Octavi Saltor i Soler
(
Barcelona
,
28 de marc
de
1902
[1]
-
Barcelona
,
2 d'abril
de
1982
) fou un
escriptor
, advocat i
politic
catala
, llicenciat en lletres i en dret.
[2]
Fill de l'enginyer i professor de l'Escola d'Enginyers industrials Octavi Saltor i Lavall (Barcelona, 1875-1914) i de Josepa Soler i Forcada,
[1]
durant la
dictadura de Primo de Rivera
fou president de l'Associacio Catalana d'Estudiants i militant de la
Lliga Catalana
, amb la qual fou tinent d'alcalde a Barcelona el 1935-1936. Tambe fou membre de l'
Academia de Bones Lletres de Barcelona
, de l'
Academia de Jurisprudencia i Legislacio de Catalunya
i arxiver dels
Jocs Florals
de Barcelona.
En esclatar la
Guerra Civil Espanyola
el 1936 s'exilia per raons de seguretat a Andorra, on fou magistrat del
Tribunal Superior de la Mitra
d'
Andorra
. Durant la postguerra va mantenir semiclandestinament la celebracio dels Jocs Florals, fins que es van restaurar el 1971. El 1944 tambe fou membre de la
Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Familia
.
Des del 1976 participa en l'intent de reorganitzar la
Lliga Liberal Catalana
i fou un dels oradors de l'
Onze de Setembre
celebrat a
Sant Boi de Llobregat
el 1976. A les
Eleccions Generals espanyoles de 1977
es va presentar per la coalicio
Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catala
, pero no va obtenir cap esco. El 1979-1982 fou membre de la
Comissio Juridica Assessora de la Generalitat de Catalunya
.
Obra literaria
[
modifica
]
Com a poeta era lligat al
neosimbolisme
i fou panegirista de
Josep Maria Lopez-Pico
. Tambe va escriure nombrosos articles periodistics i fou bon orador, tal com queda evidenciat en els seus epigrames
acrostic
com el que li va dedicar el seu amic, el poeta
Carles Fages de Climent
:
[3]
- Les idees literaries de la Renaixenca catalana
(
1934
), assaig
- Cendra votiva
(
1952
), poesia
- Port-Salvi
(
1955
), poesia
- Rescat divi
(
1960
), poesia
Poemes presentats als
Jocs Florals de Barcelona
[4]
- El miracle
(
1919
)
- La vila blanca
(
1919
)
- Cant de l'amor durable
(
1920
)
- La canco sentimental
(
1920
)
- Nuvial de pagesia
(
1920
)
- Elegies d'amor
(
1921
)
- La verge forta
(
1921
)
- La Padrina
(
1921
)
- Oda serafica
(
1921
)
- El miratge
(
1921
)
- Complanta hivernal
(
1922
)
- Poema noctambul
(
1922
)
- Remembranca d'un mati de primavera
(
1923
)
- Elegies de l'amor decebuda
(
1923
)
- El pas entre les roses
(
1924
)
- Canco de recanca
(
1931
) (1r accessit al Premi extraordinari dels Mantenidors)
Fons personal
[
modifica
]
El seu
fons
personal es conserva a l'
Arxiu Nacional de Catalunya
. El fons conte documentacio generada i rebuda per Saltor; principalment, es tracta de documentacio relacionada amb la seva activitat professional com a escriptor i amb la seva activitat politica i social. En aquest sentit, el fons reuneix correspondencia amb diverses personalitats del mon cultural i politic, reculls de premsa, documentacio personal (dietaris, factures, rebuts, etc.) i diversos dossiers tematics. Destaca, tant pel seu volum com pel seu interes, la biblioteca i l'hemeroteca, les quals apleguen publicacions de tematica juridica, literaria i historica.
[5]
Enllacos externs
[
modifica
]