 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
L'equip Macintosh 128K
Macintosh
(abreujat
Mac
) es la marca d'una familia d'
ordinadors personals
de l'empresa
Apple Inc
amb seu a
Cupertino
,
California
,
EUA
.
Eren anomenats aixi per les pomes
McIntosh
, la varietat de poma favorita de
Jef Raskin
. El primer Macintosh va ser introduit pel que era llavors el president de la companyia,
Steve Jobs
, el 24 de
gener
de l'any
1984
, amb un famos anunci a la
Super Bowl
dirigit per Ridley Scott, que va costar uns 800.000
dolars
, i aixi va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb exit. A mes a mes, va ser el primer
ordinador
a popularitzar la
interficie grafica d'usuari
(GUI o IGU) i un
ratoli
en comptes de la linia d'ordres, cosa que en aquell temps va suposar un salt revolucionari en ordinadors domestics.
La linia de produccio de Macs en l'actualitat
[
Quan?
]
varia des del basic
Mac mini
d'escriptori fins als
servidors
de rang mitja com
Xserve
. Els sistemes Mac tenen com a objectiu principal de mercat la
llar
, l'
educacio
i la creativitat professional. La produccio de Mac esta basada en un model d'integracio vertical en el qual Apple proporciona tots els aspectes del seu
maquinari
i crea el seu propi
sistema operatiu
que ve reinstal·lat en totes les Macs. Aixo contrasta amb les
PC
reinstal·lades amb
Microsoft Windows
, on un
venedor
proporciona el sistema operatiu i multiples venedors creen el maquinari. En ambdos casos, el maquinari permet el funcionament d'altres sistemes operatius. En l'actualitat, els Mac moderns, aixi com els
PC
, son capacos de suportar sistemes operatius com
Linux
,
FreeBSD
i
Windows
, aquest ultim gracies al programari d'Apple
Boot Camp
o a altres programaris de virtualitzacio com per exemple
Parallels Desktop
o
VMWare Fusion
; aixo es el moviment anomenat
OSx86
.
Els primers Macintosh estaven basats en els
microprocessadors
de la familia
Motorola MC68000
, de
tecnologia CISC
. Al marc de 1994, Apple va introduir en la gamma Macintosh els
xips
PowerPC
del Consorci Apple/IBM/Motorola, que suposaven el canvi a la
tecnologia RISC
. L'any 2006 Apple va iniciar la transicio des de la linia de
PowerPC line
als
processadors Intel amb arquitectura x86
. Els Macs actuals usen la serie de microprocessadors
Intel Core Duo
,
Intel Core 2 Duo
i
Intel Xeon 5100
. Tots els models de Mac actuals venen reinstal·lats amb una
versio nadiua
de l'ultima versio de
Mac OS X
, que a partir del 28 d'agost de 2009 va ser la seva versio
Mac OS X v10.6 Snow Leopard
. Mac Macintosh.
Serie de computadors personals d'Apple
. El Mac original amb el seu gabinet vertical es va introduir el 1984.
Historia del Macintosh 128K
[
modifica
]
El Macintosh 128K va ser llancat el 24 de gener de 1984 per un preu de 2495 dolars. Va ser el primer exit comercial d'un ordinador amb una interficie grafica d'usuari i un ratoli en comptes de l'estandard d'aquesta epoca: la interficie per linia d'ordres.
1979 ? 1984: El desenvolupament
[
modifica
]
A l'inici de 1979, Mike Markulla, aleshores president d'Apple va encarregar
Jeffrey Raskin
,
[1]
del projecte amb el nom de codi Annie un ordinador de cost baix i facil de fer servir pel mitic ≪persona al carrer≫, l'anomenat PITS
(person in the street
, a l'argot intern de l'empresa). Raskin a la seva tesi doctoral del 1967 ja havia argumentat que els ordinadors haurien de tenir una
interficie grafica
en lloc d'una interficie basada en text.
[2]
Des de setembre del mateix any va rebre l'autoritzacio de contractar un equip per desenvolupar el projecte. Raskin no estimava aquest nom, ni el malcostum de donar noms de dones a projectes, que trobava
sexista
, i va optar pel nom de codi Macintosh, variant ortografica de la poma McIntosh.
[3]
Ell mateix havia proposat Apple V com nom oficial.
Despres d'uns anys, internament el nom va fer-se tant popular que el 1982 Apple va assajar ?primer en va? enregistrar la
marca comercial
. El fabricant d'equip audio McIntosh Laboratory
[5]
va refusar. Finalment el 1983 Apple va adquirir el dret a utilitzar el nom i el 1986 marca registrada, mitjancant una indemnitacio substancial a McIntosh, de la qual l'import queda secret, malgrat molts rumors.
[3]
Per evitar aquest cost, Apple primer havia pensat al nom curt Mac, com acronim de
M
ouse
A
ctivated
C
omputer
(ordenador activat per ratoli) el que la plantilla havia canviat en
M
eaningless
A
cronym
C
omputer
(ordenador amb acronim sense sentit).
[6]
Apple Lisa amb una unitat de disc dur a la part superior.
El primer que va fer va ser buscar un enginyer que pogues construir un prototip.
Bill Atkinson
, membre de l'equip
Apple Lisa
(una maquina similar, pero de gamma mes alta), li va presentar a Burrell Smith, un tecnic del servei que havia estat contractat a principi d'aquell any. En vuit anys, Raskin va anar reunint un gran equip de desenvolupament que va dissenyar i construir el
maquinari
i
programari
original del Macintosh. A mes de Raskin, Aktinson i Smith, l'equip tambe estava format per George Crow, Chris Espinosa, Joanna Hoffman, Bruce Horn, Susan Kare, Andy Hertzfeld, Guy Kawasaki, Daniel Kottke i Jerry Manock.
