한국   대만   중국   일본 
Alojzije Stepinac - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Alojzije Stepinac

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAlojzije Stepinac

El cardenal Stepinac
Nom original (hr) Alojzije Viktor Stepinac Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement Viktor Alojzije Stepinac
8 maig 1898 Modifica el valor a Wikidata
Brezari? Modifica el valor a Wikidata
Mort 10 febrer 1960 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Kra?i? (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mort Trombosi Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Catedral de Zagreb 
Cardenal
12 gener 1953 ? 10 febrer 1960
Arquebisbe de Zagreb Zagreb
7 desembre 1937 ? 10 febrer 1960
←  Antun Bauer ? Franjo ?eper  →
Arquebisbe titular
24 juny 1934 ? 7 desembre 1937
←  Johannes Poggenburg ? Joseph Butt  →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup etnic Croats Modifica el valor a Wikidata
Religio Esglesia Catolica Modifica el valor a Wikidata
Formacio Pontificia Universitat Gregoriana
Collegium Germanicum et Hungaricum Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Jerarquia eclesiastica , pastoral i teologia catolica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio bisbe catolic  (1934–) , sacerdot catolic  (1930–1960) , teoleg catolic Modifica el valor a Wikidata
Ocupador Universitat de Zagreb Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Carrera militar
Conflicte Primera Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Orde religios Franciscans Modifica el valor a Wikidata
Consagracio Antun Bauer Modifica el valor a Wikidata
cardenal
Celebracio Esglesia Catolica Romana
Beatificacio 3 d'octubre de 1998 , Marija Bistrica (Croacia) nomenat per Joan Pau II
Pelegrinatge Zagreb
Festivitat 10 de febrer
Iconografia Com a cardenal
Altres
Condemnat per col·laboracionisme Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata
Goodreads character: 123634 Find a Grave: 10680 Modifica el valor a Wikidata
Escut del Cardenal Stepinac

Viktor Alojzije Stepinac ( Krasic , Imperi Austrohongares , 8 de maig de 1898 - 10 de febrer de 1960 ) fou un cardenal catolic de Croacia que va ser arquebisbe de Zagreb des de 1937 fins a 1960 . Va presidir l'Esglesia Catolica de Croacia durant la Segona Guerra Mundial , periode en que va cohabitar amb l'ocupacio de l' Eix , en particular amb els ustaixes de l' Estat Independent de Croacia (NDH), un Estat titella nazi . El 1946 , en un veredicte que polaritza l'opinio publica, tant a Iugoslavia com a l'exterior, les autoritats iugoslaves el van declarar culpable de col·laboracionisme amb el moviment feixista Ustaixa i complicitat en permetre la conversio forcosa dels serbis ortodoxos al catolicisme. Va ser condemnat a 16 anys de preso, pero despres de cinc anys va ser posat en llibertat i confinat a la seva parroquia natal de Krasic , on va morir el 1960 . [1]

Va negar-se a marxar a l'exili, com li havia proposat el regim comunista. El 1952 va ser nomenat cardenal pel papa Pius XII , fet que trenca les relacions entre el Vatica i Iugoslavia . [2] [3] El 1998 , Joan Pau II el va declarar beat martir. Stepinac es un figura controvertida, que sempre ha polaritzat els que el consideren un martir anticomunista i heroi dels croats [4] amb els que l'acusen d'haver col·laborat amb Ante Pavelic i la causa Ustaixa. [5] [6]

Primers anys (1898-1934) [ modifica ]

Stepinac va neixer al poble de Brezari? , a la parroquia de Krasi?, fill de Josep Stepinac i la seva dona Barbara. Va ser el cinque de vuit fills d'una familia camperola. El 1909 es va traslladar a Zagreb per estudiar al Klasi?na Gimnazija , i es va graduar el 1916 . Just abans del seu divuite aniversari va ser reclutat per l'exercit austrohongares . Formava part del 96e Regiment d'Infanteria de Karlovac , abans d'anar a Rijeka per a entrenar-se durant sis mesos. [7] Posteriorment, va ser enviat a servir al front italia durant la Primera Guerra Mundial . El juliol de 1918 va ser capturat pels italians, que el van mantenir com a presoner de guerra durant cinc mesos. [8] Despres de la formacio de l' Estat dels Eslovens, Croats i Serbis , i quan ja no era considerat soldat enemic, es va oferir per a la legio de Iugoslavia que estava ocupada en el front de Salonica . Uns mesos mes tard, va ser desmobilitzat i va tornar a casa seva a la primavera de 1919 .

Pel seu servei a les forces iugoslaves durant la Primera Guerra Mundial, va ser guardonat amb l' Ordre de l'Estrella de Karađorđe , condecoracio per heroisme al Regne de Iugoslavia . [9] Despres de la guerra, es va matricular a la Facultat d'Agronomia de la Universitat de Zagreb, pero la va deixar despres d'un semestre, i va tornar a casa per ajudar el seu pare. El 1922, Stepinac formar part de l'associacio Aguiles Croates , i va viatjar a Brno per participar en una marxa que encapcala amb una bandera de Croacia . El 1924 , va viatjar a Roma per estudiar per al sacerdoci en el Col·legi pontifici Germanicum et Hungaricum . Durant els seus estudis va fer amistat amb el futur Cardenal Franz Konig , amb qui va coincidir en el mateix equip de voleibol. [10] Va ser ordenat sacerdot el 26 d'octubre de 1930 per l'arquebisbe Giuseppe Palic, en una cerimonia on tambe fou ordenat Franjo ?eper . [11] L'1 de novembre, va dir la seva primera missa a la Basilica de Santa Maria la Major . El 1931 es va convertir en capella de parroquia a Zagreb , on va ajudar a establir-hi aquell mateix any Caritas Diocesana .

