El
12 setembre de 1980
, l'
exercit turc
, amb el seu general
Kenan Evren
al capdavant, va dur a terme
cop d'estat
i instaura un regim militar que es mantingue fins al 1983 quan tingueren lloc les
eleccions legislatives
en les que el partit mes votat fou el
Partit de la Mare Patria
, considerat com a successor del
Partit de la Justicia
de
Suleyman Demirel
. Fou el tercer cop d'estat dut a terme per part de l'exercit turc, despres dels de 1960 i 1971.
[1]
Introduccio i context
[
modifica
]
Aquest cop d'estat es va produir en resposta a un context economic i sociopolitic molt complex.
Context economic
[
modifica
]
Turquia coneix al final dels
anys 1970
una greu crisi economica causada en gran part per l'estrategia d'
industrialitzacio per substitucio de les importacions
(ISI) aplicada de
1960
a
1980
. Aquesta politica va portar a un endeutament major de la republica turca que depenia dels bens d'equips estrangers. Pero el deficit exterior ja no permetia importar aquests bens d'equips i la industria turca nomes treballava en 1980 a un 50% de les seves capacitats. L'atur superava els 20%i la inflacio ateny els 100% aquest mateix any mentre la taxa de creixement esdeve negativa. En l'aspecte exterior, es fa cada vegada mes dificil manllevar sobre el mercat mundial i els aliats occidentals de Turquia triguen a acordar una assistencia financera, ja que exigeixen l'adopcio de les mesures d'austeritat preconitzades per l'FMI.
[2]
Context politic
[
modifica
]
Turquia coneix entre 1970 i 1980 onze governs diferents. Aixo pot ser imputat al sistema proporcional i un paisatge politic molt fragmentat, unit a una polaritzacio ideologica augmentada entre els partits i on, doncs, no es factible per als dos partits majors (Partit de la Justicia a la dreta i Partit Republica del Poble a l'esquerra) de formar grans coalicions o almenys cooperar.
[3]
Context social i politic
[
modifica
]
Turquia es a la vora de la guerra civil : les confrontacions entre els grups d'estudiants d'extrema esquerra i d'extrema dreta es multipliquen i esdevenen cada cop mes violentes.
Els sindicats es reforcen considerablement i les vagues son cada vegada mes nombroses (a titol indicatiu : 22 el
1973
, 227 el
1980
).
[4]
Grups clandestins d'esquerra i de dreta que havien precipitat el cop d'estat en 1971 ressorgeixen i comencen a cometre actes de violencia, sabotatge, assalts armats, pillatge i homicidis,
[5]
incloent la contraguerrilla, nom de la branca turca de l'
Operacio Gladio
, es va relacionar amb la massacre de la placa de Taksim, el
1977
a
Istanbul
, i tambe amb el
cop militar de 1980
.
[6]
Enfront d'aquest caos i aquests actes terroristes, les forces de seguretat, infra-equipades i poc entrenades, i igualment dividides entre associacions de dreta o d'esquerra, es mostren ineficaces per administrar la situacio. Els procediments judicials son, de mes, extremadament llargs.
[7]
Tots aquests elements, analitzats en el seu conjunt, demostren que l'autoritat de l'Estat es troba en declivi, ja que es revela incapac de controlar ni la crisi economica, ni els moviments socials, ni sobretot el terrorisme.
L'alta jerarquia militar que percep l'evolucio del pais com a ≪explosiva≫ decideix extirpar la subversio del cos social i posar fi a aquesta guerra civil devastadora per tots els mitjans. El cop d'estat es planificat des de fa temps, ja que, el
27 de febrer
de
1980
, una carta d'advertencia es enviada al govern per prevenir-lo que si la situacio no es poses rapidament en ordre, els militars estarien obligats a actuar.
[8]
El
12 de setembre
de
1980
, l'exercit s'apodera del poder mitjancant un cop d'estat. El govern es deposat, l'Assemblea nacional dissolta i totes les activitats politiques prohibides.
El balanc de tres anys de regim militar :
- 650.000 detencions;
- mes de 500 condemnes a mort de les quals 50 son executades;
- 1.683.000 persones fitxades;
- 30.000 exiliats;
- prop de 24.000 fundacions suspeses, tots els partits politics dissolts, la majoria dels grans diaris colpits per la censura, 139 tones de diaris destruits);
- prop de 4.000 mestres, 50 jutges i 9.400 funcionaris jubilats de manera forcada.
Aquest balanc sembla demostrar, que mes enlla de la lluita contra l'anarquia, la junta intentava al mateix temps transformar la societat i l'Estat amb l'objectiu de crear una societat mes disciplinada i jerarquitzada : aixo passava per reglamentacions mes constrenyedores sobre la indumentaria dels funcionaris i la refundicio profunda de l'ensenyament pero sobretot per l'adopcio de la nova Constitucio de 1982.