La primera placa de Smith pel Macintosh va ser construida amb les indicacions del disseny de Raskin. Tenia 64
kilobytes
(KB) de memoria
RAM
, utilitzava el microprocessador Motorola 6809E, i era capac de suportar un
mapa de bits
de 256 x 256
pixels
en negre-blanc. Budd Tribble, un programador de Macintosh, es va interessar perque els programes grafics del Lisa funcionessin en el Macintosh, i va demanar a Smith si podia incorporar el microprocessador Motorola 68000 que feia servir el Lisa en el Mac, tot aixo si es mantenia els costos de produccio baixos.
Al desembre del 1980, Smith va tenir exit amb el seu disseny d'una placa que no nomes utilitzava el microprocessador Motorola 68000, sino que va augmentar la velocitat de 5 MHz a 8 MHz. A mes a mes, aquesta placa tambe tenia la capacitat d'admetre una pantalla de 184 x 256 pixels. A diferencia del Lisa, el disseny de Smith utilitzava menys xips RAM i aixo va fer que la produccio de la placa fos molt mes rendible. El disseny final de Mac va ser un ≪tot-en-u≫” i tenia el llenguatge complet d'imatge QuickDraw i el seu interpret en 64 KB de
memoria ROM
? molt mes que la majoria dels altres equips; a mes a mes, tenia 128 KB de RAM en forma de setze xips de 64 kilobits (KB) de RAM soldat a la placa logica. Tot i que no tenia ranures de memoria, la seva capacitat era ampliable a 512 KB soldant setze socols IC de 256 KB xips de RAM en comptes dels xips que venien instal·lats de fabrica. La pantalla del producte final va ser una de nou polzades, monocromatica de 512 x 342 pixels, superior als prototips.
El disseny va cridar l'atencio de Steve Jobs, cofundador d'Apple. En adonar-se que el Macintosh era molt mes comercial que el Lisa, va comencar a centrar-se en el projecte. Finalment, Raskin va abandonar el projecte el 1981 durant un conflicte de personalitat amb Jobs. Un membre de l'equip, Andy Hertzfeld, va dir que el disseny final de Macintosh estava mes a prop de les idees de Jobs que no pas de les de Raskin.
Despres de sentir parlar de la tecnologia pionera de la
interficie grafica d'usuari
que s'estava desenvolupant en
Xerox PARC
, Jobs havia negociat una visita per veure l'equip
Xerox Alto
i les eines de desenvolupament
Smalltalk
a canvi d'opcions sobre les accions d'Apple. Les interficies d'usuari del Lisa i del Macintosh es van veure influenciades en part per la tecnologia que l'equip va veure en el Xerox PARC i aquestes es van combinar amb les idees propies del grup Macintosh. Jobs tambe va contractar al dissenyador industrial Hartmut Esslinger per treballar en la linia Macintosh, donant com a resultat la linia anomenada en disseny “Snow White” (Blancaneus). Tot i que Hartmut va arribar tard pels primers Mac, aquests conceptes de disseny es van aplicar a la majoria d'ordinadors d'Apple de mitjans dels 80. No obstant aixo, el lideratge de Jobs en el projecte Macintosh no va durar massa. El 1985, despres d'una lluita interna de poder amb el nou CEO John Sculley, Jobs va ser acomiadat d'Apple, va fundar
NeXT
i no va tornar fins a 1997 quan Apple, dotze anys mes tard, va comprar NeXT i tots els seus actius.
1984: La presentacio
[
modifica
]
El primer Macintosh, el Macintosh 128K, va ser anunciat a la premsa l'octubre del 1983, seguit d'un dossier de 18 pagines incloses en diverses revistes al desembre del mateix any. El 22 de gener del 1984 es va presentar amb el famos anunci televisiu dirigit per Ridley Scott “1984”. Aquest anunci es va emetre en el tercer quart de la XVIII Super Bowl i la seva produccio va tenir un cost d'1,5 milions de dolars nord-americans. Avui en dia es considerat un exit i una obra mestra. El comercial “1984” utilitza una heroina sense nom per representar l'arribada dels Macintosh (indicat per un quadre a l'estil
Picasso
de l'ordinador Macintosh d'Apple en la seva camiseta blanca) com un mitja a salvar la humanitat de la conformitat dels intents d'IBM per dominar la industria informatica. L'anunci al·ludeix a la novel·la de
George Orwell
, “Mil nou-cents vuitanta-quatre”, que descriu un futur distopic governat per un televisat “
Gran Germa
”.
Dos dies despres que s'emetes l'anunci, el Macintosh va sortir al mercat. Se subministrava amb dues aplicacions dissenyades per mostrar la seva interficie grafica: MacPaint i MacWrite. La primera demostracio publica va ser realitzada per Steve Jobs en el primer dels seus famosos discursos de les Keynote, i tot i que Mac va obtenir el seguiment immediat i entusiasta, alguns el van classificar com una joguina. Com que el sistema operatiu va ser dissenyat en gran manera al voltant de la interficie grafica d'usuari, les aplicacions existents per les interficies textuals basades en linies d'ordres van haver de ser redissenyades i el codi de programacio reescrit. Aquell treball consumia molt de temps i molts desenvolupadors de programari van decidir no portar-ho a terme. Possiblement aquesta es la rao per la qual va haver-hi una absencia inicial del programari pel flamant Macintosh. A mes a mes, hem de tenir en compte que per crear el programari original per Macintosh, feia falta tenir un Apple Lisa, crear el codi i despres compilar-lo pel Macintosh, i aixo no estava a l'abast de qualsevol persona.
