Un
cop d'estat
(del
frances
coup d'Etat
) es la usurpacio del poder vigent de manera violenta i la vulneracio de la legalitat institucional a un
estat
liderada per membres del mateix estat, liders politics,
funcionaris
o, mes usualment, militars, i en alguns casos mitjancant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
[1]
Quan aquests cops triomfen sovint el govern resultant esdeve de tipus
dictatorial
, que pot estendre's mes o menys en el temps. En alguns casos aconsegueixen el poder rapidament i en d'altres, en no triomfar durant els primers dies, poden generar una
guerra civil
.
[2]
Origen i evolucio del concepte
[
modifica
]
El concepte de cop d'estat va comencar a fer-se servir a la
Franca
del
segle
xvii
per fer referencia a una serie de mesures violentes i sobtades que prenia el Rei sense respectar la legislacio ni les normes morals. Sovint era per desfer-se dels enemics quan el mateix rei creia que era necessari per mantenir la seguretat de l'Estat o el be comu.
[3]
El terme va evolucionar durant el
segle
xix
per parlar de l'accio violenta d'un component de l'Estat, per exemple l'exercit, amb l'objectiu de desplacar el poder vigent. Un exemple van ser els assassinats selectius de les forces armades
napoleoniques
.
[4]
El concepte va cohabitar amb el de
revolucio
, pero aquest ultim va quedar reservat per a moviments organitzats per civils aliens a l'Estat.
[5]
Ja durant el
segle
xx
el
1930
va apareixer el llibre
Tecnica del colpo di Stato
(
Tecnica del cop d'estat
) de
Curzio Malaparte
, que va imposar l'us generalitzat del concepte ja amb la connotacio moderna a partir de l'analisi critica de les accions del feixisme i del nazisme. Malaparte aplica el concepte del cop d'estat no nomes a una operacio executada per integrants de l'Estat, sino tambe per poders civils, que mitjancant la desestabilitzacio del govern a traves d'accions orientades a generar caos social provoquen la caiguda del poder i poden aixi accedir-hi ells. Per a Malaparte la diferencia essencial del concepte de cop d'estat amb
guerra civil
i
revolucio
es l'us de la sorpresa i la curta durada de les operacions.
[6]
El
segle
xx
el cop d'estat va adoptar la forma tipica d'una accio de les forces armades desplacant a la forca el govern establert. Tanmateix, sobretot a partir del col·lapse de les dictadures llatinoamericanes, durant la decada del
1980
, els cops d'estat van anar adoptant formes mes complexes i menys evidents, mitjancant tecniques de desestabilitzacio economica i de generacio de climes de caos social.
[7]
[8]
[9]
Cops d'estat del segle
xx
[
modifica
]
Son els mes habituals, retallen les llibertats individuals, no respecten els drets humans i practiquen la repressio violenta dels opositors:
Cops d'estat del segle
xxi
[
modifica
]
Cops d'estat evolucionistes
[
modifica
]
Son un cas poc habitual, i els solen realitzar militars progressistes per acabar amb dictadures o per reformar les institucions de l'Estat.
[11]
- ↑
≪
Cop d'estat
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Bell
, Curtis ≪
Coup d’Etat and Democracy
≫ (en angles).
Comparative Political Studies
, 49, 9, 2016-08, pag. 1167?1200.
DOI
:
10.1177/0010414015621081
.
ISSN
:
0010-4140
.
- ↑
Mur Dominguez
, Elena.
Golpe de Estado y proceso de reconciliacion en Honduras (2009-2012): las Comisiones de la Verdad
(tesi). Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 2015-12-16.
- ↑
Lentz
, Thierry.
Le 18-Brumaire : les coups d'Etat de Napoleon Bonaparte (novembre-decembre 1799)
. Paris: Picollec, 1997.
ISBN 2-86477-163-2
.
- ↑
Kasturi
, Das ≪
A Typological Analysis of Collective Political Violence.
≫.
LSU Historical Dissertations and Theses
, 01-01-1979.
- ↑
Malaparte
, Curzio.
Tecnica del golpe de Estado : Bonaparte, Lenin, Trotski, Mussolini, Hitler, Kapp, Pilsudski, Primo de Rivera
. Madrid: Torre de Goyanes, 2008.
ISBN 978-84-95101-45-7
.
- ↑
Victoriano Serrano
, Felipe ≪
Estado, golpes de Estado y militarizacion en America Latina: una reflexion historico politica
≫ (en castella).
Argumentos (Mexico, D.F.)
, 23, 64, 2010-12, pag. 175?193.
ISSN
:
0187-5795
.
- ↑
≪
La larga lista de dictadores iberoamericanos de los ultimos 50 anos
≫. NotiAmerica, 13-08-2016. [Consulta: 16 agost 2021].
- ↑
Ramirez Perez-Nievas
, Irene. ≪
Dictaduras en America Latina
≫. La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 16 agost 2021].
- ↑
Chinchon Alvarez
, Javier.
Derecho internacional y transiciones a la democracia y la paz
(en castella). Listado de lugares de venta, 2007, p. 393.
ISBN 8496226301
.
- ↑
Martinez
, Rafael ≪
Subtipos de golpes de Estado: transformaciones recientes de un concepto del siglo XVII
≫ (pdf).
Revista CIDOB d’Afers Internacionals
, 2014-12, pag. 191-212.
ISSN
:
1133-6595
.
Enllacos externs
[
modifica
]