Angela Davis

(2019)
Biografia
Naixement	26 gener 1944 (80 anys) Birmingham (Estats Units d'America)
Dades personals
Grup etnic	Afroamericans
Formacio	Universitat de California a San Diego Universitat de Brandeis - Philosophiæ doctor Universitat Humboldt de Berlin Little Red School House and Elisabeth Irwin High School (en)
Director de tesi	Herbert Marcuse
Activitat
Camp de treball	Feminisme , moviment per la pau i activisme
Ocupacio	escriptora , politica , activista pels drets de les dones , pres politic , feminista , professora d'universitat , filosofa , autobiografa , activista pels drets humans , catedratica
Ocupador	Universitat de California a Santa Cruz
Partit	Partit Comunista dels Estats Units (–1991)
Membre de	Phi Beta Kappa Academia Americana de les Arts i les Ciencies
Segell discografic	Alternative Tentacles
Obra
Obres destacables (1981) Dones, raca i classe
Estudiant doctoral	Kamari Maxine Clarke (en)
Localitzacio dels arxius	Biblioteca Stuart A. Rose de Llibres Estranys, Arxius i Manuscrits Biblioteca Schlesinger
Premis (9 marc 2021)   doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (2021)   honorary degree from Spelman College (en) (2019)   docteure honoris causa de l'universite de la Republique (fr) (2011)   premi Planeta Blau (2006)   Premi Thomas Merton (1998)   premis American Book (1979)   Premi Lenin de la Pau entre els pobles (1972)   Orde de Playa Giron (1972)   Medalla del Centenari de Lenin (1972)   ciutada honorari de Magdeburg (1972)   Estrella de l'Amistat dels Pobles   docteure honoris causa de l'universite d'Etat de Moscou (fr)   honorary doctorate of Paris Nanterre University (en)

Angela Davis ( Birmingham ,   26 de gener de 1944 ) es una politica marxista , activista afroamericana i professora emerita de Filosofia de la Universitat de California . ^{[1] [2] [3] [4]}

El 1969 va ser expulsada de la Universitat de California, on feia classes de filosofia com a professora auxiliar (havent estat anteriorment alumna de Herbert Marcuse ), en descobrir-se la seva afiliacio al Partit Comunista dels Estats Units d'America . Va estar vinculada amb el partit de les Panteres Negres . Involucrada en el cas dels germans Soledad, pel qual va ser acusada d'assassinat i segrest el 1972. Aquest cas va assolir tal repercussio mundial que va impedir-ne la condemna i va ser absolta el 1973. ^[5]

El 1974 va passar a formar part del Comite Central del Partit Comunista. El 1976, despres de publicar la seva autobiografia , va tornar a l'ensenyament. Anys mes tard, el 1984, va presentar candidatura a la vicepresidencia del seu pais. ^[6] L'any 2021 va ser investida Doctora Honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra . ^[7]

Biografia [ modifica ]

Joventut [ modifica ]

Angela Davis va neixer a Birmingham, a l'estat d' Alabama , el 26 de gener de 1944, en una epoca en que les lleis Jim Crow imposaven la segregacio racial al sud dels Estats Units d'America (EUA). El seu pare, graduat en una universitat per a afroamericans a Raleigh (Carolina del Nord) , va treballar un temps com a professor d'historia en un institut de secundaria abans d'adquirir una gasolinera que gestionava personalment. La seva mare es va graduar a la Universitat d'Alabama i era mestra d'escola primaria. El lloc on vivia la familia era anomenat Dynamite Hill pel gran nombre de cases d'afroamericans dinamitades per l'organitzacio supremacista blanca Ku Klux Klan . ^[8] Tant la seva mare com el seu pare eren activistes a favor dels drets civils i eren membres de la National Association for the Advancement of Colored People (NAACP), abans que aquesta organitzacio fos prohibida a Birmingham. ^[9]

Davis va cursar estudis primaris en una escola segregada a Birmingham, emplacada en unes instal·lacions pitjors que l'escola per a blancs. ^[10] Als 14 anys, en presentar-se-li diverses opcions per a cursar estudis secundaris va triar traslladar-se a la ciutat de Nova York , gracies a la beca d'una organitzacio quaquera que oferia la possibilitat a alumnes brillants de la comunitat afroamericana del sud del pais d'estudiar en instituts mixtos del nord. Es va matricular en l'institut privat de pedagogia progressista de John Dewey i Elisabeth Irwin , a Greenwich Village . ^[11]

