Donostia
o
Sant Sebastia
Euskadi
o el
Pais Basc
(
Euskal Herria
en
basc
)
[1]
es una
nacionalitat historica
d'acord amb l'article 1 de l'
Estatut de Guernica de 1979
, constituit com una
comunitat autonoma d'Espanya
. Esta formada per tres dels territoris historics del
Pais Basc
, les provincies de
Guipuscoa
,
Biscaia
, i
Alaba
, amb capital a
Vitoria
, en basc,
Gasteiz
(Alaba). Es situada a l'extrem del nord-est de la
Serralada Cantabrica
, limitant al nord amb la
mar Cantabrica
i
Franca
, al sud amb
La Rioja
i
Castella i Lleo
, a l'oest amb
Cantabria
i a l'est amb
Navarra
.
La
Comunitat Foral de Navarra
te el dret d'integrar-se al Pais Basc ?l'unica integracio de dues comunitats autonomes permesa en la quarta disposicio transitoria de la
Constitucio espanyola
?. Tanmateix, des de 1982 no ha mostrat cap interes per exercir aquest dret.
Els noms oficials de la Comunitat Autonoma del Pais Basc son:
Euskal Herria
en
euscar
,
Pais Vasco
en castella
?
aquest es la traduccio del primer
?
o
Euskadi
en castella i basc.
[1]
Tanmateix,
Euskal Herria
, que pot ser traduit com a "Poble Basc", "Pais Basc", "Pais/Poble dels bascs" o "Pais/Poble de l'euscar", tambe es un concepte cultural que pot designar al conjunt dels territoris d'Espanya i
Franca
on es parla o parlava el basc.
Sabino Arana
, per tant, va crear el neologisme
Euzkadi
per referir-se exclusivament al "poble basc" que viu als actuals territoris de la comunitat i no al poble de parla basca de les set provincies, tres de les quals es troben a territori frances.
Durant molt temps es va usar l'ortografia
Euzkadi
i no pas
Euskadi
. Algunes hipotesis suggereixen que Arana considerava que l'arrel d'
eusk
"basc", era
euzk
contraccio d'
eguzki
, "sol", segons la seva teoria que els antics bascs es consideraven fills de l'astre, al qual afegia el
sufix
-
di
, molt frequent en la toponimia basca, i que suposadament significava "conjunt" i "lloc". Tanmateix no hi ha prou evidencies
antropologiques
ni
filologiques
sobre aquesta derivacio, malgrat que els antropolegs Barandiaran i Resureccion Maria Azkue accepten aquesta interpretacio de l'etimologia sobre la base dels noms donats en les diverses parles locals de
Biscaia
a la
divinitat
masculina del sol. D'altres teories, tanmateix, suggereixen que l'ortografia d'Arana no tenia res a veure amb
eguzki
sino de la deformacio de l'etimologia que ell mateix proposava de
Biscaia
.
[2]
Avui dia el neologisme es acceptat per la Reial Academia de la Llengua Basca (
Euskaltzaindia
)
L'us d'
Euskadi
com a nom oficial, designa la Comunitat Autonoma integrada pels tres territoris o provincies, i es l'accepcio mes universal. Tanmateix, pot designar al conjunt d'aquestes tres provincies i les altres quatre provincies que integrarien
Euskal Herria
, com es el cas del nom de l'organitzacio terrorista
ETA
:
Euskadi Ta Askatasuna
, "Euskadi i Llibertat".
Mont Txindoki (Guipuscoa).
L'
arbre de Guernica
es el simbol de les llibertats basques
Els historiadors romans afirmen que el territori basc era habitat des de temps preromans per diverses tribus la llengua dels quals no entenien. La distribucio regional d'aquestes tribus difereix entre els historiadors. Tanmateix, s'accepta la teoria que els bascos son un romanent dels habitants del
paleolitic
de l'
Europa
occidental, especificament dels habitants de la regio francocantabrica.
Estrabo
i
Plini
esmenten en llurs escrits les tribus basques, incloent-hi els
vascons
i els
aquitans
entre altres. Hi ha prou evidencia per afirmar que ja s'hi parlava un
protobasc
.
Durant l'
alta edat mitjana
els territoris entre l'
Ebre
i el
Garona
era conegut com a
Basconia
i va ser unificat sota els ducs de Basconia per un periode. Despres de les invasions dels musulmans a la
peninsula Iberica
i l'expansio francesa sota
Carlemany
, el territori es fragmenta. El
regne de Pamplona
va emergir com el principal estat del territori el segle
ix
. Seria sota
Sanc III El Major
que el regne de Pamplona assoleix la seva maxima extensio territorial, pero despres de la seva mort el
1035
, els seus fill, en no respectar el seu testament que atorgava el regne al primogenit, i despres de moltes lluites, van dividir el territori, la qual cosa va donar lloc a una nova estructura politica el
segle
xii
formada pels regnes de
Navarra
,
Arago
i
Castella
. Durant l'
alta edat mitjana
,
Biscaia
s'uneix voluntariament al Regne de Castella.
El
1200
, el regne de Navarra va perdre els actuals territoris d'
Alaba
,
Guipuscoa
i el
Duranguesat
, que son annexionats pel monarca castella. Aixi doncs, Navarra, separada dels altres territoris peninsulars del Pais Basc, va orientar la seva politica d'expansio cap al nord i a l'est, als territoris fronterers amb Franca i Arago. Navarra va ser annexionada parcialment al
regne de Castella
durant els segles
xi
i
xii
, i gairebe completament durant
1512
i
1521
. La resta del territori del nord va ser annexionada per Franca. Les tres provincies de l'actual Euskadi ja s'havien unit voluntariament al regne de Castella intermitentment i van donar llur suport a la integracio de Navarra amb Castella.