A l'abril del 1984, Microsoft va migrar des de
MS-DOS
el full de calcul MultiPlan, i al gener del 1985,
Microsoft Word
. El 1985, Lotus va presentar Jazz per la plataforma Macintosh despres de l'exit de Lotus 1-2-3 per l'IBM PC, tot i que va ser en gran manera un fracas. Apple va introduir el Macintosh Office el mateix any que l'anunci dels lemmings. Aquest comercial es tristament famos pels seus insults als potencials clients. L'anunci no va tenir exit.
Per una edicio especial de la revista Newsweek, despres de les eleccions de novembre de 1984, Apple va gastar mes de 2’5 milions de dolars per comprar totes les seccions de publicitat de les 39 pagines d'aquesta edicio. Apple tambe va publicar la promocio “Test Drive a Macintosh” (prova un Macintosh). Els potencials compradors, amb una targeta de credit, podien emportar-se a casa un Macintosh durant 24 hores i despres retornar-lo als distribuidors. Mentre que 200.000 persones participaven, als distribuidors no els agradava aquesta promocio. El subministrament d'ordinadors era insuficient per la demanda, i molts van ser retornats en condicions tan dolentes que ja no podien ser venuts. Aquesta campanya de marqueting va provocar que el CEO John Sculley hagues d'elevar el preu des dels $1995 fins als $2495.
1985 a 1989: L'era de l'autoedicio
[
modifica
]
L'any 1985, la combinacio de Mac, una impressora Apple LaserWriter i el programari MacPublisher o Aldus PageMaker, junt amb la tecnologia Postscript d'Adobe, va permetre als usuaris dissenyar, previsualitzar i imprimir disseny de pagines completes amb text i grafics ? una activitat que es coneix com a autoedicio.
Inicialment, l'autoedicio era una area que es realitzava exclusivament en els Macintosh, pero amb el temps va arribar a estar disponible per altres plataformes. Mes tard, aplicacions com Macromedia FreeHand,
QuarkXPress
,
Adobe Photoshop
i
Adobe Illustrator
van reforcar la posicio del Mac com a ordinador grafic i van contribuir a ampliar l'emergent mercat de l'autoedicio.
Apple Macintosh Plus
Les limitacions de memoria dels primers Mac es van fer rapidament evidents: tenien molt poca memoria, fins i tot en comparacio amb altres ordinadors personals de 1984, i no es podien ampliar amb facilitat, mancaven d'una unitat de disc dur o els medis per fixar un amb facilitat. Van sorgir moltes empreses petites per fer front al problema de memoria; aquestes oferien actualitzacions pel Mac de 128K a 512K. Aquesta ampliacio requeria l'eliminacio dels setze xips de memoria que venien soldats amb l'equip i la substitucio per xips de major capacitat. Era una operacio dificil que no sempre funcionava. A l'octubre de 1985, Apple va augmentar la memoria del Mac a 512K i es va oferir una actualitzacio pel Mac 128K que implicava substituir la placa logica. En un intent de millorar la connectivitat, Apple va llencar al mercat el 10 de gener del 1986 a un preu de 2600 dolars nord-americans el
Macintosh Plus
. Oferia un megabyte de RAM, facilment ampliable a quatre per l'us de plaques de RAM de socket, i una interficie SCSI que permetia fins a set dispositius periferics, tals com discs durs i escaners que es podien connectar externament al Mac. La seva unitat de disquet es va incrementar a una capacitat de 800 KB. El Mac Plus va ser un exit immediat i es va mantenir en produccio, sense canvis, fins al 15 d'octubre del 1990. Va estar a la venda poc mes de quatre anys i deu mesos, i va ser el Macintosh mes durador de la historia d'Apple.
Macintosh II.
Amb la introduccio del
Macintosh II
l'any 1987, Apple va introduir la nova linia de processadors Motorola. El 68020, un processador a 16 MHz junt amb el coprocessador matematic de coma flotant: Motorola 68881, que feia d'aquesta maquina una de les mes rapides. La principal millora en el Macintosh II va ser el Color QuickDraw en la memoria ROM, una versio del llenguatge grafic en color que va ser el cor de la maquina. Entre moltes altres innovacions de Color QuickDraw, les mes destacables van ser: la capacitat de controlar qualsevol mida de pantalla, qualsevol profunditat de color i diversos monitors. El Macintosh II va marcar l'inici d'una nova direccio. Per primera vegada tenia una arquitectura oberta amb diverses ranures d'expansio
NuBus
, un suport per grafics en color i monitors externs, i un disseny modular, semblant al PC d'IBM. Tenia un disc dur intern i una font d'alimentacio amb un ventilador, que inicialment feia bastant de soroll. Un desenvolupador de terceres parts venia un dispositiu per regular la velocitat del ventilador basat en un sensor de calor pero el fet de comprar aixo anul·lava la garantia del producte. Els seguents dissenys de Macintosh han anat silenciant les seves fonts d'alimentacio i els seus discs durs.
El setembre del 1986, Apple va presentar el Macintosh Programmer’s Workshop (Taller de programador de Macintosh), abreviat MPW, que permetia als desenvolupadors de programari crear un programari per Macintosh en Macintosh en comptes de la compilacio creuada des d'un Lisa. L'agost de 1987, Apple va donar a coneixer
HyperCard
, i va introduir el MultiFinder que va incorporar multitasca corporativa pel Macintosh. Apple va comencar a fer servir ambdos programes amb tots els Macintosh.
Macintosh SE.
