Catalans
|
Tipus
| poblacio humana
i
nacio
|
---|
Llengua
| Catala
|
---|
Religio
| Cristianisme
(majoritariament
Catolicisme
),
agnosticisme
i
ateisme
|
---|
Eponim
| Catalunya
|
---|
Grups relacionats
| catalanofons (
nord-catalans
,
andorrans
,
valencians
,
mallorquins
,
eivissencs
,
menorquins
,
franjolins
,
algueresos
,
formenterers
),
aragonesos
,
occitans
,
pied-noir
|
---|
|
Originari de
| Catalunya (Espanya)
,
Pirineus Orientals (Franca)
i
Sardenya (Italia)
|
---|
Estat
| Espanya
,
Franca
,
Andorra
i
Italia
|
---|
|
Espanya
|
|
---|
Catalunya
| 7.739.758
|
---|
Pais Valencia
| 5.051.250
[1]
|
---|
Illes Balears
| 1.173.008
[2]
|
---|
Franca
|
|
---|
Catalunya Nord
| 440.885
|
---|
Andorra
| 31.000
|
---|
Italia
| 22.000
|
---|
Altres paisos
|
Argentina
| 179.000
|
---|
Mexic
| 54.000
|
---|
Alemanya
| 49.000
|
---|
Venecuela
| 5.700
|
---|
Uruguai
| 1.817
[3]
[4]
|
---|
EUA
| 1.738
|
---|
Equador
| 850
|
---|
Els
catalans
son una
nacio
europea
,
pirinenca
i
mediterrania
que te les seves arrels als
Pirineus orientals
[5]
i territoris adjacents. Historicament, es consideren com a catalans els individus de
parla catalana
[6]
que, generalment, son originaris d'algun dels territoris anomenats modernament
Paisos Catalans
. A partir del segle
xv
es va generalitzar l'us del gentilici de
valencia
,
[7]
tant per la llengua com pels habitants del
Pais Valencia
, i molt mes tard el gentilici de mallorqui per als oriunds de
Mallorca
, aixi perdent-se la unitat del gentilici catala i la consciencia de col·lectivitat, sobretot a partir de la
Guerra de Successio
.
[8]
Al comencament del segle XX el
moviment catalanista
va propugnar la recuperacio de la generalitzacio del gentilici catala comu, malgrat la regionalitzacio del gentilici al
Principat
i de les reticencies sorgides en amplis sectors de les
Illes Balears
i del
Pais Valencia
. Academicament es va superar la polemica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (
catala
), mentre que en l'ambit politic determinats sectors intenten (especialment des de la transicio democratica) de promoure la disgregacio.
[8]
Aixo no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'
Institut d'Estudis Catalans
,
catala
es la persona natural de Catalunya o dels Paisos Catalans.
[9]
El mot catala/-ana es el
gentilici
de
Catalunya
. La seva etimologia es incerta i oberta a interpretacions. La teoria mes acceptada es que fa referencia al terme
castla
o
catla
, mot que guardaria relacio amb el governador d'un castell, en frances
chastelain
i
chatelain
, en occita
chastelan
o
castelan
(i segons alguns dialectes meridionals, pronunciat "castela"), en espanyol
castellano
. Amb l'addicio del sufix
-ia
donaria lloc a les formes llatines de
Catalonia
i
Catalaunia
, que significaria terra de castells.
[10]
[11]
D'acord amb aquesta teoria, el terme castella en seria homoleg. Una altra teoria suggereix que
Catalunya
prove de "Gotholandia" es a dir la terra dels
gots
; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catala (o fins i tot, la peninsula Iberica) com a
Gotia
. Altres teories suggereixen que prove d'un mitic princep alemany,
Otger Catalo
, o del mot
laketani
, tribu que habitava les terres del que avui son el
Valles
i el
Barcelones
, i que per influencia
italiana
va evolucionar a
katelans
i d'aqui a
catalans
.
[12]
La primera referencia documental del terme
Catalunya
apareix en la
Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus
, una
epopeia
llatina que narra la
Croada pisano-catalana
de l'any
1113
-
1114
contra Madina
Mayurqa
cabdellada per l'arquebisbe de Nica Pere II i el comte
Ramon Berenguer III de Barcelona
. Aquesta obra fou redactada entre
1115
i
1120
i es refereix al comte de Barcelona com ≪
Dux Catalanensis
≫, al seu territori com a ≪
Catalania
≫, i als seus homes com a ≪
Catalanenses
≫. Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula ≪catala≫ i ≪Catalunya≫, aixi com tampoc s'enten perque apareix primer en un document pisa i no en la propia documentacio catalana.
Segons una enquesta duta a terme el juny del 2022 de l'enquestadora "Enquestes de Catalunya: #CatalunyaElects" el 60,7% dels ciutadans de Catalunya s'identifiquen nacionalment com a catalans.
[13]
En definir els catalans, com qualsevol grup huma, cal distingir entre diversos significats en us:
Catalans de llei o ciutadans de Catalunya
[
modifica
]
En un sentit legal i segons la legislacio espanyola vigent, els catalans son els residents (empadronats) a la
Comunitat Autonoma
de
Catalunya
. Segons l'Enciclopedia Catalana, els membres de qualsevol grup huma poden ser considerats catalans si tenen el
veinatge administratiu
en qualsevol municipi de
Catalunya
.
[14]
Pero l'Estatut d'Autonomia de Catalunya especifica que, a mes d'empadronats, han de tenir la nacionalitat espanyola.
[15]
Les xifres de la Generalitat de Catalunya indiquen que en 2009 hi havia 6.286.141 censats de nacionalitat espanyola i 7.475.420 censats en total.
[16]
Estatus juridic
[
modifica
]
Juridicament els catalans tenen la ciutadania o
nacionalitat espanyola
[17]
o
francesa
i, per tant tambe la
ciutadania europea
.
[18]
Tanmateix, la condicio politica de catalans unicament es reconeguda oficialment en dos territoris:
- Article 7
:
- Gaudeixen de la condicio politica de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veinatge administratiu a Catalunya. Llurs drets politics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, aixi com els que emigren i els seus descendents.
Naturals del Principat de Catalunya
[
modifica
]
El
DIEC
[21]
defineix, en primera accepcio, els catalans com els "naturals de l'antic Principat i avui comunitat autonoma espanyola de Catalunya". Academies prestigioses d'altres llengues concorden: el
Diccionario de la Real Academia Espanola
[22]
i l'
Enciclopedia Larousse
.