[9]
Justificacions
[
modifica
]
Es per un comunicat del general
Kenan Evren
, difos a la radio i la televisio, que Turquia s'assabenta de la nova intervencio militar :
| ≪
|
En virtut de la llei de servei intern de l'exercit, que li atorga la missio de salvaguardar la Republica turca, les forces armades turques han pres el poder aquest mati a les 5 hores, per preservar la integritat territorial i la unitat nacional, aturar l'amenaca d'una guerra civil fratricida, restaurar l'autoritat de l'Estat, aixi com per fer desapareixer tots els obstacles que impedeixen el bon funcionament de la democracia. Les forces armades turques demanen al pais de tenir confianca en el seu exercit, sorgit del si la mateixa societat turca.
[10]
|
≫
|
| ? Kenan Evren
|
Al final del comunicat, el cap d'estat major demana igualment als membres de les forces armades de respectar la jerarquia militar, de comportar-se com a patriotes disciplinats i de lluitar activament contra l'anarquia, les intrigues separatistes, el terror, pero tambe contra els ideals comunistes i feixistes per defensar els principis d'Ataturk.
La breu justificacio davant el Secretari General del Consell d'Europa el 12 de setembre de 1980 precisa que els motius del cop d'estat son :
| ≪
|
les greus amenaces que pesen sobre la pau interior, la paralisi total del regim democratic, la situacio que posava en perill els drets i les llibertats fonamentals al pais.
[11]
|
≫
|
Les motivacions del general Evren i de l'Exercit no son contraries a les seves justificacions, pero s'hi poden afegir alguns elements al seu discurs com a factor explicatiu.
Primer de tot, l'alt comandament temia que, si continuava mostrant-se passiu en la situacio de 1980, les baralles politiques es poguessin propagar tambe al si de l'Exercit i esmicolar l'ultim bastio de la Republica. Hi havia llavors el temor de repetir els errors del primer cop d'estat i de veure oficials de grau inferior rebel·lar-se i executar el cop en lloc de l'alt comandament, com va ser el cas de 1960.
[12]
Alguns autors afegeixen l'interes personal entre les motivacions, ja que el general Evren es va fer escollir President de la Republica, sota la nova constitucio de 1982, pero no sembla que els interessos personals en el sentit estricte del terme hagin pogut tenir un paper preponderant en les seves motivacions. Seria en qualsevol cas una gran exageracio nomes de pensar que hagues organitzat aquest cop d'estat nomes per realitzar les seves ambicions.
[12]
La motivacio principal seria doncs una manca de confianca en l'habilitat del regim democratic per contenir el terrorisme. Calia un Estat fort per fer front a aquests problemes i la manca de diners acoblada a la forta polititzacio de tot el sistema havia tornat ineptes les forces de seguretat i havia conduit la burocracia civil a treballar de manera adequada. Afegim a aixo una multitud de governs inestables i dos partits que ni tan sols de cara a tal guerra civil no havien estat capacos de cooperar. Tot aixo va motivar el cop d'estat.
[13]
L'ultim element necessari al cop d'estat era que la seva accio sembles legitima davant la major part possible de la societat. Per aquesta rao, els autors van esperar el moment en que aixo semblava inevitable als seus ulls. Desitjaven que el poble pogues acceptar fins i tot acollir amb favor el cop d'estat. El fet que el poble percebes l'exercit (i que ell mateix es percebes aixi) com l'ultim guardia de l'Estat va ajudar en aquesta recerca de legitimitat. Estaven tambe a l'escolta d'altres actors: la premsa, els homes de negocis, els sindicats i fins i tot certs Estats estrangers van donar suport directament o indirecta al cop d'estat o almenys no van discutir la legitimitat de la intervencio.
Reaccions internacionals
[
modifica
]
Les reaccions en calent dels Estats Occidentals, en general, a excepcio d'alguns paisos, van totes en el mateix sentit : no condemnen el cop d'estat, es declaren preocupats per la situacio a Turquia pero declaren igualment que confien en les autoritats militars i en les seves promeses de restablir la democracia. Els
Estats Units
son de lluny el pais el mes complaent envers Turquia i ho seran fins a la fi.
Els paisos europeus s'alineen amb la postura americana pero llavors, les tensions diplomatiques es fan nombroses, a causa sobretot del fet que els parlaments nacionals i el parlament europeu exercien pressions sobre els executius respectius perque adoptessin una posicio mes ferma.
Els Estats Units d'America
[
modifica
]
Via el portaveu del
Departament d'Estat
,
John Trattner
, els Estats Units van declarar que no es detindria l'ajuda militar i financera proveida a
Turquia
i que es creien la junta militar en la seva promesa de restablir la democracia. Van afegir entre altres coses que la tasca de sanejament i d'estabilitzacio havia esdevingut necessaria a Turquia.
