Musica
Generes
Rock  · musica pop  · Pop-rock  · R&B  · Dance  · Hip-hop  · Britpop  · Pop-rock  · Country  · Grunge  · Indie pop  · Musica llatina  · Jazz  · Musica culta  · Llistat complet
Historia
Prehistoria  · Medieval  · Renaixentista  · Barroc  · Classicisme  · Romanticisme  · Musica contemporania  · Dones a la musica
Teoria i composicio musical
Ritme  · Melodia  · Harmonia  · Solfeig  · Compositor de cancons  · Forma musical  · Improvisacio musical  · Lletra  · Canco
Educacio i estudi
Etnomusicologia  · Educacio musical  · Musicologia  · Zoomusicologia  · Biomusicologia  · New Musicology  · Estetica de la musica
Orquestra i instruments
Guitarra  · Flauti  · Flauta travessera  · Flauta contralt  · Oboe  · Corn angles  · Requint  · Clarinet  · Clarinet baix  · Fagot  · Contrafagot  · Trompa  · Trompeta  ·   Corneta  · Guitarra electrica  · Trombo  · Piano  · Violi  · Timbales  · Bateria  ·  · Xilofon  · Concert  · Banda simfonica  · Festival de musica  · Direccio d'orquestra  · Familia d'instruments
Musica i societat
Filosofia de la musica  · Psicologia de la musica  · Sociologia de la musica  · Musica i politica  · Musicoterapia
Topics comuns
Grup de musica  · Backing band  · Girls band  · Boy band  · Seccio ritmica  · Big Band  · Cor  · Cantant  · Music  · Senzill  · Album  · Discjoquei  · Vocalista  · Industria musical
Portal de la Musica

Una canco es una composicio musical que conte, a vegades, una part amb veu o melodia vocal , es a dir, amb text, cantada, pero tambe pot ser simplement un conjunt de notes tocades sistematicament, formant un ritme. ^[1] Normalment es de curta durada, si mes no si ens atenim al text musical, ates que en el cas concret de les cancons de gesta i altres tipus de cancons narratives hi pot arribar a haver un gran nombre d'estrofes aplicades a una mateixa musica. En el cas -que es el mes frequent- que aquesta part vocal soni simultaniament amb altres parts instrumentals, la vocal es la principal, de manera que, com a genere musical , la canco queda tipificada com a musica vocal , i les parts instrumentals hi fan un acompanyament . La canco, doncs, es musica vocal que pot tenir o no un acompanyament instrumental. En altres casos, els menys, l'acompanyament el fan altres veus; en aquest cas es una canco a cappella i polifonica .

El text de la canco normalment s'anomena la lletra . La lletra d'una canco habitualment es un text poetic amb una estructura metrica de gran regularitat i amb una rima clara. De totes maneres, tambe hi ha exemples de cancons religioses amb lletra en prosa extreta de la Biblia .

Normalment, les cancons son pensades per a ser interpretades per un(a) cantant solista , tot i que tambe n'hi ha -especialment en la denominada canco artistica - a duo , a trio o fins i tot a mes veus; en aquest cas es parla de canco polifonica ; el canon n'es un cas concret i paradigmatic. Tambe es comu, en el terreny de la musica classica , que hi hagi cancons interpretades per corals , de manera que la melodia principal la fa un grup de veus, habitualment les sopranos . Semblantment, es habitual que les cancons polifoniques siguin interpretades per cors, no pas a rao d'una persona i veu per cada part, sino a rao d'un grup per part.

Especialment en la musica tradicional, la canco acostuma a tenir una estructura estrofica ?ja sigui amb tornada o sense- de manera que una mateixa musica es cantada sobre una serie de textos que mantenen similituds importants quant a metrica i rima. En la canco d'art i en la canco popular abunden, tambe, les elaboracions a partir de l'estructura estrofica.

La canco, per les seves caracteristiques, te un paper essencial en l'educacio musical a les escoles i a les escoles de musica , i es la base de les nombrosissimes associacions corals que existeixen arreu de les societats occidentals.

En el llenguatge col·loquial, canco a vegades es un mot del tot generic per referir-se a qualsevol tipus de composicio musical, incloses les instrumentals i, per tant, sense text.

