El
budisme
es una
doctrina
filosofica
basada en els
ensenyaments
de
Siddharta Gautama
(el
Buda
historic
). Una branca d'aquesta doctrina esdevingue, amb el temps, un
sistema
religios
.
[1]
Aquesta
filosofia
es va originar a l'
India
al
segle
vi
aC
i es va escampar cap a l'
Asia
Central, el
Tibet
,
Sri Lanka
, el
sud-est d'Asia
, la
Xina
,
Corea
i el
Japo
. Avui en dia el budisme tambe ha esdevingut relativament popular al
mon occidental
. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes en tot el mon.
[2]
[3]
[4]
Siddharta Gautama
[
modifica
]
Els relats sobre la vida de
Siddharta Gautama
estan barrejats amb
mite
,
llegenda
i
simbolisme
. Aixo es deu al fet que, mes enlla del seu simple interes
biografic
, aquestes histories son vistes com una guia per a la vida dels seus seguidors, on els episodis son
metafores
dels processos de crisi i recerca espiritual de l'esser huma.
Siddharta era fill d'un rei (casta dels ksatriya, ja que va neixer hindu). Un profeta va vaticinar que esdevindria un gran lider espiritual o un gran general. El seu pare preferia la segona opcio i el noi va creixer tancat al palau. En una de les seves escapades d'amagat va veure un
intocable
demanant diners i aixo el va commocionar tant que va abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'
asceta
errant. Es va endinsar al coneixement dels
Upanixads
i, a l'edat de 35 anys, despres de restar immobil al peu de l'arbre de bodhi durant 49 dies, va descobrir el misteri de l'alliberament, el
nirvana
. Aixi, va esdevenir el
Buda
, l'
il·luminat
. Va morir a l'edat de 80 anys.
Despres de la il·luminacio, va comencar propagant el seu
dharma
o veritat budista. El primer sermo fou el Sermo de les
quatre nobles veritats
, el qual el condensa i en constitueix el nucli:
[5]
- Primera noble veritat
: tota existencia esta impregnada de
patiment
, de
pena
i de
frustracio
per la caducitat d'un mon en constant canvi. Tot es essencialment fugisser.
- Segona noble veritat
: l'origen del patiment es troba a l'afany de viure, al desig d'actuacio, de
plaer
, de
possessio
.
- Tercera noble veritat
: el patiment se suprimeix aniquilant la set de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpacio radical dels
desigs
i passions ens condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. Es el
nirvana
.
- Quarta noble veritat
: el cami que condueix al nirvana es el noble cami de les vuit passes. Qui el segueix s'acosta a la
il·luminacio
.
Les vuit passes son:
- Coneixement recte
de les Quatre Nobles Veritats.
- Actitud recta
: allunyar-se d'
odis
i
enveges
.
- Paraula recta
: no
mentir
ni parlar inutilment.
- Accio recta
: bona conducta
moral
.
- Ocupacio recta
: guanyar-se la vida sense fer mal.
- Esforc recte
: fomentar tendencies bones.
- Pensament recte
: no cedir als
desigs
.
- Concentracio recta
:
meditacio
.
La forma d'entendre el mon segons el budisme
[
modifica
]
Les diferents escoles i tradicions budistes
[
modifica
]
Al comencament els ensenyaments del Buda van ser nomes de tradicio oral. Es van escriure al
Canon Pali
. Aquest es el que regeix en exclusiva el budisme
theravada
o
hinayana
, que es considera dipositari dels ensenyaments originals del Buda que porten al
nirvana
, que es l'alliberament de l'existencia ciclica (
samsara
). Aquesta es la forma de budisme que hi ha avui dia a
Sri Lanka
,
Tailandia
,
Birmania
,
Cambodja
i el
Vietnam
.
Segles despres, i en
sanscrit
, apareixen uns textos (
sutres
) que reclamen el seu origen directe de Buda i conformen la tradicio
mahayana
. El budisme mahayana neix a l'
India
i s'escampa al
Tibet
,
Mongolia
, la
Xina
,
Corea
i el
Japo
. La tradicio mahayana es la dels
bodhisattvas
que lliguen el seu despertar espiritual al de la resta dels essers mitjancant la practica de la
bodhicitta
(l'esperit del desvetllament).
La tercera escola budista es la que es va desenvolupar al nord de l'India i es coneix com a
vajrayana
o tambe
tantrayana
. Aquesta tradicio es va escampar pel Tibet, Mongolia i el Japo. Sovint aquesta linia es coneix com a
budisme tibeta
. Un aspecte destacable es el treball meditatiu basat en els texts tantrics, on apareix el
guru
o
lama
com una figura molt important.
El samsara i el nirvana
[
modifica
]
Segons el budisme, tots els essers amb
consciencia
(aixo exclou nomes el
regne vegetal
) viuen en un cercle d'existencia mort-renaixement controlat per la llei de causa i efecte. Aquesta existencia ciclica a mons o universos mes o menys desafortunats, pero sempre plens de patiment, es diu
samsara
. El samsara te sis regnes, un dels quals es el dels humans. El samsara, segons el Buda, no te comencament pero te un final individual per a qui pugui alliberar-se'n. Aquest alliberament es diu
nirvana
, literalment "sense fusta". Quan un esser assoleix el
nirvana
, il·lumina la seva ment i obte la
saviesa
mes absoluta. Un altre important factor, es que l'individu que ha assolit el nirvana escapa de l'infinit proces del samsara, i deixa de reencarnar-se. El budisme mahayana admet un despertar superior, dedicat al treball pels altres.
El samsara porta als renaixements i al patiment (Primera Veritat Noble). La causa del patiment es el desig (Segona Veritat Noble). L'eliminacio del desig ens porta a l'alliberament del samsara (Tercera Veritat Noble). El cami de l'alliberament es el Noble Cami Octuple (Quarta Veritat Noble).
