Calendari republica frances
de 1794, dibuixat per
Louis-Philibert Debucourt
Durant la
Revolucio Francesa
, la
Convencio Nacional
o, simplement, la
Convencio
, fou el govern de
Franca
des del
20 de setembre
de
1792
fins al 4 de
brumari
de l'any IV (
26 d'octubre
de
1795
). Despres de la seva dissolucio, el poder passa al
Directori
.
Durant la insurreccio del
10 d'agost
de
1792
, quan les classes populars de
Paris
assaltaren el
Palau de les Teuleries
i exigiren l'abolicio de la
Monarquia
, l'
Assemblea Legislativa
va suspendre
Lluis XVI
en les seves funcions i decreta la convocatoria d'una convencio nacional que hauria d'elaborar una nova constitucio. Al mateix temps, es va decidir que els diputats de la nova convencio s'haurien d'elegir per tots els homes francesos majors de vint-i-cinc anys, amb domicili propi des de com a minim un any i que visquessin del fruit del seu treball. Posteriorment, l'edat minima per ser elector es va baixar a vint-i-un anys mantenint-se els vint-i-cinc com a edat minima per ser elegit. Aixi doncs, la Convencio fou la primera assemblea francesa elegida per sufragi universal masculi.
Les eleccions van tenir lloc durant el
setembre
, al mateix temps que els
prussians
avancaven cap a
Paris
. Sobre un total de 7 milions d'electors, nomes va haver-hi 630.000 vots, la qual cosa indica una abstencio del 90%.
La primera sessio de la Convencio va tenir lloc el
20 de setembre
de
1792
, l'endema, la Convencio va decretar l'abolicio de la reialesa i la proclamacio de la
Republica
.
Estructura i membres
[
modifica
]
La Convencio celebra la seva primera sessio en un vestibul de les
Teuleries
, despres, s'establi a la
Salle du Manege
, i des del 10 de maig de 1793, a la sala d'espectacles, on hi havia tribunes que els oradors feien servir; sovint, el resultat de les votacions es veia influit pels aplaudiments o les interrupcions als oradors.
Igual com en les eleccions als
Estats Generals de Franca
de
1789
, l'escrutini a dues voltes va excloure les classes populars de la representacio nacional; per aixo, els membres de la Convencio procedien generalment de la burgesia i hi predominaven els advocats i juristes. La Convencio tenia un total de set-cents quaranta-nou diputats; ara be, els escons dels diputats executats o proscrits eren donats a suplents; alguns dels diputats bandejats pel Terror recuperaren el seu lloc despres de la reaccio termidoriana; per altra banda, alguns diputats eren enviats als departaments o a l'exercit a desenvolupar-hi missions que duraven bastant de temps. Per aixo, resulta dificil esbrinar el nombre de diputats presents a la Convencio en un determinat moment. Durant
el Terror
la mitjana de diputats votants nomes arribava a dos-cents cinquanta.
Segons el seu reglament mateix, la Convencio elegia el seu president cada quinze dies, el qual nomes podia ser reelegit al cap de quinze dies mes. Normalment, les sessions tenien lloc durant el mati; de vegades, pero, en casos excepcionals, la Convencio es declarava en sessio permament i es reunia durant uns quants dies sense interrupcio. Tant per a tasques legislatives com executives, la Convencio va crear comites, d'entre els quals els mes coneguts foren el
Comite de Salut Publica
(
Comite de salut public
), el
Comite de Seguretat General
(
Comite de surete generale
) i el Comite d'Educacio (
Comite de l'instruction
).
Malgrat haver estat concebuda com un cos
legislatiu
, la Convencio va acaparar tambe els poders
executiu
i
judicial
, contradient aixi la teoria de la
separacio de poders
enunciada, entre d'altres, per
Montesquieu
, que, en un principi, havia inspirat la Revolucio; per tot aixo, sovint se la defineix com a govern revolucionari. Fou sota el govern de la Convencio que Franca va patir el
Regim del Terror
.
Les faccions politiques
[
modifica
]
Dins de la Convencio, hi havia tres faccions politiques: els
girondins
, els
montagnards
[1]
i els de la plana.