Navarra, Alaba, Guipuscoa i Biscaia van conservar els seus
furs
. Aquesta situacio va perdurar fins al segle
xix
data en que van ser parcialment suprimits per
Antonio Canovas del Castillo
despres de la derrota carlina. Durant el
franquisme
, nomes Alaba i Navarra van conservar part de llurs antics furs, pero van ser derogats en les altres dues provincies per decret del
23 de juny
de
1937
en ser considerades ≪traidores≫ en no donar suport a la revolta i suprimint el primer Estatut d'Autonomia Basc. Aquest decret va ser parcialment modificat el
6 de juny
de 1968, suprimint els paragrafs ofensius per a Guipuscoa i Biscaia, pero conservant la resta dels articles. Va ser finalment derogat el
30 d'octubre
de
1976
.
En l'actualitat, despres de l'aprovacio de l'Estatut d'autonomia, el 1979 Euskadi va constituir-se com a comunitat autonoma i va absorbir els drets forals dels tres territoris historics que el conformen. L'altra provincia espanyola de parla basca, Navarra, no s'hi va unir, ans va formar una comunitat foral uniprovincial.
El PNB lidera el Govern Basc des de
1980
, unes vegades en solitari, altres en coalicio amb el
PSE
,
Eusko Alkartasuna
(EA), partit sorgit d'una escissio del mateix
PNB
o
Izquierda Unida
(IU), donant suport tambe mitjancant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB es la forca majoritaria i obte el 26,9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupcio del "nacionalisme radical" representat per
Herri Batasuna
, la perdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i Carlos Garaicoechea ocupa el carrec de la presidencia del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonomiques el
1980
, van donar lloc a l'eleccio de lehendakari en la persona de
Carlos Garaikoetxea
(1980-1985).
El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots valids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la Comunitat Autonoma del Pais Basc; en solitari en el periode (1980-1986) i a traves de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del
concert economic
i comenca la transferencia de competencies del Govern d'Espanya al Govern Basc. El 1981 una serie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la conseguent promulgacio de la
LOAPA
(Llei Organica per a l'Harmonitzacio del Proces Autonomic) que reconduia el desenvolupament de les autonomies.
El 1982 el PSOE de
Felipe Gonzalez
arriba a la presidencia del Govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al Pais Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arrabassant el
PSOE
el vot a
UCD
,
Alianca Popular
i el
Partit Comunista d'Euskadi
(PCE). Malgrat la resistencia socialista a la realitzacio de transferencies el PNB, impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut ("
Osakidetza
") aprova l'Estatut de les ikastolas, comenca a emetre la seva propia radio i televisio (
ETB
), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, la seva propia policia (
Ertzaintza
). Aquest govern va resistir la
reconversio industrial
que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrializacion per import de 88.012 milions de pessetes.
En les eleccions autonomiques celebrades al febrer de 1984 va resultar vencedor el PNB que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42% dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23%, Herri Batasuna amb el 14,6% i EE el 8%. La progressio socialista va ser notable aixi com pobrissima l'embranzida electoral mostrat per la dreta espanyolista, 9,3%. Resultats que tendencialment reproduixen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi politica del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altissima taxa d'atur, un creixement economic ralentit, l'impacte de la introduccio de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competencia internacional.
Politica i govern
[
modifica
]
L'Estatut d'autonomia i els poders del Pais Basc
[
modifica
]
Seu del Parlament Basc.
El Pais Basc va accedir a la seva autonomia amb l'aprovacio de l'
Estatut d'Autonomia
el 1979.
[3]
Aquest Estatut es distingeix de la majoria dels estatuts de les autonomies espanyoles no en el nombre de les competencies transferides o transferibles ans en el fet que l'autonomia basca es fonamenta en els
furs
historics, reconeguts en la constitucio espanyola. Aixi doncs, el Pais Basc, a mes de rebre les competencies sobre l'
educacio
, obte un procediment de financament exclusiu basat en l'actualitzacio o contemporitzacio dels concerts economics establerts despres de l'abolicio dels furs el
1876
i que es conservaren a Alaba i Navarra, pero derogats a Guipuscoa i Biscaia pel regim franquista en finalitzar la
Guerra Civil
. L'Estatut permet, a mes, una policia propia, l'
Ertzaintza
un cos de policia integral i desplegat a tot el territori. Tanmateix, les diputacions forals dels territoris que integren el Pais Basc, conserven i organitzen llurs institucions forals amb competencies que sovint entren en conflicte amb les atribucions del Govern Basc.
Els poders del Pais Basc s'exerceixen per mitja del Parlament, el Govern i del seu President:
[4]
- El
Parlament Basc
es l'organ que exerceix la
potestat legislativa
del Pais Basc. Aprova els pressupostos i impulsa i controla les accions del Govern Basc. Esta integrat per 75 diputats, i per disposicio estatutaria, cada territori historic constitueix una circumscripcio electoral i elegeix el mateix nombre de representants (25). Els representants son elegits per mitja de la
representacio proporcional
per un periode de quatre anys.
- El
Govern Basc
es l'organ col·legiat que ostenta les funcions
executives i administratives
del Pais Basc. Esta integrat per un president i per consellers.
- El President del Govern Basc, o
Lehendakari
, es el
cap de govern
de l'executiu. Dirigeix i separa els consellers de govern i dirigeix la seva accio. Ostenta, a mes, la mes alta representacio del Pais Basc i l'ordinaria de l'Estat espanyol al territori. Es designat pel parlament i nomenat pel
rei d'Espanya
.