[23]
El 2009, hi havia 4.664.675 residents nascuts a la Comunitat Autonoma de Catalunya.
[24]
Cal considerar que aquesta definicio inclou els nascuts a la
Catalunya Nord
. El seu govern, el
Consell General dels Pirineus Orientals
, ha declarat que el seu territori es culturalment catala, i considera per extensio que els residents d'aquest departament tenen una cultura "alhora francesa i catalana"
[25]
i els habitants del departament formen part del "poble catala".
[26]
N'hi havia 440.855 censats el 2009, dels quals cal dir que molts no han nascut al department
[27]
Segons aco, pero, son tambe catalans aquells que han nascut i han emigrat, inclos l'anomenat "exili catala".
Vegeu
demografia
.
Catalanofons
[
modifica
]
Segons la
Gran Enciclopedia Catalana
, i en un sentit etnocultural, els catalans son "un poble, de
llengua catalana
, desenvolupat als
Paisos Catalans
".
[8]
Aquest significat s'ha ampliat historicament i tradicionalment tambe a totes aquelles persones d'arreu del mon que els uneix la
llengua
i la
cultura
catalana. Aquest significat identifica, doncs, els catalans com a catalanofons, alla on visquin. El Diccionari catala-valencia-balear tambe recull aquesta sinonimia entre
catala
i
catalanofon
.
[6]
Hi ha prop de 9 milions de catalanofons a tot el mon, 7 dels quals tenen el catala com a llengua materna.
[28]
Natural dels Paisos Catalans
[
modifica
]
Hi ha una quarta definicio que recull el diccionari de l'IEC:
Natural dels Paisos Catalans
.
[21]
En aquest sentit, tots els nascuts als
Paisos Catalans
son catalans, tant si parlen catala com si no. Es l'accepcio que abasta mes poblacio, pero tambe una de problematica perque els limits dels Paisos Catalans poden incloure o excloure les comarques no-catalanofones, una variacio que donaria 14 milions en el primer cas i 13,4 milions en el segon
[29]
Es tambe una definicio que manca de suport legal i no disposa de la tradicio historica que te l'anterior definicio de catalanoparlant.
Polemica sobre la sinonimia entre catala i catalanofon
[
modifica
]
L'us del gentilici catala aplicat als parladors de la llengua alla on visquin es pot observar profusament al llarg de la historia, i tambe es poden trobar alguns d'exemples que indiquen el contrari -pero son mes tardans-, es a dir, d'una diferenciacio entre catalans i parladors de catala. Aquest tema ha generat un profund debat, sobretot a partir de la
Renaixenca catalana
. Aixi el
mallorqui
Ramon Llull
, es designava l'any
1289
de la manera seguent:
Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus
; l'any
1299
,
Jaume II
concedia un privilegi extensiu als
cathalanorum nacio, gens et lingua
(catalans de nacio, origen i llengua); el
1313
, a
Pamplona
, un religios mallorqui, difunt, es descrit
...ille cathalanus Romeus patria majoricensi doctissimus
.
[30]
El
1325
,
Ramon Muntaner
escrigue que "
son vers catalans e parlen del bell catalanesc del mon
", parlant dels habitants de l'
Horta de Murcia
de parla catalana;
[8]
el rei
Alfons XI de castella
, l'any
1334
, es referia
...a todos los mercaderes catalanes, de los reyes de Aragon et de Mayorcas
;
[30]
l'any
1417
,
Anselm Turmeda
es definia "de nacio catalana i nascut a la
ciutat de Mallorca
".
[8]
El
valencia
Vicent Ferrer
fou qualificat com de la "nostra nacio" pels consellers de
Barcelona
el
1456
,
[8]
encara que un dels seus biografs mes coneguts, el tambe valencia
Francisco Diago
, fa una distincio quan, a la pagina 109 del seu llibre "Historia de la vida y milagros, muerte y discipulos del bienaventurado San Vicente Ferrer", diu que el sant va predicar "
en el seu llenguatge valencia (...) en terres on tenen el llenguatge ben diferent del valencia (...)Que cert es que va predicar a Catalunya, Arago, Andaluzia, Castilla, Portugal, Mallorca, Lombardia (...). Tots el d'aquestes nacions tan diferents entenien el sant com si els parlara en el seu idioma".
[31]
La
familia Borja
, tambe originaria de Valencia, tant pels seus contemporanis
italians
com per ells mateixos.
[8]
Es forca famos um comentari que s'adjudica al cardenal Pietro Bembo, en arribar el primer dels Borja al papat: "Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! " Es molt coneguda la descripcio del
poeta
Ausias March
, definit com a "cavaller valencia de nacio catalana" fins i tot a les edicions dels seus llibres impreses al Pais Valencia;
[8]
encara, el 1766 el bisbe de Barcelona
Josep Climent i Avinent
digue que
"Casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con una corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua"
.
[8]
Tambe es poden trobar al llarg de la historia testimonis que demostren una voluntat de diferenciacio dels valencians respecte dels catalans, tant en la denominacio de l'idioma que parlaven com en el seu nom.
Joanot Martorell
parlava d'una
Llengua valenciana
al proleg de
Tirant lo Blanch
: ≪
me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perco que la nacio don yo soc natural sen puxa alegrar
≫. De la mateixa manera,
Joan Esteve
, al seu diccionari
Liber Elegantiarum
, menciona la
valentina lingua
.
[32]
A l'epoca moderna, alguns escriptors i ideolegs lligats al
catalanisme
han aplicat, i apliquen, el gentilici "catala" a tots els catalanoparlants: els
valencians
,
mallorquins
,
menorquins
,
eivissencs
,
andorrans
,
franjolins
,
nord-catalans
,
formenterers
i
algueresos
.
[5]
Aquesta definicio crea una confusio entre
catala, del Principat de Catalunya
i
catalanoparlant
, que alguns han intentat a superar amb l'us del gentilici
principati
per al primer cas. Tanmateix, l'us de
catala
aplicat als pobles que habiten els Paisos Catalans manca cap suport legal i es rebutjat, en alguns casos violentament, per una gran part dels pobles esmentats; fora de Catalunya, nomes una minoria dels habitants dels territoris catalanoparlants es declaren catalans.
