|
Aquest article tracta sobre el municipi de Tordera. Vegeu-ne altres significats a ≪
La Tordera
≫.
|
 |
Aquest article o seccio no
cita les fonts
o necessita mes referencies per a la seva
verificabilitat
.
|
Tordera
|
 | | Entrada a la ciutat
|
|
|
|
|
|
|
| Estat
| Espanya
|
| Comunitat autonoma
| Catalunya
|
| Provincia
| provincia de Barcelona
|
| Ambit funcional territorial
| Ambit Metropolita de Barcelona
|
| Comarca
| Maresme
 |
|
|
|
|
| Capital
| Tordera
|
|---|
|
| Poblacio
| 18.409
(2023)
(21,76
hab./km²
)
|
|---|
| Llars
| 171 (1553)
|
|---|
| Gentilici
| Torderenc, torderenca
|
|---|
| Idioma oficial
| catala
|
|---|
| Religio
| Cristianisme
|
|---|
|
| Superficie
| 846 km²
|
|---|
| Banyat per
| la Tordera
|
|---|
| Altitud
| 34 m
|
|---|
| Limita amb
| |
|---|
|
| Patrocini
| Sant Bartomeu
|
|---|
| Festa patronal
| Festa Major de Sant Bartomeu
|
|---|
|
| • Alcalde
| Elisabet Megias Pinos (Junts Per Catalunya). 2023
|
|---|
|
| Codi postal
| 08490
|
|---|
| Fus horari
| |
|---|
|
| Codi INE
| 08284
|
|---|
| Codi IDESCAT
| 082845
|
|---|
|
|
|
| Lloc web
| tordera.cat
|
|---|
     |
Masia Can Casellas de Tordera
Prats de Tordera
Tordera, 1914
Teatre Clave
Riu Tordera al seu pas per Tordera durant el temporal Gloria del gener del 2020
Campanar Esglesia de Tordera
Tordera
es un
municipi
de la
comarca
del
Maresme
, situada en la
subcomarca
de l'
Alt Maresme
, historicament reclamada pels habitants d'aquest municipi. Es compon d'un nucli historic a la vora de
La Tordera
, en una
vall
. Disposa de diversos barris i urbanitzacions disperses pel terme municipal: Sant Daniel, Sant Andreu, Sant Jaume i Mas Marti, Sant Pere, Sant Tou, la Fibracolor, Urb. St. Daniel,
Niagara Parc
,
Agora Parc
,
Sant Pere de Riu
,
Hortsavinya
, el Mas Mora, Mas Reixac -compartit amb
Palafolls
-,
Roca-rossa
, Terrabrava, Tordera Parc.
Mirador a la Placa de la Vila
El toponim 'Tordera' deriva del llati
turdaria
, ≪lloc de
tords
≫, es a dir, terra de tords, documentat al segle X com a
Tordaria
.
[1]
Se situa a l'extrem nord del
Maresme
, comarca situada a l'Est de Catalunya, si be es cert que es troba limitant amb de
la Selva
, comarca de la
provincia de Girona
, situacio que deixa a Tordera a 35 km de Girona i 67 km de la Ciutat Comtal,
Barcelona
. Es troba a tan sols 25 km de l'
aeroport
de Girona-Costa Brava.
Es tracta del municipi mes gran en extensio de la comarca en questio, i es compon d'un nucli historic que neix just al costat del riu Tordera, que desemboca al mar Mediterrani, entre
Malgrat de Mar
i
Blanes
. Disposa d'un cumul de barris, aixi com de moltes urbanitzacions disperses per tot el seu territori: St. Daniel, Niagara Park, Agora Park, St. Pere de Riu, Hortsavinya, Mas Mora, Mas Reixac, Roca-rossa, Les Ferreres, Can Camps, Sant Llop, Terra Brava i Tordera Park en son exemples.
Actualment Tordera continua trobant-se en plena expansio demografica i economica. Exemple d'aquesta situacio es la construccio de la seu social de
Massimo Dutti
d'Espanya i el seu considerable creixement en poblacio en els ultims anys, actualment amb gairebe 18.000 habitants, mes concretament 17.788 torderenques i torderencs.
Estany a la desembocadura de La Tordera
Tordera te la seva propia radio local, aixi com diverses entitats socials i locals, i esta representat pels seus equips d'hoquei, el qual juga en la maxima categoria espanyola (
OK lliga
), tambe te equips de futbol i basquet tant masculins com femenins; tambe te una seccio de patinatge artistic dins del
C.P. Tordera
.
Quant a esdeveniments, Tordera es conegut pel seu mercat setmanal que te lloc cada diumenge i al que acudeixen milers de persones de diferents localitats, i fins i tot turistes, especialment en els mesos d'estiu. Altres esdeveniments locals son la seva festa major o la Fira Mercat del Ram.
L'escriptor catalanista i modernista
Prudenci Bertrana
, que va escriure obres de renom com
Josafat
, n'es torderenc il·lustre.
- Llista de toponims de Tordera
(Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglesies, etc).
