Hi ha diverses teories quant a l'origen de la paraula Xile . Una suggereix que els inques del Peru, que no havien pogut conquerir els araucans , anomenaren la vall de l' Aconcagua , Xili , una corrupcio del nom del cacic Tili, que governa l'area durant aquesta epoca. ^[5] Una altra teoria suggereix que les similituds entre la vall de l'Aconcagua i la vall de Casma al Peru, on es trobava el poble de Xili . ^[5] Altres teories indiquen que Xile es deriva de la paraula maputxe Chilli , que podria significar "on acaba la terra", ^[6] el "punt mes profund de la Terra", ^[7] o "gavines"; ^[8] o del quitxua chin , "fred", o de l' aimara tchili , "neu". ^{[9] [10]}

Un altre significat de chilli es el mot onomatopeic chili-chili , la imitacio maputxe d'un ocell piulant. ^[6] Els conqueridors espanyols van aprendre el nom del territori dels inques i dels pocs sobrevivents de la primera expedicio de Diego de Almagro cap al sud des del Peru, que es presentaven com a "homes de Xili". ^[6]

Xile te la forma d'una franja estreta que s'esten de nord a sud 4.270?km ^[1] entre la Serralada dels Andes i la costa de l' ocea Pacific . L'amplaria maxima del pais es de 445?km i la minima es de nomes 90?km. ^[11] Es situat sobre una zona d'alt risc sismic i volcanic, del cinturo del Pacific , sobre la subduccio de la Placa de Nazca sota la Placa Sud-americana .

El relleu xile esta integrat per una depressio intermedia que creua el pais de forma longitudinal i delimitada per dues serralades: la serralada dels Andes, a l'est, que serveix com a frontera natural amb Bolivia i l' Argentina ?el punt mes alt del qual es Ojos de Salado a 6.893 msnm ?i la serralada de la Costa a l'oest, amb altituds molt menors. Entre la serralada costanera i el Pacific hi ha una serie de planes litorals, d'extensio variable i que han permes l'establiment de pobles i ports. Algunes arees de Xile s'estenen sobre els altiplans a l'est dels Andes, com ara l' Altipla andi .

El Norte Grande ("Gran Nord") es l'area compresa entre el limit septentrional de Xile i el paral·lel 26 S, i compren les primeres tres regions del pais. S'hi troba el Desert d'Atacama . La serralada de la costa es massissa i cau abruptament formant el Farallo Costaner que reemplaca les planes litorals. La Serralada dels Andes es divideix en dues branques. Petit Nord ) s'esten fins al riu Aconcagua . Els Andes disminueixen en altitud cap al sud i s'acosten a la costa, a una distancia minima de 95?km a prop d' Illapel , la zona mes angosta del territori xile. Els dos sistemes muntanyencs s'hi creuen, eliminant la depressio intermedia. L'existencia de rius que travessen el territori permet la formacio de valls transversals on s'ha desenvolupat l' agricultura recentment.

La Vall Central es la zona mes habitada del pais. Les planes litorals son amplies i permeten l'establiment de ciutats i ports a la costa del Pacific, mentre que la serralada dels Andes encara descendeix mes en altitud, amb mitjanes que disminueixen de 6.000 a 4.000 msnm. La depressio intermedia reapareix formant una vall molt fertil que ha permes el desenvolupament de l'agricultura atesa l'acumulacio de sediments. Cap al sud, la serralada de la costa reapareix i es coneix com la serralada de Nahuelbuta . Sobre la zona de La Frontera les antigues glaceres han format una serie de llacs.

La Patagonia s'esten des del Seno de Reloncavi (el paral·lel 41 S), cap al sud. Durant l'ultima glaciacio, aquesta zona estava coberta de gels que erosionaren les estructures del relleu xile. Com a resultat d'aixo, la depressio intermedia s'enfonsa dins el mar, mentre que la serralada de la costa es converteix en una serie d'arxipelags, com ara l' arxipelag de Chiloe i l'arxipelag de Chonos fins a desapareixer en la peninsula de Taitao en el paral·lel 47 S. La serralada dels Andes disminueix en altitud i l'erosio produida per l'accio de les glaceres formaren fjords . Als Andes patagons hi ha grans masses de gel conegudes com a Camps de Gel que son una de les majors reserves d'aigua del mon. A l'oest de la serralada s'hi troben zones relativament planes, especialment la zona de l' estret de Magallanes i la Terra del Foc .

La Serralada dels Andes s'enfonsa dins el mar al sud i aixi s'originen un gran nombre d'illes i illots i finalment desapareix en el cap d'Hornos ; torna a reapareixer a l'Arc de les Antilles del Sud i en la peninsula Antartica .

Al mig de l'ocea Pacific, Xile te la sobirania de nombroses illes, conegudes com el Xile insular , entre elles l' arxipelag Juan Fernandez i l' Illa de Pasqua .