Els
girondins
procedien majoritariament de la burgesia provincial dels grans ports costaners. Els brissotins, rolandins o girondins, que tenien el seu suport entre la rica burgesia mercantil i industrial de provincies, es malfiaven del poble menut parisenc. Se senten molt compromesos amb les llibertats individuals i economiques aconseguides el
1789
, per la qual cosa no estan pas gens disposats a prendre mesures d'excepcio per salvar la jove
Republica
. Els seus dirigents eren
Brissot
,
Vergniaud
,
Petion
i
Roland
. A l'epoca, se'ls denominava brissotins o rolandins, el nom "girondins" fou creat a principis del
segle
xix
per
Lamartine
autor d'
Histoire des Girondins
.
Els
Montagnards
, dits aixi perque acostumaven a seure als bancs mes alts de l'estrada, eren els mes radicals de la Convencio, juntament amb els diputats parisencs dirigits per Robespierre. Sempre estan disposats a aliar-se amb els sectors populars, principalment amb els
sans-culottes
de la
Comuna de Paris
, i a prendre mesures excepcionals per protegir la Republica. Els seus liders eren
Robespierre
,
Danton
,
Marat
,
Saint-Just
.
Al centre, hi seia una majoria de diputats, dits de la plana, que, segons les ocasions, donaven suport a una de les altres dues faccions.
Molts dels Montagnards estaven vinculats al
Club dels Jacobins
, on es considerava innecessaria la
separacio de poders
en un regim democratic. Segons ells, la forma de govern mes perfecta era un sistema d'assemblea monocameral elegida per sufragi universal que concentres els tres poders. Des del principi, el club jacobi forma un poder paral·lel al de la Convencio; era al club on, sovint, es desenvolupaven els debats fonamentals i es prenien les grans decisions que, despres, a vegades de mala gana, seguia la Convencio. Despres de la caiguda de Robespierre, el club fou rapidament clausurat.
En el moment de la seva eleccio, la faccio majoritaria dins de la Convencio foren els
girondins
, els quals, pero, en foren purgats el
2 de juny
de
1793
; aleshores, el domini de la Convencio passa a la faccio radical dels
Montagnards
, els quals foren, en gran part, responsables del Terror, que dura fins a la
reaccio termidoriana
. A consequencia de totes aquestes turbulencies, el
1795
molts dels membres originals de la Convencio havien mort executats a la
guillotina
ja fos arran de la purga dels girondins, del Terror o de la persecucio dels termidorians contra els culpables del Terror.
La Convencio Girondina (21 de setembre de 1792-2 de juny de 1793)
[
modifica
]
Ja des del principi, dins de la Convencio es podia veure la violenta rivalitat existent entre girondins i montagnards. En el proces contra
Lluis XVI
, els girondins provaren d'evitar jutjar el rei com a manera de no encendre la contrarevolucio i de calmar l'hostilitat de les monarquies europees; ara be, despres de la descoberta de l'"armari de ferro", on hi havia uns documents que demostraven de manera incontestable la traicio de Lluis XVI, al
Palau de les Teuleries
el
30 de novembre
de
1792
, engegar el proces esdevingue inevitable. Segons els montagnards, encapcalats per Robespierre i Saint-Just, l'actuacio contra el rei no era pas judicial sino politica: Lluis XVI era un enemic estranger dins del cos de la nacio i un usurpador. Al final dels debats, el rei fou declarat culpable per una majoria de 693 vots contra 28; ara be, la
condemna a mort
s'aprova nomes per 366 vots contra 334; el recurs d'apel·lacio al poble, proposat pels girondins, fou rebutjat.
Durant la Restauracio (
1814
-
1830
), foren perseguits aquells antics diputats de la Convencio definits com a regicides perque havien votat a favor de la pena de mort de Lluis XVI.