Es el municipi amb el terme mes extens de tot el
Maresme
, amb una superficie de 84,08 km². Aquest municipi limita amb les localitats agermanades seguents:
Tordera es un municipi de vastes extensions. Es troba envoltat de planes, camps i prats, senyals d'identitat del poble. El mar es troba a poc menys de 9 km del poble. La vegetacio que envolta a Tordera dota al municipi d'unes caracteristiques no gaire comunes a la seva comarca i, malgrat aixo, es troba amb prou feines 10 km del
mar Mediterrani
.
El seu riu,
La Tordera
, neix en el Massis del
Montseny
i es tracta d'un riu subterrani que desemboca entre Malgrat de Mar i Blanes. Aquest mateix riu fa que el poble present zones independents, illes formades pel recorregut mateix del riu. En aquestes mateixes zones, encara que no nomes en aquestes, disposa de parcs naturals i zones de passeig pel mateix meandre del riu.
La ciutat esta comunicada per les carreteres
BV-5122
,
GI-600
,
N-II
i les autopistes E-15 i C-32. Pel que fa a la seva ubicacio en relacio a la N-II, es un punt molt concorregut en aquesta carretera ateses les seves connexions amb
Barcelona
,
Girona
o
Mataro
, per exemple.
Agora Parc
, per exemple, es una
urbanitzacio
del municipi. La majoria de les cases son d'una sola planta amb un gran pati i jardi. La urbanitzacio
Mas Reixac
n'es un cas especial: nomes quatre carrers dividits per la meitat d'aquesta urbanitzacio pertanyen a Tordera; la resta, a
Palafolls
.
Comunicacions
[
modifica
]
Tordera esta forca ben comunicada entre el seu propi territori com amb la resta de municipis i altres comarques.
Disposa de diverses vies per les quals entrar i sortir del poble. Exemple d'aixo es la BV-5122 o la GI-512 en direccio
Hostalric
i
Macanet de la Selva
, respectivament. A part d'aquestes carreteres, la
N-II
i la
C-32
(antiga Via Augusta, segle I a.C), Tordera disposa tambe de l'
A-7
a l'alcada d'Hostalric.
Pel que fa a la xarxa ferroviaria, Tordera disposa d'una estacio de rodalies que va entrar en vigor el 1859 i per la qual passa, amb frequencia d'una hora, la
linia 1
de
Rodalies de Catalunya
de
Barcelona
i, recentment, la linia RG1 amb frequencia de dues hores que recorre el trajecte Figueres-l'Hospitalet de Llobregat i que ara permet al passatger no haver de fer cap transbordament a
Macanet-Massanes
per anar en direccio
Girona
.
Capella de Sant Daniel a Tordera
Carrer dels Ferrers
Aixi mateix, hi ha una linia d'autobusos que va cap a Barcelona.
Disposa d'una altra linia d'autobusos amb parades a Tordera poble, Palafolls, Blanes, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Calella i Girona.
Disposa d'autobus municipal, el TorderaXTots.
Tordera tendeix el 2007 al creixement demografic, i pateix una gran transformacio en diversos ambits. Aixi doncs, aquell any es va treballar en una piscina coberta que seria inaugurada a finals d'any i d'altres equipaments municipals. Tanmateix, aquest creixement ha generat certa controversia, ja que aquesta expansio del nucli urba es desenvolupa prop de la
plana d'inundacio
de la Tordera. Actualment i, en especial, en els darrers anys, cada cop mes poblacio de l'area metropolitana de
Barcelona
decideix canviar el seu domicili i vida per unes condicions laborals i d'habitatge mes accessibles en aquesta vila, aixi com a rodalies.
Evolucio demografica
| 1497 f
|
1515 f
|
1553 f
|
1717
|
1787
|
1857
|
1877
|
1887
|
1900
|
1910
|
| 147
|
-
|
171
|
1.257
|
2.044
|
3.869
|
3.324
|
3.252
|
3.048
|
3.215
|
|
| 1920
|
1930
|
1940
|
1950
|
1960
|
1970
|
1981
|
1990
|
1992
|
1994
|
| 3.312
|
3.357
|
3.336
|
3.593
|
4.483
|
6.431
|
7.546
|
8.249
|
8.476
|
8.476
|
|
| 1996
|
1998
|
2000
|
2002
|
2004
|
2006
|
2008
|
2010
|
2012
|
2014
|
| 8.918
|
9.181
|
9.798
|
10.325
|
11.719
|
13.420
|
14.800
|
15.641
|
16.318
|
16.345
|
|
| 2016
|
2018
|
2020
|
2022
|
2024
|
2026
|
2028
|
2030
|
2032
|
2034
|
16.453
|
16.937
|
17.519
|
18.022
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblacio de fet; 1990- : poblacio de dret (
mes info.
)
|
El
1717
incorpora al seu terme municipal
Roca Rossa
; el
1857
,
Sant Pere de Riu
i
Vallmanya
; i el
1930
,
Hortsavinya
.