Bisbe coadjutor i Arquebisbe de Zagreb (1934-1939) [ modifica ]

Beat martir kardinal Alojzije Stepinac - Rijeka .

Va ser nomenat bisbe coadjutor a la seu de Zagreb el 1934 , despres que altres candidats fossin rebutjats per Pius XI i perque era necessari l'acord del rei Alexadre I de Iugoslavia . Despres del seu nomenament, va prendre In te, Domine, speravi ( oh Senyor, en tu he confiat ), com el seu lema. [12] Durant aquest periode, el rei Alexandre governava el pais amb poders dictatorials. Stepinac va ser un dels signants del Memorandum de Zagreb exigint al rei l'alliberament de Vladko Ma?ek i altres politics de Croacia, aixi com una amnistia general. [13] Les autoritats van negar a Stepinac permis per visitar Ma?ek i poder agrair-li els bons desitjos pel seu nomenament com a coadjutor. [14]

El rei Alexandre va ser assassinat a Marsella el 1934 , i a Stepinac, juntament amb els bisbes Antun Ak?amovi?, Dionizije Njaradi i Gregorij Rozman, se'ls va donar un permis especial de la Santa Seu per assistir al funeral en una Esglesia Ortodoxa . [15] El politic croat Ante Trumbi? va parlar a Stepinac en diverses ocasions el 1934. En la seva relacio amb el Regne de Iugoslavia , descrigue Stepinac com a "lleial a l'Estat tal com es, pero amb la condicio que l'Estat actui amb l'Esglesia catolica com amb totes les religions i que en garanteixi la llibertat". [16] El 30 de juliol va rebre el diputat frances Robert Schuman, a qui va dir: "No hi ha justicia a Iugoslavia. [...] L'Esglesia catolica pateix molt ". [17]

El 1936, va pujar al Triglav , el pic mes alt de Iugoslavia (fet commemorat el 2006 amb la construccio d'una capella en aquest cim). El 1937 va encapcalar una peregrinacio a Terra Santa (aleshores sota el Mandat Britanic de Palestina ). Durant el pelegrinatge va beneir un altar dedicat al martir Nikola Tavelic (beatificat aleshores, mes tard canonitzat).

El 7 de desembre 1937 l'arquebisbe Anton Bauer va morir i, tot i que tenia menys de 40 anys, Stepinac el va succeir com a arquebisbe de Zagreb. Durant la Quaresma del 1938 Stepinac digue a un grup d'estudiants de la Universitat de Zagreb:

≪ L'amor cap a la propia nacio no pot convertir a un home en un animal salvatge, que destrueix tot i fa una crida a les represalies, pero l'ha d'ennoblir, perque la seva propia nacio assegura el respecte i l'amor per les altres nacions. ≫

Segona Guerra Mundial [ modifica ]

Stepinac va ser l'arquebisbe de Zagreb durant la Segona Guerra Mundial a l' Estat Independent de Croacia (NDH), un estat titella format per les potencies de l'Eix en part del territori de Iugoslavia despres de la seva ocupacio l'abril de 1941 . Regit pel moviment radical Ustaixa d' Ante Pavelic , Stepinac va acollir amb satisfaccio [18] la proclamacio d'aquest Estat i la fi del regne de Iugoslavia, igual que altres liders influents de Croacia (en particular, Vladko Macek del Partit Camperol Croat). Durant la guerra, cada 10 d'abril es va celebrar una Missa per a celebrar la proclamacio de l'estat. [19] El 21 d'abril de 1941 , el diari catolic Katoli?ki List, controlat per Stepinac com a president de la Conferencia Episcopal, va informar que s'havia donat la benvinguda als dirigents Ustaixa en dues reunions el 12 i el 16 d'abril. Amb l'exercit iugoslau combatent encara els invasors en algunes zones, s'ha assenyalat aquest fet com una traicio , [19] ja que era una violacio del jurament que Stepinac havia fet al Rei en ser nomenat bisbe coadjutor. Encara que l'Estat Independent de Croacia mai va ser reconegut per altres Estats, ni tan sols el Vatica , que no fossin de l'Eix, Stepinac va exhortar publicament la seva jerarquia a pregar per la nova entitat, i li va demanar a Deu de donar esperit de saviesa al lider Ustaixa Ante Paveli? per al benefici de la nacio. En els informes que Stepinac va elaborar per al Vatica, nomes va parlar favorablement sobre el regim. El 28 de marc de 1941 havia deixat clara la seva visio negativa dels serbis:

≪ En general, croats i serbis son dos mons, el pol nord i el pol sud, mai seran capacos de reunir-se si no es per un miracle de Deu. El cisma (ortodox) es la malediccio mes gran d'Europa, gairebe mes gran que el protestantisme. Aqui no hi ha moral, ni principis, ni veritat, ni justicia, ni honestedat ≫
? [19]

Durant el periode d'activitats d'extermini dels ustaixes, el 14 de maig de 1941 Stepinac va enviar una carta de protesta a Paveli? en assabentar-se de la massacre de Glina , exigint que

≪ ...en tot el territori de l'Estat Independent de Croacia, que no mori ni un serbi si no es prova la seva culpabilitat . ≫
? [20]

