Catalans

Tipus	poblacio humana i nacio
Llengua	Catala
Religio	Cristianisme (majoritariament Catolicisme ), agnosticisme i ateisme
Eponim	Catalunya
Grups relacionats	catalanofons ( nord-catalans , andorrans , valencians , mallorquins , eivissencs , menorquins , franjolins , algueresos , formenterers ), aragonesos , occitans , pied-noir
Geografia
Originari de	Catalunya (Espanya) , Pirineus Orientals (Franca) i Sardenya (Italia)
Estat	Espanya , Franca , Andorra i Italia
Regions amb poblacions significatives
Espanya
Catalunya	7.739.758
Pais Valencia	5.051.250 [1]
Illes Balears	1.173.008 [2]
Franca
Catalunya Nord	440.885
Andorra	31.000
Italia	22.000
Altres paisos
Argentina	179.000
Mexic	54.000
Alemanya	49.000
Venecuela	5.700
Uruguai	1.817 [3] [4]
EUA	1.738
Equador	850

Els catalans son una nacio europea , pirinenca i mediterrania que te les seves arrels als Pirineus orientals ^[5] i territoris adjacents. Historicament, es consideren com a catalans els individus de parla catalana ^[6] que, generalment, son originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Paisos Catalans . A partir del segle  xv es va generalitzar l'us del gentilici de valencia , ^[7] tant per la llengua com pels habitants del Pais Valencia , i molt mes tard el gentilici de mallorqui per als oriunds de Mallorca , aixi perdent-se la unitat del gentilici catala i la consciencia de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successio . ^[8]

Al comencament del segle XX el moviment catalanista va propugnar la recuperacio de la generalitzacio del gentilici catala comu, malgrat la regionalitzacio del gentilici al Principat i de les reticencies sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del Pais Valencia . Academicament es va superar la polemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes ( catala ), mentre que en l'ambit politic determinats sectors intenten (especialment des de la transicio democratica) de promoure la disgregacio. ^[8] Aixo no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l' Institut d'Estudis Catalans , catala es la persona natural de Catalunya o dels Paisos Catalans. ^[9]

Etimologia [ modifica ]

El mot catala/-ana es el gentilici de Catalunya . La seva etimologia es incerta i oberta a interpretacions. La teoria mes acceptada es que fa referencia al terme castla o catla , mot que guardaria relacio amb el governador d'un castell, en frances chastelain i chatelain , en occita chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals, pronunciat "castela"), en espanyol castellano . Amb l'addicio del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia , que significaria terra de castells. ^{[10] [11]} D'acord amb aquesta teoria, el terme castella en seria homoleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prove de "Gotholandia" es a dir la terra dels gots ; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catala (o fins i tot, la peninsula Iberica) com a Gotia . Altres teories suggereixen que prove d'un mitic princep alemany, Otger Catalo , o del mot laketani , tribu que habitava les terres del que avui son el Valles i el Barcelones , i que per influencia italiana va evolucionar a katelans i d'aqui a catalans . ^[12]

La primera referencia documental del terme Catalunya apareix en la Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus , una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113 - 1114 contra Madina Mayurqa cabdellada per l'arquebisbe de Nica Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona . Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona com ≪ Dux Catalanensis ≫, al seu territori com a ≪ Catalania ≫, i als seus homes com a ≪ Catalanenses ≫. Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula ≪catala≫ i ≪Catalunya≫, aixi com tampoc s'enten perque apareix primer en un document pisa i no en la propia documentacio catalana.

Segons una enquesta duta a terme el juny del 2022 de l'enquestadora "Enquestes de Catalunya: #CatalunyaElects" el 60,7% dels ciutadans de Catalunya s'identifiquen nacionalment com a catalans. ^[13]

Definicio [ modifica ]

En definir els catalans, com qualsevol grup huma, cal distingir entre diversos significats en us:

Catalans de llei o ciutadans de Catalunya [ modifica ]

En un sentit legal i segons la legislacio espanyola vigent, els catalans son els residents (empadronats) a la Comunitat Autonoma de Catalunya . Segons l'Enciclopedia Catalana, els membres de qualsevol grup huma poden ser considerats catalans si tenen el veinatge administratiu en qualsevol municipi de Catalunya . ^[14] Pero l'Estatut d'Autonomia de Catalunya especifica que, a mes d'empadronats, han de tenir la nacionalitat espanyola. ^[15] Les xifres de la Generalitat de Catalunya indiquen que en 2009 hi havia 6.286.141 censats de nacionalitat espanyola i 7.475.420 censats en total. ^[16]

Estatus juridic [ modifica ]

Juridicament els catalans tenen la ciutadania o nacionalitat espanyola ^[17] o francesa i, per tant tambe la ciutadania europea . ^[18] Tanmateix, la condicio politica de catalans unicament es reconeguda oficialment en dos territoris:

• A Catalunya : ^[15]

Article 7 :

1. Gaudeixen de la condicio politica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veinatge administratiu a Catalunya. Llurs drets politics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, aixi com els que emigren i els seus descendents.