El
Macintosh SE
es va llencar al mateix temps que el Macintosh II, l'any 1986. Aquest va ser el primer Mac compacte amb una unitat de 20 MB de disc dur intern i una ranura d'expansio. Aquesta ranura es trobava dintre d'una caixa junt amb el monitor CRT, la qual cosa representava un perill, ja que per connectar qualsevol dispositiu podia exposar a la persona que ho realitzava a una alta tensio del monitor. Per aquesta rao, Apple recomanava als seus usuaris que portessin els seus SE a un distribuidor autoritzat d'Apple per realitzar aquestes actualitzacions. El SE tambe va actualitzar el disseny original de Jerry Manock i Terry Oyama, i compartia amb el Macintosh II el concepte de Snow White, com tambe el nou
Apple Desktop Bus
(ADB) pel ratoli i el teclat que havia aparegut uns mesos abans i per primera vegada, en l'
Apple IIGS
.
L'any 1987, Apple va escindir el seu negoci de programari cap a una nova empresa anomenada
Claris
. Li van donar el codi i els drets de diverses aplicacions que s'havien escrit dintre d'Apple, en particular MacWrite, MacPaint i MacProject. Des del 1987 Claris va donar a coneixer un nombre de titols de programari renovat. El resultat va ser el ≪Pro≫ de la serie, incloent MacPaint Pro, MacDraw Pro, MacWrite Pro i FileMaker Pro. Per oferir una suite ofimatica completa, Claris va comprar els drets del full de calcul d'Informix Wingz en el Mac, i li van canviar el nom a
Claris Resolve
. A mes a mes, va afegir al conjunt un nou programari de presentacions anomenat Claris Impact. En la decada del 1990, les aplicacions Claris es van incloure en la majoria dels Macintosh de consum i van ser molt populars. L'any 1991, Claris va publicar ClarisWorks, convertint-se aixi en la segona aplicacio mes venuda. L'any 1998, Claris es va incorporar de nou Apple i ClarisWorks en la versio 5.0 va passar a dir-se AppleWorks.
L'any 1988, Apple va demandar a
Microsoft
i
Hewlett-Packard
amb l'argument que van infringir en els drets d'autor d'Apple en incorporar en els seus SO una interficie grafica d'usuari. La seva argumentacio es basava, entre altres coses, en l'us de finestres amb formes rectangulars que se superposen i tenen mides variables. Despres de quatre anys, el cas es va decidir en contra d'Apple, i el mateix va passar amb les apel·lacions posteriors. Aquestes accions d'Apple van ser criticades per alguns de la comunitat de software, incloent la
Free Software Foundation
(FSF), que sentia que Apple estava intentat monopolitzar les interficies grafiques d'usuari en general, i van boicotejar l'aparicio de software
GNU
per la plataforma Macintosh durant set anys.
El Macintosh IIx va ser llencat al mercat l'any 1988 amb el nou processador Motorola 68030. Aquest processador tenia importants millores com la inclusio de
MMU
en el mateix processador i la capacitat d'adrecar 32bits de forma nativa. L'any 1989 van treure una versio mes compacta d'aquest Macintosh, amb un menor nombre de ranures (el Macintosh IIcx) i una versio del Mac SE, el Macintosh SE/30, que incloia un processador 68030 de 16 MHz. Mes tard, en aquest mateix any, el Macintosh IIci, que funcionava a 25 MHz, va ser el primer Mac que era realment un ordinador de 32 bits natius, que permetia suportar de forma nativa mes de 8 MB de memoria RAM a diferencia dels seus processadors que es denominaven de 32 bits bruts. Amb la introduccio del
Sistema 7
, el primer sistema operatiu de Macintosh que suportava l'adrecament de 32 bits, Apple oferia un ecosistema complet i natiu de 32 bits. Apple tambe va presentar el primer portatil Macintosh, amb un processador 68000 de 16 MHz amb una pantalla plana de matriu activa que en alguns models incorporava retro il·luminacio. A l'any seguent es va introduir el Macintosh IIfx, una maquina amb un preu a partir de 9900 dolars nord-americans. A part d'un rapid processador 68030 de 40 MHz, incorporava millores internes importants en la seva arquitectura, incloent una memoria mes rapida i dos CPUs d'Apple dedicades al processament de I/O, a mes de 6 ranures NuBus.
1990 a 1998: Inici i davallada
[
modifica
]
Al maig del 1990, Microsoft va treure a la venda
Windows 3.0
. Casualment, aquesta versio es va comencar a apropar al sistema operatiu Macintosh, tant el conjunt del seu rendiment com a les seves caracteristiques, convertint-se d'aquesta forma en una alternativa menys costosa que la plataforma Macintosh. La resposta d'Apple va ser la introduccio d'una serie de Mac relativament mes barats a l'octubre del 1990:
- El
Macintosh Classic
,essencialment una versio menys cara del Macintosh Plus.
- El
Macintosh LC
(Low Cost) amb un processador Motorola 68020 i amb un disseny molt reconegut amb forma de caixa de pizza, que oferia grafics en color i es podia acompanyar amb un nou monitor, tambe de baix cost, de 512 x 384 pixels.
- El
Macintosh IIsi
, una versio de 20 MHz del IIci amb una ranura d'expansio.
Aquestes tres maquines es van vendre bastant be, tot i que el marge de benefici d'Apple va ser considerablement mes baix que el de les maquines anteriors.
Apple es va anar actualitzant i millorant les caracteristiques dels ordinadors amb la introduccio de nous models equipats amb processadors 68 K. Al Macintosh Classic II i al Macintosh LC II, que utilitzaven una CPU 68030 de 16 MHz, el 1991 es van unir als
Macintosh Quadra
700 i 900, els primers Mac a utilitzar el processador CISC mes rapid de Motorola: el 68040.
El 1991, Apple va reemplacar el Macintosh portatil amb la primera linia PowerBook:
- El
PowerBook 100
, un portatil en miniatura amb un processador 68000 de 16 MHz.
- El
PowerBook 140
, amb un processador 68030 a 16 MHz.
- El
PowerBook 170
, amb un processador 68030 a 25 MHz.
