Setge de Casp

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de conflicte militarSetge de Casp
Primera Guerra Carlina
Setge de Casp està situat en Aragó
Morella
Morella
Estella
Estella
Castelló
Castello
Terol
Terol
Saragossa
Saragossa
Pamplona
Pamplona
Osca
Osca
Lleida
Lleida
Calanda
Calanda
Alcorisa
Alcorisa
Gandesa
Gandesa
Sant Mateu
Sant Mateu
Cantavella
Cantavella
Beseit
Beseit
Benicarló
Benicarlo
Maella
Maella
Alcanyís
Alcanyis
Xèrica
Xerica
Casp
Casp
Posicions carlines
Posicions liberals
Principals combats en octubre de 1838
Tipus setge Modifica el valor a Wikidata
Data 14 a 17 d'octubre de 1838
Lloc Casp
Resultat Victoria liberal
Front Front oriental
Bandols
Carlins Carlins Badera de guerra espanyola (1785-1931) liberals o cristins
Comandants
Carlins Lluis Llangostera


Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML

El setge de Casp fou un dels combats de la primera guerra carlina .

Antecedents [ modifica ]

La rebel·lio va esclatar despres de la convocatoria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles , refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies i l'1 d'octubre, recolzat per Miquel I de Portugal va el seu dret al tron. A Morella Rafael Ram de Viu Pueyo va proclamar rei a Carles V el 13 de novembre , tot i que va ser ocupada per forces liberals el 10 de desembre , i a la mort de Ram de Viu Manuel Carnicer va assumir la prefectura militar de l'exercit carli al Baix Arago i el Maestrat . [1] L'execucio de Carnicer va ocasionar l'assumpcio del comandament del front per Ramon Cabrera . A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000 homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de Cantavella , que va fortificar [2] i que va esdevenir el centre d'operacions, amb una preso, fabrica d'artilleria i dos hospitals. [3]

Cabrera es va afegir a l' Expedicio Gomez per intentar prendre Madrid , deixant afeblit el Maestrat , [4] i un cop superat el periode de paralitzacio de l'exercit causat pel Moti de la Granja de San Ildefonso , es va nomenar Evaristo San Miguel com a comandant de l'exercit del Centre, [5] que va capturar Cantavella , [6] recuperada en 24 d'abril de 1837 , [7] quan la seva guarnicio es va rendir [8] en un atac simultani dels carlins a Cantavella , Sant Mateu i Benicarlo . [9] El 31 de gener de 1838 , procedent de Benicarlo , entrava Ramon Cabrera a Morella. [10]

El 9 de febrer Cabrera posa setge a Gandesa pero el 24 de febrer ordena al coronel Juan Cabanero que abandones el setge i sorprendre Saragossa , que suposaria la rapida presa de tot l'Arago, la connexio dels fronts catala i navarres, i la de tot Espanya al nord de Madrid. [11] El 3 marc van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel Jose Lespinace , i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabanero que van assaltar Saragossa pero els saragossans van llancar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir. [11] A continuacio queien Calanda , Alcorisa i Samper , [12] i despres del fallit assalt a Alcanyis , la vila va quedar bloquejada i aillada fins al final de la guerra, i Cabrera va seguir expandint el seu territori i signant amb Antonio van Halen y Sarti el conveni de Segura . [13] Amb la derrota liberal a l' Accio de Maella , els anims liberals caigueren i els liberals temeren una invasio carlina a l'interior, i van Halen va incrementar la defensa a Terol , Saragossa i Valencia . Llangostera rebe ordres d'atacar Casp i Forcadell a Xerica , [14] mentre ell atacava Peniscola i Borriana . [15]

El setge [ modifica ]

La nit del 14 d'octubre Lluis Llangostera i Casadevall entra a Casp prenent el convent de Caputxins i va atacar amb tres peces d' artilleria el recinte fortificat i cremant diverses cases, pero l'aproximacio d' Antonio van Halen y Sarti va obligar a Ramon Cabrera , que s'havia dirigit cap a Casp per ajudar a Llangostera, a aixecar el setge el 17 d'octubre [16] i dur l'artilleria a Maella . [17]

Consequencies [ modifica ]

Les muralles exteriors i gran part de les interiors foren destruides, a mes dels portals i de les muralles dels horts extramurs. [17]

Francesc Tallada i Forcadell va aixecar el setge de Xerica el 15 d'octubre quan Emilio Borso di Carminati va arribar amb una columna de socors, [14] pero els carlins van seguir atacant els pobles recollint provisions i Cabrera va entrar a Calataiud el 16 de novembre , [14] pero amb la signatura del Conveni de Bergara l'agost de 1839 es va veure aillat i encerclat per les forces liberals, [18] que al final de 1839 havien muntat una linia de fortificacions des d'Alcanyis a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc despres Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupa Aliaga, Alcala de la Selva, i finalment Cantavella l'11 de maig. Perduda Morella , Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a Franca el mes de juliol. [19]

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Martinez Roda , Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975) (en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998, p. 128. ISBN 8486792894 .  
  2. ↑ Oyarzun Oyarzun , Roman. Historia del carlismo . Editorial MAXTOR, 2008, p. 164. ISBN 8497614488 .  
  3. ↑ Flavio, 1870 , p. 252.
  4. ↑ Ovilo y Otero , Manuel. D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica (en castella). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p. 352.  
  5. ↑ Martinez Roda , Federico. Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975) (en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998, p. 284. ISBN 8486792894 .  
  6. ↑ ≪ Cantavieja carlista ≫ (en castella). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
  7. ↑ Flavio, 1870 , p. 301.
  8. ↑ Caridad Salvador , Antonio. El ejercito y las partidas carlistas en Valencia y Aragon (1833-1840) (en castella). Universitat de Valencia, 2014, p. 173. ISBN 8437093279 .  
  9. ↑ Pirala, 1842 , p. 145.
  10. ↑ Rodriguez Vives , Conxa. ≪ Morella i Cabrera ≫. Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l' original el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
  11. ↑ 11,0 11,1 Negro , Luis. ≪ Cincomarzada, un ano mas ≫ (en castella). El Periodico de Aragon, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
  12. ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Grino, 1843 , p. 11.
  13. ↑ de Cordoba , Buenaventura. Vida militar y politica de Cabrera (en castella). vol. 3. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1845, p. 3.  
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Historia general de Espana y de sus Indias, desde los tiempos mas remotos hasta nuestro dias (en castella). vol.7. Libreria Espanola, 1866, p. 973.  
  15. ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Grino, 1843 , p. 386.
  16. ↑ Calbo y Rochina de Castro i Cabrera y Grino, 1843 , p. 140.
  17. ↑ 17,0 17,1 Cortes Borroy , Francisco Javier. ≪La comarca del Bajo Aragon-Caspe en el siglo XIX≫. A: Comarca de Bajo Aragon-Caspe (en castella). Diputacion General de Aragon, 2008, p. 142-143. ISBN 978-84-8380-137-6 [Consulta: 7 setembre 2015].   Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine .
  18. ↑ Bollaert , William. The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840 (en angles). vol.2. Ranken and Co, 1870, p. 370.  
  19. ↑ ≪ La Expedicion Real ≫ (en castella). Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon . Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l' original el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].

Bibliografia [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Setge_de_Casp&oldid=33331214 ≫