El territori xile esta creuat per diversos rius, molts dels quals corren des de la serralada dels Andes cap a l'ocea Pacific; atesa la forma del territori, son rius de poca longitud. A l'altipla es troben els rius Lauca i Lluta , que comparteixen Bolivia i Xile, i que no superen els 100?km de longitud. Al centre-nord hi ha mes rius que formen valls de gran importancia agricola, com ara el riu Elqui amb 170?km d'extensio i el riu Maule de 240?km. Aquest riu procedeix del desglac de les serralades durant els estius i de les pluges durant l'hivern.

Cap al sud el Riu Bio-Bio a la regio homonima comenca des de la serralada andina de la Regio de l'Araucania i, amb 380?km de longitud, recorre diversos poblats i alimenta les centrals hidroelectriques que s'hi troben. Altres rius importants de la regio son el riu Imperial , i el riu Tolten .

El llac Villarrica es el primer de molts llacs que hi ha a la regio de l' Araucania i a la regio de Los Lagos ("Els Llacs"). Alguns dels llacs mes importants son el Sistema de los Siete Lagos , el llac Ranco , el llac Puyehue i el llac Llanquihue entre altres.

A la Patagonia els rius mes importants son el Futalefu , el Palena , el Baker i el Pascua . El llac General Carrera , es el mes gran del pais; a Tierra de Fuego .

L'amplitud latitudinal de Xile, que cobreix mes de 39 graus, el seu relleu i la influencia de l'ocea son els factors principals que expliquen la varietat climatica del pais. Mentre la serralada dels Andes regula el pas de masses d'aire, impedint l'acces de vents des de les pampes argentines cap al territori xile i la influencia maritima cap al vessant oriental, el fred corrent de Humboldt produeix un descens de les temperatures al llarg de la costa, l'augment en la temperatura a causa d' El Nino genera en canvi pluges fortes i inundacions a diverses zones.

A la zona del Norte Grande hi ha un clima desertic, amb escasses precipitacions. Les temperatures tenen lleus variacions al llarg de l'any, mantenint-se en mitjana al voltant dels 20?°C. A les zones costaneres es presenta nuvolositat abundant coneguda com a ≪camanchaca≫, mentre que a les zones interiors l'oscil·lacio termica es alta amb nul·la humitat i manca de nuvols, el que ha permes la instal·lacio de grans observatoris astronomics. A la zona de l'altipla, les temperatures baixen a causa de l'efecte de l'altitud creant un clima estepari fred caracteritzat per pluges a l'estiu, conegudes com l'hivern altiplanic. A la zona del Norte Chico hi ha un clima estepari calid o semiarid que serveix com a transicio a climes mes freds cap al sud. Les precipitacions son irregulars i es concentren a l'hivern.

Des de la vall de l'Aconcagua al riu Bio-Bio , el clima mediterrani domina tota la zona central, tret dels alts cims de la serralada dels Andes, de clima fred per efecte de l'altura. Les quatre estacions estan clarament marcades, amb un estiu sec i calid i un hivern plujos i fred. La zona costanera presenta temperatures regulades per l'efecte maritim, mentrestant les zones interiors presenten una alta oscil·lacio termica, car la serralada de la costa actua com a pantalla climatica. A Santiago, les temperatures tenen una mitjana de 20?°C a l'estiu (gener) amb extremes de fins a 36?°C; i 8?°C a l'hivern (juny), amb extremes de fins a -8?°C en alguns sectors.

Les pluges augmenten a la zona sud, que presenta un clima maritim plujos entre l'Araucania i la costa d'Aysen. A la zona austral hi ha un clima estepari fred, caracteritzat per una gran amplitud termica, baixes temperatures i una disminucio de la pluviositat que te lloc a l'hivern, generalment en forma de neu.

La Republica de Xile es un estat unitari presidencialista , el govern del qual es integrat per diverses institucions autonomes segons un esquema constitucional que determina llurs funcions i competencies, que difereix de la doctrina tradicional de la separacio de poders . La constitucio Politica de la Republica de Xile fou aprovada l' 11 de setembre , 1980 i entra en vigor l' 11 de marc , 1981 ; ha estat reformada diverses vegades, una de les mes importants, la reforma del 26 d'agost , 2005 que canvia alguns aspectes formals de la democracia xilena, pero no pas les bases fonamentals de l'Estat.

El poder executiu , anomenat el "govern i l'administracio publica" esta encapcalat pel President de la Republica , cap d'Estat i cap de govern . Des de l' 11 de marc de 2022 , aquest carrec es ostentat per Gabriel Boric , de Apruebo Dignidad . El president es elegit per sufragi universal directe per un periode de quatre anys sense la possibilitat de reeleccio immediata. El President designa als ministres d'Estat, els intendents, encarregats del govern de cadascuna de les regions que integren l'Estat, els governadors de les provincies.

El poder judicial esta constituit per tribunals autonoms i independents; la Cort Suprema de Justicia n'es la institucio mes alta. Hi ha un Tribunal Constitucional , autonom i independent, encarregat de la constitucionalitat dels projectes de llei i els decrets.