No hi ha xifres fiables sobre la demografia dels catalans arreu del mon ja que en la major part de censos estatals no es recull el nombre de catalans que hi resideixen (excepte als
EUA
, on segons el
cens de l'any 2000
hi havia 1.738 catalans)
[33]
i a mes no existeix fins ara cap estudi demografic dels catalans. Malgrat aixo, existeixen algunes estimacions aproximades. Els principals nuclis de catalans a l'exterior son Paris, Madrid, Alemanya i America Llatina, i la resta de l'Estat Espanyol.
[5]
Segons la
Fundacio Catalunya-America
abans del 1939 emigraren a America dos-cents mil o tres-cents mil catalans. Quant als exiliats de 1939, i, sobretot d'acord amb les estadistiques dels vaixells que hi dugueren els catalans, i altres fonts, la xifra degue oscil·lar entre dotze mil i divuit mil.
[34]
Segons les xifres mes inclusives, que compten tant catalanoparlants com ciutadans residents als Paisos Catalans, n'hi ha 12.471.000
[35]
a l'Estat Espanyol, 305.000 a l'Estat Frances, 31.000 a Andorra (en aquest cas es compten els ciutadans andorrans que hi son minoria) i 350.000 mes arreu del mon.
[35]
Cal considerar que, malgrat que l'Estatut d'Autonomia catalana els designa la nacionalitat catalana, no tots els habitants de Catalunya es reconeixen com a catalans, tant perque no parlen catala com perque una part important de la poblacio de Catalunya es d'origen immigrant.
Les dades de les taules seguents es basen en la poblacio de llei, i en aquells que se'n declaren.
Poblacio de llei, segons l'Estatut de Catalunya
[
modifica
]
Les dades de les taula seguent es basen en la poblacio empadronada, segons afirmen l'Estatut.
Estat
|
Poblacio censada
|
Regne d'Espanya
|
6.286.141 empadronats de Catalunya amb nacionalitat espanyola
[16]
|
Poblacio migrant que es declara catalana
[
modifica
]
Les dades de les taula seguent es basen en la poblacio que es declara catalana, i que apareix en el registre de ciutadans catalans a l'estranger.
[36]
Tambe hi ha presencia de catalans i catalanoparlants en altres estats com ara
Republica Democratica Popular d'Algeria
,
Regne de Belgica
,
Republica Federativa de Brasil
,
Republica de Xile
,
Republica de Colombia
,
Republica de Cuba
,
Republica Dominicana
,
Confederacio Suissa
i
Republica Oriental de l'Uruguai
.
[38]
[39]
Alguns es reuneixen a les anomenades
comunitats catalanes de l'exterior
, que tradicionalment i popularment son conegudes com a
casals catalans
, i dels quals n'hi ha quinze a l'Argentina, onze als Estats Units, set a Alemanya, sis a Suissa, sis a Mexic, quatre a Xile, quatre a Australia, tres a Brasil, tres a l'Equador, tres a Venecuela, tres a Espanya, tres a Occitania, i cinc als Paisos Catalans per als que han migrat dins de l'ambit catalanoparlant.
[39]
L'any
2003
, la
Universitat de Lleida
, amb l'adhesio de totes les universitat catalanes, concedi el doctorat honoris causa a l'exili catala.
[40]
Pel que fa als catalans d'etnia
gitana
, el novembre del 2014 es va presentar una tesi doctoral escrita per
Eugeni Casanova
que demostrava que arreu de
Franca
n'hi ha dotzenes de milers que son catalanoparlants, dels quals aquest autor en va localitzar unes 150 comunitats. La gran majoria s'identifiquen com a catalans o
gitanos catalans
.
[41]
Van comencar a emigrar des de Catalunya a final del segle
xviii
i van mantenir aquest proces durant tot el XIX i fins a la
guerra civil espanyola
. La majoria parlen una barreja del
dialecte central
i el del
Rossello
, pero tambe n'hi ha que parlen
lleidata
amb aportacions
aragoneses
.
[42]
Poblacio de catalans com a percentatge dels residents dels Paisos Catalans
[
modifica
]
Dins el conjunt d'habitants dels Paisos Catalans (poblacio 14.157.638 i 13.422.117 sense la vall d'Aran, la Fenolleda i les comarques castellanes del Pais Valencia),
[29]
els 7.364.078
[43]
catalans del sud en representen el 51,6%, els 5.084.502
[44]
de valencians el 35,6%, els 814.275 de mallorquins el 7,7%, els 440.855
[45]
de nord-catalans el 3,1%, els 113.908 d'eivissencs l'1%, els 88.434 de menorquins el 0,8%, els 47.686
[46]
de franjolins el 0,33%, els 31.363
[47]
d'andorrans el 0,22%, els 42.289 d'algueresos el 0,3% i els 670 habitants del Carxe el 0,005%.
L'unica llengua materna de la immensa major part dels catalans era, des del segle
xiii
fins al final del segle
xix
, el
catala
-l'unic cas excepcional, que trenca aquesta homogeneitat, seria el dels immigrats occitans que arribaren massivament entre els segles
xvi
i
xvii
. A partir de la fi del XIX, A Catalunya, hi hague una forta immigracio hispanofona d'origen peninsular, fet que ha provocat que actualment el catala no sigui la llengua materna majoritaria dels catalans. A mes, cal afegir que a partir dels anys noranta del segle XX i al comencament del segle XXI hi ha hagut una altra immigracio originaria de ben diversos llocs, sobretot del Magreb, el Senegal, Gambia, America llatina, Asia i d'alguns llocs d'Europa; nous ciutadans catalans que tenen com a materna una altra llengua.
De les altres vora 300 llengues parlades a Catalunya,
[48]
les llengues cooficials son les que tenen major pes demografic i institucional, en especial l'
espanyol
i el
frances
. Hi ha tambe comunitats importants de parlants de d'
urdu
,
xines
,
arab
,
amazic
,
quitxua
,
wolof
i
mandinga
.
[49]
A Espanya, almenys la meitat dels ciutadans catalans son, malgrat coneixer el catala, " mes aviat hispanofons".
[50]
Si al nombre dels que tenen el castella com a primera llengua, s'hi afegeix tots aquells que el saben parlar, es veu clarament que l'espanyol es la llengua mes parlada pels catalans, la qual cosa trenca radicalment amb la situacio que hi havia hagut abans. Es un signe mes, potser el mes clar, de la substitucio linguistica que te lloc a Catalunya.
