El
signe d'interrogacio
o
interrogant
es un signe de
puntuacio
que s'escriu
?
(tancament). Es fa servir per a fer notar que la frase a llegir es una
pregunta
. L'espanyol tambe fa us del signe invertit com a obertura
¿
i en catala es pot usar en casos molt concrets (pero l'IEC ho desaconsella).
Evolucio possible del signe
El signe d'interrogacio ve de la paraula llatina
quaesti? (QVAESTIO)
, que s'abreujava Qo. D'escriure la Q a sobre la O es va anar formant el simbol actual. Una hipotesi alternativa explica que ve d'un signe ondulat que es col·locava per marcar l'
entonacio
interrogativa, similar als pneumes musicals.
Usos de l'interrogant
[
modifica
]
- Indica que la frase es una pregunta directa (les indirectes no tenen cap signe distintiu). El grec ho simbolitza amb un punt i coma.
- Si apareix repetit, indica estranyesa del receptor.
- Serveix com a caracter comodi en informatica.
- Simbolitza l'oclusiva glotal en fonetica (
AFI
).
- En linguistica, marca frases de correccio dubtosa o de font no contrastada.
- Indica un mal moviment en
escacs
.
- Sobre dibuixos, indica ignorancia.
Normes ortografiques
[
modifica
]
En general, despres de l'interrogant final, es comenca la seguent paraula amb majuscula, ja que es com si hi hagues un punt, pero aquest no s'ha d'escriure mai despres del signe d'interrogacio. Llavors, per exemple:
Bon dia. On vas? A casa.
Per tant, sempre que despres de l'interrogant final s'hagi posat qualsevol signe de puntuacio (excepte el punt), aleshores es pot fer servir minuscula. Exemples:
- Per que et mous?, t'has d'estar quiet.
- Creieu que ens en sortirem?; nosaltres no ho sabem.
- Dema anire a comprar?... fa massa que no hi vaig
o tambe
Dema anire a comprar?... Fa massa que no hi vaig.
- Per quin motiu em sento millor? ?es va demanar el noi.
De la mateixa manera, tambe es pot posar minuscula despres de l'interrogant inicial, en el cas que aquest signe inicial es decideixi posar:
- Ara que hi penso, que vols fer?
- Joan, tu creus?
o be
Tu creus, Joan?
- Com et dius?, quants anys tens?, d'on ets?
o si no
Com et dius? Quants anys tens? D'on ets?
Tambe es possible combinar els signes d'interrogacio i exclamacio alhora:
- Encara no t'ho han dit?!
- De debo que no tens ganes de venir amb tots els nostres amics, que vam tenir a la infancia i que segur que tots ells encara recordes, tenint el viatge pagat?!
En alguns casos poc corrents, quan dins de la mateixa pregunta hi ha diferents signes d'exclamacio, es pot fer el tancament de la pregunta (!?) en lloc de (?!):
- Qui va dir que si? Qui va dir: ja ho veig!, ja ho veig! Ara ja ho veig!?
Us en catala de l'interrogant d'obertura
[
modifica
]
L'
Institut d'Estudis Catalans
no ha establert encara una normativa fixa sobre l'us de l'interrogant d'obertura, pero, si be reconeix que tradicionalment s'ha fet servir en frases llargues o amb una certa ambiguitat, en desaconsella l'us en tots els casos.
[1]
L'interrogant d'obertura s'ha fet servir, tradicionalment, en oracions llargues, ambigues o quan cap element gramatical no en suggereix la valor interrogativa. Vet-ne aqui dos exemples:
- "¿Deu ser perque, a diferencia d'altres maquines mes modernes i precises que existeixen avui en dia en el mon professional, no te prou precisio per a determinar la trajectoria de l'objecte i, per tant, encara no pot saber on caura exactament, com si fos un aparell dels que ja no es fan servir actualment en aquesta zona?"
- "¿Que dius que no et va be venir i que t'estaras tota la nit a casa, Enric?"
Actualment, aquest us encara es prou estes, si be hi ha autors i linguistes que el fan servir sistematicament en tota mena de frases:
- ¿Que m'escoltes?
En el subtitulatge de films, es fa servir obligatoriament sempre que la frase interrogativa dura mes d'un subtitol.
[2]