Despres de l'execucio de
Lluis XVI
(
21 de gener
de
1793
), es forma la
Primera Coalicio
de l'Europa absolutista contra la Franca revolucionaria; per aixo, el
24 de febrer
, es decreta una mobilitzacio general, la qual va provocar revoltes als medis rurals, les quals foren reprimides per la forca. Aleshores, la Convencio aprova una llei que obria la porta al Terror:
[2]
tot rebel trobat amb les armes a la ma havia de ser executat al cap de vint-i-quatre hores, sense proces. L'esclat de la
revolta reialista de la Vendee
(
marc
1793
) dugue els montagnards, amb el suport dels
Sans-culottes
, a denunciar la tebior dels girondins i a exigir l'adopcio de mesures excepcionals, que els girondins rebutjaven, com ara la creacio d'un
Comite de Salut Publica
i d'un
Tribunal Revolucionari
; a mes, les dificultats economiques i socials tambe tensaven l'enfrontament de les dues faccions; finalment, comptant amb el suport dels sans-culottes de la
Comuna de Paris
, entre el
31 de maig
i el
2 de juny
de
1793
, els montagnards declararen proscrits els girondins, molts dels quals acabaren a la
guillotina
.
La Convencio Montagnarde (2 de juny de 1793- 27 de juliol de 1794)
[
modifica
]
El
juliol
de
1793
, la Convencio aprova una constitucio forca democratica i descentralitzada, rafiticada per referendum. La Constitucio de 1793 pretenia establir una veritable sobirania popular gracies a les eleccions frequents dutes a terme per sufragi universal, el mandat imperatiu i la possibilitat dels ciutadans d'intervenir en el proces legislatiu. Tots els poders (
legislatiu
,
executiu
i
judicial
) es concentraven en una assemblea elegida per un any; un consell executiu de vint-i-quatre membres, nomenats per l'Assemblea i que havien d'actuar sota la seva estreta vigilancia, s'havia d'encarregar de fer aplicar les decisions de l'Assemblea. Ara be, aquesta constitucio mai no fou aplicada, ja que el
10 d'agost
de
1793
la Convencio decreta que l'entrada en vigor d'aquesta constitucio quedava en suspens fins que arribes la pau, es a dir, fins que es poses fi a les insurreccions federalistes, a la revolta de la Vendee i a la guerra contra les monarquies europees, tot aixo agreujat pel deteriorament de les condicions economiques del pais. Aixi, es va decidir instaurar una dictadura revolucionaria exercida a la practica pel Comite de Salut Publica i el Comite de Seguretat General. Segons el decret del
10 de desembre
de
1793
, el govern havia de ser revolucionari fins a la pau.
Creat a l'
abril
de
1793
i dominat, en principi per
Danton
, fins que, el
10 de juliol
, el va abandonar, el Comite de Salut Publica estava format per dotze membres elegits cada mes per la Convencio. El Comite disposava d'iniciativa legislativa, de poder executiu i de la capacitat de nomenar els funcionaris; fou, doncs, l'organisme que centralitza el poder. La seva figura dominant fou
Maximilien de Robespierre
. Cadscun dels seus membres s'especialitzava en una area concreta com ara, per exemple,
Carnot
que s'ocupava dels exercits.
Per tal d'evitar un nou esclat de furia popular com el que havia dut a les
massacres del 2 de setembre
de
1792
, la Convencio instaura
el Terror
legal; aixi, el
setembre
de
1793
, va aprovar la llei dels sospitosos segons la qual els nobles, els emigrats, els clergues refractaris, els federalistes aixi com els especuladors i les seves families havien de ser empresonats fins que arribes la pau. A mes, les societats populars, controlades pels sans-culottes, exercien les funcions de vigilancia i de policia. Per altra banda, amb el proposit de calmar el malcontent popular provocat per l'alca de preus dels aliments i la devaluacio de l'
assignat
, el
27 de juliol
, la Convencio va decretar la pena de mort contra els acaparadors d'aliments; pel setembre, es va
decretar un preu maxim
dels articles de primera necessitat establert en el preu de
1790
mes un 30%, aixi com va establir-se el curs forcos de l'assignat. Ara be, totes aquestes mesures no van solucionar pas el problema del proveiment de les ciutats, on el poder adquisitiu dels assalariats, pagats en assignats, s'erosionava continuament.
Per decret del 21 de ventos de l'any II (
11 de marc
de
1794
), la Convencio nomena una comissio encarregada de crear l'
Ecole Centrale des Travaux Publics
, futura
Ecole polytechnique
.