La llengua catalana sorgeix del
llati vulgar
als
comtats catalans
a l'
edat mitjana
(segle VIII i IX) i s'utilitza en els documents oficials de la Corona d'Arago des del 1212 fins a la seua eliminacio pels Borbons en 1716.
[5]
[51]
Torna a l'oficialitat breument durant la
II Republica Espanyola
(1931-1939) i finalment amb la reconstitucio de les
generalitats
catalana i valenciana i la creacio del govern balear als anys 70. Amb la cooficialitat a la Franja (1999),
[52]
la llei de promocio de la cultura de Sardenya del 1997,
[53]
i la
carta en favor del catala
del 2007 a la Catalunya Nord,
[54]
la immensa majoria dels territori te la llengua com a oficial o cooficial.
[5]
La llengua te un grau d'unitat sintactica i gramatical mitja -be que la fragmentacio dialectal es troba en un proces latent i a voltes accelerat-, amb un 90-95% comprensio entre els principals dialectes.
[5]
La llengua es divideix formalment en dos blocs, l'oriental i l'occidental, que ofereixen flexions verbals distintes a mes d'un sistema vocalic diferenciat. Dins el bloc oriental hi ha els dialectes central, septentrional, balear i l'algueres. Dins l'occidental, hi ha el catala nord-occidental, tambe malanomenat lleidata, el tortosi i el valencia. En nombres de parlants, els mes parlats son el catala central, el valencia i en menor grau, el balear.
L'acceptacio de la unitat es en general mitjana, pero varia molt segons l'edat, els estudis i el coneixement de la resta del domini linguistic dels enquestats; l'efecte de discursos segregacionistes als mitjans de comunicacio, a l'escola i en la politica han tingut un gran efecte; en algunes zones, com a la rodalia de Valencia, Fraga, i en menor grau a Palma, existeix una part majoritaria de la societat que nega la unitat de la llengua i defensa l'existencia d'una llengua valenciana,
[55]
balear
[56]
i d'una de franjolina
[57]
independents del catala.
Els nivells d'alfabetitzacio en catala son molt variables segons el territori, amb el nombre mes alt (62,3%)
[58]
a la comunitat autonoma de Catalunya, on tanmateix aquest grau s'ha assolit nomes des de l'any 1975;
[5]
en alguns territoris amb una presencia del catala en l'ensenyament public i els mitjans de comunicacio gairebe inexistent, com la Catalunya Nord (10,6%),
[58]
la Franja (30,3%),
[58]
l'Alguer (28,4%),
[58]
i el Carxe, el nivell es molt mes baix; tant el Pais Valencia (32,5%)
[58]
com les Illes Balears (46,9%),
[58]
amb una presencia desigual del catala a l'escola i als mitjans, el nivell d'alfabetitzacio es igualment desigual.
Ramon Llull
,
Ramon Muntaner
i
Joanot Martorell
van fer aportacions valuoses a la consolidacio de la
llengua catalana
i a la
literatura medieval
europea
.
Jacint Verdaguer
,
Victor Catala
i
Joan Maragall
, en diferents generes, van contribuir decisivament a l'etapa de renaixement cultural del segle
xix
. El segle
xx
va ser molt prolific en talents que encara tenen una amplia difusio internacional: des de
Salvador Espriu
i
Josep Pla
fins a
Josep Carner
,
Merce Rodoreda
,
Manuel de Pedrolo
,
Pere Calders
,
Jesus Moncada
,
Pere Gimferrer
,
Baltasar Porcel
,
Quim Monzo
,
Miquel de Palol
o
Miquel Marti i Pol
.
[59]
El poble catala han estat des de sempre obert a la influencia d'altres cultures. Abans de la consolidacio del catala i la resta de llengues llatines, al territori els
cristians
escrivien en
llati
, els
musulmans
, en
arab
i els
jueus
, en
hebreu
. La situacio de
diglossia
queda reflectida en la quantitat de notables escriptors catalans en altres llengues diferent de la catalana, com ara
Eduardo Mendoza
,
Juan Marse
,
Manuel Vazquez Montalban
,
Javier Cercas
,
Enrique Vila-Matas
o
Carlos Ruiz Zafon
.
[59]
El
retratista
Ramon Casas
i el
modernista
Isidre Nonell
van ser precursors de la gran contribucio catalana a les
avantguardes
pictoriques mundials, amb talents rellevants com els
surrealistes
Salvador Dali
i
Joan Miro
, els
informalistes
Antoni Tapies
i
Laurent Jimenez-Balaguer
o l'
expressionista
Joan Hernandez Pijuan
. Catalunya va influenciar decisivament genis com
Pablo Ruiz Picasso
, que va passar una etapa de formacio a Barcelona, ciutat que avui acull un dels museus mes primordials de l'obra del pintor malagueny. El
Museu Picasso
, juntament amb el de la
Fundacio Gala-Dali
a
Figueres
, es compta entre els museus mes visitats de tot Catalunya. Barcelona te, a mes, el museu mes complet d'art romanic del mon, el
Museu Nacional d'Art de Catalunya
(MNAC), que conte nombrosos frescos, retaules i talles d'esglesies i ermites dels
Pirineus
.
[59]
El
modernisme
arquitectonic
d'
Antoni Gaudi
,
Josep Puig i Cadafalch
i
Lluis Domenech i Montaner
es en l'actualitat un dels principals atractius turistics.
[59]
La musica catalana te una de les tradicions musicals mes antigues documentades a Europa.
[60]
Igualment, Catalunya ha estat pionera en les
arts esceniques
.
Angel Guimera
va aportar reconeixement internacional a la tradicio teatral catalana. Tambe destaquen altres autors com
Josep Maria de Sagarra
o
Santiago Rusinol
. El
Teatre Nacional de Catalunya
, inaugurat l'any 1997, fa justicia a aquesta tradicio de dramaturgs, actors i directors, i s'afegeix al conjunt de recintes culturals simbolics i historics com el
Liceu
, una de les seus operistiques mes importants de tot Europa.
[59]
i
1. fou elegit millor xef del mon en dues ocasions
2. obtingue el premi de millor restaurant del mon 5 cops
3. va mantindre les 3 estrelles michelin al
Restaurant Sant Pau
durant 10 anys (2009-2018)
La cuina dels catalans s'emmarca dins la
cuina mediterrania
i n'es un exemple tipic. Sovint fa referencia al menjar de la
Catalunya
Sud i de la
Catalunya del Nord
,
[61]
i de la d'
Andorra
[62]
pero alguns autors contemporanis
[63]
[64]
[65]
[66]
[67]
[68]
en fan referencia per parlar de la gastronomia compartida de tots els Paisos Catalans.