El poder legislatiu es ostentat pel President de la Republica i alhora pel Congres Nacional , bicameral , integrat per:

• el Senat , constituit per 38 senadors electes per votacio popular, per un mandat de vuit anys, amb la possibilitat de reeleccio. Cada circumscripcio elegeix dos senadors; cada quatre anys es renova la meitat de la cambra en les eleccions regulars.
• la Cambra de Diputats , constituida per 120?membres electes per vot popular per un mandat de quatre anys, amb la possibilitat de reeleccio en llurs districtes; cada districte elegeix dos diputats; la cambra es renova totalment cada quatre anys.

Les eleccions parlamentaries fan us del sistema binominal , la qual cosa permet l'establiment de dos blocs politicament majoritaris, actualment la Renovacion Nacional , i exclou els partits politics minoritaris. Aquest sistema, instaurat en la constitucio de 1980.

El novembre del 2019 , despres de les massives manifestacions ciutadanes iniciades el mes d'octubre , el pais va anunciar un acord per generar una nova constitucio , amb la intencio de derogar la de 1980. ^[12] Aixo implica convocar primer un plebiscit (previst per l'octubre del 2020) que, si guanya l'opcio positiva, desembocara en una convencio constitucional encarregada de la redaccio de la nova constitucio, que haura de ser ratificada en plebiscit. ^[13]

El 24 de desembre de 2019 es va publicar la reforma constitucional que habilita l'inici del proces constituent, ^[14] i el 27 de desembre es va convocar oficialment el plebiscit del 26 d'abril de 2020. ^[15] Com a consequencia de la pandemia de COVID-19 , fou posposat al 25 d'octubre del 2020. ^[16]

La constitucio de 2022 te la intencio de ser la primera paritaria , entre homes i dones, a mes d'incloure representants dels pobles originaris de Xile, com els maputxes .

  Xile esta dividit en quinze regions governades per un intendent designat pel president de la republica. Cada regio esta dividida en provincies.

• Regio d'Arica i Parinacota (capital Arica )
• Regio de Tarapaca (capital Iquique )
• Regio d'Antofagasta (capital Antofagasta )
• Regio d'Atacama (capital Copiapo )
• Regio de Coquimbo (capital La Serena )
• Regio de Valparaiso (capital Valparaiso )
• Regio Metropolitana de Santiago (capital Santiago )
• Regio del Libertador General Bernardo O'Higgins (capital Rancagua )
• Regio del Maule (capital Talca )
• Regio del Bio-Bio (capital Concepcion )
• Regio de l'Araucania (capital Temuco )
• Regio de Los Rios (capital Valdivia )
• Regio de Los Lagos (capital Puerto Montt )
• Regio d'Aysen del General Carlos Ibanez del Campo (capital Coyhaique )
• Regio de Magallanes i de l'Antartica Xilena (capital Punta Arenas )

Despres d'una decada d'altes taxes de creixement, Xile va comencar a experimentar una desacceleracio el 1999, a causa de diverses condicions globals desfavorables relacionades amb la crisi financera asiatica de 1997. L'economia va continuar amb taxes relativament mes lentes fins al 2003, i aleshores va mostrar signes de recuperacio, concurrents amb el creixement dels seus veins sud-americans. El 2005 el Producte interior brut (PIB) real va creixer 5,7% el 2005 i 4,0% el 2006. Els preus creixents de l'energia aixi com una disminucio en la demanda van afectar l'economia el 2006, malgrat l'augment de les despeses governamentals i de les condicions externes mes favorables, com ara l'increment dels preus del coure, les exportacions del qual representen a prop del 30% del total, i una font substancial dels recursos del govern.

El govern militar de 1973-1990 va vendre la majoria de les companyies estatals i els tres governs democratics des de 1990 han continuat amb el proces de privatitzacio, pero a un pas mes lent. El paper del govern en l'economia es de regulacio, tot i que la companyia d'extraccio de coure, CODELCO, encara es una empresa estatal. Xile es un dels paisos mes oberts al comerc lliure . El pais ha signat tractats de lliure comerc amb molts paisos, incloent-hi els Estats Units , el Mercosur , la Unio Europea , el Japo i Corea del Sud . L' Organitzacio per a la Cooperacio i el Desenvolupament Economic (OCDE) va convidar a Xile a ser membre ple de l'organitzacio, sent el primer pais de les ameriques en ser membre.

Els estalvis interns i les taxes d'inversio van impulsar el creixement de l'economia a taxes del 9% durant la decada de 1990. El sistema privatitzat de pensions de Xile, l'AFP, va impulsar la inversio interna i la taxa d'estalvis va arribar al 21% del PIB. Tanmateix, l'AFP no ha estat lliure de critiques, entre elles, que nomes el 55% de la poblacio treballadora hi participa, i els treballadors independents no estan protegits. A mes, el sistema ha estat criticat per la seva ineficiencia i els seus alts costos atesa la falta de competencia entre diversos fons de pensio.