[14]
Kenan Evren i Ronald Reagan
Per comprendre aquesta postura, cal situar el cop d'estat en el seu context internacional i geopolitic :
Turquia
el 1980 es de la mes alta importancia per als Estats Units i l'
OTAN
a causa del lloc geografic estrategic que mante, sobretot despres dels esdeveniments de 1979 : la revolucio iraniana i la invasio sovietica a l'
Afganistan
.
Turquia
comparteix en efecte fronteres amb l'
Iran
, l'
Iraq
,
Siria
, l'
URSS
i
Bulgaria
. Te una situacio privilegiada sobre la
Mar Negra
(
Estrets turcs
) i es troba prop del
Golf Persic
.
Amb la fi de la
distensio
per causa de la intervencio de l'
URSS
a l'
Afganistan
i la perdua del seu aliat a l'
Iran
on els
Estats Units
tenien bases militars,
Turquia
es la peca mestra en l'estrategia atlantica i americana : els americans hi han emmagatzemat centenars de caps nuclears, es l'indret des d'on l'OTAN vigila tota activitat d'armes o de missils a l'
URSS
pero es, de mes, anomenada la ≪gran orella≫ de l'alianca atlantica per les seves instal·lacions d'escoltes. La importancia de la relacio americano-turque s'havia fet ja pressentir amb la signatura del ≪Defence and Economic Cooperation Agreement≫ (DECA) signat en marca de 1980 entre Turquia i els Estats Units. A mes,
Turquia
es el tercer, despres d'
Israel
i
Egipte
, mes gran beneficiari de l'assistencia militar americana.
[15]
Donar suport a Turquia va doncs en el sentit de la logica bipolar de la
Guerra Freda
, en la continuitat de la
doctrina Truman
que soste militarment i financera tot Estat que s'oposa a les pressions sovietiques pero allo va tambe al sentit de la
doctrina Carter
proclamada el gener de 1980 que precisa que els
Estats Units
usarien la forca militar per defensar els seus interessos nacionals al
Golf Persic
. Tenir un aliat prop d'aquesta regio es de tota evidencia un trumfo.
Republica Federal d'Alemanya
[
modifica
]
El canceller
Helmut Schmidt
declara que la
Republica Federal
continuara la seva ajuda a Turquia, ja que el seu poble en necessita pero espera un restabliment rapid de la situacio.
[16]
Un portaveu del
Quai d'Orsay
declara el dilluns 13 setembre que
Franca
pren nota de les garanties donades pel regim a proposit de la tornada a la democracia i afegeix que desitjava un restabliment rapid de la democracia conforme a la seva pertinenca al Consell d'Europa i a l'alianca atlantica aixi com a la seva associacio a la Comunitat europea.
[16]
Suecia i Dinamarca
[
modifica
]
Aquests paisos han estat els mes critics de tots els paisos occidentals, ja que estan fermament oposats a tot atemptat contra la
democracia
.
Dinamarca
declara fins i tot que els lliuraments d'armes amb destinacio a Turquia serien suspesos immediatament.
[16]
En les seves declaracions oficials, l'
URSS
evita tota critica i fomenta fins i tot un aprofundiment de la cooperacio economica entre els dos paisos. Pero una ≪altra veu≫ comunista es forca mes critica envers el regim turc a traves d'una estacio radio d'
Alemanya de l'Est
≪, Bizim radio≫, que el Partit Comunista turc en exili utilitza com a mitja de propaganda.
[16]
Un enviat especial, M. Van der Stoel, de l'
OTAN
es enviat durant el mes d'octubre a Turquia per tal d'avaluar la situacio. No s'efectua cap declaracio de la Secretaria de l'OTAN just despres del cop d'Estat.
[17]
Els organismes europeus
[
modifica
]
Aquestes quatre instancies europees (de les quals les tres primeres formen part de la Comunitat Europea) tenen opinions divergents. Per ser mes precisos, els dos primers organismes fan declaracions mes complaents envers Turquia, ja que tenen mes poder en politica exterior; es sobretot el cas de la declaracio comuna dels ministres d'afers exteriors. Pel que fa a la Comissio Europea, aixo te mes a veure amb les relacions comercials i al proces d'integracio de Turquia en la CE. Les dues Assemblees europees es mostren molt mes critiques envers Turquia i branden l'amenaca de l'exclusio de Turquia (Consell d'Europa) i la detencio del proces d'integracio (Parlament europeu).
La Comissio europea
[
modifica
]
La
Comissio Europea
declara el 12 de setembre de 1980 que segueix amb la major preocupacio l'evolucio de la situacio i expressa la ferma esperanca que els drets humans siguin respectats i les institucions democratiques rapidament restaurades.