L'etica budista
[
modifica
]
La moralitat i etica budista es recolza en els principis de no fer mal (
ahimsa
) i la moderacio (el cami del mig). Segons els ensenyaments budistes, si una accio qualsevol pot ser potencialment perjudicial per a un mateix o per als altres, cal evitar-la. Al budisme es fa servir molt l'expressio de ment habil, que es aquella que evita totes les accions propenses a causar patiment o remordiment. L'esforc i la intencio determinaran la carrega moral de l'accio.
Desenvolupament inicial
[
modifica
]
Poc temps abans que
Buda
moris, els seus deixebles li van demanar que nomenes un successor pero ell s'hi va negar instant-los que cadascu treballes individualment i assolis la seua propia salvacio.
[6]
Ates que en aquella epoca els ensenyaments budistes es transmetien nomes oralment, aviat es va fer evident la necessitat d'escriure aquests ensenyaments per poder tenir una base solida que mantingues la unitat i la puresa de la comunitat.
[7]
Per tant, l'orde budista va decidir de reunir-se periodicament per assolir un acord tant de la doctrina com de les practiques. A la tradicio budista hi va haver quatre reunions que van esser considerades Consells Superiors.
[8]
Consells Superiors
[
modifica
]
Primer Consell
[
modifica
]
El primer consell superior es va fer a
Rajagriha
(actual
Rajgir
), immediatament despres de la mort de Buda, i va esser presidit pel monjo
Mahakasyapa
(encara que uns altres textos diuen que fou
Ananda
). El proposit era unificar criteris pel que fa als ensenyaments del Buda a la disciplina monastica.
[9]
Segon Consell
[
modifica
]
Es diu que al voltant d'un segle mes tard es va fer un altre consell a
Vaisali
. El proposit era fer front a 10 practiques monastiques dubtoses dels monjos de la Confederacio Vajjian. Per exemple, l'us de diners o beure
vi de palma
. El Consell les va declarar fora de la llei. Alguns estudiosos consideren aquest fet com l'origen de la primera escissio del budisme, entre els Mahasanghika o Gran Assemblea (coneguts com a mahayana) i els budistes mes estrictes (els Sthaviras o Ancians, coneguts despectivament com a hinayana).
[10]
Tanmateix, el trencament entre aquests dos grups va ser 37 anys despres per les continues tensions, perque no es posaven d'acord per la disciplina, la funcio dels
laics
i la naturalesa de l'
arhat
.
[a]
Amb el pas del temps, aquests grups van seguir subdividint-se fins a arribar a fer 18 escoles que diferien unes de les altres per questions filosofiques i doctrinals i per les regles de disciplina. De les 18 escoles, l'unica que s'ha mantingut fins a l'actualitat es la
Theravada
.
[12]
Tercer Consell
[
modifica
]
El Tercer Consell Superior va ser convocat pel rei
Aixoka
al
segle
iii
aC
i es va fer a Pataliputra (actual
Patna
). La idea de fer-la va ser del monjo
Moggaliputta Tissa
, que volia fer fora de la sangha un gran nombre de falsos monjos que s'havien unit a l'orde nomes perque aquest tenia la proteccio reial. Al Tercer Consell Superior van ser rebutjats tots els punts de vista ofensius per a la fe i expulsat tothom que els donava suport. Aquest consell va acabar suposadament amb la recopilacio dels textos i escrits budistes (
Tripitaka
), i amb l'afegit d'una seccio de filosofia molt subtil (abhidharma) a la doctrina (
dharma
) i a la disciplina monacal (Vinaya), ja esmentada al Primer Consell. Un altre exit del Tercer Consell Superior va ser enviar missioners a molts llocs perque divulguessin la fe budista.
[13]
Quart Consell
[
modifica
]
Al voltant de l'any
100
va tenir lloc el Quart Consell Superior sota el patrocini del rei
Kanixka I
. No se sap be si va fer-se a la ciutat de
Jalandhar
o en algun lloc de l'actual estat de
Jammu
i
Caixmir
. Hi haurien d'haver participat les dues branques del budisme, cercant la pau entre totes les escoles, pero els budistes
theravada
es van negar a reconeixer la legitimitat del Consell.
[14]
Conflictes i noves escoles
[
modifica
]
El budisme va viure un gran desenvolupament els primers anys de la seua existencia, cosa que va donar lloc a conflictes d'interpretacio dels ensenyaments de Buda. Aquest fet va determinar que es creessin les 18 escoles tradicionals del pensament budista. Aquestes escoles, analitzades com a grup, van esser considerades molt conservadores i aferrades a la literalitat dels missatges del mestre. De totes elles, la
Theravada
va ser acusada de ser molt individualista i d'ignorar les necessitats dels
laics
.
[15]
Aquesta disconformitat va fer que la sangha prengues la decisio de separar-se de la resta dels monjos, al Segon Consell Superior l'any
383 aC
.
[16]
Mentre els monjos mes conservadors van continuar honorant Buda com el perfecte il·luminat i mestre de la
humanitat
, els
Mahasanghika
, mes liberals, van crear un concepte nou: la consideracio que Buda es un esser etern, omnipresent i transcendent. Tambe van crear la teoria que el Buda huma era una encarnacio del Buda transcendent, i que havia estat creat per a benefici de la humanitat. Entenent aixi la naturalesa de Buda, el pensament Mahasanghika pot esser vist com a precursor del pensament mahayana.
[17]
Budisme tantric
[
modifica
]
Al voltant del
segle
vii
va apareixer una nova forma de budisme coneguda com a
vajrayana
("vehicle del diamant") o tantrayana a partir d'una tradicio
esoterica
.
[18]
Va sorgir arran de la unio entre el budisme mahayana i les creences magiques del
folklore
popular del nord de l'
India
.