La taxa d'atur se situava al voltant del 10% durant la desacceleracio de 1999, sobre la mitjana de 7% durant la decada. El 2006 i el 2007 se situava al voltant del 7%. Durant l'epoca de creixement, els salaris es van incrementar mes rapidament que no pas la inflacio a causa de l'augment de la productivitat. El percentatge de xilens sota el llindar de la pobresa va disminuir drasticament del 45,1% el 1987 a 13,7% el 2006, segons les enquestes governamentals, ^[17] tot i que aquest mesurament fa us d'un pressupost familiar de 1987; els critics suggereixen que en actualitzar-lo amb dades de 1997, la taxa de pobresa s'elevaria al 29%, ^[18] xifra similar si s'utilitzassin els calculs europeus. ^[19] Malgrat tenir un dels PIB per capita mes alts i una de les economies mes robustes de l' America Llatina , la distribucio de la riquesa es una de les mes desiguals de la regio, fins i tot superior a algunes nacions africanes sub-saharianes. El percentil 10 mes ric posseeix el 47% de la riquesa del pais. ^[20]

El Banc Central de Xile ha establert una meta d'inflacio entre la banda del 1,5% anual. La inflacio no havia excedit el 5% des de 1998; tanmateix, atesos els increments de l'energia i els aliments, entre altres causes, la inflacio el juny del 2008 va arribar al 9,5%. ^[21] La inversio estrangera directa (IED) va ser de 3.400?milions de USD el 2006, 54% mes que el 2005. Tanmateix, el 80% es dirigeix nomes a quatre sectors: electricitat , gas , aigua i mineria ; a mes, l'increment en la inversio s'ha a causa de les adquisicions i unions entre empreses.

Segons el cens del 2002, la poblacio de Xile era de 15.116.435?habitants. El creixement ha estat decreixent des de la decada de 1990, a causa d'una taxa de natalitat menor. ^[22] S'estima que el 2050, la poblacio xilena sera de 20,2?milions de persones. ^[23] La taxa de creixement poblacional intercensal va ser de l'1,24% anual entre 1992 i el 2002, ^[24] que s'espera que continui disminuint els proxims anys. Ateses les millores en les condicions de vida de la poblacio, l' esperanca de vida dels xilens es una de les mes altes d'America Llatina; el 2005 era de 77,7?anys. ^[25] El 2003, la taxa de natalitat va arribar a un minim historic de 15,6‰ i la taxa de mortalitat al 5,4‰, amb una taxa de creixement natural del 10‰. La mortalitat infantil ha decrescut al 7,8‰. ^[26]

El castella es la llengua oficial de facto i la llengua administrativa del pais, parlada pel 99,3% dels xilens. La gran majoria de la poblacio fa servir la varietat coneguda com a castella xile o dialecte xile i uns pocs el castella andi i el castella xilote.

Les llengues autoctones s'utilitzen molt poc. El mapudungun es parlat per un nombre estimat d'entre 100.000 i 200.000?persones, el chesungun parlat per 2.000?persones, l' aimara per 20.000, el quitxua del sud per 8.200 i el rapanui per 3.390?persones, sobretot a l'illa de Pascua. D'altres llengues, com el kawesqar i el yagan estan en vies d'extincio. Les llengues aonikenk, cacan, caucahue, chono, gununa kena, kunza i selk'nam ja estan extintes.

Les llengues aloctones, com l' alemany , el catala , el croat , l' angles , l' italia , el crioll haitia ^[27] i el romani vlax son parlades pels membres de les diverses colonies d'origen estranger.

Segons l'ultim cens del 2002, el 70% de la poblacio total es va declarar catolic , un percentatge inferior el 1992, que havia estat del 76,4%. El 15% dels xilens es va declarar protestant , l'1,06% Testimoni de Jehova , el 0,92% mormo i el 0,13 jueu . El 8,3% es va declarar ateu o agnostic , i el 4,3% confessava una altra religio.

Des de 1925 es va realitzar una separacio constitucional entre l'Esglesia i l'Estat, per mitja d'un acord entre el president Arturo Alessandri Palma i l'arquebisbe Crescente Errazuriz . La constitucio de 1925 ja no reconeixia cap religio d'Estat i el govern renunciava al "dret de patronatge" que havia heretat des de la independencia i atorgant la llibertat de culte , amb l'oposicio de la Santa Seu . Tot i aixi, el catolicisme encara es la religio predominant del pais. ^[28]

L'ensenyament xile esta regit per la Llei General d'Ensenyament de 2009 (LGE). Xile compta amb quatre nivells d'ensenyament: preescolar, basic, mitja i superior; dels quals els tres primers son obligatoris. El 2013 el pais comptava amb 16.474 establiments educacionals: 4.198 preescolars, 12.114 primaris i secundaris i 162 superiors (inclosos centres de formacio tecnica, instituts professionals, universitats i institucions d'ensenyament superior de les forces armades). Aquell mateix any, la matricula nacional ascendia a 4.967.798 estudiants: 245.906 preescolars, 3.537.087 primaris i secundaris, 1.325.737 d'ensenyament municipal (public), 1.897.949 d'ensenyament particular subvencionat (mixt), 265.044 d'ensenyament particular pagat (privat), 48.537 de les corporacions d'administracio delegada, i 1.184.805 superiors.