El diumenge 24 de maig de 1942 , va utilitzar el pulpit i una carta de la diocesi per condemnar el genocidi, sense citar els serbis:

≪ Tots els homes i totes les races son filles de Deu, totes sense distincio. Aquells que son gitanos, negres, europeus, o aris, tots tenen els mateixos drets .... Per aquesta rao, l'Esglesia Catolica sempre ha condemnat i segueix condemnant, tota injusticia i tota forma de violencia comesos en nom de les teories de classe, raca o nacionalitat. No es permissible perseguir els gitanos i jueus, per la creenca que son una raca inferior ≫
? [19]

Tambe va escriure directament a Paveli?, el 24 de febrer de 1943 , en referencia al camp de concentracio de Jasenovac :

≪ El camp de Jasenovac es una taca en l'honor del NDH. Poglavnik! Als que em miren com a sacerdot i bisbe els dic, com ho va fer Crist a la creu: Pare, perdona'ls perque no saben el que fan . ≫
? [21]

Mes tard, Stepinac va demanar als funcionaris del govern aturar la persecucio dels Jueus i altres, instant-los a distingir entre les persones implicades en actes il·licits i altres que van ser marcats per motius racials o presos com a ostatges. Tambe va demanar tolerancia per als matrimonis mixtos i les persones convertides al catolicisme. Stepinac va aconsellar als sacerdots a admetre els fidels ortodoxos a l'Esglesia catolica si les seves vides estaven en perill, en unes conversions temporals que han estat motiu de controversia, ja que tambe existia un programa ustaixa de conversions forcoses . [22] Tambe va estar involucrat en nombrosos esforcos per salvar centenars de jueus, abans i durant la guerra, tal com confirma Amiel Shomrony , secretari personal del gran rabi de Zagreb fins al 1942 Miroslav Salom Freiberger, i que actua de mitjancer entre aquest i Stepinac. El govern Ustaixa insta la Santa Seu a retirar Stepinac, pero el Vatica declina, ja que no reconeixia l'estat croat, malgrat la pressio d'Italia. [23]

A finals de 1941, va comencar a circular una carta suposadament escrita per Grisogono Prvislav, croat del Partit Democratic Independent, a Stepinac, condemnant-lo pels crims comesos contra els serbis. [24] En el moment de la difusio de la carta Grisogono estava internat al camp de concentracio de Banjica, i en ser alliberat va escriure a Stepinac per a desmentir que li hagues escrit, i que es tractava d'una falsificacio, fet que no va aturar la utilitzacio de la carta per part del govern a l'exili, incloent la difusio per la seva radio (tot i que Milan Grol, president del Partit Democrata i el ministre de comunicacions en el govern iugoslau, van denunciar tambe la carta com una falsificacio). [24]

Stepinac i el nunci papal a Belgrad mediaren amb les tropes italianes, hongareses i bulgares, instant a que es permetes els jueus iugoslaus refugiar-se en els territoris ocupats dels Balcans per evitar la deportacio. Tambe va permetre viatges a traves d'aquests territoris cap a Turquia o Espanya , de la ma del nunci Angelo Roncalli . [25]

Postguerra (1945-1946) [ modifica ]

Stepinac va ser l'unic lider religios d'alt rang a Zagreb que va sobreviure a la guerra. El rabi de la municipalitat, Miroslav ?alom Freiberger, va ser enviat a Auschwitz per les SS el 1943 , i mori poc despres de l'arribada al camp d'extermini. El metropolita ortodox serbi Dositej Vasi? va morir a Belgrad el 13 de gener de 1945 . Despres de la seva arribada, els partisans iugoslaus van detenir el bisbe evangelic Philip Popp, el mufti Ismet Mufti? i el cap de la denominada Esglesia Ortodoxa de Croacia , Germogen Maksimov, i els van executar. [26]

Despres de la guerra. El 17 de maig de 1945, va ser detingut Stepinac. El 2 de juny , el primer ministre Josip Broz Tito es va reunir amb representants de l'Arxidiocesi de Zagreb. [27] L'endema, Stepinac va ser alliberat. El 4 de juny es va reunir amb Tito, sense arribar a cap acord. El 22 de juny , els bisbes catolics de Croacia va fer publica una carta acusant les autoritats iugoslaves de les injusticies i els crims contra ells. [27] El 28 de juny , Stepinac escriure una carta al Govern de Croacia demanant que es poses fi a la persecucio dels col·laboracionistes durant la guerra [28] (la col·laboracio amb l'Eix s'havia estes molt a la Iugoslavia ocupada). El 8 de juliol , Stepinac va dirigir el seu pelegrinatge anual a Marija Bistrica , congregant entre 40.000 i 50.000 persones. [27] Aquest seria el seu darrer pelegrinatge a la basilica. El 10 de juliol, el secretari de Stepinac Stjepan Lackovic va viatjar a Roma. Mentre hi era, les autoritats iugoslaves li va prohibir tornar. [29] A l'agost, la introduccio d'una nova llei de reforma agraria va suposar la legalitzacio de la confiscacio de 85% de les explotacions de l'esglesia catolica a Iugoslavia. [30]

Del 17 al 22 setembre de 1945, es va celebrar a Zagreb un sinode de la Conferencia de Bisbes de Iugoslavia, on van debatre aquestes questions. [31] El 20 d'octubre, Stepinac va publicar una carta en que afirmava que 273 clergues havien estat assassinats des de l'arribada dels partisans al poder, a mes de 169 empresonaments i altres 89 desaparicions. Es va argumentar, pero, que la majoria d'aquestes execucions no havien estat ordenades pel comandament iuguslau i eren, majoritariament, accions espontanies contra clergues pro-nazis per part de grups aillats de partisans que no tenien res a veure amb el govern iugoslau. En resposta a la carta de Stepinac, Tito va parlar per primer cop publicament contra ell en l'editorial d'un diari. Per primera vegada per un editorial en un diari l'acusava de declarar la guerra a la nova Iugoslavia.