[19]
Tot i ser similar al
tantrisme
hindu, que va apareixer aquells mateixos anys, el vajrayana difereix del mahayana per l'emfasi que posa a l'accio sacramental. Les seues cerimonies d'iniciacio inclouen l'entrada al
mandala
, un cercle mistic o mapa simbolic de l'univers espiritual. En aquest corrent son importants els
mudres
o gestos rituals, i els
mantres
o frases sagrades que es diuen repetidament durant la meditacio.
[20]
El vajrayana va esdevenir la forma del budisme dominant al
Tibet
. A traves de la
Xina
va ser transmes al
Japo
, lloc on es practicat per l'escola
Shingon
.
[21]
L'expansio des de l'India
[
modifica
]
El budisme es va expandir rapidament per l'
India
gracies als missioners que, enviats pel rei
Aixoka
, el van escampar tant al sud com al nord-oest del
subcontinent
. D'acord amb escrits del periode del rei
Aixoka
, tambe es van enviar missioners als paisos
mediterranis
, pero sense resultats satisfactoris.
[22]
L'expansio asiatica
[
modifica
]
Al rei
Aixoka
, al seu fill
Mahinda
i a la seua filla
Sanghamitta
se'ls relaciona directament amb la conversio de
Sri Lanka
al budisme. Des del comencament del seu regnat, el budisme
Theravada
va esdevenir la religio oficial d'aquest pais.
[23]
D'acord amb la tradicio, durant el regnat d'
Aixoka
les doctrines de l'escola
Theravada
haurien estat dutes a
Birmania
des de
Sri Lanka
, encara que no hi ha constancia fins al segle
v
.
[24]
Durant el
segle
vi
, el budisme
Theravada
es va estendre des de
Birmania
fins a l'actual
Tailandia
. La religio va esser adoptada pels tailandesos quan va arribar-hi des del sud-oest xines entre els segles
xii
i
xiv
. Quan va neixer el regne de
Tailandia
, el budisme
Theravada
va esser adoptat com a religio oficial.
[25]
Durant el
segle
xiv
la casa reial de
Laos
va fer el mateix.
[26]
Tant el budisme mahayana com l'
hinduisme
van comencar a influir
Cambodja
al final del
segle II dC
. Tanmateix, despres del
segle
xiv
, i sota la influencia tailandesa, el budisme
Theravada
va anar esdevenint de manera gradual la religio amb mes forca a
Cambodja
.
[27]
Cap al
segle I dC
el budisme va esser portat a l'
Asia central
i des d'alla, i durant aquest mateix segle, va entrar a la
Xina
seguint les rutes del
comerc
de la
Ruta de la Seda
.
[28]
Tot i que va patir l'oposicio del
confucianisme
(va patir severes persecucions l'any
446
, el periode
574
-
577
i l'any
845
) el budisme va consolidar-se i va influir amb forca a la cultura xinesa, adaptant-se als costums del pais.
[29]
El periode de mes influencia del budisme xines va acabar amb la gran persecucio de l'any
845
. Malgrat aixo, els grups
Zen
(o Ch'an), enfocats en la meditacio (del
sanscrit
dhyana
, "meditacio"), i de la
Terra Pura
(que posen mes emfasi a la devocio) continuaren essent importants.
[30]
Des de la
Xina
, el budisme va continuar la seua expansio
asiatica
. Les autoritats del
confucianisme
no volien que entres al
Vietnam
, pero la influencia mahayana s'hi feia sentir des de feia molt de temps, aproximadament des de l'any
189
.
[31]
D'acord amb alguns testimonis, el budisme va arribar per primera vegada a
Corea
(des de la
Xina
), el
372
. Des de llavors, i a causa de la forta influencia que durant segles hi va tenir la
Xina
,
Corea
es va anar convertint gradualment.
[32]
El budisme va esser portat al
Japo
des de
Corea
. Tot i que els japonesos ja tenien coneixement d'aquesta doctrina, el
552
es considera l'any de la seua introduccio oficial al pais. El
594
, el regent
Shotoku Taishi
el va declarar la religio oficial del
Japo
.
[33]
[34]
El budisme va arribar al
Tibet
al comencament del
segle
vii
per influencia de les esposes estrangeres del rei d'aquell moment. A mitjan segle
viii
ja tenia molta influencia a la cultura tibetana.
[35]
Un personatge que va tenir un gran protagonisme per al creixement del budisme tibeta va esser el monjo hindu
Padmasambhava
, el qual va arribar al
Tibet
l'any
747
. Volia escampar el budisme tantric, i aquest va acabar essent el mes difos al Tibet.
[36]
Tant els budistes xinesos com els indis competien per la influencia de la seua religio al
Tibet
, fins que al final del
segle
viii
els xinesos van esser vencuts i expulsats del pais.
[37]
Aproximadament set segles mes tard, els budistes tibetans havien adoptat la idea que els abats dels grans monestirs eren la reencarnacio de famosos bodhisattves. Arran d'aixo, l'abat principal va esser conegut com a
dalai-lama
. Des de mitjan
segle
xvii
fins a
1950
, any que la
Xina
va conquerir el
Tibet
, els dalai-lames van dirigir el
Tibet
com una
teocracia
.
[38]
Nous grups i escoles
[
modifica
]
Tant a la
Xina
com al
Japo
i a tota l'Asia occidental es van crear i desenvolupar importants grups budistes, essent-ne els mes influents el
Zen
(en xines Ch'an) i el de la
Terra Pura
(o Amidisme).
L'escola Zen practica la
meditacio
com a cami per trobar intuitivament i de sobte el buda intern. Va esser fundada pel monjo hindu
Bodhidharma
(el qual va arribar a la
Xina
l'any
520
) i dona mes importancia a la il·luminacio que no pas a l'aspecte doctrinal o a l'estudi de les escriptures.