El dret a l'ensenyament i a la llibertat d'ensenyament esta resguardat a la Constitucio. Malgrat aixo, a Xile hi ha una serie de problemes relacionats amb la qualitat i l'acces a l'ensenyament, sobretot a nivell superior, el que ha provocat dues grans onades de manifestacions socials al pais el 2006 i el 2011.

Xile es un pais d'immigracio, els qui van contribuir a la composicio etnica de Xile:

Per al segle? xix , van arribar onades d'immigrants europeus, en particular d'espanyols i menors quantitats d'italians, alemanys, francesos i suecs. El que va fer que Xile de ser una nacio predominantment mestissa, passes a ser una nacio amb majoria blanca. Prop del 52% de la poblacio xilena es blanca o criolla d'origen europeu. ^[29]

No obstant aixo, el 40% de la poblacio es mestissa ^[29] (descendents dels colonitzadors i immigrants espanyols i els amerindis xilens ). Molts dels mestissos al pais son descendents d'immigrants mestissos provinents del Peru , Paraguai i l' Equador . La immigracio d'origen asiatic (principalment xinesos) s'ha incorporat a la demografia de Xile, avui dia prop del 0,5% de la poblacio es d'origen asiatic (tant residents com descendents).

Segons el cens de 2002, el 4,5% de la poblacio total es va declarar amerindis xilens : el 4% maputxes , el 0,3% aimara i el 0,3% rapanui . ^[30]

Xile presenta una taxa de migracio de 0,35 migrants per cada 1000?habitants i una de les taxes d'emigracio mes baixes de tot America Llatina el 2012.

El 1848 s'emprengue la colonitzacio alemanya, ^[31] patrocinada pel govern xile per poblar el sud del pais. Amb el temps, aquesta immigracio alemanya influi en la composicio cultural de gran part del sud xile, sobretot de les provincies de Valdivia, Osorno i Llanquihue. ^[32] D'altres persones, provinents d'Europa i d'Orient Mitja, arribaren sobretot a Valparaiso ^[33] i als extrems nord i sud de Xile durant els segles? xix i xx , incloent-hi austriacs, ^[34] britanics i irlandesos, ^{[35] [36]} croats, espanyols, francesos, grecs, italians, neerlandesos, polonesos, russos, suissos, jueus i palestins. El 1953 el president Carlos Nunez del Campo crea el Departament d'Immigracio i establi normes sobre la materia.

La immigracio legal de paisos veins a Xile s'ha convertit en la mes important. Entre el 2004 i el 2010 s'incrementa en un 50% fins a un estimat de 365.459?persones. Segons el cens del 2012, hi havia al pais 339.536?persones nascudes a l'estranger, sobretot provinents del Peru (103.624), Argentina (57.019), Colombia (27.411), Bolivia (25.151) i l' Equador (16.357).

Malgrat que l'emigracio ha disminuit durant l'ultima decada, el 2005 es determina que 487.174 xilens vivien fora de xile, representant el 3,01% de la poblacio total estimada del pais en aquell any. Del total de xilens emigrats, el 43,33% es trobava a l'Argentina, el 16,58% als Estats Units , el 5,61% a Suecia , el 5,21% al Canada i el 4,80% a Australia .

Dins del pais, la mobilitat de la poblacio ha augmentat en les darreres decades, provocant una migracio massiva des dels camps cap a les grans ciutats del pais. Mentre que a les regions del centre-sud xile mes del 80% de la poblacio va neixer a la mateixa regio, com a la del Biobio (86,11%), a la Regio Metropolitana l'index baixa al 71%, i a les regions extremes fins al 55% com a Magallanes i Antartica Xilena.

Xile es un pais que ha produit molts poetes en llengua castellana, entre ells Nicanor Parra , Vicente Huidoboro , Jorge Teillier , Enrique Lihn , Gonzalo Rojas , Pablo de Rokha , i el guanyadors del Premi Nobel Gabriela Mistral i Pablo Neruda . En la narrativa destaquen Francisco Coloane , Manuel Rojas , Luis Sepulveda , Alberto Blest Gana , Isabel Allende , Jorge Edwards , Jose Donoso , Roberto Bolano , i Marcela Paz , coneguda pel seu personatge Papelucho . Un dels principals simbols de la cultura popular es Condorito , comic creat per "Pepo" durant la decada de 1950.

Directors: Miguel Littin .

Actors destacats:

Nelson Villagra, estrena la seva carrera amb la pel·licula Regreso al silencio .