En la creacio d'una nova republica sense la devastacio de la guerra i les restes de ressentiments de l'antic regne, Tito va establir la fraternitat i la unitat com a objectiu i politica central del nou estat. En aquest clima, la persistencia de Stepinac tenia poca probabilitat d'exit. El 4 de novembre una munio de gent l'havia apedregat a Zapre?i? , i el gener de 1946 Iugoslavia va demanar a la Santa Seu que el destines a un altre lloc, peticio que va ser refusada. El 5 de gener de 1946 Stepinac va rebre la visita de Randolph Churchill , qui va dir que l'agencia iugoslava OZNA espiava l'arquebisbe i li censurava la correspondencia interna. [32]

Judici [ modifica ]

El setembre de 1946, les autoritats iugoslaves van encausar Stepinac amb diversos carrecs: la col·laboracio amb les forces d'ocupacio, les relacions amb el regim genocida Ustaixa, l'existencia de capellans agitadors a l'exercit ustaixa, les conversions forcoses dels serbis ortodoxos al catolicisme, i per alta traicio contra el govern iugoslau. Stepinac va ser detingut el 18 de setembre de 1946 , i el seu judici va comencar el 30 de setembre del mateix any. Stepinac va ser jutjat juntament amb els ex-funcionaris del govern ustaixa incloent Erih Lisak (condemnat a mort) i Ivan ?ali? . En total hi havia 16 acusats.

El 3 d'octubre , quart dia del procediment, Stepinac va fer un llarg discurs de 38 minuts durant el qual va exposar els seus punts de vista sobre la legitimitat del judici. [33] Va afirmar que el proces era un judici show , que les acusacions contra ell eren un atac de l'Estat cap a l'Esglesia, i que no hi havia hagut conversions fetes amb mala fe . Va afirmar que tenia la consciencia tranquil·la respecte a totes les acusacions, que no tenia la intencio de defensar-se o de recorrer un possible condemna, i que estava disposat a assumir el ridicul, el menyspreu, la humiliacio i la mort per les seves creences . Va afirmar que el vicariat militar a l' Estat Independent de Croacia va ser creat per atendre les necessitats dels fidels entre els soldats i no pel mateix exercit, ni com un signe d'aprovacio de totes les accions per l'exercit. A mes, va afirmar que mai havia estat un ustaixa, i que el seu nacionalisme croat derivava dels greuges de la nacio al domini del Regne de Iugoslavia pels serbis, i que mai havia participat en cap activitat anti-governamental o terrorista contra els serbis.

Stepinac tambe va denunciar de nou que entre 260 i 270 sacerdots van ser executats sumariament per l' exercit iugoslau per col·laboracionisme (practica estesa entre el clergat catolic en moltes parts de l'estat croat), i que ell considerava aquests sentencies de mort incivilitzades . Tambe va criticar la nacionalitzacio dels bens de l'Esglesia (escoles, seminaris, orfenats, impremtes), la nova divisio entre esglesia i l'estat (prevencio de la participacio de l'Esglesia en l'educacio, premsa, obres de caritat, i l'ensenyament de la religio a l'escola), aixi com la presumpta intimidacio del clergat. Tambe es va queixar en contra de questions com ara l' ateisme , la teoria de l' evolucio , el materialisme i el comunisme en general.

L'Estat va aportar proves i testimonis sobre les matances i les conversions forcoses realitzades per membres del vicariat militar de Stepinac, explicant que les conversions forcoses van ser molts cops seguides de la massacre dels nous conversos . L'Estat va assenyalar que, en el suposit que l'arquebisbe hagues no ordenat explicitament aquestes accions, tampoc va fer res per aturar, condemnar, o castigar els que n'eren responsables dins de la seva esglesia. Tambe van assenyalar el desproporcionat nombre de capellans en les forces armades del NDH, detallant la seva relacio amb les autoritats ustaixes. La implicacio del Vatica en les acusacions no va ser exclosa.

L' 11 d'octubre de 1946, el tribunal va declarar Stepinac culpable d'alta traicio i crims de guerra . Va ser condemnat a 16 anys de preso (pena considerada lleu aleshores per als carrecs de traicio).

Reaccions [ modifica ]

El judici va ser condemnat des del primer moment pel Vatica. Tots els catolics que havien participat en la detencio i el procediment judicial, van ser excomunicats per Pius XII , [34] que va referir-se al proces com el 'trist judici' ( tristissimo processo ). [35] Molts catolics i d'altres critics van afirmar que el proces judicial es va veure afectat per la presumpta extorsio en declaracions de testimonis, i l'us de testimonis i documents falsos. Causa polemca l'us com a prova d'una presumpta carta de Stepinac adrecada al Papa el 1943, on l'arquebisbe expressava el seu suport al programa de conversio massiu aplicat pels ustaixes i l' NDH . Stepinac va negar haver-la escrit, i el fiscal va declarar que n'existia una copia signada per Stepinac. La forma en que el judici es va dur a terme va ser criticat per l'Esglesia Catolica, Suissa, diversos altres estats occidentals i diversos nacionalistes Iugoslaus (majoritariament croats). [36]