[39]
En comptes de meditar, la doctrina de la
Terra Pura
subratlla la fe i la devocio cap a
Amitaba
(o Buda de la Llum Infinita) per tal de reneixer en un paradis etern conegut com la Terra Pura. Mes que ser el premi per la pietat i la bondat dels humans, reneixer a aquest paradis depen de la gracia i del poder d'Amitaba. Els devots mostren la seua devocio a
Amitaba
per mitja de la incessant repeticio de la frase "Homenatge a Buda Amitaba" i hom creu que el fet de dir aquestes paraules sincerament es prou per garantir l'entrada a la Terra Pura.
[40]
Una important
secta
japonesa del budisme mahayana es la
Nichiren
, que rep aquest nom en honor de qui la va fundar al segle
xiii
. Aquesta
secta
creu que al
Sutra del Lotus
hi ha l'essencia dels ensenyaments de Buda. El seu contingut pot esser resumit amb la frase
Homenatge al Sutra del Lotus
, la qual, i a forca de repetir-la, permetria als devots assolir la il·luminacio.
[41]
Institucions i practiques
[
modifica
]
Les obligacions religioses i la seua observanca son diferents entre la
sangha
(o comunitat monastica) i els
laics
, com dins de cadascun d'aquests dos grups.
La vida monastica
[
modifica
]
Des del comencament els seguidors mes devots de Buda estaven organitzats en un grup monastic que es diu
sangha
. Els membres podien esser facilment identificats pels caps totalment afaitats i llurs tuniques sense costures i de color taronja. Els primers monjos budistes anaven d'un lloc a un altre, establint-se nomes durant l'epoca de pluges perque els viatges eren mes dificils. Cadascuna d'aquestes comunitats establertes (i les que es van anar creant amb el temps) eren independents i estaven organitzades
democraticament
. La vida monastica es regia pels principis del sutra Vinaya, una de les tres col·leccions canoniques de les escriptures. Cada 40 nits, i a cada comunitat, els monjos feien una assemblea formal que es deia
uposatha
. Una part molt important d'aquesta cerimonia era la recitacio respectuosa de les regles del Vinaya i la confessio publica de totes les transgressions. La
sangha
incloia normes per a monjos i monges i aixo era un tret unic i distintiu entre els ordes monastics de l'
India
.
[42]
Dones i homes seguidors del budisme
Theravada
eren solters, i obtenien el menjar demanant almoina diariament a les cases dels
laics
mes devots.
[43]
En canvi, l'escola
Zen
, i com a part de la seua disciplina, exigeix als seus membres treballar per guanyar el seu
aliment
.
[44]
La popular escola Shin del
Japo
(una branca de la de Terra Pura) permet als seus
sacerdots
casar-se i formar
families
.
[45]
Una funcio tradicional dels monjos budistes es fer funerals. Hi reciten les escriptures i els merits del difunt.
La veneracio pels laics
[
modifica
]
Al budisme, els actes de veneracio que fan els laics son mes aviat personals que no pas grupals. Des dels temps mes remots hi ha una pregaria feta servir pels laics i pels membres de la sangha. Es diu
Els Tres Refugis
, i diu: "Em refugio al Buda. Em refugio al dharma. Em refugio a la sangha." Tot i que teoricament el budisme
Theravada
no adora Buda, si que hi ha una veneracio que es mostra per mitja del culte a l'
estupa
(estructura sagrada que conte una
reliquia
). Els devots caminen al voltant de la cupula seguint el sentit de les agulles del rellotge, portant
flors
i
encens
com a signe de respecte.
[46]
Al temple
Dalada Maligava
de
Kandy
(
Sri Lanka
) es conserva com a
reliquia
una
dent
de Buda. Aquest objecte es el centre d'adoracio d'una festa que es fa cada any el dia de l'aniversari de Buda (festivitat a tots els paisos budistes i que l'escola Theravada anomena
Vaisakha
, nom del mes en que va neixer Buda).
[47]
D'altra banda, es molt popular en els paisos de la branca
Theravada
una cerimonia coneguda com a
pirita
(proteccio), a la qual es llegeix una serie d'encanteris protectors procedent del
Canon Pali
, a fi d'exorcitzar els esperits malignes, curar els mals, beneir les construccions noves i aconseguir altres beneficis.
[48]
Als paisos de la branca mahayana els ritus son mes importants i, aixi, les imatges de Buda i dels
bodhisattves
que hi ha als altars dels temples i a les cases dels mes devots, serveixen com a llocs per a l'adoracio. La
pregaria
i els cants son actes de devocio molt tipics, com tambe ho son l'oferiment de
fruites
,
flors
i
encens
.
[49]
Una de les festes religioses mes populars tant a la
Xina
com al
Japo
es la d'Ullambana, durant la qual es fan ofrenes als
esperits
dels morts i als
fantasmes
afamats. Es diu que durant aquesta celebracio les portes de l'altre mon romanen obertes perque els esperits que ja se n'han anat puguin tornar a la
Terra
durant uns moments.
[50]
[51]
El budisme en l'actualitat
[
modifica
]
Una de les caracteristiques mes notables del budisme es la seva capacitat per adaptar-se als canvis de les condicions, i a les diferents cultures.
[52]
Des d'un punt de vista filosofic, el budisme esta en contra dels bens materials pero no esta en conflicte amb les ciencies modernes. Al contrari, diu que fins i tot Buda va tenir una aproximacio de caracter experimental als seus principis de fe.
[53]
Tant a
Tailandia
com a
Birmania
el budisme sempre ha tingut molta forca. Com a resposta a les acusacions d'estar poc compromesos socialment, els
sacerdots
d'aquests paisos s'han involucrat als d'ajuda a la comunitat.
[54]
[55]
Tot i que feia molt de temps que el budisme havia desaparegut de l'
India
(aproximadament entre els segles
viii
i
xii
),
[56]
hi va haver una petita espurna de ressorgiment amb la conversio al budisme de 3,5 milions d'antics membres de la casta dels intocables. Va passar sota el lideratge de
B. R. Ambedkar
el
1956
.