La musica folklorica de Xile es caracteritza per la mescla de sons tradicionals aborigens amb els espanyols. La cueca , la dansa tradicional xilena, n'es un exemple: te caracteristiques propies que depenen de la regio del pais que representa. Durant la decada de 1970 es va produir un ressorgiment de la musica folklorica xilena gracies a la Nova Canco Xilena , amb artistes que van investigar les arrels musicals del pais i van compondre i van interpretar temes originals inspirats en els seus descobriments. En aquest moviment cultural destaquen Victor Jara , Violeta Parra , Patricio Manns , Los Jaivas , Illapu , Quilapayun i Inti-Illimani . Quant a la musica classica academica destaquen els compositors Alfonso Leng , Pedro Humberto Allende Saron , Vicente Bianchi , Jose Zapiola Cortes entre altres.

Els esports xilens comencen des de temps indigenes amb la chueca i el liano , practicats pels indigenes maputxes. A les zones dels pagesos xilens es practica el rodeo , des de 1962, l'esport nacional de Xile. Xile va aconseguir la seva primera medalla d'or en els Jocs Olimpics d' Atenes el 2004, amb la victoria del tennista Nicolas Massu en singles i dobles.

Des del segle? xix els immigrants britanics van portar el futbol que es va convertir en l'esport mes important i popular del pais. El 1933 es va crear la primera divisio de futbol xile. El 1962, Xile va ser seu de la Copa Mundial de Futbol ; la seleccio nacional xilena en va aconseguir la tercera posicio.

La gastronomia xilena sorgi de la mescla entre l'alimentacio dels pobles indigenes amb la gastronomia colonial espanyola i algunes influencies europees. Els principals ingredients de la cuina tradicional xilena corresponen a aliments propis de la zona, com el blat de moro, la papa i el tomaquet, i a productes inicialment portats pels espanyols, com el blat i les carns de porc, pollastre, bovi i xai. El consum d'aliments marins es important a les zones costaneres.

Els plats mes tradicionals de la cuina xilena son l' ajiaco , els anticuchos , els asats, la calapurca , el cancato, la carbonada, la cazuela, el chapalele , el charquican , el curanto , les empanades de pi, les humitas , el milcao , la paila marina , la pantruca , el pastis de choclo , el pastis de papa , els porotos granados , el pulmay i el tomatican . Algunes postres tradicionals son els alfajors , el manjar i el mote amb huesillos .

Diversos estudis situen l'epoca del poblament original de l'actual territori de Xile al voltant de l'any 10.500?aC, a l'acabament del Paleolitic Superior . El Xile prehispanic era poblat per una diversitat de cultures aborigens que es localitzaven en les franges longitudinals i els Andes. Al nord, els aimares , els acatamenys i els diaguites , a partir del segle? xi , establiren cultures agricoles forca influenciades per l' Imperi Inca , que des del segle? xvi domina gran part del territori actual de Xile del nord fins al riu Maule . Al sud, al riu Aconcagua , s'establiren distintes comunitats seminomades dels maputxes , la principal etnia amerindia del pais. Als canals australs hi habitaren diversos grups indigenes com ara els chonos , yamanas , alacalufes i ona . A l'illa de Pasqua es desenvolupa una cultura polinesia avancada.

Fernao de Magalhaes fou el primer explorador europeu a reconeixer el territori xile, en recorrer, el 1520, l' estret de Magallanes , que avui dia porta el seu nom. el 1535, els conqueridors espanyols intentaren prendre les terres de la vall de Xile despres de conquerir l'Imperi Inca. La primera expedicio, encapcalada per Diego de Almagro en 1536 , ^[37] tanmateix, fracassa. Pedro de Valdivia intenta, una vegada mes, conquerir les terres del sud, creuant el desert d'Atacama . Valdivia funda una serie d'assentaments, el primer i el mes important, el 12 de febrer , 1541 , Santiago de Nueva Extremadura , avui dia Santiago de Xile. Valdivia inicia posteriorment una campanya militar cap al sud, enfrontant-se a les tribus maputxes en la Guerra d'Arauco , que Alonso de Ercilla relataria en la seva obra La Araucana , el 1576. Aquest enfrontament bel·lic, que duraria tres sigles, amb periodes intercalats de pau amb la creacio de "parlaments"; un d'ells, el Parlament de Quilin , el 1641, establi el limit entre el govern colonial i les tribus indigenes al llarg del riu Biobio ; des d'aleshores, la zona es coneix com "La Frontera".

La Capitania General de Xile , (coneguda abans com el Regne de Xile ), seria una de les colonies administratives australs de l' imperi Espanyol . Atesa la seva posicio allunyada dels grans centres i rutes comercials imperials i els conflictes amb els maputxes, Xile fou una provincia pobre que depenia del Virregnat del Peru ; la seva economia era destinada a sustentar el virregnat amb primeres materies i als pocs colonitzadors del territori.