El primer i mes significant
receptari
catala es el
Llibre de Sent Sovi
, de l'any (
1324
), que compila mes de dues-centes receptes medievals.
Catalunya compta amb restaurants que han obtingut el premi de millor restaurant del mon com:
El celler de Can Roca
dels germans Roca (
Jordi
,
Joan
i
Josep
) i
el Bulli
de
Ferran Adria
. Actualment a Catalunya hi han tres restaurants amb
3 estrelles michelin
(la maxima distincio per a un restaurant): El Celler de Can Roca, l'ABaC de
Jordi Cruz
i el
Lasarte
de
Martin Berasategui
.
La gastronomia catalana es molt variada, i rau, com els catalans, entre l'alta muntanya i la riba del mar, i abraca tots els productes que s'hi pot trobar:
oli d'oliva
,
all
,
pebre vermell
,
ametlla
,
julivert
,
safra
;
hortalisses
, especialment el
tomaquet
;
llegums
;
cereals
, sobretot l'
arros
; fruites;
peix
i
marisc
, sobretot el
bacalla
i la
tonyina
;
carn
,
aviram
i
caca
, especialment el
porc
i el
xai
, i sobretot l'
embotit
; i altres com els
bolets
i el
mato
.
Entre les preparacions a destacar, hi ha la
coca
,
[66]
la
paella
, l'
arros al forn
, el
pa amb tomaquet
i el
pa amb oli
, l'
all-i-oli
, la
samfaina
, el
romesco
, la
maionesa
, l'
escudella
, l'
escalivada
, l'
esqueixada
o
esgarrat
, la
fideua
, els
bunyols
, el
suquet de peix
, la
sobrassada
, l'
ollada
, la
calcotada
, el
torro
, els
panellets
i
carquinyolis
, els
flaons
, els
caragols a la llauna
, l'
arrop
, la
crema catalana
, l'
ensaimada
, el
menjablanc
, els
fartons
, i el
xuixo
.
Entre les begudes significants, hi ha el
cava
, l'
orxata
, les
herbes
i l'
herbero
, la
pomada
i el
palo
, la
mistela
, la
llet merengada
, la
xocolatada
i el
vi
.
L'origen de la
mitologia
catalana possiblement recollis part de les creences preromanes integrades en el
paganisme
roma. La cristianitzacio de l'
Imperi Roma
condemnarien les manifestacions paganes a la clandestinitat. El sorgiment de l'
islam
importa algunes creences propies dels pobles semitics i en generaren forca lligades als fets de l'ocupacio
sarraina
i la contesta militar del
Regne Franc
(p. ex.
canco de Rotllan
). Tot i aixi, el paganisme persisti amb forca a les arees rurals. Els rituals
magics
, les
rondalles
i
llegendes
foren una forma d'entendre i transmetre coneixements. A partir de la
baixa edat mitjana
, els essers mitologics foren considerats
dimonis
o
bruixes
i perseguits per l'
esglesia catolica
. El
racionalisme
dels
segles XVII
i
XVIII
els relega als
contes
de nens.
[69]
El foc es l'element mes important de les festes tradicionals, la qual cosa hi denota una gran arrel
pagana
. Les festes del foc tenen una altissima acceptacio entre els catalans, des de la
Flama de Canigo
[70]
fins a les
Fogueres d'Alacant
i les
Falles
, celebrades a 90 poblacions del Pais Valencia.
[71]
La memoria historica es el segon eix de les festes als Paisos Catalans, on els valencians, mallorquins i catalans es retroben amb la seua data de naixement com a pobles. Aixo explica la quantitat de festes associades amb la
Reconquesta
, en especial els
Moros i Cristians
, que se celebra sobretot al sud del Pais Valencia,
[72]
i
Lleida
,
[73]
i
Mallorca
.
[74]
Finalment, els espectacles religosos en formen el darrer eix. Entre ells hi ha la
Diada de Sant Jordi
, i les festes de
sant Vicent martir
i
sant Antoni Abad
. Les maximes expressions d'aquest element son les
processons
de la
Setmana Santa
i les representacions de
la Passio
. Algunes festes tenen una relacio complicada amb el fet religios, com les
carnestoltes
i la
Dansa de la Mort
, o alguns aspectes concrets com el
tio de Nadal
i el
caganer
.
Altres elements cabdals de la festa catalana son: el menjar, present a qualsevol festa i especialment, a la
matanca del porc
i les festes de collita; concursos, com els
castellers
, l'eleccio de la festera major i les
carrosses
; la musica, les cancons i les bandes; les colles; les danses o balls; i els animals, especialment els bous i tambe alguns de mitologics. La
Patum de Berga
ha estat declarada
Patrimoni Immaterial de la Humanitat
per la
UNESCO
.
Els catalans son majoritariament
cristians
catolics
. El Cristianisme Catolic ha estat durant molts segles la religio de la practica totalitat de la poblacio catalana i ha impregnat molt la llengua, les tradicions i la manera de ser dels catalans. Tanmateix des del segle
xx
, sobretot d'enca de l'auge dels moviments republicans majoritaris durant els anys 30 del segle
xx
, s'hi ha observat una forta tendencia a l'abandonament de la practica de la religio catolica.
[5]
Simbols catalans
[
modifica
]
A causa de la historia, una gran part dels simbols tradicionals de Catalunya coincideixen amb els d'
Arago
,
Valencia
i les
Illes Balears
. El simbol catala mes antic es l'
escut de Catalunya
, un dels emblemes heraldics mes antics d'Europa.
[75]
[76]
[77]
[78]
Segons la llegenda, data del
segle
ix
i hom diu que els
Quatre Pals
foren el resultat de fer passar quatre dits de
Carles el Calb
, tacats de sang, sobre l'escut d'or de
Guifre el Pelos
com a recompensa per haver lluitat valerosament contra els
sarrains
.
La
Senyera Reial
, inspirada en l'escut, es potser el simbol catala mes representatiu.
Pel que fa als himnes, el dels
Segadors
representa els principatins;
la Balanguera
els mallorquins; en el cas dels valencians, l'oficial
Himne de l'Exposicio
conviu amb la
Muixeranga
com a simbols del pais.