Partits politics
[
modifica
]
Els partits politics que han aconseguit representacio al Parlament Basc en les eleccions del
2020
son:
Divisions administratives
[
modifica
]
La Comunitat Autonoma Basca (en lila) dins del conjunt dels territoris del Pais Basc (en groc els del
Pais Basc del Nord
i en verd
Navarra
).
El Pais Basc es divideix administrativament en tres
territoris historics
o
lurralde historiko
:
El territori d'Alaba, al seu torn es divideix en set comarques o
quadrilles alabeses
(en basc
eskualdeak
). Les comarques de Guipuscoa i Biscaia, tanmateix, no conformen divisions administratives. Tots tres territoris es divideixen en
municipis
.
Els
termes municipals
, al seu torn, sovint son compostos de diverses
entitats de poblacio
anomenades
barris
(
auzo
? barriada, pedania, veinatge), fruit de l'eliminacio de la figura administrativa dels
elizate
el 1962 i de la incorporacio d'aquestes entitats de poblacio sota el govern dels
municipis
. Un exemple d'aquest us seria el barri d'Axpe al municipi d'
Atxondo
. La mateixa paraula tambe es fa servir per a referir-se als barris urbans, dins d'una ciutat.
L'orografia es principalment muntanyenca, conformada per les
Muntanyes Basques
i la imponent
Serralada Cantabrica
al sud, amb el
Tolonyo
com a altitud maxima. A Euskadi es poden distingir a grans trets quatre zones climatiques: el vessant atlantic al nord, una zona de clima subatlantic (Valls Occidentals d'Alaba i la Plana Alabesa), una zona de clima submediterrani, l'extrem sud, entrant en la depressio de l'
Ebre
i la
Rioja Alabesa
on comenca una transicio a un clima amb estiu clarament sec i caloros de tipus continental. Els tres territoris historics son:
Principals ciutats
[
modifica
]
Arees metropolitanes
[
modifica
]
Extensions i dades geografiques
[
modifica
]
Font
Datutalaia
Sistemes muntanyosos
[
modifica
]
Panoramica des d'Urbia, destaca al fons les muntanyes del
Duranguesat
amb
Amboto
i Alluitz. S'aprecia clarament el
Santuari d'Arantzazu
al peu de la imatge.
El territori en que s'assenta el poble basc es especialment muntanyenc. La majoria de les seves serres es troben en l'eix oest-est. La roca mes frequent es la
calcaria
, encara que tambe el
granit
.
Els pics mes elevats es troben al
Pirineu
, sent la Taula dels Tres Reis el pic mes alt. Aquesta serralada neix al costat del mar, ascendeix d'oest a est i el primer pic que supera els 2.000 metres es l'Orhi, de gran importancia mitologica.
Al sud de
Navarra
i
Alaba
es troba la muga de la Serra de Tolono, la Serra de Cantabria i la Serra de Codes.
Entre aquestes dues principals serralades es troben les Muntanyes Basques. Tenen una orientacio d'est a oest i estan formades per serres com Gorbea, Urbasa,
Andia
,
Amboto
, Ordunate o Aizkorri.
Malgrat la petita grandaria territorial, el Pais Basc es una de les regions mes riques d'Espanya. El
PIB per capita
en PPS es va situar el 2018 en 35.600 €, sent un 118% de la
Unio Europea
.
[5]
La industria basca te una llarga tradicio i en l'actualitat es competitiva amb participacio en els mercats exteriors. Tot i que s'ha produit l'especialitzacio industrial, el
sector terciari
de l'economia absorbeix el 64,59% de la
poblacio activa
i representa el 60,80% del PIB basc. El sector financer basc ha estat tradicionalment fort, amb la
Borsa de Bilbao
com a exponent clar, a mes de la modernitzacio del
comerc
i l'organitzacio de la Fira Internacional de Bilbao i l'auge del
turisme
.
[6]
La distribucio del PIB basc es: 1,01% del
sector primari
(agropesquer), 29,27% de la
industria
, 8,91% de la
construccio
i 60,80% dels
serveis
.
[7]
El PIB basc representa el 6,2% del PIB de l'Estat, mentre que la poblacio basca representa el 4,9% de la poblacio total de l'Estat; les exportacions basques representen el 9,2% del total de l'Estat, i les importacions el 6,3%.
[7]
Centre Financer de Bilbao.
La
taxa d'atur
el 2020 es va situar en el 10%, sent inferior a la mitjana espanyola (16,1%). La inversio empresarial del territori basc es de les mes altres de la regio: 25,5% del PIB en comparacio amb el 17,4% de mitjana dels 25 estats membres.
[6]
El creixement anual del PIB del 2019 va ser d'un 1,8%, sent el de l'
Estat
del 2%.
[7]
A diferencia de la resta de les comunitats de l'Estat espanyol, el Pais Basc compta amb una Hisenda propia amb la qual recapta els impostos que recaptaria el sistema fiscal espanyol. Del que recapta, el Pais Basc paga a l'Estat un import pels serveis que l'Estat realitza al territori basc.
[7]
En ser un centre industrial d'Espanya, el Pais Basc va ser un receptor d'immigrants d'altres regions d'Espanya, experimentant una creixenca de poblacio important des de mitjan segle
xix
fins a la
decada de 1970
. Tanmateix, amb la fi del proteccionisme economic i el descens de la
taxa de natalitat
, la poblacio basca va retrocedir i ha estat una zona amb creixement recessiu des de la
Transicio
. Mentre la poblacio espanyola va creixer 18,46% entre 1981 i 2006, la poblacio de la comunitat basca va reduir-se en un 0,05%. El territori d'Alaba, que seria el que menys creixeria durant la
revolucio industrial
, es l'unic que no ha perdut poblacio des dels anys 70, mentre que la que mes n'ha perdut es
Biscaia
.
