Ruggero Deodato

Biografia
Naixement	7 maig 1939 Potenza (Italia)
Mort	29 desembre 2022 (83 anys) Roma
Dades personals
Alcada	1,7 m
Activitat
Ocupacio	director de cinema , actor , guionista
Activitat	1959  ?  2022
Familia
Conjuge	Silvia Dionisio (1971–1979)
Fills	Saverio Deodato

Ruggero Deodato ( Potenza ,   7 de maig de 1939   - Roma ,   29 de desembre de 2022 ) va ser un director de cinema, guionista i actor italia. ^[1]

La seva carrera va abastar una amplia gamma de generes, com ara el peplum , la comedia, el drama, el poliziottesco i la ciencia-ficcio , tot i que es mes conegut per dirigir pel·licules de terror violentes i gore amb elements d' hiperrealisme . La seva pel·licula mes destacada es Holocaust canibal , considerada una de les mes controvertides i brutals de la historia del cinema , la qual va ser confiscada, prohibida o censurada a molts paisos, ^[2] i que contenia efectes especials tan realistes que van fer que Deodato fos detingut sota sospita d'assassinat. Tambe es considerat un precursor de pel·licules de metratge apropiat com El projecte de la bruixa de Blair i The Last Broadcast . ^[2] La pel·licula va reforcar la fama de Deodato com a director ≪extrem≫ i li va valer el sobrenom de ≪Monsieur Cannibal≫ a Franca. ^[3]

Deodato va ser una influencia en directors de cinema com Oliver Stone , Quentin Tarantino , Eli Roth i Nicolas Winding Refn . ^{[4] [5] [6]}

Biografia [ modifica ]

Deodato va neixer a Potenza pero es va traslladar a Roma amb la seva familia quan era infant. Va marxar a Dinamarca i va fer de music tocant el piano i dirigint una petita orquestra als 7 anys. Un cop tornat a Italia, va deixar la musica despres que el seu professor particular l'expulses per tocar d'oida. ^[7]

Mes endavant, a traves de l'amistat amb el fill de Roberto Rossellini , va aprendre a dirigir amb ell i Sergio Corbucci , i va treballar a Il figlio di Spartacus (1962) i Django (1966) com a ajudant de direccio . A la decada del 1960 va dirigir algunes pel·licules de comedia, musicals i thrillers , abans de deixar el cinema per a fer anuncis de televisio. El 1976 va tornar a la gran pantalla amb la seva pel·licula policial ultraviolenta Uomini si nasce poliziotti si muore . ^[8]

L'any 1977 va dirigir una aventura a la selva anomenada Ultimo mondo cannibale protagonitzada per l'actriu britanica Me Me Lai amb la qual va fer ressorgir el genere cinematografic mondo canibal iniciat anys abans pel director italia Umberto Lenzi . ^[9]

En conjunt, Deodato va realitzar unes dues dotzenes de pel·licules i series de televisio, i tambe va ajudar a desenvolupar un videojoc de tematica canibal anomenat Borneo: A Jungle Nightmare . ^[10] Deodato va estar casat amb l'actriu Silvia Dionisio de 1971 a 1979 i van tenir un fill. ^[8]

Carrera artistica [ modifica ]

Holocaust canibal [ modifica ]

A finals de 1979 va tornar al subgenere canibal amb la polemica Holocaust canibal . ^[11] La pel·licula es va rodar a la selva amazonica amb un pressupost d'uns 100.000 dolars, i es protagonitzada per Robert Kerman, Francesca Ciardi i Carl Gabriel Yorke. Es tracat d'un fals documental sobre un grup de periodistes que s'endinsa a la selva i, a continuacio, escenifiquen escenes d'extrema brutalitat per a un documental a l'estil mondo. Durant la produccio alguns membres del repartiment i de l'equip tecnic van protestar per l'us d'animals reals a la pel·licula.

Deodato va crear una gran controversia a Italia i mes enlla despres de l'estrena d' Holocaust canibal , quan hom va afirmar erroniament que era una pel·licula snuff a causa dels efectes gore extremadament realistes. Deodato va ser arrestat sota sospita d'assassinat i, posteriorment, es va veure obligat a revelar els secrets dels efectes especials de la pel·licula i a presentar els actors principals davant d'un tribunal italia per a demostrar que encara eren vius. ^[12] Deodato tambe va rebre una condemna per maltractament animal a les seves pel·licules. Malgrat les nombroses critiques, Holocaust canibal es considerada un classic del genere de terror i innovador en la seva estructura argumental de metratge apropiat . ^[13]

Carrera posterior [ modifica ]

A la decada del 1980 va fer algunes pel·licules slasher , com Camping del terrore (1986), Un delitto poco comune (1988) i Minaccia d'amore (1988), a mes d' Els barbars (1987). A la decada del 1990 es va dedicar als telefilms. El 2007 va fer un cameo a Hostel: Part II en el paper d'un canibal.

El 2016 va rebre la Maria d'Honor al XLIX Festival Internacional de Cinema Fantastic de Catalunya . ^[14] El 2019, el cineasta va ser homenatjat amb un documental sobre la seva vida i carrera titulat Deodato Holocaust . ^[15] Dirigida pel cineasta brasiler Felipe M. Guerra, es va estrenar el maig d'aquell any al festival de cinema Fantaspoa, al Brasil, amb la presencia de Deodato. El documental consta d'una serie d'entrevistes que Guerra va fer al director italia, editades amb imatges de les pel·licules de Deodato i fotos personals. El 2021, Deodato Holocaust es va publicar en Blu-Ray a Suecia i Alemanya. ^{[16] [17]} El documental es va estrenar tambe a Franca ^[18] i als Estats Units, ^[19] i tambe es va poder veure als Paisos Catalans a l'edicio del 2022 de TerrorMolins . ^[20]

Deodato va morir a Roma el 29 de desembre de 2022, a l'edat de 83 anys, per complicacions d'una pneumonia , insuficiencia renal i insuficiencia hepatica . ^{[8] [21]}

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Harvey Fenton, Julian Grainger, Gian Luca Castoldi, Cannibal Holocaust: And the Savage Cinema of Ruggero Deodato , FAB Press, 1999.