Aquests van ser els primers ordinadors portatils amb un espai en el teclat per posar les mans i amb un
ratoli de bola
incorporat davant del teclat, com a dispositiu pel punter. L'any 1993, el PowerBook 165c es va convertir en el primer ordinador portatil d'Apple que oferia una pantalla en color capac de mostrar 8 bits de profunditat (256 colors), amb una resolucio de 640 x 400 pixels. La segona generacio de PowerBooks, la serie 500, estaven equipats amb processadors 68040 i van introduir el trackpad, altaveus estereo integrats i
Ethernet
incorporada a tots els portatils de fabrica en l'any 1994.
En quant el
Mac OS
, el Sistema 7 va ser reescrit en 32 bits des de Pascal a C++ i va incorporar una memoria virtual i millores en el maneig de grafics en color, adrecament de memoria, xarxes i multitasca corporativa. Tambe durant aquest temps, el Macintosh va comencar a desfer-se de les directrius del disseny Snow White i va abandonar la consultoria de Frogdesign, per la que Apple pagava honoraris molt cars, a favor de realitzar aquell treball a casa. Per aixo es va crear el Grup de Disseny Industrial d'Apple. Aquest grup es va convertir en el responsable de l'elaboracio d'una nova imatge que acompanyaria al nou sistema operatiu i tots els altres productes d'Apple.
Del 68K al PowerPC: La primera transicio d'arquitectura
[
modifica
]
L'any 1994, Apple va abandonar l'arquitectura CISC Motorola per introduir la nova arquitectura RISC PowerPC, desenvolupada pel alianza AIM d'Apple Computer, IBM i Motorola. La linia Power Macintosh va ser la primera a utilitzar aquests nous xips, i va demostrar ser un gran exit, amb mes d'un milio d'unitats equipades amb
PowerPC
.
Aquest canvi d'arquitectura va suposar una transformacio i una convulsio en tota la gamma de productes que els nous processadors PowerPC eren completament incompatibles amb la gamma 68K. En un principi tot el software que existia pels Macintosh hauria de ser reescrit pero Apple per fer una transicio mes suau va introduir en el sistema operatiu un emulador per software de les instruccions 68K a les instruccions PowerPC. Aquesta transicio es va poder realitzar, ja que l'emulador sobre PowerPC era suficient eficient com per obtenir un rendiment similar a la gamma nativa 68K. El canvi d'arquitectura va possibilitar que moltes aplicacions multipliquessin diverses vegades el seu rendiment en ser reescrites per la nova arquitectura.
La familia Macintosh es la serie de computadors personals no compatible amb IBM mes gran en us. Fins al 1994, els Mac rebien potencia exclusivament de la familia de CPU 680×0 de Motorola. El 1994, Apple va introduir els Power Macintosh (PowerMac), que usen la PowerPC CPU i proporcionen un acompliment millorat. Els PowerMac utilitzen una versio PowerPC del Mac Us, que executa aplicacions PowerMac nadiues i emula aplicacions Mac 680×0. Tambe executa aplicacions DOS i Windows a traves d'emulacio d'Insignia Solutions. En xarxes, es una subcapa de la capa d'enllac que apareix en les xarxes d'area local i s'encarrega de controlar l'acces al mitja. Es diferent per a cada tipus de xarxa, d'acord amb la tecnica que s'empri.
Amb l'arribada de
Windows 95
i el
Pentium
, Microsoft i
Intel
van millorar significativament la capacitat multimedia i el rendiment dels PCs compatibles amb IBM. Microsoft, per la seva part, va aconseguir que Windows s'apropes a la interficie grafica dels Macintosh; tant que van sortir eslogans com:
“Windows 95 = Macintosh 84”
. A mes a mes, el rendiment dels Pentium va aconseguir apropar-se a l'emergent linia RISC PowerPC que Apple estava introduint. Aixo va portar que la quota del mercat Apple baixes rapidament.
1998 a 2005: Nou comencament
[
modifica
]
iMac G3 en color
Bondi blue
(1998).
L'any 1998, un any despres que Steve Jobs tornes a la companyia, Apple va presentar un Macintosh ≪tot-en-un≫ anomenat
iMac
. La seva caixa era de plastic semitransparent. El model original va sortir al mercat amb el color blau Bondi, i les versions posteriors van introduir altres colors. Aquest model es considerat un exit del
disseny industrial
.
L'iMac es va desfer de la majoria de ports estandard d'Apple. Connexions tals com SCSI i ADB van desapareixer en favor de dos ports
USB
. A mes a mes, no tenia la unitat interna de disquet, i en el seu lloc incloia una unitat
CD-ROM
. Per escriure en CD o en altres medis calia adquirir un maquinari extern. Aquest model va ser un exit, amb 800.000 unitats venudes en 139 dies, portant aixi a la companyia un benefici anual de 309
[
Cal aclariment
]
dolars. Aquest va ser el primer any rendible de l'empresa des que Michael Spindler va assumir el carrec de CEO l'any 1995.
L'estetica de l'iMac blau i blanc tambe va ser aplicada a la linia Power Macintosh, i despres a un nou producte: l'iBook. Aquest va ser presentat al juliol del 1999 i va ser el primer ordinador portatil d'Apple que satisfeia les quatre arees: Consumidor ? Professional, Portatil ? Escriptori. Tambe va ser en un exit comercial.
