Nova Caledonia

Nouvelle-Caledonie (fr)
Bandera
Himne	Soyons unis, devenons freres
Eponim	Escocia
Localitzacio
21° 15′ S, 165° 18′ E  /  21.25°S , 165.3°E  / -21.25; 165.3
Estat	Franca
Capital	Noumea
Conte la subdivisio	Boulouparis Bourail Canala ../... 33+
Poblacio humana
Poblacio	278.500 (2017) (14,99 hab./km² )
Idioma oficial	frances
Geografia
Part de	Franca d'ultramar
Superficie	18.576 km²
Banyat per	ocea Pacific
Limita amb	Australia
Creacio	1853
Organitzacio politica
• Cap de govern	Philippe Germain
Membre de	Organitzacio Meteorologica Mundial (1949?) UNESCO (2017?)
PIB nominal	10.071.349.707 $ (2021)
Moneda	franc CFP
Identificador descriptiu
Codi postal	988*
Fus horari	UTC+11:00
Domini de primer nivell	.nc
Prefix telefonic	+687
Telefon d'emergencies	112
Codi pais	NC
ISO 3166-2	FR-NC
Codi de departament INSEE	988
Lloc web	gouv.nc

Nova Caledonia ( frances Nouvelle-Caledonie , canac Kanaky ) es un arxipelag de la Melanesia amb la consideracio de col·lectivitat sui generis de Franca . Les Nacions Unides l'inclouen en la llista de paisos no autonoms . Es troba a l'ocea Pacific a uns 1.500 km a l'est d' Australia i a uns 2.000 km al nord de Nova Zelanda . Te una superficie de 19.100  km² i una poblacio de 268 767 habitants l'any 2014. La capital es Noumea amb 91.386 habitants el 2004 .

Historia [ modifica ]

Segons la teoria Out of Taiwan ("sortida de Taiwan"), cap al 4000 aC els habitants de la costa del sud de la Xina, cultivadors de mill i arros, van comencar a creuar l'estret per establir-se a Taiwan , estenent-se cap al 2500 aC des de Taiwan fins a les Filipines , despres des de les Filipines fins a Celebes i Timor i des d'alla, les altres illes de l'arxipelag indonesi. Cap al 1500 aC un altre moviment porta des de les Filipines fins a Nova Guinea i mes enlla, les illes del Pacific. ^[1] Els austronesis son, sens dubte, els primers navegants de la historia de la humanitat.

El Segon Imperi Frances de Napoleo III busca una nova terra, lliure de qualsevol ocupacio europea, per fundar una colonia penal i reforcar la seva presencia al Pacific, encara feble contra els holandesos i sobretot els britanics, mentre que aquests ultims es plantegen annexionar-se Nova Caledonia. Nova Caledonia va ser finalment proclamada colonia francesa a Balade el 24 de setembre de 1853 pel contraalmirall Auguste Febvrier Despointes . ^[2]

A la colonia penal , activa entre 1864 i 1924, hi van ser deportats al voltant de 21.600 presoners, majoritariament de la Franca continental i l' Algeria francesa . ^[3] Dividits en tres categories, els condemnats podien arribar a ser alliberats sense obtenir el dret a retorn a les seves contrades. ^[3]

El 1984 el Front d'Alliberament Nacional Canac Socialista (FLNKS), una organitzacio independentista, va fer un boicot a las eleccions territorials. La presa d'ostatges d'Ouvea , ^[4] del 22 d'abril al 5 de maig de 1988, va ser la culminacio d'una successio de fets violents entre els lleialistes partidaris de mantenir Nova Caledonia en la Republica i els independentistes del FLNKS ocorreguts a l'illa d'Ouvea, que van deixar una empremta duradora al territori i van conduir a un proces de descolonitzacio de les illes amb els acords de Matignon . Uns mesos mes tard el lider independentista Jean-Marie Tjibaou fou assassinat en 1989, cosa que causa l' acord de Noumea que preveu la transferencia de determinades competencies de Franca a Nova Caledonia, amb excepcio de les de defensa, seguretat, justicia i moneda. ^{[5] [6]}