Segons els cens del
2005
, el Pais Basc compta amb 3,43% d'estrangers, un dels percentatges mes baixos de l'Estat espanyol i menys de la meitat de la mitjana nacional de 8,47%. La
taxa de creixement poblacional
actualment es del 0,54%, i l'
esperanca de vida
es de 76,4 anys per als homes i 83,7 anys per a les dones.
[7]
Els tres municipis mes poblats del Pais Basc son:
Bilbao
amb 354.145 habitants, seguit de
Vitoria
amb 226.490 i
Sant Sebastia
amb 182.930. La poblacio total del Pais Basc el
2006
es va estimar en 2.133.684 i representa el 4,66% del total de l'Estat espanyol.
Llengua basca
[
modifica
]
El basc, o euscar (en basc
euskara
o, segons els dialecte,
euskera
,
eskuara
,
eskara
,
uskara
o
uskara
), es una llengua aillada (sense relacio amb cap familia linguistica coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat autonoma del Pais Basc i part de
Navarra
, a
Espanya
, i al
Pais Basc del Nord
(
departament de Pirineus Atlantics
,
Aquitania
, a
Franca
). En l'actualitat la llengua basca es considera l'unica llengua
preindoeuropea
supervivent en Europa.
[8]
Antigament el seu ambit linguistic abasta tota Aquitania,
La Rioja
, i els Pirineus aragonesos i part dels catalans.
Alguns creuen que algunes de les paraules que li son propies procedeixen de l'
edat de pedra
, ja que es deriven del mot
haitz
"pedra", per exemple:
- aizto
o
ainzto
"ganivet"
- aizkora
"destral"
D'altres dubten d'aquesta etimologia, i consideren la possibilitat que la forma primitiva del mot
haitz
fos *
anetz
o *
anitz
. L'exemple del mot
aizkora
sol ser contestat amb el fet que tambe es probable que provingui del llati
asciola
'destral petita'.
Hom creu que la llengua dels bascons (el
protobasc
, origen del basc actual) es anterior a l'aparicio de les llengues indoeuropees a Europa, i hauria estat estesa per tota la
peninsula Iberica
, i per tot
Europa
.
Encara que fins no fa molt es trobava en una situacio critica a la part sud (va estar prohibit parlar-la a alguns llocs i estava prohibit a les escoles durant la dictadura
franquista
) ha iniciat una lenta millora. No obstant aixo, a la part nord dels
Pirineus
hi ha zones en les quals esta en regressio.
Luca Cavalli-Sforza
afirma que hi ha una possible relacio, tant linguistica com genetica, entre les poblacions japoneses i basques, recalcant-ne l'antiguitat de l'origen i el fort aillament d'aquestes dues poblacions. El mes probable es poder relacionar el basc amb el grup de les llengues iberiques, per comparacio fonetica amb taules de plom gravat localitzades a l'assentament iberic d'
Ullastret
.
Situacio de la llengua basca
[
modifica
]
Percentatge d'alumnat matriculat en basc (2000-2005).
El poble basc te el seu propi idioma, el
basc
, a part de l'
espanyol
i el
frances
. Tambe trobem de manera molt mes minoritaria el
gasco
i el
romani
que han conservat alguns dels
gitanos
autoctons.
Avui dia, practicament tots els bascos parlen les respectives llengues estatals (espanyol i frances). A tot el Pais Basc aproximadament un terc dels bascos parlen basc, una llengua no indoeuropea. Aquesta llengua unica i aillada ha cridat l'atencio de molts linguistes, que han tractat de descobrir la seva historia i el seu origen.
A la zona del Baix Adur, que inclou les poblacions
labortanes
de
Baiona
o
Anglet
el
gasco
(dialecte de l'
occita
) es la llengua tradicional (el
basc
parlat actualment es va introduir a partir del segle
xix
a causa de la migracio de la poblacio bascoparlant de l'interior). A causa d'aixo, aquesta zona es considerada pels occitanistes com a part de
Gascunya
i actualment es una zona trilingue.
La poblacio bascoparlant esta en ascens, fonamentalment a causa de la cooficialitzacio del basc en els tres territoris de la Comunitat Autonoma del Pais Basc, el seu suport i foment per part de les institucions i la seva implantacio en el sistema educatiu. A Navarra el basc te la consideracio de
llengua propia
juntament amb el castella encara que no es cooficial en tot el territori, mentre que al
Pais Basc del Nord
ni tan sols es oficial, encara que es permet el seu ensenyament.
El
2003
el Departament de Cultura del
Govern Basc
destacava que mentre que al Pais Basc el percentatge de poblacio bascoparlant pujava 5 punts, a Navarra amb prou feines ho feia 1, mentre que al Pais Basc del Nord descendia en 9 punts. Aixo va fer una pujada de 3 punts percentuals en total.
La VI Enquesta Sociolinguistica mostra una tendencia continuada de l'augment de bascoparlant al territori basc. Entre 1991 i 2016, la poblacio bascoparlant ha passat d'un 22,3% a un 28,4%, especialment entre la poblacio mes jove.
[9]
Encara que de forma desigual, la millora s'observa en totes les regions, a excepcio del Pais Basc del Nord.