El 13 d'octubre de 1946 , The New York Times va escriure:

≪ El judici de l'Arquebisbe Stepinac va ser purament politic i amb el resultat predeterminat. El judici i la condemna d'aquest prelat croat estan en contradiccio amb el compromis de Iugoslavia de respectar els drets humans i les llibertats fonamentals de tothom sense distincio de raca, sexe, idioma o credo. L'Arquebisbe Stepinac va ser condemnat i empresonat com a part de la campanya en contra de la seva esglesia, culpable nomes de ser l'enemic del comunisme. ≫

L' 1 de novembre de 1946 Winston Churchill es va dirigir a la Cambra dels Comuns del Regne Unit sobre el judici, expressant la seva "gran tristesa" pel veredicte. [37] La Dail Eireann irlandesa va aprovar una resolucio condemnant la pena de preso de Stepinac. [38] Als Estats Units , Stepinac va comptar amb el suport de l'arquebisbe de Boston, Richard Cushing, que va pronunciar diversos sermons en el seu suport. [39]

Empresonament [ modifica ]

En absencia de Stepinac, i fins a la seva mort, Josip Uj?i? fou elegit president de la Conferencia dels Bisbes de Iugoslavia. [40] El marc de 1947, el president de la Republica Socialista de Croacia , Vladimir Bakari?, va realitzar una visita oficial a Lepoglava per visitar Stepinac a la preso. [41] Ell es va oferir a signar una peticio d' amnistia dirigida a Tito, que al seu torn, permetes Stepinac a abandonar el pais. En canvi, Stepinac va donar a Bakari? una peticio per a Tito de ser jutjat per un tribunal neutral, i va oferir-se a explicar les seves accions a la poblacio croata a la placa mes gran de Zagreb. [41] No es va rebre cap resposta positiva a les peticions. El febrer de 1949 , la Cambra de Representants dels Estats Units va aprovar una resolucio condemnant la pena de preso de Stepinac, i el Senat segui l'exemple alguns mesos mes tard. [42] L' 11 de novembre de 1951 el periodista del The New York Times Cyrus Leo Sulzberger va entrevistar Stepinac a la preso, [43] guanyany el Premi Pulitzer d'aquell any per aquell reportatge. [44] [45] La visita d'una delegacio del Congres dels Estats Units , que incloia Clement J. Zablocki i Edna F. Kelly, va pressionar per veure Stepinac a finals de novembre de 1951 . La peticio va ser denegada per les autoritats iugoslaves, pero el mateix Tito els va assegurar que Stepinac seria alliberat en el termini d'un mes. [46]

Finalment Stepinac va complir cinc anys prso dels seus setze anys de condemna per alta traicio a la preso de Lepoglava, on va rebre tractament un preferencial en reconeixement de la seva condicio clerical. Es va allotjar en dues cel·les d'us personal i una cel·la addicional que era la seva capella privada, estan exempt del treball mes dur. [47] Va ser posat en llibertat en un gest de conciliacio del primer ministre iugoslau Josip Broz Tito, amb la condicio que es retires a Roma o a la seva parroquia natal de Krasi?. Es va negar a sortir de Iugoslavia, i va optar per viure en Krasic, on va ser traslladat el 5 de desembre de 1951 . Va afirmar que: "Mai em faran marxar a menys que em posin en un avio per la forca i em portin a la frontera. Es el meu deure en aquests temps dificils quedar-me amb el poble." [48] El 31 de gener de 1952 les autoritats iugoslaves va suprimir l'educacio religiosa a les escoles estatals publiques, com a part del programa de separacio d'esglesia i l'estat a Iugoslavia. [49] A l'abril, Stepinac li va dir a un periodista belga de La Libertea : " Estic molt preocupat per la joventut catolica. A les escoles s'estan duent a terme propaganda comunista intensiva, basada en la negacio de la veritat ". [49]

Cardenal (1953-1960) [ modifica ]

El 29 de novembre de 1952 , el seu nom va apareixer en una llista de nous cardenals, Pius XII, fet que va coincidir amb el dia de la Republica de Iugoslavia dia. [50] En resposta, el 17 de desembre de 1952 els i el govern no alineat iugoslau va trencar relacions diplomatiques amb el Vatica. [3] El govern tambe va expulsar de la Universitat de Zagreb la Facultat Catolica de Teologia, vincle que no es va restablir fins a l'arribada d'un govern no-socialista a Croacia, el 1991 . [51] [52]

El 29 de juny de 1956 Pius XII va escriure a Stepinac i tres altres cardenals empresonats (Stefan Wyszynski, Jozsef Mindszenty i Josef Beran), instant als seus seguidors a mantenir-se lleials. [50] Stepinac no va poder participar en el conclave del 1958 per a elegir Papa a causa del seu arrest domiciliari, tot i les crides de la Conferencia de Bisbes de Iugoslavia pel seu alliberament. [53] [54] El 2 de juny de 1959 , va escriure en una carta a Ivan Me?trovi?: "Jo probablement no viure per veure el col·lapse del comunisme al mon, a causa a la meva mala salut. Pero estic absolutament segur del col·lapse."