A principi del 2001, Apple va comencar a vendre ordinadors amb discs
CD-RW
per primera vegada. Apple ja havia posat emfasi en la capacitat del Mac per reproduir DVD mitjancant la inclusio de
DVD-ROM
i
DVD-RAM
. Steve Jobs va admetre que Apple havia arribat tard en la tecnologia del CD gravable, pero considerava que els Mac podrien convertir-se en un centre digital que unia i permetia l'emergent estil de vida digital. Mes endavant, Apple va introduir una actualitzacio del programari de reproduccio de musica: l'
iTunes
. Podia gravar CDs. Ho van donar a coneixer amb una campanya de publicitat controvertida, el
≪Rip, Mix, Burn≫
que alguns mitjans de comunicacio van dir que alenava a la pirateria. Aquesta campanya publicitaria tambe va acompanyar el llancament de l'
iPod
, el primer dispositiu portatil d'Apple amb exit. Apple va continuar agregant nous productes a la seva linia, com el Power Mac G4 Cube, l'eMac pel mercat de l'educacio, i el PowerBook G4, un ordinador portatil pel sector professional.
L'iMac original va sortir a la venda amb un processador G3, i en les seves successives actualitzacions es van incorporar el G4 i el G5. Les actualitzacions dels xips eren acompanyades per nous dissenys. De la gamma original, van passar per diversos colors fins a arribar a l'actual
[
Quan?
]
iMac d'alumini. El dia 11 de gener del 2005, Apple va anunciar el llancament del
Mac mini
a un preu de 499$; el Mac mes barat de la historia.
Del Mac OS al Mac OS X: La segona transicio d'arquitectura
[
modifica
]
L'any 2000 el sistema operatiu dels Macs va patir un canvi radical tant en el seu disseny com en els seus fonaments. Desenvolupat en un principi en Pascal i reescrit substancialment en C++ per la versio 7.0, aquest sistema amb mes de catorze anys i nou actualitzacions s'havia adaptat amb el temps a maquines com el Mac original de 128 K a 8 MHz, fins als Macs equipats amb processadors G4 a 1 GHz.
En la versio 8 es va incorporar un suport pel multiprocessador, i en la versio 9 un nou nanokernel. Pero aquestes novetats se sustentaven en una arquitectura que no feia possible el creixement de la plataforma. Tecnologies com la multitasca preventiva o la memoria protegida no eren viables i Apple despres d'intentar i fallar durant diversos anys, van generar un sistema operatiu modern i va centrar els esforcos a portar el sistema operatiu de NeXT (
NEXTSTEP
) a la plataforma PowerPC. El NeXTSTEP es va convertir en el MacOS X i va ser presentat al setembre del 2000 com una versio Beta. La versio final es va presentar el 24 de marc del 2001. Aquest va introduir un nou disseny d'interficie anomenat Aqua. Va sortir al mercat amb un preu de 29,99$ amb el nom clau de
Cheeta
.
Les versions posteriors van ser:
- 25 de setembre del 2001: 10.1 “Puma”
- 24 d'agost del 2002: 10.2 “Jaguar”
- 24 d'octubre del 2003: 10.3 “Panther”
- 29 d'abril del 2009: 10.4 “Tiger”.
2006 fins a l'actualitat: Tot torna a canviar
[
modifica
]
Del PowerPC al X86: La tercera transicio d'arquitectura
[
modifica
]
El 2005, Steve Jobs va anunciar que Apple abandonaria la plataforma PowerPC per integrar en tota la gamma de Macintosh els processadors
X86
d'Intel. L'anunci tambe va revelar que el MacOS X s'havia mantingut en el desenvolupament de totes les versions i tecnologies per la plataforma X86, aixi com tots els projectes de software com
iLife, iWork, FinalCut Pro, Logic
...
Va ser a partir d'aquest any quan es va introduir la gamma Intel combinant la nomenclatura de la majoria de games. El PowerBook es va passar a dir MacBook Pro, el Power Mac es va passar a dir Mac Pro, l'iBook a MacBook...
Aquesta transicio, com va passar a les anteriors, es realitzava cap a una arquitectura diferent i incompatible amb tot l'anterior, per tant Apple va haver d'introduir un emulador per software anomenat
Rosetta
, que realitzava les feines de canviar trucades de PowerPC a trucades Intel a temps real, possibilitant d'aquesta forma l'execucio del software preexistent per PowerPC. Aixi i tot hi havia limitacions, ja que el software que accedia al maquinari directament (com les targetes grafiques), s'havia de reescriure.
Al marc del 2006 un grup de hackers va anunciar que havien fet funcionar un Windows XP en un dels nous Mac. Aquest grup va publicar el seu software en
Open Source
(codi obert), i van permetre que els usuaris se'l poguessin descarregar. A l'abril del mateix any, Apple va anunciar la beta publica del seu propi sistema multi SO, anomenat “Boot Camp” que possibilitava als usuaris d'un Mac la instal·lacio de Windows XP als seus ordinadors.
Versions posteriors van afegir el suport per
Windows Vista
i va obrir les portes que qualsevol sistema operatiu pogues funcionar als Macs: Linux, FreeBSD... D'aquesta forma, es van convertir en els ordinadors que mes sistemes operatius podien executar.
Des que Apple Macintosh va fer la transicio a una plataforma d'Intel el 2006, i despres d'un important augment de la visibilitat i un guany de quota de mercat de les computadores d'Apple amb l'exit de l'iPod, els grans fabricants de sistemes informatics com ara Dell han expressat un renovat interes en la creacio de clons Macintosh. Mentre que diversos executius de la industria, en particular Michael Dell, han declarat publicament que els agradaria vendre ordinadors compatibles amb el Macintosh, d'Apple, Phil Schiller, vicepresident va dir que la companyia no te plans de deixar que la gent faci correr Mac OS X en altres fabricants d'ordinadors ' maquinari. "No permetrem que executi Mac OS X en una altra cosa que no sigui un Mac d'Apple," va dir ell.