• Tambe es reconegut el gentilici catala en la Catalunya del Nord . ^{[19] [20]}

Naturals del Principat de Catalunya [ modifica ]

El DIEC ^[21] defineix, en primera accepcio, els catalans com els "naturals de l'antic Principat i avui comunitat autonoma espanyola de Catalunya". Academies prestigioses d'altres llengues concorden: el Diccionario de la Real Academia Espanola ^[22] i l' Enciclopedia Larousse . ^[23] El 2009, hi havia 4.664.675 residents nascuts a la Comunitat Autonoma de Catalunya. ^[24]

Cal considerar que aquesta definicio inclou els nascuts a la Catalunya Nord . El seu govern, el Consell General dels Pirineus Orientals , ha declarat que el seu territori es culturalment catala, i considera per extensio que els residents d'aquest departament tenen una cultura "alhora francesa i catalana" ^[25] i els habitants del departament formen part del "poble catala". ^[26] N'hi havia 440.855 censats el 2009, dels quals cal dir que molts no han nascut al department ^[27]

Segons aco, pero, son tambe catalans aquells que han nascut i han emigrat, inclos l'anomenat "exili catala". Vegeu demografia .

Catalanofons [ modifica ]

Segons la Gran Enciclopedia Catalana , i en un sentit etnocultural, els catalans son "un poble, de llengua catalana , desenvolupat als Paisos Catalans ". ^[8] Aquest significat s'ha ampliat historicament i tradicionalment tambe a totes aquelles persones d'arreu del mon que els uneix la llengua i la cultura catalana. Aquest significat identifica, doncs, els catalans com a catalanofons, alla on visquin. El Diccionari catala-valencia-balear tambe recull aquesta sinonimia entre catala i catalanofon . ^[6]

Hi ha prop de 9 milions de catalanofons a tot el mon, 7 dels quals tenen el catala com a llengua materna. ^[28]

Natural dels Paisos Catalans [ modifica ]

Hi ha una quarta definicio que recull el diccionari de l'IEC: Natural dels Paisos Catalans . ^[21] En aquest sentit, tots els nascuts als Paisos Catalans son catalans, tant si parlen catala com si no. Es l'accepcio que abasta mes poblacio, pero tambe una de problematica perque els limits dels Paisos Catalans poden incloure o excloure les comarques no-catalanofones, una variacio que donaria 14 milions en el primer cas i 13,4 milions en el segon ^[29] Es tambe una definicio que manca de suport legal i no disposa de la tradicio historica que te l'anterior definicio de catalanoparlant.

Polemica sobre la sinonimia entre catala i catalanofon [ modifica ]

L'us del gentilici catala aplicat als parladors de la llengua alla on visquin es pot observar profusament al llarg de la historia, i tambe es poden trobar alguns d'exemples que indiquen el contrari -pero son mes tardans-, es a dir, d'una diferenciacio entre catalans i parladors de catala. Aquest tema ha generat un profund debat, sobretot a partir de la Renaixenca catalana . Aixi el mallorqui Ramon Llull , es designava l'any 1289 de la manera seguent: Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus ; l'any 1299 , Jaume II concedia un privilegi extensiu als cathalanorum nacio, gens et lingua (catalans de nacio, origen i llengua); el 1313 , a Pamplona , un religios mallorqui, difunt, es descrit ...ille cathalanus Romeus patria majoricensi doctissimus . ^[30] El 1325 , Ramon Muntaner escrigue que " son vers catalans e parlen del bell catalanesc del mon ", parlant dels habitants de l' Horta de Murcia de parla catalana; ^[8] el rei Alfons XI de castella , l'any 1334 , es referia ...a todos los mercaderes catalanes, de los reyes de Aragon et de Mayorcas ; ^[30] l'any 1417 , Anselm Turmeda es definia "de nacio catalana i nascut a la ciutat de Mallorca ". ^[8] El valencia Vicent Ferrer fou qualificat com de la "nostra nacio" pels consellers de Barcelona el 1456 , ^[8] encara que un dels seus biografs mes coneguts, el tambe valencia Francisco Diago , fa una distincio quan, a la pagina 109 del seu llibre "Historia de la vida y milagros, muerte y discipulos del bienaventurado San Vicente Ferrer", diu que el sant va predicar " en el seu llenguatge valencia (...) en terres on tenen el llenguatge ben diferent del valencia (...)Que cert es que va predicar a Catalunya, Arago, Andaluzia, Castilla, Portugal, Mallorca, Lombardia (...). Tots el d'aquestes nacions tan diferents entenien el sant com si els parlara en el seu idioma". ^[31] La familia Borja , tambe originaria de Valencia, tant pels seus contemporanis italians com per ells mateixos. ^[8] Es forca famos um comentari que s'adjudica al cardenal Pietro Bembo, en arribar el primer dels Borja al papat: "Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! " Es molt coneguda la descripcio del poeta Ausias March , definit com a "cavaller valencia de nacio catalana" fins i tot a les edicions dels seus llibres impreses al Pais Valencia; ^[8] encara, el 1766 el bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent digue que "Casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con una corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua" . ^[8]