[57]
[58]
Sota els regims
comunistes
asiatics, el budisme ha hagut d'afrontar periodes molt dificils. A tall d'exemple, a la
Republica Popular de la Xina
el budisme segueix existint pero sota una estricta regulacio i supervisio governamental. Molts
monestirs
i temples van ser convertits en
escoles
, dispensaris i organismes publics. Tant els monjos com les monges han hagut d'assumir funcions laborals a mes de les que els pertoquen com a religiosos. Despres de la invasio del
Tibet
, les autoritats xineses van tractar d'eliminar-hi la influencia budista.
[59]
Nomes al
Japo
, i des de la
Segona Guerra Mundial
, han sorgit nous moviments budistes. El mes important es el de
Soka Gakkai
, corrent
laic
associat al budisme
Nichiren
. Es molt conegut per l'eficac organitzacio, per les agressives tecniques de conversio, per l'us de
mitjans de comunicacio de masses
i pel fort component
nacionalista
. Aquest grup promet als seus seguidors tota mena de beneficis materials i de felicitat per a tota la vida.
[60]
Des de
1956
ha estat molt relacionat amb la politica japonesa presentant candidats, amb un partit politic propi: el
Komeito
(Partit del Govern Net).
El creixent interes pel budisme a les cultures asiatiques, i el que desperten els seus valors espirituals als paisos
occidentals
, ha fet que neixin un gran nombre de societats dedicades a l'estudi i a la practica del budisme.
[61]
Budisme socialment compromes: El budisme sempre ha destacat per un sentiment de responsabilitat universal envers tots els essers, es per aixo que actualment hi ha un corrent de budisme molt implicat en els moviments socials i en la defensa dels drets humans.
Alguns autors del budisme socialment compromes: "En aquest moment critic de la historia, el repte de budisme socialment compromes no es convencer els ciutadans que la religio pot tenir un paper positiu, sino mostrar-ho". David Loy
"El repte especial que enfronta el budisme en el nostre temps es posicionar-se com un defensor de la justicia al mon, una veu de la consciencia per a les victimes de les injusticies socials, economiques, i politiques, que no poden parlar per si mateixes". Bhikkhu Bodhi
"Fer un cami de transformacio interior i exterior... adonant-nos que el nostre veritable treball es igual tant si ens ocupem de nosaltres mateixos, de les nostres families, de les nostres comunitats o de la nostra societat i dels ecosistemes en general". Donald Rothberg
"Es la meva experiencia que el mon en si mateix te un paper en el nostre alliberament. Les seves pressions, dolors i els riscos ens poden despertar, alliberar-nos dels lligams de l'ego i guiar-nos a la nostra llar, la vasta naturalesa veritable". Joanna Macy
"Pero en el fons hem de recordar que l'esperanca es nomes aixo, esperanca. Llevat que condueixi a l'accio, no serveix de gaire. L'accio es molt mes important que limitar-se a pregar. Llevat que les nostres percepcions tinguin com a resultat alguna accio practica, no serveixen per a res. El veritable efecte ha de sorgir de l'accio i no nomes de l'esperanca". Dalai Lama
El budisme a Catalunya
[
modifica
]
A Catalunya el budisme ha arribat per dues vies molt diferents: en primer lloc, a causa de l'atraccio pel mon oriental, penetra en alguns sectors de les classes mitjanes catalanes, sobretot a partir dels
anys 1970
. En segon lloc, i de forma mes tardana, la immigracio procedent de paisos amb aquesta tradicio fa creixer tambe la comunitat budista catalana. Aixi com aquesta segona poblacio es concentra sobretot en les zones industrialitzades i amb mes activitat economica del pais, la primera es troba arreu de Catalunya, a vegades fins i tot en entorns rurals, ja que la proximitat amb la natura es un valor de gran importancia per als budistes.
[62]
El juliol del 2014 es comptaven 66 centres de culte al pais.
[63]
- ↑
Al budisme hinayana, l'arhat es l'home que assoleix el nirvana per a ell mateix, a diferencia del bodhisattva del budisme mahayana, el qual endarrereix el pas al nirvana per a poder portar la salvacio als altres.
[11]
- ↑
Chambers Dictionary
, 2006;
Merriam-Webster's Collegiate Dictionary
, 2003;
New Penguin Handbook of Living Religions
, px998;
Dewey Decimal System of Book Classification
; Robinson & Johnson,
The Buddhist Religion
;
≪
Enllac
≫. Arxivat de l'
original
el 2018-12-26. [Consulta: 31 maig 2009].
- ↑
Les principals religions ordenades per mida
Arxivat
2018-12-26 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
U.S. State Department's International Religious Freedom Report 2004.
http://www.state.gov/g/drl/rls/irf/2004/
Consultat el 20 de setembre del 2008. (en angles)
- ↑
Garfinkel, Perry. "Buddha Rising," National Geographic Dec. 2005: 88?109. (en angles)
- ↑
≪
quatre nobles veritats
≫.
Diccionari de religions
. TERMCAT. [Consulta: 3 setembre 2023].
- ↑
Christopher W. Gowans: Philosophy of the Buddha. Editat per Routledge,
2003
.
ISBN 0-415-27858-9
. 227 pagines. Pag. 23.
≪
Enllac
≫.
- ↑
Stephen C. Berkwitz, Juliane Schober, Claudia Brown:
Buddhist Manuscript Cultures: Knowledge, Ritual and Art
. Editat per Taylor & Francis, 2009.
ISBN 0-415-77616-3
. 222 pagines. Pag. 95.
≪
Enllac
≫.
