura amb contribucions setmanals de diversos arquitectes, com ara Jaume Prat, Jelena Prokopljevi? o Enric Massip-Bosch.

L'any 2020 el mitja convocava els I Premis Temps de les Arts en: arts esceniques, musica, arquitectura i patrimoni. On han concorregut mes de 500 candidatures.

La revista enten la unitat de la llengua catalana com a comuna a tots els Paisos Catalans. Des dels seus inicis s'ha basat en els criteris cientifics a l'hora de defensar la unitat de la llengua i ha donat suport a les propostes que han garantit aquesta unitat. Per una altra banda, tambe ha promogut tots aquells projectes que ajudessin a impulsar o normalitzar l'us de la llengua [45] o a identificar els trets que uneixen els territoris de parla catalana, sempre respectant totes les propostes politiques que defensessin la llengua, independentment de la seva visio mes conservadora, autonomista o independentista. [16]

Col·laboradors destacats [ modifica ]

Directors [ modifica ]

Premis i reconeixements [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ El Temps ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  2. ↑ ≪ Manuel Lillo, nou director d'El Temps ≫. El Temps.
  3. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 967 .
  4. ↑ Lillo i Usechi, 2016 , p. 12.
  5. ↑ Burki , Yvette; Partzsch , Henriette. Redes de comunicacion: Estudios sobre la prensa en el mundo hispanohablante (en castella). Frank & Timme GmbH, 2016-05-27. ISBN 9783732901296 .  
  6. ↑ Llei d'Us i Ensenyament, 1983
  7. ↑ Perez Benlloch , J. J. ≪ La proeza editorial de la revista 'El Temps' ≫ (en castella). El Pais , 26-10-2003.
  8. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 41 .
  9. ↑ Comunicacio , Societat Catalana de. Gazeta . Institut d'Estudis Catalans.  
  10. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 47 .
  11. ↑ Lillo i Usechi, 2016 , p. 14.
  12. ↑ Lillo i Usechi, 2016 , p. 86.
  13. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 173 .
  14. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 221 .
  15. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 236 .
  16. ↑ 16,0 16,1 Lillo i Usechi, 2016 , p. 17.
  17. ↑ Guzman , Josep-Roderic; Verdegal , Joan Manuel. Memoria, escriptura i imatge . Universitat Jaume I, 1996. ISBN 9788480210836 .  
  18. ↑ Morant , Ricard; Prats , Miquel Penarroya i. Llenguatge i cultura: per a una ecologia linguistica . Universitat de Valencia, 1995. ISBN 9788437018423 .  
  19. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 243 .
  20. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 527 .
  21. ↑ ≪ Internet i mitjans digitals ≫. Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l' original el 9 d’octubre 2013. [Consulta: 1r maig 2013].
  22. ↑ ≪ Catalunya, laboratori de creacio i innovacio ≫. Culturcat (Generalitat de Catalunya). Arxivat de l' original el 5 de novembre 2013. [Consulta: 16 juliol 2013].
  23. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 601 .
  24. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 604 .
  25. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 700 .
  26. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 698 .
  27. ↑ Bono , Ferran ≪ "El Temps" cumple 15 anos con el proposito de "no perder la identidad" ≫ (en castella). EL PAIS , 03-06-1999.
  28. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 749 .
  29. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 763 .
  30. ↑ associats , Partal, Maresma i ≪ El Temps presenta un nou suplement d'Economia ≫. VilaWeb.cat .
  31. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 791 .
  32. ↑ associats , Partal, Maresma i ≪ 'El Temps' convoca el premi de periodisme d'investigacio Ramon Barnils ≫. VilaWeb.cat .
  33. ↑ Soler , Vicent ≪ Tribuna | Entre Zaplana y Eliseu caben mas valencianos ≫ (en castella). El Pais , 10-05-2000.
  34. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 962 .
  35. ↑ associats , Partal, Maresma i ≪ El setmanari 'El Temps' arriba als 1.000 numeros i entra a internet a traves de VilaWeb. ≫. VilaWeb.cat .
  36. ↑ ≪ El setmanari El Temps s'acomiada dels quioscos i nomes arribara als subscriptors ≫. 324.cat , 09-05-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  37. ↑ ≪ El Temps desapareix dels quioscos ≫. Raco Catala , 09-05-2012. [Consulta: 9 maig 2012].
  38. ↑ associats , Partal, Maresma i ≪ Vicent Sanchis: 'La idea inspiradora del Temps es completament valida avui' ≫. VilaWeb.cat .
  39. ↑ Serra , Montserrat ≪ Vicent Sanchis: 'La idea inspiradora del Temps es completament valida avui' ≫. VilaWeb.cat , 16-10-2012.
  40. ↑ Levante-EMV . ≪ Eliseu Climent deja de ser propietario de ≪El Temps≫ y Pujol entra de accionista - Levante-EMV ≫. [Consulta: 5 maig 2017].
  41. ↑ 41,0 41,1 ≪ Un especial 'de col·leccionista' per celebrar el numero 1.500 del setmanari El Temps ≫. VilaWeb.cat , 12-03-2013.
  42. ↑ Castellvi Roca , Albert ≪El Temps, trenta anys reivindicant la unitat de la llengua≫. Diari Ara , 25-05-2014 [Consulta: 28 maig 2014].
  43. ↑ Felici , Javier Marzal; Castillo , Jessica Izquierdo; Ripolles , Andreu Casero. La crisis de la television publica: El caso de RTVV y los retos de una nueva gobernanza (en castella). Universitat de Valencia. ISBN 9788437096308 .  
  44. ↑ ≪ Borja Vilallonga, nou director del setmanari El Temps ≫. dBalears , 15-03-2017. Arxivat de l' original el 2017-03-18 [Consulta: 17 marc 2017].
  45. ↑ Actes de les Jornades sobre Normes i Normalitzacio Linguistica: Castello de la Plana, 17-19 desembre de 1992 : 60e aniversari de les Normes de Castello . Universitat Jaume I, 1994. ISBN 9788480210348 .  
  46. ↑ Lillo i Usechi i 2016, 60 .
  47. ↑ Serra , Maria Josep ≪ Entrevista | “Las instituciones estan repletas de mediocres” ≫ (en castella). EL PAIS , 04-04-2017.
  48. ↑ ≪ Miquel Alberola, nuevo delegado de EL PAIS en la Comunidad Valenciana ≫ (en castella). El Pais , 30-09-2014.
  49. ↑ Admin . ≪ Perez Moragon, Francesc ≫. [Consulta: 4 maig 2017].
  50. ↑ ≪ El periodista Jordi Fortuny deixa la direccio del setmanari 'El Temps' ≫. Vilaweb, 21-06-2001. [Consulta: 5 maig 2017].
  51. ↑ ≪ Nou director al setmanari El Temps ≫. Vilaweb. [Consulta: 5 maig 2017].
  52. ↑ associats , Partal, Maresma i. ≪ Enric Rimbau, nou director del setmanari 'El Temps' ≫. Vilaweb, 25-11-2009. [Consulta: 5 maig 2017].
  53. ↑ ≪ CATALUNYA.-'El Temps', 'El Vallenc' y Nacio Digital, mejores publicaciones en catalan del ano ≫. La Vanguardia .

Bibliografia [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: El Temps
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=El_Temps&oldid=31938669 ≫