Un altre simbol catala a destacar es la
Diada Nacional de Catalunya
, que se celebra l'11 de setembre en commemoracio de la caiguda de Barcelona enfront de les tropes borboniques de
Felip V d'Espanya
el 1714. En aquestes diades, una proporcio dels catalans independentistes i sobiranistes acostumen a sortir al carrer per reivindicar el dret a l'autodeterminacio d'aquest territori.
Catalans il·lustres
[
modifica
]
Escriptors i artistes
[
modifica
]
Entre els escriptors catalans mes coneguts, n'hi ha de cabdal importancia a la literatura catalana, com els historics
Ramon Llull
,
Ausias March
,
Bernat Desclot
,
Pere el Cerimonios
,
Bernat Metge
,
Francesc Eiximenis
,
Jaume March II
,
Ramon Muntaner
; i els escriptors moderns
Jacint Verdaguer
,
Carles Aribau
,
Narcis Oller i Moragas
,
Angel Guimera
,
Joan Maragall
,
Prudenci Bertrana i Comte
,
Eugeni d'Ors
,
Josep Carner
,
Carles Riba
,
Josep Pla
,
Merce Rodoreda
,
Salvador Espriu
,
Manuel de Pedrolo
,
Joan Fuster i Ortells
,
Terenci Moix
,
Quim Monzo
, etc.
Entre els artistes catalans destacats hi ha els artistes plastics
Ramon Casas i Carbo
,
Aristides Maillol
,
Salvador Dali
,
Joan Miro
,
Antoni Tapies
,
Laurent Jimenez-Balaguer
,
Marcel Marti
,
Fina Rifa
i
Manel Esparbe i Gasca
; les actrius
Assumpta Serna
i
Andrea Guasch
; i el pallasso
Charlie Rivel
.
- Categoria principal:
esportistes catalans
Entre els esportistes catalans hi figuren
Pep Guardiola
,
Pau Gasol
,
Xavi Hernandez
,
Marta Gens i Barbera
,
Gerard Pique
,
Jordi Alba
,
Cesc Fabregas
,
Anna Ventura
,
Albert Malo
,
Imma Clopes Gasull
,
Carles Trullols
,
Laia Forcadell Arenas
,
Enric Masip
,
Laura Pous Tio
,
Manel Estiarte
,
Carles Puyol
,
Akrem Hamdi
,
Jo Maso
,
Roger Ramis
,
Mireia Belmonte
,
Saul Craviotto
,
Marc Gasol
,
Dani Pedrosa
,
Bojan Krkic
,
Marc Marquez
,
Kilian Jornet
,
Toni Bou
,
Laia Sanz
, etc.
Musica classica:
Isaac Albeniz
,
Enric Granados
,
Frederic Mompou
,
Lluis Millet
,
Amadeu Vives
,
Xavier Montsalvatge
,
Pau Casals
…
En l'ambit musical contemporani, cal parlar dels cantautors
Raimon
,
Joan Manuel Serrat
i
Lluis Llach
, de compositors com
Pascal Comelade
i d'interprets com
Maria del Mar Bonet
. En les musiques de l'era pop-rock destaquen
Pau Dones
(
Jarabe de Palo
),
els Pets
,
Sopa de Cabra
,
Sau
i, mes recentment, els
Manel
. Tambe cal destacar a
Rosalia
Entre els catalans il·lustres de caracter religios figuren
Vicenc Ferrer
…
Entre els catalans filosofs, destaquen
Jaume Balmes
,
Ramon Sugranyes i de Franch
…
Entre els cientifics nord-catalans figura
Francesc Joan Domenec Arago
. Entre els catalans del sud
Joan Oro
, i metges com
Josep Trueta
i
Ignasi Barraquer
…
Entre els politics catalans mes destacats, hi ha els presidents de la Generalitat
Pau Claris
,
Francesc Macia
,
Lluis Companys,
Josep Tarradellas
,
Jordi Pujol
,
Carles Puigdemont
i
Pasqual Maragall
. A part d'aquests, tambe podem considerar
Manuel Valls
o
Jose Figueres
.
Entre els militars catalans a destacar, figuren
Marti Marco
,
Antoni de Villaroel
,
Rafael de Casanova
,
Francesc de Tamarit
,
Joan Prim
, ...
Descendents de catalans il·lustres
[
modifica
]
Nascuts als Estats Units
[
modifica
]
Nascuts a l'Uruguai
[
modifica
]
Nascuts a Xile
[
modifica
]
Nascuts a Cuba
[
modifica
]
Nascuts a Puerto Rico
[
modifica
]
Nascuts a Costa Rica
[
modifica
]
Nascuts a l'Argentina
[
modifica
]
Nascuts a Colombia
[
modifica
]
Nascuts a Franca
[
modifica
]
- ↑
Catalanofons del Pais Valencia.
Calculat a partir del % de catalanoparlants del Pais Valencia.
Arxivat
2019-12-05 a
Wayback Machine
.
- ↑
Catalanofons de les Illes Balears.
Calculat a partir del % de catalanoparlants de les Illes Balears.
Arxivat
2019-12-05 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Carod.cat: "El vicepresident del Govern visita el remodelat Casal Catala de Montevideo i agraeix “l'esforc i el compromis” dels catalans de l'Uruguai"
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-06-25. [Consulta: 31 octubre 2009].
- ↑
Generalitat de Catalunya: "El vicepresident del Govern i la Viceconsellera d'Afers Exteriors i Cooperacio fan un viatge institucional a l'Argentina i Uruguai"
[
Enllac no actiu
]
- ↑
5,0
5,1
5,2
5,3
5,4
5,5
5,6
5,7
Enciclopedia de nacions sense estat
(angles)
- ↑
6,0
6,1
Diccionari CA-VA-BA d'
Alcover-Moll
Arxivat
2004-08-26 a
Wayback Machine
.:
- catala
- 3b)
m.
i
f.
Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de Valencia: els mallorquins o valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya.
- ↑
≪
Catalans
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
8,0
8,1
8,2
8,3
8,4
8,5
8,6
8,7
8,8
≪
Catalans
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
Cita textual:
...un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Paisos Catalans.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0
Arxivat
2013-10-29 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
La formacio de Catalunya
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-03-03. [Consulta: 14 setembre 2010].