Tambe es poden trobar al llarg de la historia testimonis que demostren una voluntat de diferenciacio dels valencians respecte dels catalans, tant en la denominacio de l'idioma que parlaven com en el seu nom. Joanot Martorell parlava d'una Llengua valenciana al proleg de Tirant lo Blanch : ≪ me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perco que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar ≫. De la mateixa manera, Joan Esteve , al seu diccionari Liber Elegantiarum , menciona la valentina lingua . ^[32]

A l'epoca moderna, alguns escriptors i ideolegs lligats al catalanisme han aplicat, i apliquen, el gentilici "catala" a tots els catalanoparlants: els valencians , mallorquins , menorquins , eivissencs , andorrans , franjolins , nord-catalans , formenterers i algueresos . ^[5] Aquesta definicio crea una confusio entre catala, del Principat de Catalunya i catalanoparlant , que alguns han intentat a superar amb l'us del gentilici principati per al primer cas. Tanmateix, l'us de catala aplicat als pobles que habiten els Paisos Catalans manca cap suport legal i es rebutjat, en alguns casos violentament, per una gran part dels pobles esmentats; fora de Catalunya, nomes una minoria dels habitants dels territoris catalanoparlants es declaren catalans.

Demografia [ modifica ]

No hi ha xifres fiables sobre la demografia dels catalans arreu del mon ja que en la major part de censos estatals no es recull el nombre de catalans que hi resideixen (excepte als EUA , on segons el cens de l'any 2000 hi havia 1.738 catalans) ^[33] i a mes no existeix fins ara cap estudi demografic dels catalans. Malgrat aixo, existeixen algunes estimacions aproximades. Els principals nuclis de catalans a l'exterior son Paris, Madrid, Alemanya i America Llatina, i la resta de l'Estat Espanyol. ^[5]

Segons la Fundacio Catalunya-America abans del 1939 emigraren a America dos-cents mil o tres-cents mil catalans. Quant als exiliats de 1939, i, sobretot d'acord amb les estadistiques dels vaixells que hi dugueren els catalans, i altres fonts, la xifra degue oscil·lar entre dotze mil i divuit mil. ^[34]

Segons les xifres mes inclusives, que compten tant catalanoparlants com ciutadans residents als Paisos Catalans, n'hi ha 12.471.000 ^[35] a l'Estat Espanyol, 305.000 a l'Estat Frances, 31.000 a Andorra (en aquest cas es compten els ciutadans andorrans que hi son minoria) i 350.000 mes arreu del mon. ^[35] Cal considerar que, malgrat que l'Estatut d'Autonomia catalana els designa la nacionalitat catalana, no tots els habitants de Catalunya es reconeixen com a catalans, tant perque no parlen catala com perque una part important de la poblacio de Catalunya es d'origen immigrant.

Les dades de les taules seguents es basen en la poblacio de llei, i en aquells que se'n declaren.

Poblacio de llei, segons l'Estatut de Catalunya [ modifica ]

Les dades de les taula seguent es basen en la poblacio empadronada, segons afirmen l'Estatut.

Estat	Poblacio censada
Regne d'Espanya	6.286.141 empadronats de Catalunya amb nacionalitat espanyola [16]

Poblacio migrant que es declara catalana [ modifica ]

Les dades de les taula seguent es basen en la poblacio que es declara catalana, i que apareix en el registre de ciutadans catalans a l'estranger. ^[36]

Estat	Poblacio migrant
Regne d'Espanya	?
Republica Francesa	33.903 [36]
Principat d'Andorra	14.408 [36]
Republica Argentina	179.000 [35] o 28.062 [36]
Estats Units Mexicans	54.000 [35] o 15.254 [36]
Republica Federal d'Alemanya	49.000 [35] o 18.678 [36]
Republica Italiana	22.000 [35] o 4.815 [36]
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord	13.907 [36]
Confederacio Suissa	13.540 [36]
Republica Federal del Brasil	11.787 [36]
Republica de Xile	8.887 [36]
Regne de Belgica	8.778 [36]
Republica Bolivariana de Venecuela	5.700 [35] o 11.444 [36]
Republica de Colombia	5.583 [36]
Republica del Peru	4.765 [36]
Paisos Baixos	3.991 [36]
Republica Oriental de l'Uruguai	3.614 [36]
Republica Dominicana	2.985 [36]
Republica de Cuba	2.530 [36]
Mancomunitat d'Australia	2.400 [36]
Canada	2.188 [36]
Estats Units d'America	1.738 [33] o 15.665 [36]
Republica de l'Equador	850 [37] o 9.067 [36]