- ↑
History of the Four Buddhist Councils
(angles)
- ↑
www.buddhistdoor.com
Arxivat
2009-01-22 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
www.worldalmanacforkids.com
Arxivat
2010-01-04 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
≪
Budisme
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
A Comparative Study of the Schools
(angles)
- ↑
Buddhist councils
(angles)
- ↑
Buddhism in India
Arxivat
2009-02-21 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
The Status of the Individual in Theravada Buddhism
(angles)
- ↑
Encyclopaedia Britannica
(angles)
- ↑
Mahasanghika School
[
Enllac no actiu
]
(angles)
- ↑
www.experiencefestival.com
(angles)
- ↑
The Origin and History of Tantra
Arxivat
2009-04-30 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
www.bosquetheravada.org
(castella)
- ↑
www.economicexpert.com
[
Enllac no actiu
]
(angles)
- ↑
Kenneth Kuan Sheng Ch?en: Buddhism: the light of Asia. Editat per Barron's Educational Series,
1968
.
ISBN 0-8120-0272-5
. 297 pagines. Pag. 116.
≪
Enllac
≫.
- ↑
The arrival of Buddhism in Sri Lanka
(angles)
- ↑
The Introduction of Buddhism into Burma
Arxivat
2010-03-11 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Buddhism in Thailand. Its Past and Its Present
(angles)
- ↑
Buddhism in Laos
(angles)
- ↑
Kevin Trainor: Buddhism: The Illustrated Guide. Editat per Oxford University Press US,
2004
.
ISBN 0-19-517398-8
. 256 pagines. Pag. 130.
≪
Enllac
≫.
- ↑
Buddhism and Its Spread Along the Silk Road
(angles)
- ↑
The Buddhist-Confucian Conflict in the Early Choson and Kihwa's Syncretic Response: The
Hyon chong non
Arxivat
2009-06-23 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Barrington Moore: Moral purity and persecution in history. Editat per Princeton University Press, 2000.
ISBN 0-691-04920-3
. 158 pagines. Pag. 117.
≪
Enllac
≫.
- ↑
Tai th Nguyen, Tai Th? Nguy??n: History of Buddhism in Vietnam. Editat per CRVP, 1997.
ISBN 1-56518-098-4
. 250 pagines. Pag. 187.
≪
Enllac
≫.
- ↑
Buddhism in Korea
(angles)
- ↑
www.japan-guide.com
(angles)
- ↑
Buddhism in Japan
Arxivat
2008-05-19 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Buddhism in Tibet
Arxivat
2009-06-03 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Profiles of Tibetan Buddhists
(angles)
- ↑
Alex McKay: The history of Tibet. Editat per Routledge,
2003
.
ISBN 0-415-30844-5
. 2100 pagines.
- ↑
Tibetan Theocracy
(angles)
- ↑
www.onmarkproductions.com
(angles)
- ↑
www.buddhanet.net
(angles)
- ↑
www.religionfacts.com
Arxivat
2014-02-20 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Duties of the Sangha
(angles)
- ↑
Bhavana Society
Arxivat
2009-05-22 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
24-Hour Zen
Arxivat
2009-09-02 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Is Shin Buddhism the same as Christianity?
Arxivat
2009-04-24 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
www.experiencefestival.com
(angles)
- ↑
Sri Dalada Maligawa - Temple of the Tooth Relic
Arxivat
2009-06-15 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Buddhist Ceremonies and Rituals of Sri Lanka
Arxivat
2008-10-07 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Mahayana Buddhist rituals in Japan
Arxivat
2006-10-22 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
www.lieuquan.org
(angles)
- ↑
www.surfindia.com
(angles)
- ↑
Cultural Adaptation of Buddhism
(angles)
- ↑
Science and Buddhism
Arxivat
2013-04-02 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Buddhist Response to Burma
[
Enllac no actiu
]
(angles)
- ↑
www.buddhanet.net
(angles)
- ↑
Disappearance of Buddhism From India: An Untold Story
(angles)
- ↑
Christophe Jaffrelot:
Dr. Ambedkar and Untouchability: Analyzing and Fighting Caste
(
2005
).
ISBN 0-231-13602-1
- ↑
C. Gautam: Life of Babasaheb Ambedkar. Ambedkar Memorial Trust,
Londres
, Milan House, 8 Kingsland Road, London E2 8DA. Segona edicio, maig de 2000
- ↑
Buddhism in China and Tibet Today
Arxivat
2009-05-04 a
Wayback Machine
.
(angles)
- ↑
Soka Gakkai International
(angles)
- ↑
Encyclopaedia Britannica
(angles)
- ↑
Fitxes descriptives de les celebracions religioses a Catalunya
,
Unesco.cat
- ↑
≪La diversitat religiosa a Catalunya≫.
Avui
, Presencia, 27-07-2014, pag. 12-13 [Consulta: 27 juliol 2014].
Bibliografia
[
modifica
]
- Armstrong, Karen (
2001
). Buddha. Penguin Books. p. 187.
ISBN 0-14-303436-7
.
- Arnau, Juan (
2008
).
Arte de probar. Ironia y logica en India antigua
. Fondo de Cultura Economica.
ISBN 978-84-375-0621-0
.
- ? (2007).
Antropologia del budismo
.
Barcelona
: Editorial Kairos.
ISBN 978-84-7245-645-7
.
- ? (2006).
Abandono de la discusion
. (Traduccio directa del
sanscrit
).
Madrid
: Ediciones Siruela.
ISBN 84-7844-247-2
.
- ? (
2005
).
La palabra frente al vacio. Filosofia de Nagarjuna
.
Mexic
:
Fondo de Cultura Economica de Mexico
.
ISBN 968-16-7517-7
.
- ? (
2004
).
Fundamentos de la via media
. (Traduccio directa del
sanscrit
).
Madrid
: Ediciones Siruela.
ISBN 84-7844-762-8
.
- Blanco, Alberto (
1998
).
El Dhammapada. El camino de la verdad
. 2a edicio,
2005
.
Madrid
: Fondo de Cultura Economica.
ISBN 84-375-0584-4
.
- Buswell, Robert E (Editor) (
2004
).
Encyclopedia of Buddhism
. MacMillan.
