E artikulo aki ta skirbi na
papiamentu
. Lo ta apresia si por mantene e artikulo aki na estilo di
papiamentu
.
Martinique
(na
franses
:
Martinique
, den boka di e pueblo krioyo
Matnik
) ta un isla den
laman Karibe
i un departamentu ultramar
franses
, un asina yama
departement d'outre-mer
(DOM). E ta keda 700 kilometer suit-west di
Republika Dominikano
, suit di
Dominica
i panort di
Sint Lucia
i ta forma parti di
archipielago
di e
Antianan Chiki
. Sifranan di prome di yanuari 2007 ta mustra ku Martinique entretantu tin 401.000 habitante. E
kapital
di Martinique ta
Fort-de-France
. Departamentu Martinique huntu ku
Departamentu Guadeloupe
ta forma Antia Franses. Dominica i Sint Lucia antes tambe tabata franses pero despues a bira
ingles
. Martinique ta parti den kuater distrikto: Fort-de-France, Marin, Saint-Pierre i La Trinite.
E superfisie total di Martinique ta 1102 km². E isla ta aproximadamente 60 km largu di nortwest pa suitoost. E ta masomenos mesun largura ku
Korsou
pero mas hanchu. E punta di mas haltu ta Mont Pelee ku 1397 meter.
Den kuminsamentu tabata biba Arowak na Martinique ku tabata yama Madinina. Madinina ta nifika isla di flor. Den boka di pueblo: Madiana, "iles des fleurs". E nomber ta papia pa su mes ta un isla tur na flor. E Arowaknan a biba aki mas ku 2000 ana. Despues a bin e indjannan Carib.
Na ana 1502,
15 di yuni
,
Cristobal Colon
a deskubri Martinique i na ana 1635 fransesnan a kolonisa Martinique. E prome siudat tabata Saint-Pierre.
Den kurso di tempu tabatin hopi bataya entre
Francia
i
Inglatera
pa e isla pero na final Francia a keda ku e isla. Na
1902
,
8 di mei
, tabatin un gran erupshon di e
volkan
Mont Pelee ku a mata no menos ku 30.000 hende.
Evolushon di e
demografia
entre 1961 i 2003 (sifranan di FAO, 2005). Poblashon den miles di habitante. Finalmente na 2007 Martinique tabata konta 401.000 persona.
E gran mayoria 90% di e poblashon ta desende di
Afrika
of ta un meskla di afrikano-oropeo i hindu. Esakinan ta esnan asina yama
Creoles
, o Krioyonan. Un minoria di 5% ta di origen
oropeo
. Hopi di nan ta di Fransia. Esnan asina yama
Bekes
. E sobra 5% ta konsisti di hindu, chines i hendenan di
Medio Oriente
.
E siudatnan prinsipal di Martinique ta: Fort de France (95000 hab), Le Lamentin (40 000 hab), Le Robert (25 000 hab), Schoelcher, Sainte-Marie, i le Francois.
Aki un lista di 34 munisipio di Martinique:
- Sentro
- Fort-de-France (
prefecture
)
- Saint-Joseph
- Le Lamentin
- Schœlcher
- Nord atlantique
- Grand'Riviere
- Macouba
- Basse-Pointe
- Le Lorrain
- Marigot
- Sainte-Marie
- La Trinite (
sous-prefecture
)
- Le Robert
- Le Gros-Morne
- Ajoupa-Bouillon
- Nord caraibe
- Le Morne-Rouge
- Le Precheur
- Saint-Pierre (
sous-prefectur
e)
- Le Carbet
- Bellefontaine
- Case-Pilote
- Fonds-Saint-Denis
- Le Morne-Vert
- Suit
- Riviere-Salee
- Les Anses d'Arlet
- Le Diamant
- Sainte-Luce
- Le Marin (
sous-prefecture
)
- Sainte-Anne
- Les Trois-Ilets
- Le Francois
- Le Vauclin
- Ducos
- Riviere-Pilote
- Saint-Esprit