Mort i beatificacio [ modifica ]

Bust de Stepinac a Zagreb

El 1953, Stepinac va ser diagnosticat de policitemia , un trastorn de la sang, i va morir set anys mes tard, a l'edat de 61 anys, d'una trombosi. Va ser enterrat a Zagreb amb un funeral adequat al seu rang clerical, amb el permis de Tito. El cardinal Franz Konig en fou un dels assitents. [55] Tot i que Stepinac va morir pacificament a casa seva, per a molts dels seus partidaris i d'altres catolics es va convertir en un martir rapidament. No hi ha proves que fos assassinat, pero s'ha argumentat que el deteriorament de la salut durant els seus ultims anys de vida van ser consequencia del seu empresonament, potser agreujat pel fet que va ser tractat a casa en comptes d'un hospital (com aixi es va establir per llei). Davant d'aixo, altres argumenten que gaudia d'un tractament favorable a la preso de Lepoglava en comparacio amb els altres presos, tenint assignat el doble d'espai vital del que normalment s'assignava, aixi com una cel·lal contigua com a capella personal.

El 1970 , el diari Glas Koncila va publicar un text sobre Stepinac, pres de L'Osservatore Romano que va fer que l'edicio fos confiscada per decret judicial. [56] El proces de beatificacio de Stepinac va comencar el 9 d'octubre de 1981 . [57] L'Esglesia Catolica va declarar Stepinac martir l' 11 de novembre de 1997 . Per al catolicisme, Joan Pau II va resoldre el debat sobre Stepinac a Zagreb el 3 d'octubre de 1998 , quan va declarar que Stepinac havia estat realment martiritzat. Joan Pau II havia declarat anteriorment que, quan un candidat a la santedat havia estat martiritzat, la seva causa podria avancar sense el requisit normal de tenir la prova d'un miracle obrat pel candidat. D'acord amb aixo, beatifica el cardenal despres d'aquestes paraules:

≪ Una de les figures mes destacades de l'Esglesia Catolica, despres d'haver patit en el seu propi cos i el seu esperit les atrocitats del sistema comunista, es ara confiat a la memoria dels seus compatriotes amb la credencial radiant del martiri. ≫
? Joan Pau II
Tomba de Stepinac a la Catedral de Zagreb
Mausoleu del beat

L'acte de beatificacio, que va tenir lloc a la basilica de Marija Bistrica , es va fer davant de 400.000 fidels. Joan Pau II va fer crides al perdo i la reconciliacio, pero va evitar fer referencies directes a les critiques jueves o serbies. [58] Molts no catolics s'han mantingut esceptics sobre el martiri de Stepinac, i sobre les seves qualitats com a sant en general. Alguns van veure el seu proces de beatifiacio com una provocacio, i els seus critics mes aferrissats l'han anomenat sant patro de genocidi . [59] La beatificacio va tornar a engegar velles controversies entre el catolicisme i el comunisme , i entre serbis i croats . Coincidint amb l'anunci de la beatificacio, l' Esglesia Ortodoxa Serbia va iniciar la canonitzacio de set clergues morts a mans dels ustaixes, en un proces que va concloure l'any 2000. [4] La comunitat jueva de Croacia, alguns membres de la qual van ser ajudats per Stepinac durant la Segona Guerra Mundial, no s'oposa a la beatificacio, pero el Centre Simon Wiesenthal va demanar el seu ajornament fins que no es fes una investigacio exhaustiva de la conducta de Stepinac durant la guerra, peticio que va ser ignorada pel Vatica. [60]

El 14 de febrer de 1992 Vladimir ?eks, president del Sabor croat , va proposar una declaracio condemnant la decisio del tribunal i el proces que va conduir-hi. [61] La declaracio va ser aprovada, juntament amb una de similar sobre la mort del funcionari comunista croat Andrija Hebranga. Es va dir que la veritable rao de l'empresonament de Stepinac va ser assenyalar molts crims comunistes i, especialment, negar-se a formar una Esglesia croata sense influencia vaticana. Tanmateix, el veredicte no ha estat mai formalment impugnat ni anul·lat per cap tribunal, fins i tot quan entre 1997 i 1999 va ser possible en virtut de la legislacio croata. [62]

El 1984 una comunitat d'emigrants croats de Cleveland, va construir una Casa Croata d'America a Eastlake ( Ohio ), amb el nom de Stepinac, i va hi va posar l'estatua mes gran que l'estatua mes gran que existeix de l'arquebisbe.

El 1998, el Banc Nacional de Croacia va emetre monedes commemmoratives de Stepinac, d'or (500 kuna ) i de plata (150 kuna).

Fonts d'informacio [ modifica ]

Encara que la vida de Stepinac ha estat objecte de molts escrits, existeixes poques fonts primaries per als investigadors. La principal es Katoli?ki List , un setmanari diocesa. El diari personal de Stepinac, descobert el 1950 (massa tard per a ser utilitzat en el seu judici), va ser confiscat per les autoritats iugoslaves, i actualment esta dipositat als arxius del Ministeri Federal de Justicia a Belgrad , i nomes se n'ha publicat els extractes citats per Jakov Bla?evi?, el fiscal en el judici de Stepinac, a les seves memories Ma? a ne Mir . Josip Vrankovic va escriure un diari entre desembre de 1951 i el 10 de febrer de 1960 , registrant el que Stepinac li deia cada dia, diari que va ser utilitzat pel francisca Aleksa Benigar per a escriure una biografia [63] de Stepinac (negant-se a compartir el diari amb cap altre investigador). Els arxius diocesans tan sols han estat posats a disposicio de Benigar. [19]