L'arribada a Nova York va marcar una nova etapa en la seva presa de consciencia politica. S'allotjava a casa del reverend William Howard Melish, el pastor de la principal esglesia episcopal de Brooklyn als anys 1950, un opositor declarat al maccarthisme i membre de la Soviet-American Friendship Organization (≪Organitzacio d'amistat americanosovietica≫). ^[12] Tant ell com la majoria dels professors eren en la llista negra del senador Joseph McCarthy i tenien prohibit d'ensenyar en establiments publics. ^[13]

A Nova York, Davis va descobrir el socialisme , les experiencies utopiques de Robert Owen i el Manifest Comunista , fet que la va dur a ≪situar els problemes del poble negre dins el context mes ampli del moviment de la classe obrera ≫. ^[14] Va militar per primera vegada en una organitzacio juvenil marxista-leninista anomenada Advance, que sovintejaven tambe les seves companyes Margaret Burnham i Mary Lou Patterson. Va coneixer Bettina Aptheker , filla de l'historiador comunista Herbert Aptheker , la casa del qual va acollir reunions de l'organitzacio. Va participar en les manifestacions de suport al Moviment afroamerica pels drets civils que llavors vivia un nou impuls amb una campanya de protesta per mitja d'assegudes, iniciada el febrer de 1960 a Greensboro . ^[15]

Estudis universitaris [ modifica ]

El 1962 Davis va obtenir una beca per a cursar estudis de frances a la Universitat Brandeis a Waltham (Massachusetts) . Va ser una de les tres uniques estudiants afroamericanes de primer any. ^[16] Els seus estudis la van portar a descobrir la filosofia existencialista francesa de Jean-Paul Sartre i Albert Camus . El curs universitari va estar marcat per una serie de conferencies de l'escriptor James Baldwin sobre literatura, durant les quals es va produir la crisi dels missils de Cuba . Baldwin es va oposar a prosseguir i va decidir de parlar de la crisi en una assemblea general al costat de Herbert Marcuse , al qual Davis va escoltar per primera vegada. ^[17] Aquell any va tenir diverses feines que li van permetre de pagar-se un viatge a Europa, on va visitar Londres , Paris , Lausana i Helsinki , i va assistir al Festival Mundial de la Joventut i els Estudiants . ^[18]

La seva carrera incloia una estada a l'Estat frances. Essent a Biarritz , on va romandre un mes, es va assabentar que quatre noies que coneixia havien estat assassinades en l'explosio de l' Esglesia Baptista de Birmingham el setembre de 1963. Davis va declarar que l'atac no era el resultat d'un comportament racista aillat, sino l'expressio de ≪la rutina quotidiana, sovint monotona, de l'opressio racista≫. ^[19] Despres d'un mes a Paris, va passar l'estiu a Frankfurt , on va assistir a un seminari del filosof Theodor Adorno . Ja havent tornat a la Universitat Brandeis , va assistir a una serie de conferencies de Marcuse sobre el pensament politic europeu de la Revolucio Francesa enca. Despres de graduar-se, i seguint els seus consells, el 1965 va decidir d'estudiar a la facultat de filosofia de la Universitat Johann Wolfgang Goethe de Frankfurt, a l' Alemanya Occidental . ^[20]

A Alemanya es va relacionar amb estudiants de la Sozialistischer Deutscher Studentenbund (≪Unio dels Estudiants Alemanys Socialistes)≫, va visitar sovint Berlin Est i va participar en manifestacions en contra de la Guerra del Vietnam . ^[21] Mentrestant als EUA el moviment d'alliberament afroamerica va evolucionant i tendi a radicalitzar-se seguint el moviment conegut com a Black Power . Frustrada per no poder prendre part en l'efervescencia militant que regnava al seu pais, va decidir de tornar-hi al cap de dos anys.

Va optar per la Universitat de California a San Diego , on va ensenyar Marcuse qui havia acceptat de dirigir la seva tesi docotoral , inicialment tutelada per Theodor Adorno . ^[22] Davis va rebre una gran influencia de Herbert Marcuse, especialment de la idea que es un deure de l'individu rebel·lar-se contra el sistema opressor.