- ↑
≪
Curiositats sobre Catalunya i el catala
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-07-11. [Consulta: 14 setembre 2010].
- ↑
≪
El Misteri de la Paraula Cathalunya
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-04-13. [Consulta: 14 setembre 2010].
- ↑
≪
La majoria de ciutadans de Catalunya s'identifiquen nacionalment com a Catalans
≫. Arxivat de l'
original
el 2022-07-02. [Consulta: 30 juny 2022].
- ↑
catala
,
Gran Enciclopedia Catalana
: "Son legalment catalanes les seguents persones: els fills de pare catala menors d'edat; els fills de pare catala residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d'edat; els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret catala si el pare, durant la minoritat del fill (o be el fill mateix major d'edat) declara la voluntat que el fill sigui sotmes a la legislacio catalana;
qualsevol altra persona que hagi guanyat el veinatge civil catala
(per residencia al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestacio en contra, o be per residencia durant dos anys si l'interessat manifesta la voluntat d'esser catala).
El veinatge civil catala es perd per residencia fora del Principat de Catalunya
."
- ↑
15,0
15,1
;
Estatut d'Autonomia de Catalunya
Arxivat
2012-12-28 a
Wayback Machine
.
- ↑
16,0
16,1
≪
Idescat.cat
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-20. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑
≪
Catalans
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
≪
"Reflexiones preliminares sobre el concepto de ciudadania europea"
≫. Arxivat de l'
original
el 2016-03-08. [Consulta: 1r abril 2016].
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.perpignantourisme.com/ca/decouvrir/historic-ciutat
Arxivat
2013-11-23 a
Wayback Machine
.
- ↑
Perpinya, Capital de la Cultura Catalana 2008
Arxivat
2014-08-21 a
Wayback Machine
.
(frances)
- ↑
21,0
21,1
≪
DIEC:catala
≫. Arxivat de l'
original
el 2013-10-29. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑
≪
DRAE:Catalan
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-11-10. [Consulta: 13 setembre 2010].
- ↑
≪
Larousse:catalan
≫. Arxivat de l'
original
el 2010-04-23. [Consulta: 29 setembre 2010].
- ↑
≪
Idescat: Poblacio de Catalunya per lloc de naixement l'any 2009
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-10-03. [Consulta: 10 maig 2010].
- ↑
≪
Une double culture
≫ (en frances).
Carte d'identite du departement des Pyrenees-Orientales
. Conseil General des Pyrenees-Orientales. Arxivat de l'
original
el 2009-07-12. [Consulta: 5 octubre 2009]. ≪Ce qui donne au departement son ambiance particuliere, son originalite, c'est aussi cette double culture, a la fois francaise et catalane≫
- ↑
≪
Portrait des Pyrenees-Orientales - Les Pyrenees-Orientales
≫ (en frances). Departament dels Pirineus Orientals. Arxivat de l'
original
el 2023-06-21. [Consulta: 21 juny 2023].
- ↑
INSEE
Arxivat
2012-11-08 a
Wayback Machine
. cens oficial 2009:pob total sense comptes dobles. No hi ha dades per al total dels nascuts al departament.
- ↑
"al mon hi ha devers nou milions de catalanoparlants, uns set milions dels quals tenim el catala com a primera llengua." -
Bernat Joan
,
Secretari de Politica Linguistica de la Generalitat de Catalunya
.
Institut d'Estudis Catalans
Arxivat
2010-10-06 a
Wayback Machine
.
- ↑
29,0
29,1
Consulta les referencies a la taula de demografia a
Paisos Catalans
- ↑
30,0
30,1
Mas Forners, Antoni, Esclaus i catalans, pp. 111-112, 114, 122, Palma 2005,
ISBN 84-96242-48-X
- ↑
(castella)
Historia de la vida, milagros, muerte y discipulos del bienauenturado...
- ↑
Valentia lingua
- ↑
33,0
33,1
Origens ancestrals i etnics
Arxivat
2013-07-23 a
Wayback Machine
., Cens dels EUA del 2000
(angles)
- ↑
Catalans a les Ameriques
Arxivat
2008-05-15 a
Wayback Machine
., Fundacio Catalunya-America
- ↑
35,0
35,1
35,2
35,3
35,4
35,5
35,6
Catalans per estats
Arxivat
2016-03-12 a
Wayback Machine
., Joshua Project
- ↑
36,00
36,01
36,02
36,03
36,04
36,05
36,06
36,07
36,08
36,09
36,10
36,11
36,12
36,13
36,14
36,15
36,16
36,17
36,18
36,19
36,20
36,21
36,22
≪
Nombre de ciutadans catalans que viuen a l'estranger by naciodigital - Infogram
≫ (en angles). Arxivat de l'
original
el 2017-12-29. [Consulta: 28 desembre 2017].
- ↑
El vicepresident del Govern es reuneix amb el Casal catala de Quito
[
Enllac no actiu
]
, Generalitat de Catalunya
- ↑
≪
Ethnologue
≫. Arxivat de l'
original
el 2005-12-22. [Consulta: 28 setembre 2008].
- ↑
39,0
39,1
≪
Casals catalans
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-07-31. [Consulta: 25 agost 2009].
- ↑
Doctorat Honoris Causa a l'Exili Catala
Arxivat
2010-06-20 a
Wayback Machine
., PORTA I CASANELLAS, J.
- ↑
Casanova
, Eugeni
.
Els gitanos catalans de Franca. Llengua, cultura i itineraris de la gran diaspora
. Lleida:
Pages Editors
, 2016. D.L. L-1457-2016.
ISBN 978-84-9975-805-3
.
- ↑
Font-Tarres
, Albert. ≪
El mapa dels gitanos que parlen catala a Franca
≫.
ara.cat
.
Ara
, 19-06-2015. Arxivat de l'
original
el 20 de juny 2015. [Consulta: 20 juny 2015].
- ↑
≪
IDESCAT 2008
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-08-24. [Consulta: 15 setembre 2009].
- ↑
≪
INE 2009:Comunitat Valenciana, homes i dones
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-12-26. [Consulta: 15 setembre 2009].
- ↑
≪
INSEE cens oficial 2009:pob total sense comptes dobles
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-11-08. [Consulta: 15 setembre 2009].
- ↑
≪
UOC
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-11-07. [Consulta: 15 setembre 2009].