Entre 2007 i 2009, una companyia anomenada Psystar va intentar vendre el que ells pensaven que eren maquines clon legals. Pero Apple va presentar una demanda en contra d'ells sota la DMCA. El jutge de Tribunal de Districte William Alsup va estar d'acord amb Apple i, per tant, Psystar va aturar la venda de les seves maquines de clons de Mac.
Hackintosh
es el terme apropiat per programadors aficionats, que han col·laborat a Internet per modificar les versions de Mac OS X v10.4 en endavant -dubbed Mac OSx86- per ser utilitzat en maquinari generic PC en lloc d'en el mateix maquinari d'Apple. Apple soste que aixo es il·legal sota la DMCA, per la qual cosa a fi de combatre l'us il·legal del seu programari de sistema operatiu, segueixen utilitzant metodes per prevenir que Mac OS X s'instal·li en el maquinari que no sigui oficial d'Apple, amb molt poc exit.
En els ultims anys,
[
Quan?
]
Apple ha tingut un augment significatiu en les vendes dels Macs. Molts han dit que aixo es deu a l'exit dels iPod i els
iPhone
. Des del 2001 fins a l'actualitat les vendes de Mac han augmentat de forma continuada. Apple va reportar vendes de 3,36 milions de Mac durant la temporada nadalenca del 2009.
Al febrer del 2011, Apple va ser la primera companyia a llancar al mercat un equip que utilitzava la nova interficie de I/O d'Intel Thunderbolt. Utilitzant la mateixa interficie que un port MiniDisplay, Thunderbolt compta amb dos canals de dades en paral·lel amb velocitats de transferencia de 10 Gbps cada un.
[
Cal actualitzar
]
|
|
Compactes
|
Consum
|
Professional
|
| Escriptori
|
Mac mini
Es el model mes basic; es ven sense teclat, ratoli o monitor. Fa servir com a processador l'Intel Core i5 o el
Intel Core i7
.
|
iMac
Tot en un; amb dues versions al mercat: una amb pantalla de 21,5” i l'altra de 27”. Fan servir el processador Intel Core i5.
|
Mac Pro
Estacio de treballat. Altament personalitzable; amb versions de 4, 8, 9 nuclis. El top de la gamma incorpora un o dos processadors Intel X5650 Westmere (hexa-core) o Xeon X3460 Nehalem (quad-core).
|
Portatil
(
MacBook
)
|
MacBook Air
Portatil amb pantalla de 11,6” o 13,3”, amb una carcassa d'alumini. Fa servir el processador Intel Core i5 o
Intel Core i7
.
|
MacBook
Portatil de 13,3” de carcassa de policarbonat blanc. Fa servir un processador
Intel Core 2 Duo
(actualment no en fan mes models).
|
MacBook Pro
Gama professional dels portatils amb pantalles de 13,3”, 15,4” o 17” i carcassa d'alumini. Fan servir processadors Intel Core i5 o
Intel Core i7
.
|
| Servidor
|
Mac mini Server
Una gamma addicional a la linia Mac mini d'escriptori sense unitat optica interna. S'envia amb Mac OS X Server instal·lat i dos discs durs interns de 500 GB que fan un total de 1 TB de capacitat.
|
Mac Pro Server
Una configuracio addicional del Mac Pro d'escriptori. S'envia amb Mac OS X Server instal·lat. Amb 4x2=8 GiB de memoria RAM i 2x1=2 TB de disc dur intern.
|
|
Maquinari i Programari
[
modifica
]
Apple directament subcontracta la produccio de maquinari per Asia, fabricants d'equips originals, tals com
Asus
, mantenint d'aquesta forma un alt grau de control sobre el producte final. En canvi, la majoria d'empreses (inclosa Microsoft) creen un software que es pot executar en maquinari produit per una varietat de tercers, com
Dell
, HP / Compaq o Lenovo. En consequencia, el comprador d'un Macintosh te, comparativament, menys opcions.
L'actual familia de productes Mac fa servir els processadors de la gamma Intel x86-84. Apple va presentar un emulador,
anomenat Rosetta
, durant la transicio dels xips PowerPC als xips d'Intel, com tambe ho va fer durant la transicio d'arquitectura Motorola 68000 al PowerPC una decada enrere.
El Macintosh es l'unica plataforma informatica que ha sigut capac de realitzar amb exit la transicio a una nova arquitectura de la CPU (ho ha fet dos cops). Tots els Macintosh que es venen actualment incorporen 2GB de RAM. Actualment, Apple incorpora targetes grafiques de ATI Radeon o nVidia GeForce. Tots els Macs actuals (excepte el MacBook Air) s'envien amb una unitat optica que inclou una doble funcio DVD/gravador de CD que Apple anomena SuperDrive.
Els Mac inclouen dos ports estandard: USB i
FireWire
(excepte el MacBook Air i el MacBook que no inclouen el port FireWire). Els nous MacBook Pro, a mes a mes, incorporen el port Thunderbolt, desenvolupat per Apple i Intel. Aquest port pot transferir dades a velocitats de 10 GB per segon. El port USB es va introduir al iMac G3 el 1998, i esta en tots els models d'avui en dia. Mentre que el port FireWire esta principalment reservat pels dispositius d'alt rendiment tals com discs durs o cameres de video. A partir del iMac G5, llencat al mercat a l'octubre del 2005, Apple va comencar a incloure les cameres iSight en els models Macintosh. A mes a mes, tambe va incloure una interficie de Media Center anomenat Front Row que pot ser accionat pel comandament Apple Remote o el teclat per accedir a continguts multimedia guardats en l'equip.