Tipus de cancons [ modifica ]

De manera generica, les cancons es poden dividir de formes diverses en funcio del criteri adoptat. Un primer criteri, seria per generes . De totes maneres, tambe la canco com a tal pot ser considerada un genere, tant com les altres classificacions que es proposen a continuacio, tambe. Aquest criteri donaria lloc a tres grans blocs:

• Canco artistica, vinculada a la musica classica .
• Canco popular, en els ambits de la musica popular i no sols de la musica pop ; tambe el rock , etc.
• Canco tradicional o folklorica .

Malgrat aquesta distincio, tambe cal entendre que en cada un d'aquests ambits, pero especialment en el de la musica classica, la canco te un caracter mes popular que altres generes.

Un segon criteri, en referencia a la tematica general del text, dona una divisio entre:

• Canco religiosa .
• Canco profana .

Aquests dos tipus de texts es reparteixen de maneres molt desiguals entre els diferents generes. Aixi, per exemple, hi ha molt poques cancons populars de tematica religiosa.

En funcio de si son acompanyades i com ho son tambe podem establir aquestes tipologies:

• Canco amb acompanyament, normalment instrumental.
• Canco amb melodia sola, sense cap acompanyament.
• Canco sense acompanyament, a cappella.
• Canco polifonica.

Tambe es util la distincio segons la funcio que fa cada canco. Aixi, trobem, entre moltes d'altres:

• Cancons de treball , gairebe totes elles en el domini de les cancons tradicionals. En l'ambit dels afroamericans dels Estats Units aquestes cancons es coneixen nternacionalment com a worksongs .
• Cancons de ball , tant en la musica classica com en el folklore i, sobretot, la musica moderna .
• Cancons de bressol , un tipus de canco que s'origina en el folklore, que es on te la seva funcio principal i primigenia, i que posteriorment ha estat adoptat tant per la canco classica com la popular.
• Nadala , una canco de tema religios, vinculada al Cicle de Nadal .
• Canco narrativa, entre les quals hi ha, per exemple, els romancos .
• Canco improvisatoria, canco en la qual, normalment, s'utilitza un o mes patrons melodics sobre els quals s'improvisen textos. En son un exemple les corrandes . ^[1]
• Canco infantil, una tipologia que ha estat prou ben estudiada ^[2] pero que en els darrers temps ha sofert grans canvis. ^[3]

En el cas de la canco artistica i la canco popular, tambe s'estilen i son utils les classificacions que tenen a veure amb els estils , tot tenint en compte que alguns estils son i han sigut mes propensos que altres a la composicio, interpretacio i ?en general- us de les cancons.

La combinacio de tots aquests elements dona lloc a molts tipus diferents de cancons, alguns dels quals tenen noms propis. Alguns d'ells, a tall, d'exemples, son:

• Lied , amb diversos significats segons l'estil i la cronologia als quals pertany, pero sempre sota el comu denominador d'un text en llengua alemanya,
• Chanson , un mot sota el qual tambe coexisteixen tipus molts diferents de cancons compostes en moments molt diversos, pero sempre amb un text en frances.
• Canco de protesta .
• Himne , en els casos ?els mes frequents- que contingui un text.

Canco artistica [ modifica ]

S'enten com a canco artistica la que es dona en el terreny de la musica classica , que esta pensada de manera que la seva interpretacio tingui valor estetic i social per ella mateixa, sense que faci cap altra funcio, es a dir, en concerts publics i altres esdeveniments similars.

Habitualment, en aquest ambit, les cancons son per a una veu sola , amb acompanyament d'un o mes instruments . Hi ha instruments que son especialment habitual de trobar-los fent aquesta funcio. Son, sobretot, els instruments harmonics o polifonics de teclat , com el piano , l' orgue (mes aviat en el terreny de la musica religiosa), l' harmonium , el clavicembal ; de corda pincada de la familia dels llauts, com el mateix llaut , la guitarra , la viola de ma , etc., o fins i tot l' arpa . En altres casos son conjunts instrumentals els que fan aquest acompanyament; especialment, destaquen el quartet de corda i l' orquestra , tot i que tambe hi ha altres possibilitats, com per exemple:

• Johannes Brahms : dos Lieder per a contralt, viola i piano ;
• Joseph Haydn : els seus reculls de cancons tradicionals britaniques harmonitzades per a veu amb acompanyament de trio de piano , violi i violoncel ;
• Schubert escriu el seu lied Der Hirt aus dem Felsen per a veu, clarinet i piano.