Aquesta vila del
Maresme
no destaca per una climatologia tipica d'un municipi a linia costanera. Mes al contrari, els estius acostumen a ser forca mes calorosos que a les viles veines, properes al mar. Si be es cert que presenta una humitat forca elevada per proximitat al mar, pot arribar facilment a temperatures de fins a 30-34 ºC els mesos d'agost. Destaca per uns hiverns molt frescos on les gelades i les temperatures acostumen a situar-se entre els 8-10 ºC durant el dia, mentre que a les nits i matinades solen baixar dels 0 ºC els mesos mes freds, cosa atipica als pobles de la vora. De fet, presenta una climatologia mes tipica a la que presenten localitats del prelitoral catala.
Esdeveniments
[
modifica
]
Com a esdeveniments culturals, destaca la festa major (el
24 d'agost
, per
sant Bartomeu
), l'aplec de
Sant Ponc
(
11 de maig
) i la
Fira del ram
. El
mercat
setmanal al carrer s'organitza cada diumenge i aplega un gran nombre de visitants de localitats veines, aixi com turistes.
Dins d'aquest mercat podem trobar tot tipus d'aliments, articles de roba o d'higiene personal o fins i tot animals de granja com galls, pollets, anecs o ocells.
Equipaments municipals
[
modifica
]
Tordera te centres d'educacio primaria, secundaria i batxillerat, l'Institut Lluis Companys, aixi com pavellons esportius, una biblioteca municipal i el
Teatre Clave
. Actualment, la poblacio tambe fa la
recollida selectiva
de brossa. S'ha dut a terme la reconstruccio del
Pont de Ferro
, un emblematic pont destruit durant una riuada unes decades enrere, i que te una historia singular.
Llocs d'interes
[
modifica
]
Al centre de la vila es troba l'esglesia parroquial de Sant Esteve, d'origen romanic-gotic-classic (se'n conserva part de l'altar) que va ser reconstruida els segles
xvi
i
xviii
. Sobretot cal destacar la bellesa del paisatge, pels seus grans boscos i praderes. Com tambe en destaquen totes les ermites que disposa el poble (Erola, Sant Ponc, Sant Andreu en son tres exemples) la
Canonica de Santa Maria de Roca-rossa
fundada a mitjan segle
xii
, i finalment destacar el parc
Prudenci Bertrana
que se situa a l'illa que forma el riu al seu pas pel municipi. En aquest parc trobem el llac artificial on es concentra una gran diversitat d'especies animals, i aus migratories que hi passen les epoques de migracio. Al costat d'aquest llac artificial, al municipi de Tordera tambe destaquen altres llocs en l'ambit ambiental.
Destaquem el parc natural del
Montnegre-Corredor
, on podem visitar
Hortsavinya
, tambe en destaca el brac esquerre del riu Tordera i tots els seus estanys, ja que son de gran bellesa natural. Un dels emblemes del poble encara pot ser visitat, el pont de ferro, ja que va ser reconstruit el 2006 en un moment d'euforia electoral i com a picada d'ullet retro a la tercera edat. Aquest pont fa recordar els nostalgics el pont que va haver-hi anteriorment a la localitat i que va ser arrasat pel riu Tordera. Altres llocs per visitar son la placa de la tirda, al propi municipi al barri de fibra color.
- El
Club Pati Tordera
esta ubicat en aquest municipi, i hi ha una forta aficio als esports de patinatge, especialment
hoquei sobre patins
i
patinatge artistic
. S'han aconseguit titols estatals i europeus.
- La Colla de Diables de Tordera organitza cada any des de la seva creacio, el
1993
el
correfoc
de Tordera, que se celebra durant la Festa Major el
23 d'agost
.
- El col·legi Sant Josep ara anomenat
Fundacio Privada Educativa Vedruna Girona
que forma part d'una xarxa de 37 escoles.
- La Colla Sardanista Antaviana de Tordera, creada l'any 1985, es tambe molt important al municipi. Aquesta ha aconseguit guanyar campionats a nivell nacional.
- El Club de Bitlles la Penya del Bistec organitza anualment i durant la primera setmana d'agost un torneig de
bitlles catalanes
a les pistes del Parc de la Sardana. El torneig s'anomena Bitlles a la Fresca i es disputa als vespres, aplegant gran nombre de families senceres al voltant d'aquest joc.
Tordera compta amb un important patrimoni arquitectonic d'epoca medieval, del qual destaquen la parroquia, amb el seu campanar, amb la part baixa preromanica, la mitjana romanica i l'alta gotica, de Sant Andreu, el monestir de
Santa Maria de Roca-rossa
(
segle
xii
), la torre de Can Toni Joan, nombroses masies i molins.
Quant a activitats tradicionals, a mitjan segle
xix
va ser molt important al poble la produccio de taps de suro,
[2]
amb nombroses empreses sureres que donaven feina a un important nombre de tapers.
Torderencs il·lustres
[
modifica
]
- Categoria principal:
torderencs
Retrat de Prudenci Bertrana (L'album du Centenaire, 1910)
- Prudenci Bertrana
(1867-1941), escriptor modernista, autor de la celebre novel·la
Josafat
(1906).
- Pere Porter
(1571-1636), personatge protagonista d'una novel·la anomenada "
El cas raro del Pere Porter
", on explica quan va entrar a l'infern i despres en va tornar a sortir.
Enllacos externs
[
modifica
]