A Euskadi, un terc dels habitants son bascoparlants, havent augmentat en un 9,8% els darrers 25 anys. Aquesta millora es deu principalment a l'augment entre la poblacio mes jove, que arriba fins al 71,4% de bascoparlants entre 16 i 24 anys, front el 22,4% als majors de 65. Encara que de manera desigual, s'hi constata que la revitalitzacio del basc avanca a la tot el territori, especialment a Alaba, en pujar del 7% al 19,2%. A Biscaia l'augment ha sigut del 16,5% al 27,6%. Guipuscoa es la provincia amb major nombre de bascoparlants, amb un 50,6%.
[10]
A
Navarra
, l'any 2018 un 22,1% dels navarresos tenien coneixements de basc; a la zona bascofona representaven el 71,5%, a la zona mitxa, el 21,8%, i a la zona no bascofona, el 6,4%.
[11]
El curs 2018-2019 la distribucio de l'alumnat per model linguistic era la seguent: 61,25% al model G (nomes castella), 24,64% al model D (basc amb l'assignatura de castella), 13,95% al model A (castella amb l'assignatura de basc) i 0,16% al B (igual proporcio de basc i castella).
[12]
El 38% dels nous alumnes que arriben a la UPNA (Universitat Publica de Navarra) des de batxillerat saben basc.
[
cal citacio
]
Per contra, al Pais Basc del Nord la llengua continua el seu retroces passant del 21,4% al 20,5% entre 2011 i 2016, si be la regressio minora el seu ritme pel lleuger augment del coneixement entre la poblacio jove.
[13]
Literatura basca
[
modifica
]
Literatura basca es la literatura feta en
basc
al territori de les set provincies del
Pais Basc
:
Biscaia
,
Guipuscoa
,
Alaba
,
Navarra
, i les tres d'
Iparralde
.
La literatura popular oral es molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparicio tardana, escassa i sense cap influencia mes enlla del mar geografic de
Basconia
. A mes ha estat gravada per la fragmentacio en diversos dialectes, entre els quals els de major tradicio literaria son el
laborta
, el
guipuscoa
, el
biscai
i el
suleti
.
Els texts literaris mes antics son fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aixi com el vocabulari de Picaud del segle
xii
, pero a les
Glosas Emilianenses
(s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de
Pedro de Avendano
, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondragon). Pel cant de
Basajaun Bereterretxe'tar
, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gracies a
Esteban Garibai
(1533-1599), alcalde d'
Arrasate
i cronista reial, dins el compendi
Compendio de historia de las cronicas y universal historia de todos los reynos de Espana
(1571). Per altra banda, l'humanista frances
Francois Rabelais
publica al seu
Gargantua
(1534) discursos en
euskera
.
El primer llibre publicat en basc va ser
Lingua Vasconum Primitiae
de
Bernard Etxepare
el
1545
. Es te coneixement d'aquesta obra per l'unic exemplar conservat a la Biblioteca nacional de Paris. Segons es pot inferir de les opinions dels seus contemporanis, no va ser apreciat per les seves metres populars propis del
bertsolarisme
. Els seus versos van ser musicats a la fi del segle
xx
per
Benito Lertxundi
,
Xabier Lete
i el grup
Oskorri
, entre d'altres, convertint-los en cancons populars. Actualment els seus poemes han adquirit el caracter gairebe d'himne entre els sectors de la cultura
euskaldun
i en defensa de l'euskera, sent recitats en tot tipus d'actes culturals i populars.
Les caracteristiques principals de la
literatura basca
son les seguents:
- Es fruit d'una llengua sense oficialitat ni unitat
:
Haver nascut en una comunitat de parlants tan reduida ha tingut un important impacte en la literatura escrita, sobretot a mesura que avanca la historia i els limits de les llengues i pobles s'afebleixen i difuminen. La historia de la llengua basca es diu que
es la historia de la seva supervivencia i la d'un poble
cosa que marcara a tots els autors, convertint juntament amb la tematica religiosa el compromis (els primers passos serien l'apologisme de Larramendi) cap al basc un dels pilars al voltant dels quals giraran diferents moviments.
- Ha nascut entre estats les llengues dels quals son romaniques: El Pais Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i politics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradicio llatina. Es per aixo que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influencia llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'epoca a causa de l'us abundant de cites a autors classics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
- Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religios: El pare
Barandiaran
(tal com recull Martin Ugalde en la seva
Sintesi de la historia del Pais Basc
o el mateix religios en el seu
Home Primitiu al Pais Basc
) va defensar en vida la cristianitzacio tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresa fins al segle
xx
s'havien conservat creences paganes en idiosincrasia amb les cristianes. Es aquesta la rao que es veu darrere de la insistencia de l'esglesia catolica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (despres de la
Contrareforma
). Aquesta religio es de vegades imposada per la politica del moment, pero en altres ocasions l'Esglesia Catolica mateixa va utilitzar l'idioma mateix (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodistics de
Jean Hiriart-Urruti
i els republicanistes francesos.
- La poesia sempre ha tingut mes pes que la prosa: Aixi ha estat el comencament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix un lector, es a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cantessis, no han necessitat mes de ser cantats. Es per aixo, que com en altres literatures, son abundants les cobles i cantessis de melodies que eren i son conegudes per al poble. Fruit tambe d'aixo seria l'abundancia de composicions liriques de caracter popular, enfront de la poesia culta, que gairebe fins a finals del segle
xix
no aconseguiria desenganxar-se de la influencia del bertsolarisme en l'us de metres sobretot.