Altres cancons, en terrenys mes fronterers entre la musica classica i la musica popular, han emprat altres tipus d'acompanyament, com per exemple la big band , propia del jazz .

Com la major part de la musica classica, dins de la qual s'inscriu, la canco d'art normalment requereix un entrenament vocal important, aixi com habilitats en la lectura de la notacio musical ates que la seva forma natural de vehiculacio primera es la partitura .

Es habitual que la lletra sigui deguda a un poeta, normalment reconegut, i que la musica sigui d'un autor diferent. Poques vegades l'autoria d'ambdues facetes coincideix en una mateixa persona. En algunes epoques i contextos culturals, han abundat les poesies creades amb l'expectativa que arribes la circumstancia que algun music les convertis en cancons. Pero aixo es mes propi d'alguns moments i generes ; en son exemples especialment clars el Lied romantic o el madrigal renaixentista i altres generes menors derivats d'aquest.

La denominacio generica d'aquest tipus de canco en altres llengues es art song en angles i Kunstlied en alemany , denominacions que signifiquen, exactament, canco d'art o artistica, una denominacio que no esta gaire estesa en altres llengues.

Tot i que hi ha un nombre important de cancons artistiques que segueixen una estructura estrofica mes o menys modificada, tambe es troben altres estructures de major complexitat, tot i que en aquest aspecte de la complexitat les tipologies de musica vocal denominades canco sempre queda lluny de la de les musiques designades com a aries . ^[1]

La canco a l'Edat Mitjana [ modifica ]

Tot i que alguns del tipus de musica vocal medieval entren ben be dins de la definicio mes generica de canco, no es habitual de trobar-les tipificades com a tals. Entre aquestes hi hauria les melodies de cant gregoria i de la resta de cants liturgics medievals, els quals poden ser considerats majoritariament com a cancons monodiques encara que normalment no rebin de manera especifica aquesta denominacio, i a les quals sovint s'hi van fer acompanyaments diversos que no apareixen consignats als codexs que contenen aquest repertori, i que probablement devien esser improvisats .

Si que, en canvi, acostumen a tenir la consideracio de cancons alguns tipus de composicions que es van donar en l'ambit de la musica profana . Entre els mes importants hi ha:

• La canco de gesta .
• La canco trobadoresca . De fet, els trobadors van cultivar un gran nombre de generes de musica vocal, cancons totes elles en sentit ampli. Un d'aquests generes era la canso , o chanso , o tambe canco . ^[4]
• La rota i la caccia , dues formes de canon . L'exemple mes celebre seria Sumer is icumen in , coneguda tambe com a Rota de Reading . ^[5]
• Els laudes foren cancons religioses en llengua vernacla molt populars a Italia al pas de l'Edat Mitjana cap al Renaixement.
• Diversos tipus de cancons primer monodiques i despres tambe ? pero no unicament - polifoniques , com el lai , el virolai , el rondeau , el madrigal , la balada , etc., conreades majoritariament als segles  xiii i xiv a Franca i Italia . ^[6]

La canco del Renaixement [ modifica ]

All Renaixement van apareixer diversos tipus de canco, tots ells polifonics, alguns amb una tendencia mes aviat contrapuntistica pero amb un predomini de les textures homofoniques , mes senzilles, com correspon a allo que s'enten com a canco. Per descomptat van existir, tambe, generes vocals de notable complexitat, entre els quals el madrigal i les formes de la musica liturgica influides pel contrapunt de l' escola francoflamenca . Pero, precisament per aixo, aquests generes resten fora del camp semantic de la canco. En tot cas, si que van influir poderosament sobre generes mes lleugers, mes simples que entren dins de la categoritzacio de cancons.

A la peninsula Iberica, nuclis de produccio musical que disposaven de les seves propies capelles de musica van recollir els repertoris polifonics de composicions majoritariament a tres i a quatre veus en unes recopilacions que es coneixen amb el nom de canconers , per la qual cosa, aquestes composicions han de ser considerades com a veritables cancons polifoniques mes enlla del fet que tinguin denominacions especifiques que facin referencia a llurs trets estructurals: romances , estrambotos , villancicos , etc. Entre aquests canconers hi ha el Cancionero Musical de Palacio que recull la musica a la cort dels Reis catolics , el canconer d' Uppsala , el de la Colombina, etc.