ISBN 0-02-865910-4
.
- Carrithers, Michael (
2001
).
Buddha: A Very Short Introduction
. Oxford University Press.
ISBN 0-19-285453-4
.
- Chakravarti, Uma:
The Social Dimensions of Early Buddhism
.
Delhi
: Oxford University Press, 1987.
- Conze, Edward (
1993
).
Breve historia del budismo
.
Madrid
: Alianza Editorial.
- Coogan, Michael D. (ed.) (
2003
). The Illustrated Guide to World Religions. Oxford University Press.
ISBN 1-84483-125-6
.
- Daishonin, Nichiren (
2008
).
Los escritos de Nichiren Daishonin
.
Barcelona
: Editorial Herder.
ISBN 978-84-254-2560-8
.
- Dalai Lama XIV (Tenzin Gyatso).
Introduccion al budismo tibetano
.
Barcelona
: Paidos Iberica,
2004
.
- Dargyay, Eva M.:
The Rise of Esoteric Buddhism in Tibet
.
Delhi
: Motilal Banarsidass,
1977
.
- Davidson, Ronald M. (
2003
). Indian Esoteric Buddhism: A Social History of the Tantric Movement.
Nova York
: Columbia University Press.
ISBN 0-231-12619-0
.
- Deshimaru, Taisen.
La practica del Zen
. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona 2003.
ISBN 84-8415-456-4
.
- Deshimaru, Taisen.
Preguntes a un mestre Zen
. Pages Editors, Lleida 2005.
ISBN 84-9779-235-1
.
- Dragonetti, Carmen Leonor & Tola, Fernando (2006).
Ud?na: la palabra de Buda
.
Madrid
: Editorial Trotta.
ISBN 84-8164-850-7
.
- El Dhammapada. La Sendera de la Perfeccio
(trad. J.Torres, de la versio anglesa de Joan Mascaro), L'Abadia de Montserrat,
Barcelona
,
1982
.
- Frauwallner, E.:
The Earliest Vinaya and the Beginnings of Buddhist Literature
.
Roma
: Istituto Italiano per il Medio ed Estremo Oriente,
1956
.
- Gethin, Rupert (
1998
).
The Foundations of Buddhism
. Oxford University Press.
ISBN 0-19-289223-1
.
- Goldstein, Melvyn C. i Matthew T. Kapstein:
Buddhism in Contemporary Tibet: Religious Revival and Cultural Identity
. Berkeley: University of California Press,
1998
.
- Gray, Basil:
Buddhist Cave Paintings at Tun-huang
.
Chicago
: University of Chicago Press,
1959
.
- Gross, Rita (
2005
).
El budismo despues del patriarcado
.
Madrid
: Editorial Trotta.
ISBN 978-84-8164-798-3
.
- Harvey, Peter (1990).
An Introduction to Buddhism: Teachings, History and Practices
. Cambridge University Press.
ISBN 0-521-31333-3
.
- Harvey, Peter (
1998
/2006).
El budismo
.
Madrid
: Akal Cambridge.
ISBN 84-460-2612-0
.
- Hisamatsu, Shin'ichi, Zen and the Fine Arts.
Toquio
(
Japo
): Kodansha International,
1971
.
- Horner, I. B.:
Women Under Primitive Buddhism
.
Delhi
: Motilal Banarsidass,
1975
.
- Jayatilleke, K. N.:
Early Buddhist Theory of Knowledge
.
Londres
: George Allen & Unwin,
1963
.
- Juergensmeyer, Mark (2006). The Oxford Handbook of Global Religions. Oxford Handbooks in Religion and Theology. Oxford University Press.
ISBN 978-0-19-513798-9
.
- Keown, Damein et.al., eds.:
Buddhism and Human Rights
.
Londres
: Curzon,
1998
.
- Keown, Damien i Charles S Prebish (eds.) (
2004
).
Encyclopedia of Buddhism
(Londres: Routledge).
ISBN 978-0-415-31414-5
.
- Khyentse, Dzongsar.
¿Com es que no et fas budista?
. Pages Editors, Lleida 2007.
ISBN 978-84-9779-597-5
.
- Kohn, Michael H. (
1991
).
The Shambhala Dictionary of Buddhism and Zen
. Shambhala.
ISBN 0-87773-520-4
.
- Lama, Dalai.
Camins cap al nirvana
. Pages Editors, Lleida 2008.
ISBN 978-84-9779-666-8
.
- Lamotte, Etienne (
1976
). Teaching of Vimalakirti.
Londres
: Pali Text Society. XCIII.
ISBN 0-7100-8540-0
.
- Law, B. C.:
The Buddhist Conception of Spirits
.
Varanasi
(
India
): Bharatiya Publishing House,
1974
.
- Lenoir, Frederic (2000).
El budismo en Occidente
.
Editorial Seix Barral
.
- Lowenstein, Tom (
1996
).
The Vision of the Buddha
. Duncan Baird Publishers.
ISBN 1-903296-91-9
.
- Malalasekera, G. P., ed.:
Encyclopedia of Buddhism
. Colombo: Government of Sri Lanka,
1961
.
- Matsunaga, Daigan i Alicia Matsunaga:
The Buddhist Concept of Hell
.
Nova York
: Philosophical Library, 1972.
- Miksic, John:
Borobudur: Golden Tales of the Buddha
.
Boston
: Shambala, 1990.
- Mitchell, Donald (
2002
).
Buddhism: Introducing the Buddhist Experience
. Oxford University Press.
ISBN 0-19-513952-6
.
- Molino, Anthony (
2004
).
El arbol y el divan. Dialogo entre psicoanalisis y budismo. D. T. Suzuki, A. Watts, E. Fromm, D. Lama, C. G. Jung, M. Abe, J. Kornfield, K. Horney y otros.
Barcelona
: Editorial Kairos.
ISBN 978-84-7245-565-8
.