Gaspard Monge
,
Lazare Carnot
(dit el gran organitzador de la victoria) i
Prieur de la Cote d'Or
en foren els principals membres.
La mobilitzacio general i l'us de totes les energies en favor d'una economia de guerra, aixi com la substitucio dels generals incompetents o traidors per joves oficials indubtablement republicans com ara, entre d'altres,
Hoche
,
Jourdan
,
Marceau
,
Pichegru
o
Napoleo
) porta victories decisives en el camp de batalla; ara be, les dissencions entre els montagnards no trigaren pas a apareixer.
Despres d'haver intentat una politica d'equilibri de les faccions, Robespierre decidi l'eliminacio dels ultrarevolucionaris
Hebertistes
, i despres dels Indulgents, encapcalats per Danton. Finalment, despres que la victoria a la
batalla de Fleurus
poses fi a l'amenaca d'una invasio estrangera, molts diputats de la Convencio comencaren a deixar de creure necessari continuar amb
el Terror
, el conflicte entre el Comite de Salut Publica i el Comite de Seguretat General van dur a la caiguda de Robespierre i els seus seguidors el 9 de termidor de l'any II (
27 de juliol
de
1794
).
La Convencio Termidoriana (27 de juliol de 1794-26 d'octubre de 1795)
[
modifica
]
Despres de la caiguda de Robespierre, dins de la Convencio s'esdeve la lluita dels Montagnards, encapcalats per
Barere
,
Billaud-Varenne
o
Collot d'Herbois
, partidaris de mantenir el govern revolucionari, el dirigisme economic, amb la taxacio dels preus, i
el Terror
, contra la majoria moderada de l'assemblea, on s'agrupaven els montagnards dantonistes, liderats per
Tallien
o
Freron
i els diputats de la plana, dirigits per
Sieyes
,
Cambaceres
,
Daunou
o
Boissy d'Anglas
, partidaris del retorn al liberalisme economic i al govern constitucional. El
8 de marc
de
1795
,
Marie-Joseph Chenier
obtingue el retorn a la Convencio dels vint-i-dos dirigents girondins proscrits despres de les purgues del
31 de maig
/
2 de juny
de
1793
, amb la qual cosa es reforca el camp moderat.
El govern revolucionari fou desmantellat progressivament despres d'haver establert la renovacio mensual d'una quarta part dels membres del Comite de Salut Publica i la minva de les seves atribucions, fins a la seva desaparicio el
1795
, l'abolicio de la taxacio dels preus el
24 de desembre
de
1794
i el restabliment definitiu de la Borsa de Paris el
10 d'octubre
de
1795
, cosa que afavori l'especulacio.
L'hivern de 1794/95 fou particularment dur, el preu del pa va pujar i el poble de Paris va patir una greu fam, que la politica liberal de la Convencio no permetia combatre, per la qual cosa, es va produir un gran descontentament entre les seccions revolucionaries de
Paris
. Per altra banda, l'assignat, que el govern revolucionari havia estabilitzat el
1793
, va caure en picat a causa de la gran
inflacio
. Per altra banda, despres del 9 de termidor, una gran part dels sospitosos empresonats pel Terror (monarquics, federals, acaparadors) foren alliberats mentre que molts revolucionaris foren detinguts i tambe es destituiren els funcionaris acusats d'haver col·laborat amb el "tira Robespierre"; a mes, havent-se conegut els excessos perpetrats per alguns diputats de la Convencio enviats en missio, alguns d'ells (
Carrier
a
Nantes
o
Joseph Lebon
a Cambrai) foren jutjats i executats. A mes, la premsa moderada i la monarquica crea opinio contra els
terroristes
; comencen els atacs contra antics jacobins i el seu
club
fou clausurat el
novembre
de
1794
. Davant d'aquesta situacio, els jacobins inciten les seccions populars a la revolta; tanmateix, despres de les insurreccions de l'any III (
1795
) del 12 de germinal (
1 d'abril
) i de l'1 de pradial (
20 de maig
), les autoritats ordenaren el desarmament dels terroristes. Aquestes foren les darreres revoltes populars fins a la
Revolucio de Juliol
de
1830
.