El novembre de 2017 el govern de Nova Caledonia i el govern central frances van fer un acord per a celebrar un referendum per l' autodeterminacio de l'arxipelag. El referendum se situa en un proces de descolonitzacio iniciat el 1988. ^[7] Segons l'acord de Noumea del 1998, els neocaledonians poden dur a terme fins a tres referendums d'independencia: el primer al 2018, el segon al 2020 i el tercer al 2022. Els de 2018 i 2020 van donar un resultat contrari a la secessio, amb un percentatge de 56-44% i 51.91-45.55%, respectivament. El 8 d'abril de 2021, els 26 membres del bloc independentista del Congres de Nova Caledonia van tramitar la peticio d'un tercer referendum al Govern frances , que hi va accedir, ^{[8] [9]} amb el dret a vot es limitat als ciutadans que resideixin de forma continuada a Nova Caledonia excloent les persones instal·lades despres de 1994. Amb una campanya de boicot del bloc independentista per la crisi sanitaria derivada de la pandemia de COVID-19 , la participacio va ser tan sols del 43,90%. ^[10] Dels sufragis emesos, l'opcio unionista va guanyar amb el 96,49% dels vots, davant del 3,51% dels vots a favor de la independencia i el 2,99% de vots en blanc i nuls. ^[10]

En maig de 2024 va esclatar una revolta despres que els legisladors de Paris aprovessin una esmena a la Constitucio per donar el dret a vot a les eleccions provincials als residents francesos que haguessin viscut a Nova Caledonia durant 10 anys. ^[11]

Geografia [ modifica ]

Nova Caledonia esta localitzada al sud-oest de l' ocea Pacific , a uns 1.200 km a l'est d' Australia i 1.500 km al nord-est de Nova Zelanda . Vanuatu es localitza al nord-est. Es compon d'una illa principal, la Grande Terre (Terra Gran), i diverses illes mes petites com les Illes Belep al nord de Gran Terre, les illes Loyaute a l'est de Gran Terre, l' Ile des Pins al sud i les Illes Chesterfield i Bellona a l'oest. Gran Terre es l'illa mes gran, i l'unica amb muntanya . Te una forma allargada de nord-oest a sud-est, amb 350 km de llarg per 50?70 km d'ample. Una cadena muntanyenca corre al llarg de l'illa i compte amb cinc pics de mes de 1.500  m . El punt mes alt es el Mont Panie amb 1.628 m .

L'origen del toponim Caledonia es troba en el nom que els romans donaren a unes muntanyes d'Escocia i degut a l'origen escoces del navegant James Cook aquest va batejar com Nova Caledonia el territori albirat per ell.

Clima [ modifica ]

Nova Caledonia es localitza al Tropic de Capricorn , entre els 19º i 23º de latitud sud. El clima de les illes es tropical , la pluja es estacional i es portada pels vents que usualment corren des de l'est. El terme mitja de precipitacio anual es de 1.500 mm en les Illes Loyaute, 2.000 mm en les parts baixes de Gran Terre i entre 2.000 mm i 4.000 mm en les zones elevades de Grande Terre.

Demografia [ modifica ]

La poblacio indigena de melanesis canacs son el 44% del total de la poblacio. La resta dels habitants son caldoches la majoria d'origen europeu establerts des d'antic, (34%), polinesis (11,5%), indonesis (2,5%), vietnamites (1,4%), ni-Vanuatu (1,6%), i altres (5,5%). Existeix un contingent de gent que ve de Franca a treballar un o dos anys o be, a retirar-se.

Els censos poblacionals son extremadament critics per al balanc del poder en el territori, i l'organitzacio d'un nou cens ha estat postergat des de 1996 . S'estima que la poblacio ha crescut notablement des de 1996 a causa sobretot de l'arribada de francesos provinents de Franca Europea . Actualment la poblacio podria ascendir a 300.000 (dels 196.836 en 1996). D'acord amb dades de l' aeroport , estarien arribant entre 1.000 i 5.000 francesos d' Europa cada any. Aquesta dada es controvertida, especialment entre la poblacio indigena. En el cens del 2004, les dades del qual estan per publicar-se, es va eliminar la pregunta respecte a l'origen etnic dels enquestats, ja que la Constitucio Francesa establix que hom no pot fer distincio entre els francesos per etnia o religio ; per tant, sera impossible coneixer el balanc etnic del territori.