La transcripcio oficial del judici a Stepinac ( Sudjenje Lisaku, Stepincu... ) va ser publicat a Zagreb el 1946 , pero conte proves substancials de modificacions. L'obra de Stella Alexander El triple mite: vida d'Alojzije Stepinac , es basa en premsa de l'antiga Iugoslavia i internacional, particularment Vjesnik i Narodna Novine , aixi com Katoli?ki List . La resta de fonts primaries a disposicio dels investigadors nomes tracten Stepinac indirectament. [19]

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Alojzije Stepinac
  1. ↑ (castella) Ayer fallecio el cardenal Stepinac, primado de Yugoslavia , La Vanguardia , 11 de febrer de 1960, p.9 (acces 07-10-09) PDF
  2. ↑ ≪ Alojzije Stepinac ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  3. ↑ 3,0 3,1 (castella) Yugoeslavia ha roto sus relaciones diplomaticas con el Vaticano , La Vanguardia , 18 de desembre de 1952, p.11 (acces 18-10-09) PDF
  4. ↑ 4,0 4,1 (angles) Perica Vjekoslav, Balkan idols: religion and nationalism in Yugoslav states , Oxford University Press US, 2002,p.176 ISBN 0-19-514856-8 , 9780195148565
  5. ↑ (angles) Sells, Michael Anthony, The bridge betrayed: religion and genocide in Bosnia , University of California Press, 1998,p.60-61, ISBN 0-520-21662-8 ,9780520216624
  6. ↑ (angles) Sanchez, Jose Mariano Pius XII and the Holocaust: understanding the controversy , CUA Press 2002, p.159-163, ISBN 0-8132-1080-1 ,9780813210803
  7. ↑ (croat) Biografia de Stepinac a www.zupa-budasevo.hr Arxivat 2011-02-15 a Wayback Machine .
  8. ↑ Alban Butler, Kathleen Jones, David Hugh Farmer, Paul Burns; Butler's Lives of the Saints . Continuum International Publishing Group, 2000. (p. 263)
  9. ↑ Ramet , Sabrina P. The Independent State of Croatia 1941-45 (en angles). Routledge, 2007, p. 100. ISBN 0415440556 .  
  10. ↑ Franz Konig, Christa Pongratz-Lippitt, Open to God, Open to the World: The Last Testament . Continuum International Publishing Group, 2005. (p. 36)
  11. ↑ (angles) "Alojzije Stepinac", The Cardinals of the Holy Roman Church
  12. ↑ (angles) Catholic Scouts: Win over evil with goodness Arxivat 2009-02-01 a Wayback Machine .
  13. ↑ (croat) Peri?, Ivo. Vladko Ma?ek. Politi?ki portret . Golden marketing. Zagreb, 2003. (pgs. 174-175)
  14. ↑ (croat) Janjatovi?, Bosiljka. Politi?ki teror u Hrvatskoj 1918.-1935. . Hrvatski institut za povijest and Dom i svijet. Zagreb, 2002. (pg. 285)
  15. ↑ (croat) Zutik, Nikola, The Dictatorship of King Alexander and the Roman Catholic Church 1929-1934 Arxivat 2013-10-19 a Wayback Machine .
  16. ↑ (croat) Gabelica, Ivan. Bla?eni Alojzije Stepinac i hrvatska dr?ava . Zagreb, 2007
  17. ↑ Gabelica, Ivan. pg. 75
  18. ↑ Katoli?ki List , No 16, 1941, citat a Novak, Viktor, Magnum Crimen , pp. 546-549, Zagreb, 1948
  19. ↑ 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 (angles) Stella Alexander. The Triple Myth: A Life of Archbishop Alojzije Stepinac , East European Monographs 1987, (pg.54), ISBN 0880331224 , 9780880331227
  20. ↑ (croat) Kri?to, Jure. Katoli?ka crkva i Nezavisna Dr?ava Hrvatska. Dokumenti, Knjiga druga . Zagreb: Hrvatski institut za povijest ? Dom i svijet, 1998. (pgs. 39-40)
  21. ↑ (croat) Alojzije Viktor Stepinac: 1896-1960 Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine .
  22. ↑ (angles) Kre?i?, Milenko. Bosnia and Herzegovina and Consequences of Exclusivist Ideologies
  23. ↑ H. Jansen, 2003, p. 152
  24. ↑ 24,0 24,1 South Slav Journal (1991) Vol 14, No 1-2 (51-52). (p. 86-90)
  25. ↑ Jansen, 2003, p. 87.
  26. ↑ Matijevi?, Margareta. Religious Communities in Croatia from 1945 to 1991 (angles)
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Akmad?a, Miroslav. Causes of breaking of diplomatic ties between the Vatican and Yugoslavia in 1952 (angles)
  28. ↑ Sabrina P. Ramet. Balkan Babel . Westview Press, 2002.,p.85), ISBN 0-8133-9034-6
  29. ↑ The secretary of Aloysius Stepinac has died Arxivat 2018-12-07 a Wayback Machine ., Javno , 11 d'octubre de 2007. (acces 15-10-09) (angles)
  30. ↑ Carol S. Lilly. Power and Persuasion: Ideology and Rhetoric in Communist Yugoslavia, 1944-1953 , Westview Press, 2001. (p. 47) (angles)