- ↑
d'Estadistica
Arxivat
2017-12-06 a
Wayback Machine
., poblacio per nacionalitat (2008)
- ↑
≪
LINGUAMON - Casa de les Llengues > Cerca de llengues
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-11-20. [Consulta: 7 gener 2022].
- ↑
≪
Guia Que faig si...
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-07-31. [Consulta: 15 setembre 2009].
- ↑
La meitat dels catalans es declaren 'mes aviat castellanoparlants'
[
Enllac no actiu
]
, Sa Meua
- ↑
"
Les causes a la Real Audiencia es faran en llengua castellana
".
Article IV del decret de Nova Planta del 16 de gener del 1716
Arxivat
2008-03-15 a
Wayback Machine
.
- ↑
GEC:Historia d'Arago 4
- ↑
≪
Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-02-21. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Charte en faveur du Catalan
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-02-07. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Valenciafreedom.com
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-10-18. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Libertad Digital
≫. Arxivat de l'
original
el 2024-06-03. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Plataforma No hablamos catalan
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-02-15. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
58,0
58,1
58,2
58,3
58,4
58,5
Catalunya
: Dades del cens de l'any 2004, Institut d'Estadistica de Catalunya,
Generalitat de Catalunya
Arxivat
2009-08-31 a
Wayback Machine
.. Dades sociolinguistiques de l'IEC,
any 2003
Arxivat
2007-09-29 a
Wayback Machine
..
Pais Valencia
: Dades del cens de l'any 2004, Institut Valencia d'Estadistica,
Generalitat Valenciana
Arxivat
2008-02-14 a
Wayback Machine
.
≪
Enllac
≫. Arxivat de l'
original
el 2015-02-16. [Consulta: 14 setembre 2009].
. Dades sociolinguistiques de l'IEC,
any 2004
Arxivat
2007-09-29 a
Wayback Machine
..
Illes Balears
: Dades del cens de l'any 2002, Institut Balear d'Estadistica,
Govern de les Illes Balears
Arxivat
2008-01-01 a
Wayback Machine
..Dades sociolinguistiques de
l'IEC, any 2002
Arxivat
2007-09-29 a
Wayback Machine
..
Catalunya del Nord
: Estadistica sobre els usos linguistics a la Catalunya Nord 2004 (EULCN 04), dades corresponents al 1999,
Generalitat de Catalunya
Arxivat
2013-01-14 a
Wayback Machine
..
Andorra
: Dades dels cens, Servei d'Estudis, Ministeri de Finances,
Govern d'Andorra
Arxivat
2008-11-18 a
Wayback Machine
.. Dades linguistiques de l'IEC,
any 1999
Arxivat
2007-09-29 a
Wayback Machine
..
Franja de Ponent
: Dades de poblacio,
Centre de Recerca i Documentacio Pau Vila
Arxivat
2008-05-09 a
Wayback Machine
.. Dades sociolinguistiques
de l'Euromosaic
Arxivat
2005-11-27 a
Wayback Machine
..
Alguer
: Estadistica sobre els usos linguistics a
L'Alguer 2004 (EULA 04)
Arxivat
2013-10-04 a
Wayback Machine
.. Dades de poblacio, Ministeri d'Economia i Finances italia.
- ↑
59,0
59,1
59,2
59,3
59,4
≪
Cultura
≫.
Generalitat de Catalunya
. Arxivat de l'
original
el 2012-09-22. [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑
Garrigosa i Massana
, Joaquim.
Els manuscrits musicals a Catalunya fins al segle
xiii
: l'evolucio de la notacio musical
. 1a edicio. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2003.
ISBN 84-89943-74-5
.
Arxivat
2024-06-03 a
Wayback Machine
.
- ↑
≪
Pagina web oficial del Consell General de la Catalunya Nord
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-12-16. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
Cultura de Andorra - Introduccion a la historia y cultura de Andorra
Arxivat
2010-01-25 a
Wayback Machine
.. Data d'acces: 5 de setembre, 2008
- ↑
Pla, Josep, 1970,
El que hem menjat
, Barcelona, (1997 Premsa catalana)
- ↑
≪
Jaume Fabregas sobre Josep Pla
≫. Arxivat de l'
original
el 2011-12-06. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Jaume Fabrega:"Pertanyer a la nacio de catalans, valencians i balears, no es solament parlar una llengua comuna: consisteix, a mes, a expressar-la a traves de la taula, d'una cultura culinaria."
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-10-11. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
66,0
66,1
THIBAUT I COMALADA, Eliana, 2001, 'La Cuina dels Paisos Catalans, reflex d'una societat', Editorial Portic, S.A.
ISBN 978-84-7306-716-4
- ↑
AGULLO, Ferran, 1933, 'Llibre de la cuina catalana', Editorial Alta Fulla
ISBN 84-85403-86-X
- ↑
ANDREWS, Colman,
Catalan cuisine
pp3-4: "It is, to put it another way, the cooking of the region of Catalonia in northeastern Spain - and, by extension, of the historically and linguistically related
paisos catalans
or Catalan lands.."
Arxivat
2024-06-03 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Duendes. Guia de los seres magicos de Espana
. Jesus Callejo, Ricardo Sanchez. Ed. EDAF (5a Ed.) 1994
ISBN 84-7640-875-7
- ↑
≪
Festes.org/la Flama
≫. Arxivat de l'
original
el 2008-08-02. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Festes.org/Falles
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-03-20. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Ens oficial dels Moros i Cristians
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-10-29. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Moros i Cristians a Lleida
≫. Arxivat de l'
original
el 2009-05-19. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
≪
Festes.org/Moros a Mallorca
≫. Arxivat de l'
original
el 2012-07-01. [Consulta: 14 setembre 2009].
- ↑
" Leon Jequier. Actes du II Colloque international d'heraldique". Breassone.1981. Academie internationale d'heraldique. Les Origines des armoiries. Paris.
ISBN 2-86377-030-6
- ↑
Paul Adam Even."L'heraldique catalane au moyen age" in Hidalguia, 22, Mayo-Junio 1957. Madrid. p465.
- ↑
Marti de Riquer. "Heraldica catalana: des de l'any 1150 al 1550". Quaderns Crema.1982.
ISBN 84-85704-34-7
- ↑
Michel Pastoureau. L'origine des armoiries de la Catalogne" in II Simposi numismatic de Barcelona. 1980.E.Cymys SCEN
ISBN 84-85060-16-4
Enllacos externs
[
modifica
]
Viccionari