Tambe hi ha presencia de catalans i catalanoparlants en altres estats com ara Republica Democratica Popular d'Algeria , Regne de Belgica , Republica Federativa de Brasil , Republica de Xile , Republica de Colombia , Republica de Cuba , Republica Dominicana , Confederacio Suissa i Republica Oriental de l'Uruguai . ^{[38] [39]}

Alguns es reuneixen a les anomenades comunitats catalanes de l'exterior , que tradicionalment i popularment son conegudes com a casals catalans , i dels quals n'hi ha quinze a l'Argentina, onze als Estats Units, set a Alemanya, sis a Suissa, sis a Mexic, quatre a Xile, quatre a Australia, tres a Brasil, tres a l'Equador, tres a Venecuela, tres a Espanya, tres a Occitania, i cinc als Paisos Catalans per als que han migrat dins de l'ambit catalanoparlant. ^[39]

L'any 2003 , la Universitat de Lleida , amb l'adhesio de totes les universitat catalanes, concedi el doctorat honoris causa a l'exili catala. ^[40]

Pel que fa als catalans d'etnia gitana , el novembre del 2014 es va presentar una tesi doctoral escrita per Eugeni Casanova que demostrava que arreu de Franca n'hi ha dotzenes de milers que son catalanoparlants, dels quals aquest autor en va localitzar unes 150 comunitats. La gran majoria s'identifiquen com a catalans o gitanos catalans . ^[41] Van comencar a emigrar des de Catalunya a final del segle  xviii i van mantenir aquest proces durant tot el XIX i fins a la guerra civil espanyola . La majoria parlen una barreja del dialecte central i el del Rossello , pero tambe n'hi ha que parlen lleidata amb aportacions aragoneses . ^[42]

Poblacio de catalans com a percentatge dels residents dels Paisos Catalans [ modifica ]

Dins el conjunt d'habitants dels Paisos Catalans (poblacio 14.157.638 i 13.422.117 sense la vall d'Aran, la Fenolleda i les comarques castellanes del Pais Valencia), ^[29] els 7.364.078 ^[43] catalans del sud en representen el 51,6%, els 5.084.502 ^[44] de valencians el 35,6%, els 814.275 de mallorquins el 7,7%, els 440.855 ^[45] de nord-catalans el 3,1%, els 113.908 d'eivissencs l'1%, els 88.434 de menorquins el 0,8%, els 47.686 ^[46] de franjolins el 0,33%, els 31.363 ^[47] d'andorrans el 0,22%, els 42.289 d'algueresos el 0,3% i els 670 habitants del Carxe el 0,005%.

Historia [ modifica ]

Cultura [ modifica ]

Llengua [ modifica ]

L'unica llengua materna de la immensa major part dels catalans era, des del segle  xiii fins al final del segle  xix , el catala -l'unic cas excepcional, que trenca aquesta homogeneitat, seria el dels immigrats occitans que arribaren massivament entre els segles  xvi i xvii . A partir de la fi del XIX, A Catalunya, hi hague una forta immigracio hispanofona d'origen peninsular, fet que ha provocat que actualment el catala no sigui la llengua materna majoritaria dels catalans. A mes, cal afegir que a partir dels anys noranta del segle XX i al comencament del segle XXI hi ha hagut una altra immigracio originaria de ben diversos llocs, sobretot del Magreb, el Senegal, Gambia, America llatina, Asia i d'alguns llocs d'Europa; nous ciutadans catalans que tenen com a materna una altra llengua.

De les altres vora 300 llengues parlades a Catalunya, ^[48] les llengues cooficials son les que tenen major pes demografic i institucional, en especial l' espanyol i el frances . Hi ha tambe comunitats importants de parlants de d' urdu , xines , arab , amazic , quitxua , wolof i mandinga . ^[49] A Espanya, almenys la meitat dels ciutadans catalans son, malgrat coneixer el catala, " mes aviat hispanofons". ^[50] Si al nombre dels que tenen el castella com a primera llengua, s'hi afegeix tots aquells que el saben parlar, es veu clarament que l'espanyol es la llengua mes parlada pels catalans, la qual cosa trenca radicalment amb la situacio que hi havia hagut abans. Es un signe mes, potser el mes clar, de la substitucio linguistica que te lloc a Catalunya.