- Escassa implantacio de la impremta o la "problematica de la impremta": A diferencia de la resta de llengues romaniques pel que sembla la impremta va tenir escassa implantacio de manera que obres no religioses com
Peru Abarca
van haver de ser transmeses mitjancant manuscrits fins i tot a finals del segle
xviii
. S'ha debatut molt i tret poc en clar, s'al·lega d'una banda l'existencia d'una censura tant a
Franca
com a
Espanya
durant els segles posteriors al cisma d'occident, d'altra banda que no existia suficient produccio per a la implantacio d'aquestes o la no necessitat d'aquestes per part de les autoritats, que s'haurien valgut d'altres mitjans per transmetre edictes reals i semblants. Tal com demostra la publicacio d'edictes reials en basc durant el
Regne de Navarra
la impremta havia estat implantada a
Basconia
per tant un dels arguments seria rebutjat (encara que la majoria de textos religiosos eren publicats fora d'Euskal Herria i l'existencia d'un edicte de
1766
del Comte d'Aranda prohibint publicar en basc (1766)
[14]
), pero el de la censura cobraria forca a la llum dels llargs periodes que passaven les obres entre que eren escrites, passaven la censura de la inquisicio i finalment publicades. Aquest va ser el cas de Juan de Tartas, les obres tot i ser religioses van trigar a ser impreses i a mes (igual que en el cas d'altres autors de l'epoca) van patir l'anomenat "mal de la impremta". Es a dir, l'alteracio de l'obra a causa de l'ortografia afrancesada i la supressio de la majoria dels signes de puntuacio, fins al punt de ser extremadament complicada la seva lectura i comprensio.
- El seu estudi es relativament recent: Exceptuant el cas d'Oihenart potser, no hi ha hagut cap autor fins ben entrat el segle
xix
que s'hagi interessat per la historia de la literatura en basc, la qual cosa afegit a la problematica de la impremta ha fet que descobriments com el manuscrit de Joan Amendux (1969), Ibarguen-Chopin o
Lazarrraga
(2004) hagin revolucionat el que se sabia fins ara, sobretot pel que fa a la literatura medieval.
Nacionalisme basc
[
modifica
]
Simbologia nacionalista basca en un mural a Pasaia
Nacionalisme basc es una ideologia politica que advoca per la unitat i defensa de l'entitat politica dels territoris que enten que configuren la nacio basca i que actualment es reparteixen entre
Espanya
i
Franca
, pel que la seva extensio territorial es correspondria amb la d'
Euskal Herria
:
Si be existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en ultim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinacio ultima d'aquesta unio basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritariament democratiques, encara que hi ha un sector que propugna metodes d'actuacio violents.
Simbologia nacionalista basca
[
modifica
]
Lauburu
Arrano beltza
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, compte amb una simbologia propia. Cada Diumenge de Resurreccio els partits nacionalistes bascos celebren l'
Aberri Eguna
, o dia de la patria basca.
Sabino Arana Goiri
va establir el vocable "Aberri" (Patria) per primera vegada per a sintetitzar l'existencia d'una paraula en euskera o basca per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "
Euzkadi
", creat per Arana en oposicio al concepte "
Euskal Herria
", utilitzat ampliament fins llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula "Aberri" es despren "Abertzale" (Patriota) que es sovint emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i es usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra.
Altres simbols del nacionalisme son la
Ikurrina
(literalment "Bandera"), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensio va donar lloc que fos acceptada com a bandera oficial del Pais Basc.
El
lauburu
: estela solar d'origen desconegut i molt similar a simbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa "
quatre caps
"; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantabric, amb el "
Labaro cantabre
". El nacionalisme ho ha identificat com simbol de la unio dels quatre territoris bascos a Espanya (Alaba, Biscaia, Guipuscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria un dels caps del Lauburu). Aquesta Unio es nominalment coneguda com a "Laurak Bat" (quatre en un) i es convertiria en "Zazpiak Bat" (set en u), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa).
L'
arrano beltza
: literalment (aguila negra), fou el segell del
Sanc Garces III de Pamplona
. Es assimilada com primera bandera de Basconia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola.
La conflictivitat social i politica basca tambe ha convertit en simbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposicio i com diferenciacio de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament "espanyoles", com pot ser l'"
olentzero
", substitut basc del
Pare Nadal
que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, l'
esport rural basc
, la celebracio d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca...
Mitologia basca
[
modifica
]
Arbre genealogic de la mitologia basca.
La mitologia basca es el conjunt de creences i mites precristians dels
bascos
. Tot i la intensa
cristianitzacio
soferta en l'ultim mil·lenni i de les persecucions de la
inquisicio
, el poble basc ha conservat nombroses llegendes que parlen d'una
mitologia
propia molt antiga. Aquesta mitologia ha estat recollida al llarg del
segle
xx
per estudiosos com J.M. Barandiaran i J. Caro Baroja, i han sobreviscut fins al segle
xxi
de mans d'escriptors i artistes que han nascut i crescut amb la magia de la mitologia entre els quals cal destacar a
Patxi Lezama
amb interpretacions dels mites i llegendes
[15]
i
Nestor Basterretxea
amb la "Cosmogonica Basca".
[16]
Les llegendes de pobles veins romanitzats, com les de l'Alt
Arago
o
Asturies
mostren una sorprenent similitud.
L'antiga
religio
basca sembla estar centrada en una divinitat central de caracter femeni, que rep el nom de
Mari
. El seu consort masculi rep el nom de
Maju
o
Sugar
.
Encara que hi ha nombroses referencies a l'existencia d'una divinitat celest, anomenada
Urtzi
, i que podria ser assimilable al
Jupiter
llati
o al
Deu
cristia, aquest sembla no tenir cap paper en les llegendes, essent probablement una incorporacio d'origen exterior.
L'antiga religio basca es per tant de caracter
ctonic
, tenint tots els seus personatges el seu cau a la
Terra
i no al firmament, que sembla com un paratge buit pel que Mari o Maju viatgen de muntanya a muntanya, o pastoregen ramats de nuvols.