[18]
Els ministres d'afers exteriors dels Nou
[
modifica
]
En el marc d'una reunio en relacio amb la cooperacio politica el
15 de setembre
de
1980
, fan una declaracio comuna en relacio amb la situacio a Turquia en la qual declaren haver-se assabentat amb preocupacio de l'evolucio de la situacio en aquest pais i que prenen nota de les garanties donades per les autoritats militars. En resposta a la resolucio del Parlament Europeu, amb data del 18 de setembre, afegeixen que no interrompen el programa d'ajuda financera i de cooperacio economica amb Turquia, tenint en compte les garanties donades per l'autoritat turca sobre el restabliment de les institucions democratiques i el respecte dels drets humans.
[18]
El Parlament europeu
[
modifica
]
Al final d'un debat sobre els esdeveniments a Turquia, el
Parlament Europeu
vota el 18 de setembre una resolucio en la qual es diu preocupada per l'adveniment d'un poder militar i demanda una serie de compromisos de part del govern turc sobre el respecte i el restabliment dels drets humans i de les institucions democratics, tot afegint que la situacio la col·loca en contradiccio amb la seva demanda d'integracio a la CEE i el seu lloc al si del Consell d'Europa i finalment, apel·len als ministres d'afers exteriors dels Nou per remetre informes sobre la situacio de Turquia a les comissions competents del Parlament i tambe al que es debati en bona i deguda forma.
[18]
El Consell d'Europa
[
modifica
]
L'Assemblea parlamentaria del
Consell d'Europa
adopta l'
1 d'octubre
de
1980
la Recomanacio 904 en la qual es manifesta preocupada per la intervencio militar a Turquia i per les seves consequencies sobre els drets humans i la democracia. Recorda entre altres la incompatibilitat del regim no democratic de Turquia amb el seu manteniment al si del Consell i apel·la al govern turc perque respecti la Convencio europea dels drets humans, que alliberi els politics i restableixi la democracia. I finalment apel·la al Comite dels Ministres perque supervisi l'evolucio de la situacio i li recorda que el Comite esta obligat a actuar si Turquia no restableix les institucions democratiques, en altres paraules que estara obligada a excloure Turquia del Consell d'Europa.
[19]
- ↑
Clement Marceau, "Dans le jeu des Grands", a
Le Monde
, 13 set. 1980
- ↑
UNSALDI, Levent,
Le militaire et la politique en Turquie
, Paris, L'Harmattan, 2005, pp. 105-106
- ↑
Gil, Ata, "Turquia a marxes forcades", a
Le Monde Diplomatique
, n°323, febr. 1981
- ↑
UNSALDI,
Levent, Le militaire et la politique en Turquie
, Paris, L'Harmattan, 2005, pag. 107
- ↑
DEMIREL, Tanel, "The Turkish military's decision to intervene ? 12 September 1980" a CARKOGLU, Ali, et al.,
The Politics of Modern Turkey
, vol. 2, London, Routledge, Critical Issues in modern politics, 2008
- ↑
Ornek
, Cangul.
Turkey in the Cold War: Ideology and Culture
(en angles). Palgrave Macmillan, 2013, p. 10.
ISBN 1137326697
.
- ↑
Demirel, Tanel
op. cit.
, p.335
- ↑
Unsaldi, Levent
op. cit.
, p.108
- ↑
Unsaldi, Levent
op. cit.
, p.111
- ↑
UNSALDI, Levent,
op. cit.
, p.109
- ↑
Consell d'Europa
Anuari de la Convencio Europea dels Drets Humans
, 1980, vol.23, p.15
- ↑
12,0
12,1
Demirel, Tanel
op. cit.
, p.337
- ↑
Demirel, Tanel
op. cit.
, pag. 338-341
- ↑
Department of State
Department of State Bulletin
, November 1980, volum 80, N°; 2044, p.50
- ↑
Hala, William M.,
Turkish Foreign Policy
, 1774-2000, London, Frank Cass Publishers, 2000, p.165
- ↑
16,0
16,1
16,2
16,3
“La Turquie apres le coup d'Etat militaire”,
Le Monde
, 14-15 set. 1980
- ↑
Mackenzie, Kenneth, ≪Turkey Under The Generals≫, en
Conflict Studies
, N°126, January 1981, pag. 4-5
- ↑
18,0
18,1
18,2
Comissio europea
Butlleti de les Comunitats europees
, Brussel·les, 1980, N°9, p.56
- ↑
Assemblea parlamentaria del Consell d'Europa
Recomanacio 904
, Estrasburg, 1r Octubre de 1980, 18a sessio, a
(angles)
assembly.coe.int