La llengua catalana sorgeix del llati vulgar als comtats catalans a l' edat mitjana (segle VIII i IX) i s'utilitza en els documents oficials de la Corona d'Arago des del 1212 fins a la seua eliminacio pels Borbons en 1716. ^{[5] [51]} Torna a l'oficialitat breument durant la II Republica Espanyola (1931-1939) i finalment amb la reconstitucio de les generalitats catalana i valenciana i la creacio del govern balear als anys 70. Amb la cooficialitat a la Franja (1999), ^[52] la llei de promocio de la cultura de Sardenya del 1997, ^[53] i la carta en favor del catala del 2007 a la Catalunya Nord, ^[54] la immensa majoria dels territori te la llengua com a oficial o cooficial. ^[5]

La llengua te un grau d'unitat sintactica i gramatical mitja -be que la fragmentacio dialectal es troba en un proces latent i a voltes accelerat-, amb un 90-95% comprensio entre els principals dialectes. ^[5] La llengua es divideix formalment en dos blocs, l'oriental i l'occidental, que ofereixen flexions verbals distintes a mes d'un sistema vocalic diferenciat. Dins el bloc oriental hi ha els dialectes central, septentrional, balear i l'algueres. Dins l'occidental, hi ha el catala nord-occidental, tambe malanomenat lleidata, el tortosi i el valencia. En nombres de parlants, els mes parlats son el catala central, el valencia i en menor grau, el balear.

L'acceptacio de la unitat es en general mitjana, pero varia molt segons l'edat, els estudis i el coneixement de la resta del domini linguistic dels enquestats; l'efecte de discursos segregacionistes als mitjans de comunicacio, a l'escola i en la politica han tingut un gran efecte; en algunes zones, com a la rodalia de Valencia, Fraga, i en menor grau a Palma, existeix una part majoritaria de la societat que nega la unitat de la llengua i defensa l'existencia d'una llengua valenciana, ^[55] balear ^[56] i d'una de franjolina ^[57] independents del catala.

Els nivells d'alfabetitzacio en catala son molt variables segons el territori, amb el nombre mes alt (62,3%) ^[58] a la comunitat autonoma de Catalunya, on tanmateix aquest grau s'ha assolit nomes des de l'any 1975; ^[5] en alguns territoris amb una presencia del catala en l'ensenyament public i els mitjans de comunicacio gairebe inexistent, com la Catalunya Nord (10,6%), ^[58] la Franja (30,3%), ^[58] l'Alguer (28,4%), ^[58] i el Carxe, el nivell es molt mes baix; tant el Pais Valencia (32,5%) ^[58] com les Illes Balears (46,9%), ^[58] amb una presencia desigual del catala a l'escola i als mitjans, el nivell d'alfabetitzacio es igualment desigual.

Literatura [ modifica ]

Ramon Llull , Ramon Muntaner i Joanot Martorell van fer aportacions valuoses a la consolidacio de la llengua catalana i a la literatura medieval europea . Jacint Verdaguer , Victor Catala i Joan Maragall , en diferents generes, van contribuir decisivament a l'etapa de renaixement cultural del segle  xix . El segle  xx va ser molt prolific en talents que encara tenen una amplia difusio internacional: des de Salvador Espriu i Josep Pla fins a Josep Carner , Merce Rodoreda , Manuel de Pedrolo , Pere Calders , Jesus Moncada , Pere Gimferrer , Baltasar Porcel , Quim Monzo , Miquel de Palol o Miquel Marti i Pol . ^[59]

El poble catala han estat des de sempre obert a la influencia d'altres cultures. Abans de la consolidacio del catala i la resta de llengues llatines, al territori els cristians escrivien en llati , els musulmans , en arab i els jueus , en hebreu . La situacio de diglossia queda reflectida en la quantitat de notables escriptors catalans en altres llengues diferent de la catalana, com ara Eduardo Mendoza , Juan Marse , Manuel Vazquez Montalban , Javier Cercas , Enrique Vila-Matas o Carlos Ruiz Zafon . ^[59]

Art [ modifica ]

El retratista Ramon Casas i el modernista Isidre Nonell van ser precursors de la gran contribucio catalana a les avantguardes pictoriques mundials, amb talents rellevants com els surrealistes Salvador Dali i Joan Miro , els informalistes Antoni Tapies i Laurent Jimenez-Balaguer o l' expressionista Joan Hernandez Pijuan . Catalunya va influenciar decisivament genis com Pablo Ruiz Picasso , que va passar una etapa de formacio a Barcelona, ciutat que avui acull un dels museus mes primordials de l'obra del pintor malagueny. El Museu Picasso , juntament amb el de la Fundacio Gala-Dali a Figueres , es compta entre els museus mes visitats de tot Catalunya. Barcelona te, a mes, el museu mes complet d'art romanic del mon, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), que conte nombrosos frescos, retaules i talles d'esglesies i ermites dels Pirineus . ^[59]

