Κρ?τη

Capitala	Candia [1]
Lenga oficiala	grec
Superficia	8336 km²
Populacion	623 666 abitants
Densitat	75 ab./km²

Creta (Κρ?τη, Kriti en grec moderne, Kr?t? en grec ancian) es una illa de la Mar Mediterranea sus lei confinhs meridionaus de la mar Egea . Era ancianament nomenada Candia , qu'es tanben lo nom de la capitala de l'illa, aperada Iraklio en grec.

Restacada a Grecia en 1913, Creta n'es una dei tretze regions administrativas ( periferias ). Foguet lo brec de la brilhanta civilizacion minoica ?qu'avia per centre Cnossos?, la pus anciana civilizacion de Grecia, e una dei premieras d' Europa .

D'activitat tradicionalament mai que mai agricola, es venguda una destinacion toristica importanta, particularament per sei sites naturaus (mar e montanha), istorics e arqueologics.

Leis abitants de Creta son lei cretes e lei cretesas.

Geografia [ modificar | Modificar lo codi ]

Creta separa la mar Egea de la mar de Libia. Es l'illa mai granda de Grecia, e la cinquena de Mediterranea per la superficia (8336 km ² ), apres Sicilia , Sardenha , Chipre e Corsega . Sa populacion es de 623 666 abitants (estimacion de 2005) que la grossa majoritat d'entre elei restan sus la costa septentrionala.

L'illa es alongada (260 km de long) e estrecha (de largor compresa entre 12 et 57 km); a aperaqui 1000 km de costas forca retalhadas. Lo releu es mai que mai montanhos , e lei planas ocupan ren qu'una part modesta dau territori: la principala es la plana litorala de Messara, dins lo sud. L'illa es traversada en tota sa longor per una auta cadena de montanhas formada principalament de tres massis calcaris ; son, d'oest a est:

• Lefka Ori ( ≪lei montanhas blancas≫ ) que culminan au mont Pachnes, a 2452 m
• Lo mont Ida (o Psiloritis) dins lo centre, onte se troba lo ponch pus aut de Creta, a 2456 m
• Lo mont Dikti, que sa cima s'enauca a 2146 m

Clima [ modificar | Modificar lo codi ]

Creta es escambarlada subre doas zonas climaticas: la mediterranea (qu'es predominanta) e la nord-africana. Ansin, lo clima cretes es temperat, per l'essenciau. L' atmosfera pot esser pron umida, especialament pres de la mar. Leis iverns son doc: la neu es quasi desconeguda dins la baissa (mai es frequenta en montanha entre novembre e mai). La costa meridionala, comprenent la plana de Messara e lo massis litorau d'Asteroussia, es dins l'airau climatic nord-african: aila i a netament mai de jorns solelhats e de calorassa; lei paumiers i fruchan e d'auceus migrators coma lei dindoletas i restan en fach tot l'an.

Economia ^[2] [ modificar | Modificar lo codi ]

L'economia de Creta es en evolucion rapida. Lo sector primari ( agricultura ), preponderant pendent de segles, es encara pron important, mai s'es reduch quasi de mitat en valor entre 1995 e 2002 (de 21,4% a 11% dau PIB). Lei tenements son pichons e aparcelats, l'irrigacion gaire desvolopada. Es de senhalar l'importancia dei culturas tradicionalas, en particular oliviers (que se ne compta 35 000 000) e vinhas . Lo sector segondari (10,7% dau PIB en 2002) es representat essencialament per l'industria agroalimentaria, ambe d'entrepresas pichonas, alevat lei cooperativas. Creta es una grossa productritz d'oli d'oliva: en 2004, ambe 154 211 tonas, asseguret 46% de la produccion greca. Lo sector terciari es vengut, de forca, lo pus important (78,3% dau PIB en 2002). Es de notar la creacion pron recenta (dins leis annadas 1980) d'establiments universitaris d'ensenhament e de recerca; entre elei, l'Institut de Biologia e de Genetica Marinas, conegut internacionalament.

Dempuei leis annadas 1970, lo torisme s'es forca desvolopat; es vengut l'activitat economica principala de l'illa, e 40% deis emplecs en Creta ne dependon directament o indirectament. Forca abitants trabalhan au cop dins l'agricultura e lo torisme. En 2005, Creta era, per ordre d'importancia, la segonda region toristica de Grecia, recebent mai de 2 500 000 visitaires dins l'an.

L'illa a tres aeroports: l'aeroport internacionau Nikos Kazantzakis a Candia , l'aeroport militar Daskalogiannis a La Canea e l'aeroport civil de Sitia , creat recentament.

Administracion [ modificar | Modificar lo codi ]

Creta es devesida administrativament en quatre prefecturas:

• Prefectura de Candia (capluoc Candia )
• Prefectura de Rethimno (capluoc Rethimno )
• Prefectura de La Canea (capluoc La Canea )
• Prefectura de Lasithi (capluoc Hagios Nikolaos )

Liames externes [ modificar | Modificar lo codi ]

• ( fr ) Raport de l'OCDE publicat en 2005: POLITIQUES TERRITORIALISEES DE DEVELOPPEMENT RURAL ; CRETE, GRECE (ETUDE DE CAS) [1]
• Site de l'Institut de Biologia e de Genetica Marinas [2]

Notas [ modificar | Modificar lo codi ]

1. ↑ Dempuei 1971; la capitala precedenta era La Canea.
2. ↑ Donadas tiradas d'un raport de l' OCDE (cf. liames externes).