  31. ↑ (croat) Jandri?, Berislav Stvaranje Stvaranje javnog mnijenja protiv Katoli?ke crkve i nadbiskupa Stepinca 1945-1946 Arxivat 2009-02-26 a Wayback Machine . , CPI
  32. ↑ (croat) Akmad?a, Miroslav. Katoli?ka crkva u Hrvatskoj i komunisti?ki re?im 1945 - 1966. . Rijeka: Otokar Ker?ovani, 2004. (pg. 24)
  33. ↑ (castella) El proceso del arzobispo de Zagreb , La Vanguardia , 4 d'octubre de 1946, p.5 (acces 18-10-09) PDF
  34. ↑ (angles) Excomunicate Yugo Catholics , The Free Lance?Star , 14 d'octubre de 1946, p.1 (acces 15-10-09)
  35. ↑ Mitja Velikonja. Religious Separation and Political Intolerance in Bosnia-Herzegovina , Texas A&M University Press, 2003. (p. 198)
  36. ↑ JSTOR
  37. ↑ Akmad?a, Miroslav
  38. ↑ (angles) Whyte, John Henry Church and State in Modern Ireland, 1923-1970 , Barnes & Noble, 1973, p. 167
  39. ↑ (angles) Denver, Joseph. Cushing of Boston: A Candid Portrait , Branden Books, 1975, p. 135
  40. ↑ (croat) Bishop Sraki? is the new president of the HBK , Dnevnik.hr, 18 d'octubre de 2007 (acces 16-10-09)
  41. ↑ 41,0 41,1 (croat) Jandri?, Berislav: Kontroverze iz suvremene hrvatske povijesti: osobe i događaji koji su obilje?ili hrvatsku povijest nakon Drugoga svjetskog rata . Zagreb, Srednja Europa, 2006.
  42. ↑ H. W. Brands. The Specter of Neutralism: The United States and the Emergence of the Third World, 1947-1960 , Columbia University Press, 1989. (p. 156) (angles)
  43. ↑ Akmad?a, Miroslav. Katoli?ka crkva u Hrvatskoj i komunisti?ki re?im 1945 - 1966. . Rijeka: Otokar Ker?ovani, 2004. (pg. 62) (croat)
  44. ↑ Heinz Dietrich Fischer. The Pulitzer Prize Archive: A History and Anthology of Award-winning Materials in Journalism, Letters, and Arts , Walter de Gruyter, 2003. (p. 428) (angles)
  45. ↑ Entrada Sulzberger, C L. , Encyclopædia Britannica Online, 2009 (acces 17-10-09) (angles)
  46. ↑ Lorraine M. Lees, Keeping Tito Afloat . Penn State Press, 1993. (p. 112) (angles)
  47. ↑ Religion: The Silent Voice Arxivat 2010-10-08 a Wayback Machine . , Time , 22 de febrer de 1960 (acces 17-10-09) (angles)
  48. ↑ Tanner, Marcus, Croatia: A Nation Forged in War , Yale University Press, 1997, (angles) ISBN 0-300-07668-1
  49. ↑ 49,0 49,1 Akmad?a, Miroslav. Katoli?ka crkva u Hrvatskoj i komunisti?ki re?im 1945-1966. . Biblioteka Svjedo?ansta. Rijeka, 2004. (pgs. 93-95)
  50. ↑ 50,0 50,1 (angles) Luxmoore, Jonathan. Babiuch, Jolanta. Vatican and the Red Flag: The Struggle for the Soul of Eastern Europe , Continuum International Publishing Group, 2000. (p. 104)
  51. ↑ (angles) Goldstein, Ivo. Croatia: A History . McGill Queen's University Press, 1999. (pg. 169)
  52. ↑ (croat) Historia de la Facultat de Teologia Catolica a la seva web Arxivat 2009-05-04 a Wayback Machine .
  53. ↑ Conclave - 1958
  54. ↑ (croat) Miroslav Akmad?a, Uloga biskupa Josipa Lacha u crkveno-dr?avnim odnosima 1945.-1962. . Tkal?i?: Godi?njak Dru?tva za povjesnicu Zagreba?ke nadbiskupije 10/2006.
  55. ↑ (angles) "Franz Konig" , The Cardinals of the Holy Roman Church Arxivat 2007-02-05 a Wayback Machine .
  56. ↑ (croat) Fets importants de la historia de Glas Koncila Arxivat 2009-05-03 a Wayback Machine . , Glas Koncila , 2009 (acces 18-10-09)
  57. ↑ (croat) Juraj Batelja, Beatificacio del Cardinal Stepinac
  58. ↑ (castella) El Papa Wojtyla beatifico como martir al discutido cardenal croata Alojzije Stepinac , La Vanguardia , 4 d'octubre de 1998, p.3 (acces 18-10-09) PDF
  59. ↑ [ (angles) Stouffer, Bill. The patron saint of genocide Arxivat 2009-09-07 a Wayback Machine . , The Pavelic Papers Arxivat 2009-04-29 a Wayback Machine . (acces 18-10-09)
  60. ↑ (angles) World: Europe Controversial cardinal beatified , BBC News , 3 d'octubre de 1998 (acces 18-10-09)
  61. ↑ (croat) ?eks, Vladimir. Temeljci hrvatske dr?avnosti , Golden marketing, Zagreb, 2005. (pp. 568-569)
  62. ↑ (croat) ≪ 110 21.10.1997 Zakon o kaznenom postupku ≫. [Consulta: 24 juliol 2012].
  63. ↑ (croat) Benigar, Aleksa, Alojzije Stepinac: Hrvatski Kardinal , Ziral-Zajednika Izdanja Rangeni Labud, Roma, 1974,
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Alojzije_Stepinac&oldid=33560501 ≫