El modernisme arquitectonic d' Antoni Gaudi , Josep Puig i Cadafalch i Lluis Domenech i Montaner es en l'actualitat un dels principals atractius turistics. ^[59]

Musica [ modifica ]

La musica catalana te una de les tradicions musicals mes antigues documentades a Europa. ^[60]

Teatre [ modifica ]

Igualment, Catalunya ha estat pionera en les arts esceniques . Angel Guimera va aportar reconeixement internacional a la tradicio teatral catalana. Tambe destaquen altres autors com Josep Maria de Sagarra o Santiago Rusinol . El Teatre Nacional de Catalunya , inaugurat l'any 1997, fa justicia a aquesta tradicio de dramaturgs, actors i directors, i s'afegeix al conjunt de recintes culturals simbolics i historics com el Liceu , una de les seus operistiques mes importants de tot Europa. ^[59]

Cinema [ modifica ]

i

Gastronomia [ modifica ]

La cuina dels catalans s'emmarca dins la cuina mediterrania i n'es un exemple tipic. Sovint fa referencia al menjar de la Catalunya Sud i de la Catalunya del Nord , ^[61] i de la d' Andorra ^[62] pero alguns autors contemporanis ^{[63] [64] [65] [66] [67] [68]} en fan referencia per parlar de la gastronomia compartida de tots els Paisos Catalans.

El primer i mes significant receptari catala es el Llibre de Sent Sovi , de l'any ( 1324 ), que compila mes de dues-centes receptes medievals.

Catalunya compta amb restaurants que han obtingut el premi de millor restaurant del mon com: El celler de Can Roca dels germans Roca ( Jordi , Joan i Josep ) i el Bulli de Ferran Adria . Actualment a Catalunya hi han tres restaurants amb 3 estrelles michelin (la maxima distincio per a un restaurant): El Celler de Can Roca, l'ABaC de Jordi Cruz i el Lasarte de Martin Berasategui .

La gastronomia catalana es molt variada, i rau, com els catalans, entre l'alta muntanya i la riba del mar, i abraca tots els productes que s'hi pot trobar: oli d'oliva , all , pebre vermell , ametlla , julivert , safra ; hortalisses , especialment el tomaquet ; llegums ; cereals , sobretot l' arros ; fruites; peix i marisc , sobretot el bacalla i la tonyina ; carn , aviram i caca , especialment el porc i el xai , i sobretot l' embotit ; i altres com els bolets i el mato .

Entre les preparacions a destacar, hi ha la coca , ^[66] la paella , l' arros al forn , el pa amb tomaquet i el pa amb oli , l' all-i-oli , la samfaina , el romesco , la maionesa , l' escudella , l' escalivada , l' esqueixada o esgarrat , la fideua , els bunyols , el suquet de peix , la sobrassada , l' ollada , la calcotada , el torro , els panellets i carquinyolis , els flaons , els caragols a la llauna , l' arrop , la crema catalana , l' ensaimada , el menjablanc , els fartons , i el xuixo .

Entre les begudes significants, hi ha el cava , l' orxata , les herbes i l' herbero , la pomada i el palo , la mistela , la llet merengada , la xocolatada i el vi .

Esport [ modifica ]

Mitologia [ modifica ]

L'origen de la mitologia catalana possiblement recollis part de les creences preromanes integrades en el paganisme roma. La cristianitzacio de l' Imperi Roma condemnarien les manifestacions paganes a la clandestinitat. El sorgiment de l' islam importa algunes creences propies dels pobles semitics i en generaren forca lligades als fets de l'ocupacio sarraina i la contesta militar del Regne Franc (p. ex. canco de Rotllan ). Tot i aixi, el paganisme persisti amb forca a les arees rurals. Els rituals magics , les rondalles i llegendes foren una forma d'entendre i transmetre coneixements. A partir de la baixa edat mitjana , els essers mitologics foren considerats dimonis o bruixes i perseguits per l' esglesia catolica . El racionalisme dels segles XVII i XVIII els relega als contes de nens. ^[69]

Festes [ modifica ]

El foc es l'element mes important de les festes tradicionals, la qual cosa hi denota una gran arrel pagana . Les festes del foc tenen una altissima acceptacio entre els catalans, des de la Flama de Canigo ^[70] fins a les Fogueres d'Alacant i les Falles , celebrades a 90 poblacions del Pais Valencia. ^[71]