A Franca es van desenvolupar dos tipus de canco, anomenats ambdos chanson : al segle  xv fou la chanson borgonyona que va tenir com a figures destacades a Guillaume Dufay i a Gilles Binchois ; posteriorment, ja al segle  xvi , va florir la chanson parisenca amb Claudin de Sermisy i Clement Janequin com a figures destacades. El segon es especialment recordat per les seves obres descriptives ( Le chant des oiseaux , La bataille de Marignan , etc.) ^[7]

Per la seva banda, a Italia es van desenvolupar algunes tipologies de canco polifonica a mig cami entre la canco popular i tradicional, a una sola veu amb acompanyament acordal com la frottola , i el madrigal , i que foren viscudes com a formes mes lleugeres d'aquest darrer, i com a arranjaments elaborats de les primeres. Entre aquestes, la villanella , la canzonetta , etc. ^[8]

A Alemanya es desenvolupa igualment un tipus de canco a diverses veus, amb acompanyament homofonic, que es denomina Lied . Innsbruck ich muss dich lassen de Heinrich Isaac en conte caracteristiques.

D'altra banda, la reforma luterana forja la tipologia de canco liturgica anomenada coral amb una estructura prou simple perque hi pogues participar cantant-la tothom. ^[9]

Quan al pas del segle  xvi al xvii al Nord d'Italia es van comencar a desenvolupar noves formes de musica instrumental, algunes d'ells es van inspirar en models vocals. Fou aixi com flori un genere de musica instrumental anomenat canzona i mes concretament canzona da sonare o canzona sonata en el cas que fos per a instruments de corda o de vent .

La canco al barroc i el classicisme [ modifica ]

Diferents autors dels segles  xvii i xviii van compondre cancons, tot i que avui no es compten entre les mes divulgades de llurs repertoris. Entre aquestes es poden citar els Geistliche Lieder (cancons espirituals) de Johann Sebastian Bach ( Bist du bei mir n'es una de les mes conegudes), les mes de cent cancons ( Lieder ) de Georg Philipp Telemann , les poc mes de trenta de Haendel , les 51 ?amb acompanyament de teclat- de Haydn , a part de les seves cancons polifoniques i els arranjament de quasi quatre-centes cancons folkloriques gal·leses , irlandeses i escoceses , les 90 de Beethoven, a mes d'un considerable nombre de canons , nomes per posar alguns exemples entre els autors mes coneguts d'aquells periodes. ^[10]

A l'area protestant hi va haver una enorme produccio i consum d'harmonitzacions ?majoritariament homofoniques - dels corals . Son especialment coneguts els de Bach pero no es poden perdre de vista els d'altres compositors, com per exemple els mes de dos mil de Georg Philipp Telemann .

Romanticisme en endavant [ modifica ]

El tipus principal de canco artistica i elaborada en el romanticisme fou el lied , generat en terres de parla alemanya. Els seus compositors principals foren, per ordre cronologic, Franz Schubert , Robert Schumann , Johannes Brahms , Hugo Wolf i Gustav Mahler , aquest ultim en el terreny del Lied amb acompanyament orquestral, en tant que la immensa majoria de Lieder van rebre un acompanyament pianistic. A redos del Lied, altres arees culturals van desenvolupar altres formes de canco artistica. Johann Wolfgang von Goethe i Heinrich Heine foren dos dels poetes els textos dels quals van ser musicats mes sovint.

El fet que la canco tingui un text que s'expressa en una llengua ajuda a fer que aquesta tingui un caracter vinculat a una cultura, a una societat; un caracter nacionalista si es el cas. En aquest sentit, aquest tipus de canco sovint rep noms que ens parlen no sols de l'idioma del text original sino que ens transmeten tambe elements estilistics. ^[11] Canzona a Italia, Lied a Alemanya, Chanson o Melodie ?segons l'epoca i l'estil- a Franca, Cancion a Espanya, etc.