El 1810 comenca la guerra d' Independencia de Xile , amb l'establiment de la Primera Junta de Govern. Aquest periode, conegut en la historia xilena com la Patria Vella , duraria fins al Desastre de Rancagua , el 1814, data en que les tropes reialistes reconqueririen el territori. Les tropes independentistes, refugiades a Mendoza , formaren, amb les tropes argentines, l' Exercit dels Andes , encapcalat pel general en cap Jose de San Martin que alliberaria Xile en la batalla de Chacabuco , el 12 de febrer, 1817. L'any seguent, Xile declara la seva independencia, durant el govern del dictador suprem Bernardo O'Higgins .

O'Higgins inicia un periode de reformes que provocaren l'oposicio de la majoria de l' oligarquia , i abdica el 1823. Durant els seguents set anys, Xile sou sotmes a una serie de processos amb la intencio de reorganitzar el pais. Despres d'alguns fracassos, i la victoria del Partit Conservador en la revolucio de 1829 , comenca un periode conegut com la Republica Conservadora . Diego Portales posa les bases de l'organitzacio del pais amb la promulgacio de la constitucio politica de 1833.

Xile comenca a expandir la seva influencia i a establir les seves fronteres. L'economia comenca a experimentar un auge, gracies al descobriment de plata de Chanarcillo i al comerc creixent del port de Valparaiso , causant un conflicte amb el Peru per la supremacia maritima de l'ocea Pacific. La formacio de la Confederacio del Peru i Bolivia fou considerada com una amenaca per a l'estabilitat del pais, i Portales declara la guerra. Xile aconsegui la victoria i prengue els territoris de l'Araucania. La regio de Magallanes fou incorporada el 1843.

Despres de trenta anys de govern conservador, el 1861, comenca el periode la Republica Liberal , que es caracteritza per l'explotacio de salnitre a Antofagasta , territori que Bolivia considerava seu. El 1865, Xile declara la guerra a Espanya. El 31 de marc, 1866, els espanyols, encapcalats per Casto Mendez Nunez bombardejaren per tres hores el port de Valparaiso. El conflicte, exclusivament maritim, acaba formalment el 1883, amb la firma del Tractat de Pau i Amistat entre ambdos paisos.

Tot i que Xile i Bolivia signaren tractats de limits territorials el 1866 i el 1874, no es resolgueren les disputes, i el 14 de febrer , 1879 , Xile desembarca les seves tropes al port d' Antofagasta , iniciant aixi les accions militars contra Bolivia. Peru havia signat anteriorment un Tractat d'alianca amb Bolivia, per la qual cosa, Xile li declara la guerra el 5 d'abril del mateix any, comencant aixi la Guerra del Pacific que finalitzaria amb la victoria xilena en la batalla de Huamachuco , el 10 de juliol , 1883, i la signatura del Tractat d'Ancon amb el Peru i el Pacte de Treva amb Bolivia el 1884. Xile aconsegui el control dels departaments d'Antofagasta i les provincies de Tarapaca , Arica i Tacna (aquesta darrera provincia es retornaria el 1929). Xile resolgue els conflictes limitrofs amb l' Argentina en relacio a la Patagonia i la Puna d'Atacama en aquella epoca. L' illa de Pasqua s'incorpora a Xile el 1888.

El 1891, el conflicte entre el president Jose Manuel Balmaceda i el Congres dona inici a la Guerra Civil de 1891 . Els congressistes aconseguiren la victoria i implantaren el sistema parlamentari de govern, iniciant aixi el periode conegut com la Republica Parlamentaria . Tot i l'auge economic, hi hague inestabilitat politica i social atesa la desigual distribucio de la riquesa. El president Arturo Alessandri Palma intenta ser un pont d'unio entre l'oligarquia i el proletariat. La crisi s'agreuja; Alessandri renuncia despres de la promulgacio de la constitucio de 1925 que dona inici al periode conegut com la Republica Presidencial .

Carlos Ibanez del Campo forma el govern el 1927, amb el suport popular, pero els efectes de la Primera Guerra Mundial en l'economia mundial i la Gran Depressio posterior, i la dolenta administracio dels recursos i l'extraccio de salnitre, produiren una greu crisi economica. Ibanez renuncia el 1932. Un cop militar forma la Republica Socialista de Xile, que duraria nomes 12 dies. Alessandri reprengue el poder i estabilitza l'economia, pero no aconsegui aplacar la tensio entre els partits politics. La crisi politica tambe era social; nous actors socials exigien transformacions del pais. Pedro Aguirre Cerda es elegit com a president el 1938 en una alianca que s'oposava als governs tradicionals de l'elit xilena.