Llengues [ modifica ]

S'hi parla el frances , unica llengua oficial, i 40 llengues locals del grup linguistic de les austronesies ( Ajie , arha , arho , bislama , bwatoo , caac , cemuhi , drehu , naa drubea , futuna , fwai , haeke , haveke , hmwaveke , iaai , javanes , jawe , kumak , mea , neku , nemi , nengone , naa numee , nyalayu , orowe , paici , pije , pwaamei , pwapwa , tayo , tiri , uvea , vamale , waamwang , wallisia , xaracuu , xaragure , yuanga , zire ).

Govern [ modifica ]

Despres de la signatura dels acords de Noumea, Nova Caledonia disposa d'un estatut particular, que la considera collectivite specifique en l'espera del resultat d'un referendum local previst abans de 2019 ^[12] en el qual es decidira la seva independencia o el manteniment dins la Republica Francesa. Administrativament s'ha dividit en tres provincies, cadascuna d'elles amb certa autonomia:

• Provincia del Nord
• Provincia del Sud
• Provincia de les Illes ( Illes Loyaute )

Economia [ modifica ]

Agricultura i pesca poc desenvolupades ocupen el 30% de la poblacio pero nomes aporten el 6% del PIB .

El pais compta amb el 30% de les reserves mundials de niquel i aquest metall, que s'exporta principalment en brut, representa el 90% de les exportacions del territori.

En menor mesura es troba crom , cobalt , ferro , coure i fins i tot or .

El turisme es en via de desenvolupament. Com atractius turistic Nova Caledonia compta amb el segon escull de corall del mon i un paisatge tropical ple de platges i tambe un clima favorable.

Biodiversitat [ modifica ]

Al contrari de moltes illes del Pacific les quals son d'origen volcanic recent, Nova Caledonia en un antic fragment del supercontinent Gondwana . Nova Caledonia i Nova Zelanda es van separar per deriva continental d'Australia fa 85 milions d'anys. Les illes encara conserven flora i fauna que va tenir el seu origen a Gondwana. Te la taxa d'organismes endemics mes alta de tot el mon. Amb 2.425 especies de plantes endemiques, 61 de reptils i 23 d'ocells, entre els quals l'ocell que se'n diu Cagou que es l'emblema del territori.

L'especie mes coneguda es el cagou , una au de la grandaria d'una gallina i incapac de volar , amb una llarga cresta i un gracios cacareig, es considera (en relacio a l'extensio del territori neocaledonia) que l'illa de Grande Terre es el lloc del planeta Terra amb major varietat de reptils destacant-se el vara gegant. L' arbre niaouli , que tambe creix a Australia i Nova Zelanda es d'interes medic, ja que es utilitzada per a combatre refredats . Abans de l'arribada dels europeus, l'unic mamifer existent a l'illa era el roussette ( guineu voladora), una enorme ratapinyada vegetaria , que es una delicia per als habitants locals. Les illes formes dues ecoregiones, el bosc plujos de Nova Caledonia en les Illes Loyaute, Pins, la part oriental de Grande Terre i el bosc sec de Nova Caledonia en la part occidental de Grande Terre. Aquesta ultima va ser on es van establir els europeus, deixant la part oriental als canacs.

Nova Caledonia a la literatura catalana [ modifica ]

La tercera part de la novel·la El navegant , de Joan-Lluis Lluis (ed. Proa, 2016, premi Serra d'Or ) te lloc integrament a Nova Caledonia, a final de segle  xix . L'autor hi descriu les tensions entre colons i canacs, la vida en una tribu canac i la repressio militar francesa amb la complicitat dels deportats de la Comuna de Paris . ^[13]

Galeria d'imatges [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

• Referendum d'independencia de Nova Caledonia de 2020

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Nova Caledonia

• Web oficial del govern de Nova Caledonia

Aquest article conte una o mes imatges JPG amb text que pot ser traduit al catala. (ajuda)