Altres personatges de la mitologia basca son les
lamies
, els
mairus
, els
iratxos
,
Basajaun
,
Gaueko
,
Tartalo
, els
galtzagorris
, el drac primigeni o
Herensuge
, les
sorgines
o bruixes, els
jentils
, etc.
Grup etnic basc
[
modifica
]
Sentiment basc al
Pais Basc
.
Els bascos (o bascs) son un
grup etnic
que habita majoritariament al
Pais Basc
situat a l'extrem oest del
Pirineu
i al nord del
riu Ebre
. En les llengues que s'hi parla, son coneguts com a:
euskaldunak
(bascoparlants) o
euskotarrak
(
neologisme
creat per
Sabino Arana
per designar els nadius del Pais Basc) en
basc
,
basques
en frances,
vascos
en castella i
bascos
en
gasco
(
occita
).
Tenen trets diferenciadors pel que fa a tipologies sanguinies, la cultura i sobretot la llengua,
[17]
d'arrels no indoeuropees, en clar contrast amb les llengues romaniques dels seus veins i la resta de pobles coneguts.
Existeix un fort sentiment nacionalista entre els bascos, especialment els residents a Espanya, que s'identifiquen mes fermament com a bascs que com a espanyols o francesos. Malgrat aixo, una gran part dels bascos se senten tant bascs com espanyols (o francesos, en els casos dels bascs del canto frances).
[18]
Molts bascos consideren la designacio de "minoria etnica" com a incompleta, afavorint en canvi
la definicio
com a
nacio
.
[19]
Actualment viuen en una zona altament industrialitzada, les diferencies culturals amb la resta d'Europa son inevitablement difuminades, encara que roman molt forta la consciencia d'una identitat cultural propia, com tambe la identificacio amb la seva patria, fins i tot en molts bascs que han emigrat a altres zones d'Espanya o Franca, o en altres parts del mon (l'anomenada
diaspora basca
).
[20]
Cuina del Pais Basc
[
modifica
]
Xistorra
La cuina del Pais Basc o cuina basca es compon dels plats i metodes de preparacio tipics de la gastronomia dels bascos. Aixo inclou carns i peixos torrats a la brasa,
marmitako
i ollada de
xai
,
bacalla
, una versio basca de les
coques de dacsa
anomenada
talos
, l'
escudella de llegums
de
Tolosa
,
pebrera del piquillo
de
Lekeitio
,
pintxos
de
Donostia
, formatges de llet d'ovella d'
Erronkari
i d'
Idiazabal
, vi de
Txakoli
i
sidra
de
Guipuscoa
.
Esport rural basc
[
modifica
]
Dantzari.
L'esport rural basc (en
basc
herri kirolak
i en
frances
force basque
) es el terme sota el que s'engloben diferents modalitats esportives que es practiquen per tradicio en el medi rural del
Pais Basc
,
Navarra
i
Iparralde
.
Alguns d'aquests esports han sorgit i son especifics del Pais Basc; encara que uns altres es practiquen d'una o una altra forma tambe en altres parts del mon.
Trets comuns d'aquests esports son la importancia que es concedeix a les apostes i desafiaments entre participants i espectadors. Tambe es destacable que en general tots els esports rurals bascos requereixen una gran forca fisica i una gran resistencia.
Tots aquests esports tenen el seu origen en activitats laborals del mitja rural que s'han transformat en activitats esportives a partir de la competencia entre diferents persones per veure qui te major destresa en una activitat determinada. Aixi per exemple, a partir de l'activitat de tallar troncs per aprovisionar-se de llenya sorgeix l'esport dels
aizkolaris
o talladors de troncs; a partir de l'activitat de moure grans roques per a la construccio sorgeix l'
aixecament de pedres
, etc.
La
pilota basca
es un altre esport caracteristic del pais. Es juga en els frontons, amb diferents modalitats tradicionals, sent la pilota a ma, cistella-punta, remunti, pala i trinquet les mes conegudes. Aquest esport s'ha estes per tot el mon, especialment en els paisos hispans tenint una presencia rellevant a
Florida
. Hi ha frontons importants a les principals ciutats del mon hispa, inclos el
Jai Alai
de
Manila
. L'aficio
pelotatzale
(a la pilota) esta estesa per bona part del nord de la peninsula, i fins i tot troba aficionats a
Valencia
.
Danses basques
[
modifica
]
Les
danses basques
son una part molt important de la cultura basca i del seu folklore. Cada poble i vila te els seus propis balls, que tot i que han estat estudiades per territoris no sempre implica un directe parentiu entre elles. Els primers estudis d'aquests balls es remunten a
Manuel de Larramendi
i la seva
Coreografia o descripcio general de la molt noble i lleial Provincia de Guipuscoa
(
1756
), encara que es te constancia d'aquests ja al segle
xvi
, doncs aquests acompanyaven als
astolasterrak
, peces de teatre popular de to humoristic.
Les tres formacions caracteristiques de realitzacio:
- Els balls de romiatge o placa, basats en els balls que se celebraven en els romiatges i la participacio era popular i espontania han passat a engrossir el repertori dels grups de dansa establerts, si be es veritat que encara es realitzen en totes aquelles romeries, sobretot en els llocs rurals del pais, aquest tipus de balls populars i espontanis que conviden a participar lliurement a tots els romanis i visitants.
- Les danses d'espases, les danses d'espases, que tenen un paral·lelisme evident amb les europees del mateix tipus. La seva realitzacio, sempre lligada a la commemoracio o a rendicio d'honors, esta lligada a la dansa ritual on el poble recolza amb respecte a cada col·lectiu de ballarins.