El govern d'Aguirre de Cerda dona inici al periode dels Governs Radicals. En aquest periode Xile s'industrialitza. El president prova de resoldre els conflictes socials i reclama el Territori Xile Antartic . Aguirre de Cerda mori a la meitat del seu mandat. El seu successor s'enfronta a l'oposicio i a les pressions dels Estats Units per declarar la guerra a l'Eix en la Segona Guerra Mundial . Xile trenca les relacions diplomatiques amb els paisos de l'Eix el 1943 i declara la guerra al Japo el 1945. Amb el suport del Partit Comunista de Xile , el radical Gabriel Gonzalez Videla fou elegit com a president el 1946. Tanmateix, amb el comencament de la Guerra Freda , es prohibi el comunisme en la "Llei de la Defensa de la Democracia" coneguda popularment com la "Maleida Llei".

El 1958, fou elegit el candidat independent de dreta Jorge Alessandri , amb el 31,6% dels vots, pero ratificat pel Congres. El 1960, el president s'hague d'enfrontar al caos produit pel terratremol de Valdivia de 1960 , el mes fort de la historia xilena. El 1962 se celebra la Copa Mundial de Futbol. L'administracio d'Alessandri establi un sistema politic conegut com el sistema dels "tres tercos", compost per la dreta, la democracia cristiana i la Unitat Popular (UP) d'esquerra. Amb por d'una victoria de la UP, la dreta dona el seu suport al democrata cristia Eduardo Frei Montalva que fou elegit el 1964. Tot i que intenta governar amb un programa de Revolucio en Llibertat i de realitzar una reforma agraria i la "xilenitzacio del coure , la tensio politica dugue a una serie d'enfrontaments entre les forces principals del pais.

El 1970 Salvador Allende fou elegit com a president amb el suport de la UP, aconseguint el 36,3% dels vots, que requerien la ratificacio del conres. El seu govern s'enfronta a diversos problemes economics interns i externs. Les altres forces politiques i els Estats Units s'oposaren al seu govern. El coure finalment fou nacionalitzat, pero el pais, aixi i tot, caigue en una greu crisi economica, i la inflacio arriba al 600-800% anual. ^[38] Els enfrontaments entre els opositors i adherents a la Unitat Popular als carrers eren frequents i fins i tot violents. Allende, que creia en una revolucio democratica, perde el suport del Partit Socialista, que creia en la legitimitat d'un aixecament popular armat per a retenir el poder. Finalment, l' 11 de setembre , 1973 , es produi un cop d'Estat . Allende se suicida despres del bombardeig del Palau de la Moneda .

El cop d'Estat instaura una dictadura militar encapcalada per Augusto Pinochet , comandant en cap de l'Exercit. En aquest periode s'establi una dura repressio contra l'oposicio, amb greus violacions als drets humans , amb 3.000 assassinats, 35.000 torturats, mes de 1.000 desapareguts i 200.000 exiliats. Pinochet comenca la reestructuracio economica segons un projecte neoliberal que produi un sorprenent creixement economic conegut com el Miracle de Xile .

El 1978, Xile i l'Argentina s'enfronten en el conflicte del Beagle pel control de les illes Picton, Lennox i Nueva. La intervencio del papa , Joan Pau?II aconsegui prevenir la guerra. El 1980, Pinochet aconsegui l'aprovacio d'una nova constitucio en un plebiscit questionat per diversos organismes internacionals. La crisi economica de 1982 produi una `serie de protestes contra el govern i el seu model economic. El 1985, l'economia es recupera en el Segon Miracle , i la privatitzacio de la majoria de les empreses estatals i la reduccio de les despeses socials. Tot i l'explosiu creixement economic, la pobresa i la desigualtat augmentaren.

El 1988, Pinochet decidi iniciar el proces de retorn a la democracia que culmina amb el Plebiscit nacional del 5 d'octubre de 1988 , i la victoria del "No" a la continuacio del seu govern amb el 56% dels vots. Pinochet deixa el poder l'11 de marc, 1990, i Patricio Aylwin assumeix el poder com el primer president del periode de Transicio a la democracia. El seu successor Eduardo Frei Ruiz-Tagle assumeix el poder. Ambdos governs es caracteritzaren pel creixement economic sostingut i l'obertura del mercat xile a l'exterior. Al final de la seva administracio, tanmateix, es produi una nova crisi economica. La detencio de Pinochet a Londres aviva les diferencies politiques entre els opositors i els adherents. En les eleccions de 1999, Ricardo Lagos assumeix el poder com el tercer president de la Concertacio de Partits per la Democracia , enmig d'un ambient economic inestable.

El 2006, Michelle Bachelet del Partit Socialista de Xile , la quarta presidenta de la Concertacio , assumeix el poder, la primera dona a ser elegida per a aquest carrec politic. El 2010 fou elegit president de la Republica Sebastian Pinera Echenique , del partit de centre dreta Renovacion Nacional (RN) . Michelle Bachelet, pero, recupera la presidencia entre el 2014 i el 2018. Des del marc de 2018, el president de la Republica de Xile es novament Sebastian Pinera, desenvolupant el seu segon mandat.

• Carabineros de Chile

• Govern de Xile (castella)
• ThisisChile.cl - Official Chile website - English and Spanish version Arxivat 2011-07-25 a Wayback Machine .