L'acompanyament d'aquestes cancons te una consideracio diversa segons l' estil i els costums de cada epoca, pero, en general, constitueixen un element important, no pas un mer acompanyament, i reben una dedicacio acord amb aixo per part dels compositor i dels interprets. En alguns casos ?com en el cas dels Liederde Franz Schubert l'acompanyament adopta figures melodiques i d'altra indole que reforcen el sentit del text. En els de Robert Schumann prenen una dimensio encara mes gran; ^[12] Els d' Hugo Wolf juguen de forma diferent i sovint empren uns leitmotiv que es poden resseguir a traves de diferents Lieder. ^[13]

Malgrat que aquestes composicions originariament foren pensades per a interpretacions privades, en salons als quals acudia poca gent i generalment per invitacio, o sota altres tipus de restriccions, i en les quals era habitual que el compositor tingues algun tipus d'intervencio ?Hugo Wolf, per exemple, no sols les acompanyava al piano sino que sovint hi feia introduccions i comentaris, a mes de recitar-ne el text ^[14] - avui en dia han esdevingut peces de concert, que es difonen a traves de les sales de concert (i de l'enregistrament, per descomptat).

Si be el caracter comprimit i breu del Lied no ho permet gaire, en alguns casos aquestes obres disposen de preludis , interludis i/o postludis que introdueixen a l'ambient de l'obra i del poema, o el resumeixen i comprimeixen. ^[15]

A part de la forma estrofica, que va ser molt conreada pels romantics, tambe es va emprar molt la forma ternaria ABA; tant, que sovint, aquesta estructura temporal, s'ha conegut com a "forma Lied". De fet, tant o mes frequent que aquesta forma son algunes variants com Introduccio-A-B-A, A-A-B-A, A-B-A', etc. ^[16]

Sovint les composicions d'aquest tipus, majoritariament curtes, van ser publicades en forma de cicles, es a dir, de series de cancons que mantenien alguns tipus de lligam. ^[17]

L'enorme floriment de les societats corals arreu d'Europa com un fenomen vinculat tant al Romanticisme com a la revolucio industrial ^[18] motiva la composicio de moltes cancons polifoniques, sovint mes aviat senzilles, a cappella o be amb un acompanyament senzill, i amb un percentatge important d'harmonitzacions a veus iguales ?ja fossin masculines o femenines- donades les caracteristiques de les societats corals amateurs a les quals anaven dirigides majoritariament.

En el mateix periode va florir la romanca , un tipus de canco, vinculat a la musica de salo, de caracter habitualment sentimental, amb acompanyament de piano. Va coneixer frequents adaptacions al llenguatge instrumental d'entre les quals destaquen les romances sense paraules ( Lieder ohne worte , en l'original alemany) de Felix Mendelssohn

Canco folklorica o tradicional [ modifica ]

Totes les cultures tenen, en llurs repertoris musicals, una serie de cancons que responen a funcions diverses, concretes i especifiques; en l'ambit de la musica tradicional, les cancons existeixen per complir determinades funcions, per complementar, millorar, ajudar altres facetes de la vida quotidiana. Queden vinculades a la quotidianeitat. Les cancons de treball ?que en alguns llocs s'acompanyen amb moviments i amb sons fets amb les mateixes eines de treball (els pics de cavar o les maces per moldre el mill, per exemple) que d'aquesta manera compassen la feina donant-li un ritme que minva la fatiga i augmenta la productivitat- o les cancons de bressol, en son bons exemples; exemples que, d'altra banda, avui han perdut bona part de la seva vigencia a la nostra societat, per raons diverses.

La canco tradicional s'ha transmes majoritariament de forma oral fins al segle  xix (o mes tard) quan, en moments diferents, les diverses societats van emprendre l'estudi sistematitzat dels seus respectius folklores . A partir d'aquell moment es fixa en canconers que contenen notacio escrita de les cancons recollides. Fins aquell moment la transmissio oral havia facilitat una evolucio de cada canco que els permetia de modificar-se fins al limit ^[19] de manera que es poc possible parlar d'autoria en les cancons tradicionals. O en tot cas, parlar d'autoria unica. Per aixo s'ha tendit a considerar-les d'autor anonim i, per tant, de domini public , no sotmeses a drets d'autor . Si els folkloristes que treballaren sota el cicle del Romanticisme varen tendir a considerar-les obres creades pel poble , mes modernament, l' etnomusicologia ha posat l'accent en les transaccions que des de fa segles s'han donat entre la canco folklorica i la canco d'art en ambdos sentits. ^[20] Melodies com El cant dels ocells apareixen com a exemples de melodies amb un grau d'elaboracio tal que fa pensar en algun tipus de contribucio ?sigui mes o menys personificada en un autor- des del terreny de la musica classica .