La memoria historica es el segon eix de les festes als Paisos Catalans, on els valencians, mallorquins i catalans es retroben amb la seua data de naixement com a pobles. Aixo explica la quantitat de festes associades amb la Reconquesta , en especial els Moros i Cristians , que se celebra sobretot al sud del Pais Valencia, ^[72] i Lleida , ^[73] i Mallorca . ^[74]

Finalment, els espectacles religosos en formen el darrer eix. Entre ells hi ha la Diada de Sant Jordi , i les festes de sant Vicent martir i sant Antoni Abad . Les maximes expressions d'aquest element son les processons de la Setmana Santa i les representacions de la Passio . Algunes festes tenen una relacio complicada amb el fet religios, com les carnestoltes i la Dansa de la Mort , o alguns aspectes concrets com el tio de Nadal i el caganer .

Altres elements cabdals de la festa catalana son: el menjar, present a qualsevol festa i especialment, a la matanca del porc i les festes de collita; concursos, com els castellers , l'eleccio de la festera major i les carrosses ; la musica, les cancons i les bandes; les colles; les danses o balls; i els animals, especialment els bous i tambe alguns de mitologics. La Patum de Berga ha estat declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO .

Religio [ modifica ]

Els catalans son majoritariament cristians catolics . El Cristianisme Catolic ha estat durant molts segles la religio de la practica totalitat de la poblacio catalana i ha impregnat molt la llengua, les tradicions i la manera de ser dels catalans. Tanmateix des del segle  xx , sobretot d'enca de l'auge dels moviments republicans majoritaris durant els anys 30 del segle  xx , s'hi ha observat una forta tendencia a l'abandonament de la practica de la religio catolica. ^[5]

Simbols catalans [ modifica ]

A causa de la historia, una gran part dels simbols tradicionals de Catalunya coincideixen amb els d' Arago , Valencia i les Illes Balears . El simbol catala mes antic es l' escut de Catalunya , un dels emblemes heraldics mes antics d'Europa. ^{[75] [76] [77] [78]} Segons la llegenda, data del segle  ix i hom diu que els Quatre Pals foren el resultat de fer passar quatre dits de Carles el Calb , tacats de sang, sobre l'escut d'or de Guifre el Pelos com a recompensa per haver lluitat valerosament contra els sarrains .

La Senyera Reial , inspirada en l'escut, es potser el simbol catala mes representatiu.

Pel que fa als himnes, el dels Segadors representa els principatins; la Balanguera els mallorquins; en el cas dels valencians, l'oficial Himne de l'Exposicio conviu amb la Muixeranga com a simbols del pais.

Un altre simbol catala a destacar es la Diada Nacional de Catalunya , que se celebra l'11 de setembre en commemoracio de la caiguda de Barcelona enfront de les tropes borboniques de Felip V d'Espanya el 1714. En aquestes diades, una proporcio dels catalans independentistes i sobiranistes acostumen a sortir al carrer per reivindicar el dret a l'autodeterminacio d'aquest territori.

Catalans il·lustres [ modifica ]

• Per als il·lustres d'altres territoris de parla catalana, consulteu nord-catalans il·lustres , andorrans il·lustres , franjolins il·lustres , valencians il·lustres , mallorquins il·lustres , menorquins il·lustres i eivissencs il·lustres .

Escriptors i artistes [ modifica ]

Entre els escriptors catalans mes coneguts, n'hi ha de cabdal importancia a la literatura catalana, com els historics Ramon Llull , Ausias March , Bernat Desclot , Pere el Cerimonios , Bernat Metge , Francesc Eiximenis , Jaume March II , Ramon Muntaner ; i els escriptors moderns Jacint Verdaguer , Carles Aribau , Narcis Oller i Moragas , Angel Guimera , Joan Maragall , Prudenci Bertrana i Comte , Eugeni d'Ors , Josep Carner , Carles Riba , Josep Pla , Merce Rodoreda , Salvador Espriu , Manuel de Pedrolo , Joan Fuster i Ortells , Terenci Moix , Quim Monzo , etc.

Entre els artistes catalans destacats hi ha els artistes plastics Ramon Casas i Carbo , Aristides Maillol , Salvador Dali , Joan Miro , Antoni Tapies , Laurent Jimenez-Balaguer , Marcel Marti , Fina Rifa i Manel Esparbe i Gasca ; les actrius Assumpta Serna i Andrea Guasch ; i el pallasso Charlie Rivel .

