Activistas cridant al boicot a
Kentucky Fried Chicken
, en 2007, pel mal tractament dels animals.
Lo
boicot
es lo refus de
comercar
amb un individu o una
entrepresa
, o amb un sector
social
,
politic
o
economic
, per l'isolar o que cesse l'activitat, o amb l'intencion d'o desacreditar, constrenher o castigar.
Boicot es un
eponim
e un
anglicisme
, que ven del nom del capitan
Charles Cunningham Boycott
, administrador, a la mitat del
segle XIX
, de las terras d'un proprietari absent, lo comte d'Erne (Comtat de Mayo,
Irlanda
).
Dins l'encaste de la "Guerra Agraria" (ans 1870-1890) per capitar una redistribucion de las terras e melhorar la situacion dels boriers en renda, l'
Irish Land League
prepauset una baissa de las rendas que l'administrador rebutet, expulsant en seguida los membres de la Liga de las terras. Lo seu president,
Charles Parnell
, suggeriguet una alternativa non-violenta per obligar lo capitan a cedir: suspendre tot tipe de raport amb el. Los jornaliers refuseron de culhir o trabalhar per el, los comerces a vendre de noiritura (que deguet importar) e lo postier local li portet pas mai lo corrier. Per culhir deguet far venir de trabalhadors del nord d'Irlanda amb milierat de policiers e de soldats d'escorta, per que corren pas de dangier fisic; Boycott, totjorn mai isolat, realizet en novembre que los esforces eran vans, perque lo cost de la culhida era de 10.000 liuras, plan mai que la seuna valor. Aquel meteis mes,
The Times
utilizet pel primier cop per descriure la nova forma d'accion lo terme ≪boycott≫, inventat pel Fr. John O'Malley de Mayo, que trobet mai aisit a prononciar pels protagonistas. (Michael Davitt,
The Fall of Feudalism in Ireland
).
L'1 de decembre de
1880
lo capitan Boycott fugiguet amb la seuna familha al
Suffolk
, Anglaterra, ont moriguet en
1897
.
Alara que lo terme era encara pas inventat, la practica avia de precedents almens en
1830
, quand la
National Negre Convention
incitet a boicotar de productes fabricats pels esclaus.
En
1915
en l'
India
,
Mohandas Karamchand Gandhi
cridet al boicot contra totes los productes britanics e revitalizet atal las industrias localas, dins la primiera de les seunas accions
non-violentas
que permeteron, en
1947
, de ganhar l'independencia de l'India, el meteis teissia amb filaira e talhier domestic.
L'1 de decembre de
1955
, a
Montgomery
(
Alabama
,
Estats Units d'America
),
Rosa Parks
, una corduriera negra, refuset de cedir lo seu seti a un blanc dins un autobus. Lo conductor apellet la policia e l'arresteron. Los liders del
Moviment afroamerican pels drechs civils
organizeron un boicot de la compania d'autobuses metent en proscena lo pastor
Martin Luther King
. Lo boicot aguet un succes retronant tant per la compania que pels comercants del centre que patigueron de grandas perdas, e en responsa, lo 30 de genier de
1956
bobarderon los ostals de Martin Luther King e d'autres dirigents coma
Jo Ann Robinson
. Los liders negres porteron la question als tribunals, mas alara demanderon en mai d'una disminucion de la segregacion, como o fasian pendent las negociacions amb la compania, mas l'abolicion. Lo 13 de novembre de 1956, la
Cort Suprema dels Estats Units d'America
declareron inconstitucional la segregacion dins los autobuses, e lo boicot s'acabet, amb una victoria manifesta, lo 21 de decembre, quand lo mandat de la Cort Suprema foguet comunicat a Montgomery.
Vaqui qualques cases celebres de boicot:
- En Alemanha, lo director de premsa del Senat d'Hamburg,
Erich Luth
(1902-1989), cridet en
1950
al boicot del filme del realizador
Veit Harlan
, a causa de la collaboracion d'aquel amb lo
nazisme
. Lo productor del filme presentet una demanda civila contra Luth e l'afar arribet fins al Tribunal Constitucional Federal aleman, qu'emparet Luth considerant que l'incitacion del boicot constituissia un exercici licit del drech a la liure expression, indicant qu'aquo deuria esser pres en compte pels tribunals de la jurisdiccion ordinaria.
De boicots son celebres a causa de lor durada. Lo boicot mai long duret dotze ans contra
Ford Motors
iniciat pel Comitat Nacional Irlandes. S'acabet en
1998
, quand l'entrepresa acceptet de metre en practica los principis McBride, que las entrepresas nordamericanas financaren pas la
discriminacion
contra los catolics de l'
Irlanda del Nord
.
Se pot triar los boicots en diferents tipes:
[1]
- pels drechs umans
: sobretot los boicots contra los regims opressors o racistas.
- pacifistas
: contra las entrepresas que produson d'armas nuclearas, o aquelas que produson d'armes joguinas; o contra d'entitats financieras qu'oganizan aquelas accions.
- pels drechs sindicals
: campannhas dels trabalhadors per sostenir de caumas o agarriments concrets.
- ecologistas
: contra los rebondaments dels rebuts, en defensa dels espacis naturals (per exemple, la selva pluviala).
- en defensa dels animals:
per exemple: per protestar contra la tuaria dels dofins.
- de castig
: per una accion determinada.
- Boicot reactiu
- S'organisa per demostrar una oposicion a una politica o a una accion (o una declaracion) determinada d'un grop, d'una region, d'un Estat o, alara, d'un representant d'aquel. A pas d'objectius clars mas a per toca de demostrar la colera e tentar de portar tort al opausant.
- Boicot de consciencia
- Se fa totjorn, quitament se se sap que i a pas ges de possibilitats de victoria, perque forca personas de prenga de decsions economicas en coerencia amb las valors tocadas. Es lo cas del refus de comprar de joguinas de guerra e boicoar e las entrepresas que las produson.
- Boicot estrategic
- S'organisa per vencer e sonque s'organisa se se considera que i a bonastre de succes. En aquel cas las entrepresas de boicotar son seleccionadas amb suenh, los aspectes organizacionals son plan estudiats e se lanca la campanha amb la mager difusion possibla.
- ↑
Consumo responsable, ed: Selba
Suls autres projectes Wikimedia :
- Boicot
, sus
Wikimedia Commons