Alguns tipus, estils i generes de canco tradicional fa temps que han traspassat les fronteres de les societats on van neixer i han esdevingut patrimoni de col·lectius molt mes extensos, internacionalitzats, en bona part gracies al fet que han esdevingut world music ^[21] Especifiquem, a continuacio alguns d'aquests tipus de canco com a mes coneguts pels publics occidentals. A l'Africa occidental, especialment en paisos com Mali , Gambia , Guinea o Senegal , en les etnies Mande , Fula , Songhai , etc. les cancons tradicionals i la seva enorme rellevancia social son la rao de ser dels griots , cantants i musics professionals i itinerants que son considerats els principals dipositaris de la tradicio oral. El repertori principal del Blues tambe son les cancons, igual que el jazz , especialment l'anterior al Bebop . Semblantment passa amb el tango i amb moltes altres musiques de ball gestades a Sud-america o Centreamerica ?com la bossa-nova , la salsa , etc.- i difoses arreu del mon. Estils i generes que tambe es fonamenten en la canco son alguns dels de la musica tradicional del Sud d'Europa com el fado de Portugal , el flamenc o el rebetiko de Grecia , aixi com les cancons de cantants d'origen africa com Omara Portuondo o Cesaria Evora ,

Avui en dia, la transmissio d'aquest repertori es fa tant per via oral a traves de materials enregistrats, ja sigui en forma de musica tradicional o de musiques del mon o World Music , com per la via de partitures; en aquest segon cas hi tenen un paper important les institucions culturals, escolars i educatives.

Es habitual que les cancons tradicionals o folkloriques, o si mes no una part d'aquestes, constitueixin un element important identitari d'una societat, son un aspecte no pas menor de la identitat nacional o cultural d'un grup huma.

Canco infantil [ modifica ]

Una canco infantil es aquella canco realitzada amb algun proposit per als nens petits i nadons. La lletra sol ser molt senzilla i repetitiva, per a la seva facil comprensio i memoritzacio. Els cants infantils son una activitat en la qual els nens aprenen, ja sigui jugant i altres cantant diferents melodies, amb temes variats, que ajuden a ampliar els seus coneixements sobre el medi ambient que els envolta.

• Classificacio per la seva funcio:
  • De joc: utilitzades en els jocs infantils com rotlle, corda o goma. Tambe es podrien incloure les de tirar a sort i les burles.
  • Cancons de bressol: tambe anomenades de bressol, que serveixen per entretenir o dormir als nens, o per acostumbrales al bressol.
  • D'habilitat: en elles els nens demostren alguna habilitat, exemples son els embarbussaments o les endevinalles.
  • Didactiques: en elles el nen apren alguna cosa, des de les parts del cos a llicons morals.
  • Ludiques: La seva funcio es entretenir o divertir el nen.
• Caracteristiques de la canco infantil.

Les cancons infantils tenen unes lletres senzilles, rimades i molt repetitives, generalment van acompanyades de moviment, gest o jocs motrius. Son de facil comprensio, de facil memoritzacio, i de lletra graciosa. La canco infantil es una activitat ludica on el nen apren jugant al mateix temps que participa en la conservacio i gaudi del patrimoni cultural universal.

• Beneficis de la canco infantil en el desenvolupament infantil
  • Desenvolupa el llenguatge: afavoreixen la diccio, augmenta el seu vocabulari i exercita la fonetica.
  • Afavoreixen la capacitat de comprensio, millora la seva concentracio i memoria.
  • Desenvolupen el gust per la musica, afavoreix el sentit ritmic i l'audicio.
  • Desenvolupa la seva expressio corporal: li permet ajustar el seu moviment corporal a diferents ritmes contribuint al control ritmic del cos, i exercita la seva coordinacio.
  • Afavoreix el desenvolupament emocional i social en permetre la integracio i interaccio amb el grup.

Canco popular [ modifica ]

La canco es la base del repertori de la musica popular, que es difon per mitja d' enregistaments sonors i en video a traves dels principals mitjans de comunicacio audiovisuals. La seva major o menor popularitat sovint ve, en bona part, predeterminada per les accions que porten a terme les industries musicals . A voltes una canco popular pot esdevenir una canco folklorica moderna quan aquells que l'han apres de l'enregistrament la comencen a ensenyar a altres. Les cancons populars poden ser denominades com a cancons pop , tot i que, en realitat el pop mes aviat ha de ser considerat com un genere especific de la musica popular .