Esportistes [ modifica ]

Categoria principal: esportistes catalans

Entre els esportistes catalans hi figuren Pep Guardiola , Pau Gasol , Xavi Hernandez , Marta Gens i Barbera , Gerard Pique , Jordi Alba , Cesc Fabregas , Anna Ventura , Albert Malo , Imma Clopes Gasull , Carles Trullols , Laia Forcadell Arenas , Enric Masip , Laura Pous Tio , Manel Estiarte , Carles Puyol , Akrem Hamdi , Jo Maso , Roger Ramis , Mireia Belmonte , Saul Craviotto , Marc Gasol , Dani Pedrosa , Bojan Krkic , Marc Marquez , Kilian Jornet , Toni Bou , Laia Sanz , etc.

Musics [ modifica ]

Musica classica: Isaac Albeniz , Enric Granados , Frederic Mompou , Lluis Millet , Amadeu Vives , Xavier Montsalvatge , Pau Casals …
En l'ambit musical contemporani, cal parlar dels cantautors Raimon , Joan Manuel Serrat i Lluis Llach , de compositors com Pascal Comelade i d'interprets com Maria del Mar Bonet . En les musiques de l'era pop-rock destaquen Pau Dones ( Jarabe de Palo ), els Pets , Sopa de Cabra , Sau i, mes recentment, els Manel . Tambe cal destacar a Rosalia

Religiosos [ modifica ]

Entre els catalans il·lustres de caracter religios figuren Vicenc Ferrer …

Filosofs [ modifica ]

Entre els catalans filosofs, destaquen Jaume Balmes , Ramon Sugranyes i de Franch …

Cientifics [ modifica ]

Entre els cientifics nord-catalans figura Francesc Joan Domenec Arago . Entre els catalans del sud Joan Oro , i metges com Josep Trueta i Ignasi Barraquer …

Politics [ modifica ]

Entre els politics catalans mes destacats, hi ha els presidents de la Generalitat Pau Claris , Francesc Macia , Lluis Companys, Josep Tarradellas , Jordi Pujol , Carles Puigdemont i Pasqual Maragall . A part d'aquests, tambe podem considerar Manuel Valls o Jose Figueres .

Militars [ modifica ]

Entre els militars catalans a destacar, figuren Marti Marco , Antoni de Villaroel , Rafael de Casanova , Francesc de Tamarit , Joan Prim , ...

Descendents de catalans il·lustres [ modifica ]

Nascuts als Estats Units [ modifica ]

• Luis Llorens Torres , (1876 - 1944) dramaturg i politic
• Mary Costa , (1930 -) cantant
• George Rabasa , (1941 -) escriptor
• Luis Fortuno , (1960 -) ex-governador de Puerto Rico
• Maria Canals Barrera , (1966 -) actriu

Nascuts a l'Uruguai [ modifica ]

• Juan Francisco Giro , (1791 - 1863) president de l'Uruguai
• Lorenzo Batlle Grau , (1810 - 1887) president de l'Uruguai
• Francisco Antonino Vidal , (1827 - 1889) president de l'Uruguai
• Jose Batlle Ordonez , (1856 - 1929) president de l'Uruguai
• Feliciano Alberto Viera Borges , (1872 - 1927) president de l'Uruguai
• Luis Batlle Berres , (1897 - 1964) president de l'Uruguai
• Jorge Batlle Ibanez , (1927 -) president de l'Uruguai

Nascuts a Xile [ modifica ]

• Manuel Montt , (1809 - 1880) president de Xile
• Arturo Prat , (1843 - 1879) mari i heroi de Xile
• Jorge Montt , (1845 - 1922) president de Xile
• Pedro Montt , (1849 - 1910) president de Xile

Nascuts a Cuba [ modifica ]

• Jose Ramon Balaguer Cabrera , (1932 -) actual ministre de sanitat de Cuba
• Jose Miro Cardona , (1902 - 1974) advocat i professor

Nascuts a Puerto Rico [ modifica ]

• Antonio Rafael Barcelo y Martinez
• Salvador Brau y Asencio
• Zenobia Camprubi i Aymar

Nascuts a Costa Rica [ modifica ]

• Jose Figueres Ferrer , (1906 - 1990) president de Costa Rica
• Jose Maria Figueres , (1954 -) president de Costa Rica

Nascuts a l'Argentina [ modifica ]

• Cosme Argerich , (1758 - 1820) metge

Nascuts a Colombia [ modifica ]

• Shakira Isabel Mebarak Ripoll , (1977 -) cantant

Nascuts a Franca [ modifica ]

• Anais Nin , (1903-1977) escriptora

Vegeu tambe [ modifica ]

• Catalano-estatunidencs

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Catalans

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Catalans

• Catalans a l'Estranger Arxivat 2009-02-07 a Wayback Machine .
• Catalans al mon
• Afers exteriors Arxivat 2008-12-24 a Wayback Machine .
• La flama que crema mes enlla del Canigo Arxivat 2008-12-22 a Wayback Machine ., Article publicat al numero 1158 del setmanari El Temps el 22 d'agost del 2006.

Viccionari