Militancia politica [ modifica ]

El 1967 Davis es va unir al Comite Coordinador No Violent Estudiantil i al Partit de les Panteres Negres . L'any seguent es va involucrar amb el Partit Comunista . ^[23]

Davis va comencar a treballar com a catedratica de filosofia a la Universitat de California a Los Angeles fins al 1970, quan l' FBI va informar al Consell de Regents de California que Davis era membre del Partit Comunista i li va rescindir el contracte.

Davis va participar en la campanya per a millorar les condicions a les presons. Es va interessar especialment en el cas de George Jackson i W.L. Nolen, dos afroamericans que van establir una sucursal de les Panteres Negres mentre eren a la preso Soledad a California . El 13 de gener de 1970, Nolan i uns altres dos presoners negres van ser assassinats per un dels escarcellers. Uns dies despres el jurat del comtat de Monterrey va determinar que el guarda havia comes un ≪homicidi justificable≫.

Quan despres un guarda va ser trobat mort, Jackson i dos presoners mes, John Cluchette i Fleeta Drumgo van ser acusats. Es va argumentar que Jackson cercava de venjar-se de la mort del seu amic W.L. Nolen.

El 7 d'agost de 1970, el germa de George Jackson, Jonathan, de 17 anys, va irrompre a la cort del comtat de Marin (California) amb una metralladora i despres de prendre com a ostatge el jutge Harold Haley, va demandar que George Jackson, John Cluchette i Fleeta Drumgo fossin alliberats. Jonathan Jackson va ser ferit de bala i mort quan s'allunyava de la cort en automobil.

En els mesos seguents, Jackson va publicar dos llibres, Letters from Prison i Soledad Brother . El 21 d'agost de 1971, George Jackson va ser metrallat al pati de la Preso Estatal de San Quentin . Portava una pistola automatica 9 mm i els oficials van dir que provava d'escapar-se. Tambe es va afirmar que l'arma havia estat introduida de contraban a la preso per Davis.

Davis va fugir i l'FBI la va declarar una de les ≪criminals mes buscades≫. Va ser arrestada dos mesos despres en un motel novaiorques, pero en el judici va ser absolta de tots els carrecs. Tanmateix, a causa de les seves activitats de militancia, el governador de California, Ronald Reagan , va demanar que no se li permetes de fer classes en cap de les universitats estatals.

Davis va treballar com a conferenciant d'estudis afroamericans al Col·legi de Claremont , de 1975 a 1977, abans de convertir-se en catedratica en Estudis d'Etnia i de la Dona a la Universitat Estatal de San Francisco . El 1977-78 se li va atorgar el Premi Lenin de la Pau entre els pobles i Davis va visitar la Unio Sovietica el 1979, on va rebre el premi i va fer de professora honoraria a la Universitat Estatal de Moscou . A comencament dels anys 1990 Davis va tornar a la Universitat de California , on va impartir cursos al campus de Santa Cruz. El 1980 i el 1984, Davis es va presentar a les eleccions presidencials estatunidenques com a vicepresidenta del candidat comunista Gus Hall .

En el numero de febrer de 1997 de la revista gai Out es va declarar publicament lesbiana . El 2006 va ser guardonada amb el premi Thomas Merton , en reconeixement de la seva lluita per la justicia als EUA i al mon. ^[24]

Pensament [ modifica ]

Feminismes [ modifica ]

Angela Davis convida a portar el feminisme a les dones de classe obrera , a les negres, a les trans , a les pobres i indigents, en definitiva, a les oblidades, perque no s'ha generat un espai politic prou ampli per relatar la vida d'aquestes dones excloses de la historia universal . Davis defen la interseccionalitat teoritzada per Kimberle Williams Crenshaw . ^[25]

A mes, segons Davis, hi ha una falsa concepcio del feminisme compost per dones que poden tocar el ≪ sostre de vidre ≫ i veure els seus privilegis , pero que son capaces de segregar i explotar laboralment altres dones. ^[26] Aixi es posiciona contra l' statu quo i les modes del feminisme tradicional que no han avancat gaire des dels anys 1970 i que, com afirma Silvia Federici , encara no es prou forta i no s'ha configurat una veritable subjectivitat lliure sobre el seu significat ja que segueixen essent en la seva majoria dones les discriminades, les dedicades a la cura , a la neteja i a la llar. ^[27]

Presons, la continuacio de l'esclavatge [ modifica ]