Hi ha molta gent que considera que la canco popular te unes estructures mes simples que la canco artistica, pero estudiosos del genere ^[22] han remarcat que la canco popular es un tipus de fenomen del tot especific, amb uns processos de produccio, de difusio, d'escolta, formals ... del tot diversos i poc comparables amb els de la canco artistica.

Malgrat les diferencies, hi ha un patro estructural o formal que es el que segueixen un gran nombre de cancons tant de pop com de rock o de Heavy Metal i que consisteix en una estrofa (que pot anar precedida d'una introduccio en la qual pot fer-se evident un riff , estrofa , tornada , estrofa amb elements diferents (el solo de guitarra electrica en el heavy metal , per exemple), i tornada.

Una altra manera d'organitzar una canco consisteix en el seguent: introduccio, estrofa, estrofa amb alguna variacio en la lletra o en la melodia en respecte a la primera, tornada, solo, tornada i conclusio; aquest esquema es el que apareix, per exemple a Learning to fly del grup Pink Floyd , ^[23] i que fa que l'escolta sigui menys plana , mes imprevisible pr a l'oient que d'aquesta manera pot preveure menys com acabara en tant que simula que no acaba.

Un altre esquema formal, encara, menys difos que els anteriors consta d'introduccio, estrofa, tornada implicita, estrofa amb modificacions en relacio a la primera, tornada implicita, tornada, solo (que pot seguir de mes o menys a prop la melodia de l'estrofa), tornada i conclusio.

Normalment el text d'una canco popular segueix un fil logic o narratiu al llarg dels versos; de totes maneres, tambe s'han difos cancons que no respecten aquest criteri; aixo es evident en algunes mostres de hip-hop . En altres casos -com per exemple a l'album The Wall de Pink Floyd, o Scenes from a Memory dels Dream Theater - el fil argumental no s'articula a traves de les estrofes d'una canco sino de les diverses cancons que integren un album.

Igual com en el cas de la canco artistica, en la musica popular, sobretot en el terreny de la musica mes comercial, tambe es habitual que hi hagi una parella d'autors: un lletrista i un compositor ; es igualment habitual que un determinat lletrista pugui treballar especialment be amb un determinat compositor. En el cas de la chanson francesa son tandems especialment productius els seguents: Alain Souchon/Laurent Voulzy, Boris Bergman/Alain Bashung, Mylene Farmer/Laurent Boutonnat, Jacques Lanzmann/Jacques Dutronc. Nomes en el cas dels cantautors es habitual que ambdues facetes siguin obra d'una mateixa persona, tot i que es cert que a voltes tambe musiquen poemes d'altri. En el primer cas, el proces compositiu tant pot partir de la musica com de la lletra.

En canvi, en el cas dels grups de rock , aquest proces acostuma a ser col·lectiu i portat a terme de manera que la composicio i l'assaig de la seva interpretacio son dos processos perfectament imbricats l'un en l'altre: es compon mentre es prova i s'assaja, i a la inversa.

A part de l'autor(s) i l'interpret(s), sovint, encara hi interve un arranjador que escriu els acompanyaments per a uns instruments concrets, i que pot coincidir o no amb el productor que es responsabilitza del color global del producte, especialment si es tracta d'un enregistrament.

Com en tota la musica popular, en els ambits de la canco, son mes coneguts pel public els cantants que no pas els autors.

Vegeu tambe [ modifica ]

• Canco dictada

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Gino Castaldo (dir) (1990): Dizionario della canzone italiana , Armando Curcio Editore.
• Enrico Deregibus (a cura di), Dizionario completo della canzone italiana , Giunti, 2006.
• Gamez, Carles (1993): Al vent. Cronica d'una nova canco. Barcelona. Columna. ISBN 978-84-370-7376-7
• Soldevila, Llorenc (1993): La nova canco (1958-1987) Balanc d'una accio cultural. Argentona: L'Aixernador . ISBN 84-86332-94-X
• Shehan Campbell, Patricia (1990): Songs in their heads. Music and its maning in Children's Lives. OUP USA.
• Criville, Josep: Musica tradicional catalana. I: Infants. Barcelona, Clivis.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Canco

• La chanson, un genere especific
• Estudis i recerques sobre la canco francofona
• Les 500 cancons que van donar forma al Rock and Roll

Viccionari