Apple sempre es va mostrar reticent a acceptar els ratolins amb diversos botons i rodes de desplacament. Fins al 2005, Apple nomes tenia ratolins amb un boto, pero llavors va arribar el
Mighty Mouse
, un ratoli que funcionava a traves de
Bluetooth
. Semblava un ratoli tradicional pero en veritat tenia quatre botons i una roda de desplacament amb capacitat de moviments independents en l'eix X i en l'eix Y. El 2009, Apple va presentar el
Magic Mouse
que utilitza el reconeixement de gestos multitactil. Apple tambe compta amb el
Magic Trackpad
com un mitja per controlar els ordinadors Macintosh d'escriptori com l'iMac o el Mac Pro. Es va introduir l'any 2010.
El Macintosh original va ser el primer ordinador personal amb un sistema operatiu que utilitzava una interficie grafica d'usuari desproveida de la linia d'ordres. Des del primer Mac s'ha utilitzat una metafora d'escriptori, representant objectes del mon real, documents, carpetes o una paperera, com icones que apareixen a la pantalla i es comporten com homonims reals. El programari del sistema, introduit el 1984 amb el primer Macintosh, l'any 1997 es va passar a dir Mac OS. Va seguir evolucionant fins a la versio 9.2.2. El 2001, Apple va presentar el Mac OS X, basat en Darwin i NeXTSTEP. Entre les seves noves caracteristiques inclouen el Dock i la interficie d'usuari Aqua.
El sistema operatiu Mac OS X 10.6 ≪Snow Leopard≫ data del 28 d'agost de 2009. A mes, tots els nous Mac s'entreguen amb una varietat d'aplicacions Apple, incloent iLife, el navegador web
Safari
i el reproductor iTunes. Aquest sistema operatiu compta amb moltes caracteristiques noves, tals com: Mission Control,
App Store
i el Launchpad, que es una forma semblant a com un
iPad
mostraria les aplicacions instal·lades al Mac.
Mac OS X gaudeix d'una situacio propera a l'absencia de diversos tipus de
malware
i
spyware
com
virus
,
troians
… que principalment nomes afecten els usuaris del sistema operatiu Windows de Microsoft. Aquesta situacio ve donada per diversos motius:
- El Mac OS X te una quota de mercat mundial d'un 6% davant el 91% que te Windows de Microsoft. Aquesta situacio fa que als hackers no els interessi crear
malware
per una plataforma minoritaria.
- La base del sistema operatiu UNIX te uns fonaments solids i segurs.
- Constantment Apple genera actualitzacions i “pegats” de seguretat.
- La major part del SO es de codi obert.
Aixi i tot, el febrer del 2006 es va advertir que el Mac OS X no era immune al
malware
, ja que es van observar algunes vulnerabilitats.
[7]
Campanya
Think different
Apple sempre ha apostat per una publicitat impactant i arriscada, per aquest motiu ha rebut premis i reconeixements. Els anuncis Macintosh normalment han atacat el lider imperant del mercat, directament o indirectament. Aquests tendeixen a retratar el Mac com una alterativa als excessivament complexos i poc fiables clonics PCs Wintel. Apple va promocionar la introduccio del Mac original amb l'anunci
1984
que es va emetre durant la Super Bowl.
L'any 1990, Apple va comencar una campanya que es deia:
“Wha’ts on your PoweBook?” (Que hi ha en el teu PowerBook?)
, amb anuncis impresos i de televisio en el que diverses celebritats descrivien com el PowerBook ajudava en els seus negocis i en les seves vides quotidianes. L'any 1995, Apple va respondre a la introduccio de Windows 95 amb diversos anuncis impresos i de televisio mostrant els seus desavantatges i la seva falta d'innovacio.
L'any 1997, la campanya publicitaria
“Think Different” (Pensa diferent)
va introduir el nou concepte de publicitat i va mostrar a inventors, artistes, politics... que no havien seguit el cami establert, sino que pensant diferent havien canviat el mon. Una clara referencia al fet que no sempre els PCs Wintel son el cami a seguir.
El 2002 va sorgir la campanya
“Switch” (Canvia)
. I l'ultima estrategia de publicitat d'Apple es la campanya
“Get a Mac” (Vine a Mac)
amb variants en America del Nord, Regne Unit i Japo.
Avui en dia,
[
Quan?
]
Apple presenta els nous productes en esdeveniments especials en l'auditori del
Salo d'Apple Town
i en el discurs inaugural de la
Conferencia Mundial de Desenvolupadors d'Apple
. Aquests atrauen a un gran nombre de representants dels mitjans i d'espectadors. Aquests esdeveniments s'han utilitzat per presentar l'iMac, el MacBook, l'iPod, l'Apple TV, l'iPad i l'iPhone, aixi com per proporcionar informacio actualitzada sobre les vendes i les estadistiques de quota de mercat.
Un Macmini
- ↑
Raskin
, Jef. ≪
Computers by the Millions
≫ (manuscrit), 18-03-1980.
conservat a l'arxiu Jef Raskin Papers, Stanford University Library
- ↑
Dernbach
, Christoph. ≪
How Jef Raskin Started de Macintosh Project
≫ (en angles), maig 2018.
- ↑
3,0
3,1
Linzmayer
, Owen W. ≪The Making of the Macintosh≫. A:
Apple Confidential 2.0: The Definitive History of the World's Most Colorful Company
(en angles). San Francisco: No Starch Press, 2004, p. 87.
ISBN 9781593270100
.
- ↑
≪
McIntosh Heritage
≫ (en angles). McIntosh Laboratory. [Consulta: 22 gener 2019].
- ↑
Erdmann
, Charlotte.
"One more thing": Apples Erfolgsgeschichte vom Apple I bis zum iPad
(en alemany). Hallbergmoos: Pearson Deutschland, 2011, p. 40.
ISBN 9783827330574
.
- ↑
EFE ≪
Detectan el primer virus para Mac OS X
≫.
El Mundo
, 20-02-2006.
Enllacos externs
[
modifica
]