A l'hora dels mecanismes d'opressio contemporanis, Davis ha denunciat el sistema de presons, la seva funcio ideologica i ha proposat la seva possible substitucio per altres mesures socials. ^[28] Ha analitzat les politiques de la guerra contra el terrorisme , vinculades a l'existencia de presons fora de la llei aixi com l'existencia d'un complex industrial penitenciari. Historicament, l'autora ha vist una continuitat entre l' esclavatge i el sistema penitenciari estatunidenc: el 1865 es va declarar abolida legalment l'economia esclavista, pero se seguien permetent relacions esclavistes com a castigs per un delicte. L'anomenat ≪arrendament de convictes≫ va ser un dels fenomens caracteristics d'aquest esclavatge vinculat al sistema penal, intensificat per l'establiment dels anomenats ≪codis negres≫, on l' absentisme en el treball o la possessio d'armes passaven a ser afers penals nomes per a la poblacio negra. ^[5]

Tanmateix, Davis ha abordat el funcionament del complex industrial penitenciari, regit per ideologies racistes i per la recerca de beneficis ates que corporacions de tot tipus participen en el negoci de les presons. ^[29] A la vegada, l'autora desconnecta les fluctuacions dels nivells de criminalitat i de la poblacio reclusa car l'augment d'aquesta comunitat resulta interessant en alguns sectors perque exercira de ma d'obra : ≪El projecte de construccio massiva de presons que va comencar en la decada del 1980 va crear el mitja per concentrar i gestionar el que el sistema capitalista havia declarat tacitament un excedent huma≫. Aquest excedent huma esta racialitzat perque el sistema de presons es fonamenta en estructures racistes (les mateixes lleis, el sistema judicial, la policia) que criminalitzen els mes pobres. Amb tot, Davis ens recorda que les nocions de classe i raca no poden deslligar-se i s'han d'abordar connectades a l'hora d'afrontar qualsevol lluita. ^[5]

Homenatges [ modifica ]

El 1971, Pablo Milanes va compondre per a ella ≪ Cancion para Angela Davi s≫ . El 1972, The Rolling Stones , al seu disc doble Exile On Main St , li van dedicar la canco ≪ Sweet Black Angel ≫. El mateix any, John Lennon i Yoko Ono li van donar suport amb la canco ≪ Angela ≫ del seu album Some Time in New York City . El 1974, Maria-Aurelia Capmany va escriure el brillant relat de ficcio ≪Angela i els vuit mil policies ≫ inspirat en ella ^[31] . El 2010, el cantant Yannick Noah tambe li va dedicar una canco, ≪Angela ≫ . L'artista Shepard Fairey la va representar en algunes de les seves obres grafiques. El grup catala Eina va dedicar la canco ≪La planificacio d'un setge≫ a diverses marxistes, entre les quals Angela Davis. ^[32]

Obra publicada [ modifica ]

• If They Come in the Morning: Voices of Resistance (1971) ISBN 0-451-04999-3
• Angela Davis: An Autobiography (1974) ISBN 0-7178-0667-7
• Women, Race and Class (1981), ISBN 0-394-71351-6 . Mujeres, raza y clase , Edicions Akal, 2004, ISBN 84-460-2093-9
• Women, Culture, and Politics (1989) ISBN 0-679-72487-7
• Blues Legacies and Black Feminism (1999) ISBN 0-679-77126-3
• Are Prisons Obsolete? (2003) ISBN 1-58322-581-1
• Abolition Democracy: Beyond Prisons, Torture, and Empire (2005) ISBN 1-58322-695-8

Traduccions al catala [ modifica ]

• Autobiografia . Tigre de Paper, 2023. ISBN 978-84-18705-58-8
• Podem abolir les presons? . Tigre de Paper, 2020. ISBN 978-84-16855-65-0 .   ^[33]
• Dones, raca i classe . Tigre de Paper, 2022. ISBN 978-84-18705-36-6

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Miras Boronat , Nuria Sara. ≪Angela Davis: una icona vivent contra la opressio≫. A: Filosofes de la contemporaneitat. . Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2023, p. 201-264 (Filosofia UB.). ISBN 978-84-9168-914-0 [Consulta: 22 maig 2023].  

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Angela Davis

• Angela Davis, La revolucio avui. Conferencia CCCB Barcelona (2017) VO Angles subtitulat en catala
• CCMA . ≪ Mes 324 - Angela Davis: "La batalla de les idees es una lluita que no s'acaba mai" - 3Cat ≫. [Consulta: 28 maig 2024].

A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Angela Davis