- Mora, Fernando (
1998
).
Las ensenanzas de Padmasambhava y el budismo tibetano
.
Barcelona
: Editorial Kairos.
- Nattier, Jan (
2003
).
A Few Good Men: The Bodhisattva Path according to The Inquiry of Ugra (Ugrapariprccha)
. University of Hawai'i Press.
ISBN 0-8248-2607-8
.
- Norbu, Namkhai (
1996
).
El cristal y la via de la luz. Sutra, tantra y dzogchen
.
Barcelona
: Editorial Kairos.
- Nanananda, Bhikkhu:
Concept and Reality in Early Buddhist Thought
.
Kandy
,
Sri Lanka
: Buddhist Publication Society,
1976
.
- Olivelle, Patrick.
The Origin and Early Development of Buddhist Monachism
. Colombo: Gunasena,
1974
.
- Panikkar, Raimon (
1996
).
El silencio del Buddha. Una introduccion al ateismo religioso
. 6a edicio,
2005
.
Madrid
: Ediciones Siruela.
ISBN 84-7844-321-5
.
- Prebish, Char Griffith & Keown, Damien (
2004
).
Buddhism, the e-Book
. Journal of Buddhist Ethics Online Books Ltd.
- Rahula, Walpola (
2002
).
Lo que el Buddha Enseno
.
Buenos Aires
: Editorial Kier.
ISBN 950-17-1007-6
.
- Rhie, Marylin M. i Robert A. F. Thurman:
Wisdom and Compassion: The Sacred Art of Tibet
.
Nova York
: Harry H. Abrams,
1991
.
- Robinson, Richard H. i Willard L. Johnson (
1970
; 3a. ed.,
1982
).
The Buddhist Religion: A Historical Introduction
(Belmont, CA: Wadsworth Publishing).
ISBN 0-534-01027-X
.
- Ryokan, Daigu.
Gota de rosada en una fulla de lotus
. Pages Editors, Lleida 2001.
ISBN 84-7935-828-9
.
- Sarkisyanz, E.:
Buddhist Backgrounds of the Burmese Revolution
.
La Haia
: Martinus Nijhoff,
1965
.
- Saunders, E. Dale:
Mudra, a Study of Symbolic Gestures in Japanese Buddhist Sculpture
.
Nova York
: Bollingen Foundation, 1960.
- Seddhatissa, H. (
1971
).
Introduccion al budismo
.
Madrid
: Alianza Editorial.
- Smith, Huston; Phillip Novak (
2003
).
Buddhism: A Concise Introduction
. HarperSanFrancisco.
ISBN 978-0-06-073067-3
.
- Snellgrove, David L.:
The Image of the Buddha
.
Toquio
: Kodansha International,
1978
.
- Snelling, John (
1998
).
The Buddhist Handbook
.
Londres
: Rider.
ISBN 0-7126-7112-9
.
- Sole-Leris, Amadeo, i Velez de Cea, Abraham (
1999
).
Majjhima Nikaya. Los sermones medios del Buddha
. 2a edicio, 2006.
Barcelona
: Editorial Kairos.
ISBN 84-7245-378-2
.
- Suzuki, Daisetz Teitaro (2006).
¿Que es el zen?
.
Madrid
: Editorial Losada.
ISBN 84-96375-18-8
.
- ? (
2003
).
Vivir el zen
. 3a edicio.
Barcelona
: Editorial Kairos.
ISBN 84-7245-304-9
.
- ?, i Fromm, Erich (1960).
Budismo zen y psicoanalisis
.
Mexic
:
Fondo de Cultura Economica de Mexico
.
ISBN 968-16-0624-8
.
- Thich Nhat Hanh (
1974
).
The Heart of the Buddha's Teaching
, Broadway Books
ISBN 0-7679-0369-2
.
- Tsomo, Karma Lekshe, Sisters in Solitude: Two Traditions of Buddhist Monastic Ethics for Women. Albany: State University of New York Press,
1996
.
- Varma, Vishvanath Prasad:
Early Buddhism and Its Origins
.
Delhi
: Munshiram Monaharlal,
1973
.
- Vega, Amador (
2002
).
Zen, mistica y abstraccion. Ensayos sobre el nihilismo religioso
.
Madrid
: Editorial Trotta.
ISBN 84-8164-396-3
.
- Wagle, Narendra:
Society at the Time of Buddha
.
Nova York
: Humanities Press,
1967
.
- Walpola, R.:
Lo que el Buda enseno
.
Barcelona
: RBA Coleccionables,
2002
.
- Watts, Alan (
2003
).
El camino del zen
. 2a edicio.
Barcelona
: Ediciones Edhasa.
ISBN 978-84-350-2714-4
.
- ? (2002).
Budismo
. 2a edicio.
Barcelona
: Editorial Kairos.
ISBN 84-7245-452-5
.
- Williams, Paul (
1989
).
Mahayana Buddhism: the doctrinal foundations
.
Londres
: Routledge.
- Williams, Paul, i Tribe, Anthony (2000).
Buddhist Thought
. Routledge.
ISBN 0-415-20701-0
.
- Williams, Paul (ed.) (
2005
).
Buddhism: Critical Concepts in Religious Studies
, 8 volums, Routledge,
Londres
&
Nova York
.
- Yin Shun, Yeung H. Wing (traductor) (
1998
).
The Way to Buddhahood: Instructions from a Modern Chinese Master
. Wisdom Publications.
ISBN 0-86171-133-5
.
- Zysk, Kenneth G.
Asceticism and Healing in Ancient India: Medicine in the Buddhist Monastery
.
Nova York
: Oxford University Press,
1991
.
Enllacos externs
[
modifica
]
|
---|
Conceptes
| | |
---|
Divinitats
| |
---|
Historia
| |
---|
Escoles
| |
---|
Personalitats
| |
---|
Escriptures
| |
---|
Altres nocions
| |
---|