Durant l'any
1795
tambe sorgiren moviments de venjanca contra els jacobins formats per monarquics, familiars de victimes del Terror i catolics, la qual cosa va donar origen al
Terror Blanc
. Aixi aparegueren les
Compagnies de Jehu
a
Lio
i les
du Soleil
, que perseguien i assassinaven jacobins, republicans, capellans constitucionals i protestants a
Lons-le-Saunier
,
Bourg
, Lio,
Saint-Etienne
,
Aix
,
Marsella
,
Tolo
,
Tarasco
, etc., generalment amb la complicitat de les autoritats municipals i departamentals, o dels representants de la Convencio en missio que es recolzaven en els monarquics en la seva lluita contra els jacobins. Ara be, el desembarcament d'emigrats a
Quiberon
del juny-juliol de 1795, i la revolta reialista del 13 de venidimiari de l'any IV (
5 d'octubre
de
1795
) feren prendre consciencia a la Convencio de l'amenaca que representaven els monarquics i, per aixo, es torna a la unio de tots els republicans contra el seu enemic comu.
Per tal de tornar a l'ordre, els termidorians van promulgar el
22 d'agost
de
1795
la
Constitucio de l'Any III
, on es definia el nou regim del
Directori
, la qual, despres de ser aprovada en referendum, va entrar en vigor el
27 de setembre
de
1795
. Com que la resistencia al nou regim del directori va resultar impossible, la Convencio va optar per dissoldre's el
26 d'octubre
de
1795
.
Els Diputats de la Catalunya del Nord
[
modifica
]
Els diputats i els suplents
[
modifica
]
Pel departament de
Pirineus Orientals
, es a dir, la
Catalunya del Nord
, s'elegiren cinc diputats a la Convencio nacional mes dos suplents.
Els diputats foren:
Els suplents van ser:
El proces contra Lluis XVI
[
modifica
]
Dimarts
15 de gener
de
1793
va tenir lloc a la Convencio Nacional la votacio nominal sobre aquestes dues questions, aixi formulades:
- 1a "Es
Louis Capet
culpable de conspiracio contra la llibertat publica i d'atemptats contra la seguretat general de l'Estat, si o no?"
- 2a "Cal sotmetre el judici de la Convencio nacional contra Louis Capet a la ratificacio del poble, si o no?"
Cada
departament
fou cridat successivament, comencant per la lletra G, i els seus diputats pronunciaven el seu vot a la tribuna.
Des de dimecres
16 de gener
de
1793
a les sis de la tarda fins dijous
17 de gener
a les set del vespre, sense cap interrupcio, comencant pel departament de l'
Haute-Garonne
, va tenir lloc la votacio nominal sobre la tercera questio:
- 3a "Quina pena cal imposar a Louis Capet?"
Durant la sessio de dissabte 19 de gener de 1793, la Convencio decreta que discutiria immediatament la questio de la suspensio de la sentencia contra Louis Capet, i decreta que la questio seria aixi formulada:
- 4a "Cal suspendre l'execucio de la sentencia de Louis Capet, si o no?"
La votacio nominal tingue lloc per ordre alfabetic de departament comencant pel de
Gers
.
Els vots dels diputats catalans foren:
- Josep Guiter
: 1a si, 2a si, 3a empresonament mentre duri la guerra, exili quan arribi la pau, 4a si.
- Josep Fabre
: no va votar en cap de les sessions perque estava malalt.
- Joan Bonaventura Birotteau
: 1a si, 2a si, 3a la mort (quedant suspesa fins a la pau i l'expulsio dels Borbo), 4a si.
- Montegut el vell
: 1a si (motivada), 2a no, 3a la mort, 4a no.
- Jaume Josep Cassanyes
: 1a si, 2a no (motivada), 3a la mort, 4a no.
Bibliografia
[
modifica
]
- Deulonder
, Xavier.
Els Borbo a la guillotina: la fi de la monarquia a Franca
.
Barcelona
: Llibres de l'Index:, 2018.
ISBN 9788494812033
.