- Les danses de fi de festa, aquest tipus de balls es realitzen per marcar la fi d'unes festes o d'un periode concret, com el carnestoltes, han servit de simbolic colofo al desenfrenament festiu, representat en el cop, estomacada i crema de la pell de vi inflat i buit. Es la fi d'un cicle i el comencament d'un altre. S'observen cicles complets de zones especifiques al costat de danses determinades esteses per tot el territori, o esquitxades en certs enclavaments.
Seleccio de futbol del Pais Basc
[
modifica
]
La Seleccio de futbol del Pais Basc
[21]
(en
euskera
Euskal Herriko Selekzioa
[22]
) es un equip que acull a jugadors nascuts del
Pais Basc
, que voluntariament vulguin formar-ne part. La seva organitzacio esta al carrec de la
Federacio Basca de Futbol
. Els estatuts de la
FIFA
[23]
dicten que perque una seleccio pugui participar en competicions internacionals oficials, ha de representar un estat independent o ha de tenir l'autoritzacio expressa de la federacio del pais corresponent (en aquest cas de la
Federacio Espanyola de Futbol
). Com la seleccio no compleix els requisits no te reconeixement per part de la
FIFA
i per tant nomes pot jugar partits de caracter amistos.
Durant la
Segona Republica Espanyola
va jugar sota les denominacions de Vasconia i Euzkadi. Despres de la caiguda del
franquisme
va portar els noms de "seleccio d'Euzkadi" o " d'Euskadi". L'any 2007 va canviar la seva denominacio a "seleccio d'Euskal Herria (en
euskera
Euskal Herriko Selekzioa
), reprenent el 2008, no sense polemica, l'antic nom de "seleccio d'Euskadi".
En els ultims temps, els partits de la seleccio basca estan marcats per un profund ambient reivindicatiu a favor de l'oficialitat de la seleccio i la independencia. En les categories inferiors, el combinat sol rebre el nom de "seleccio del Pais Basc" o "seleccio d'Euskadi" i representa exclusivament a la Comunitat Autonoma del Pais Basc.
- ↑
1,0
1,1
Article primer de l'Estatut d'Autonomia
, que diu:
Beronen izena
Euskadi
zein
Euskal Herria
izango da
.
- ↑
El Significado de la Palabra Euzkadi
de Xavier Zabaltza Perez-Nievas
- ↑
≪
Ley Organica 3/1979, de 18 de diciembre, de Estatuto de Autonomia para el Pais Vasco
≫ (en castella). BOE, 22-12-1979. [Consulta: 2 novembre 2013].
- ↑
De los Poderes del Pais Vasco
Estatut d'Autonomia
- ↑
≪
GDP per capita in EU regions, 2018
≫.
- ↑
6,0
6,1
L'economia vasca
- ↑
7,0
7,1
7,2
7,3
7,4
Euskadi en cifras
Govern del Pais Basc
- ↑
(castella)
Rafael del Moral,
Diccionario Espasa - Lenguas del mundo'
, 2002
- ↑
≪
VI Encuesta Sociolinguistica del conjunto del territorio del euskera
≫.
- ↑
≪
VI Encuesta Sociolinguistica Comunidad Autonoma de Euskadi
≫.
- ↑
≪
Datos sociolinguisticos de Navarra, 2018
≫.
- ↑
≪
ISEN 2018-2019
≫.
- ↑
≪
VI. Inkesta Soziolinguistikoa Iparraldea
≫. Arxivat de l'
original
el 2021-04-13. [Consulta: 7 febrer 2021].
- ↑
Els receptors dels tribunals van imposar el castella en pobles bascos, va ser proscrita a les escoles i sancionats els nens que la usaven Un dels documents que apareixen en el llibre es l'ordre del comte d'Aranda, el 1766 "prohibint tota impressio en llengua bascongada≫.
http://www.pamiela.org/JURIO/JURIOliburuak/jur_036eusk01
. html
- ↑
≪
Patxi Lezamaren 'Zaldi' Enkarterriko Museoan
≫. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑
≪
Nestor Basterretxearen 'Euskal kosmogonia' Bilboko Arte Eder Museoan
≫. Bizkaie. [Consulta: 9 febrer 2022].
- ↑
Zirakzadeh
, Cyrus Ernesto.
A rebellious people: Basques, protests, and politics
. University of Nevada Press, 1991, p.xvi.
ISBN 0874171733
.
[
Enllac no actiu
]
- ↑
Euskobarometro
series,
Evolucion de la identidad nacional subjetiva de los vascos, 1981-2006
. "As Basque as Spanish" shows 33% of the citizens of the Basque Autonomous Community in late 2006.
- ↑
Payne
, Stanley G.
Basque nationalism
(en angles). University of Nevada Press, 1975, p.73.
ISBN 0874170427
[Consulta: 10 febrer 2013].
Arxivat
2019-09-13 a
Wayback Machine
.
- ↑
Douglass
, William A.
The Basque diaspora
(en angles). University of Nevada Press, 1999, p.3.
ISBN 1877802050
[Consulta: 10 febrer 2013].
Arxivat
2019-09-13 a
Wayback Machine
.
- ↑
Noticia a "El Diario Vasco" sobre el canvi de nom promogut per la Federacio Basca
- ↑
Pagina de la EFF-FVF
Arxivat
2012-04-03 a
Wayback Machine
.
(basc)
- ↑
≪
Estatutos de la FIFA
≫ (en castella). Arxivat de l'
original
el 2009-05-30. [Consulta: 29 gener 2013].
PDF
Enllacos externs
[
modifica
]