L'escriptor, poeta, advocat, politic, orador i promotor cultural Octavi Saltor i Soler, fill d'Octavi Saltor i Josepa Soler va neixer a Barcelona el 28 de marc de 1902.

 

De jove estudia les carreres de dret civil i de filosofia i lletres i es llicencia d'ambdues per la Universitat de Barcelona.

 

L'any 1919, amb nomes disset anys ja presenta els poemes El miracle i La vila blanca als Jocs Florals de Barcelona. Repeti l'any 1920 amb Cant de l'amor durable , La canco sentimental i Nuvial de pagesia . Des de llavors fou un habitual en aquest certamen barceloni.

 

L'any 1921, comenca a treballar de redactor habitual a "La Revista" de Lopez Pico, on tambe hi feia critica literaria. Aquell mateix any publica el seu primer llibre, un assaig sobre Marian Aguilo i la seva poesia .

 

El 1922 publica, al setmanari "El Girones", una serie d'articles encapcalats amb el titol "Poetes de Girona", on feia critica literaria de reconeguts autors, com Miquel de Paiol, els germans Maso i

Valenti o Mn. Lluis G. Pia i, tambe, i d'autors novells com Joan Badia, Mn. Xavier Carbo, Mn. Joan M. Feixas, Joan Minguez, Mn. Francesc Gay, Alfons Fernandez Burgas, Narcis Jofre o Mn. Camil Geis i Parragueras.

 

L'any 1925 comenca a publicar a a "Revista de Poesia" i el 1927 a "La Veu de Catalunya" i tambe publica aquells anys a les revistes "Criterion" i "Revue de Catalogne".

 

A partir de 1930 frequenta l'anomenada Colla del Colon , impulsada per Francesc Matheu, on es reunien i feien tertulia escriptors i politics.

 

L'any 1933 guanya el Premi Pelfort 1933 amb Les idees estetiques en la Renaixenca Catalana , publicat el 1934, el mateix any que nomenat membre del Patronat Escolar de Barcelona del 1934, carrec que ocupa fins a l'inici de la Guerra Civil.

 

El 1935 fou nomenat arxiver i membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona, carrec que va mantenir fins el 1980, i membre numerari de la Societat Economica Barcelonesa d'Amics del Pais, entitat de la que en fou vicepresident.

 

Igualment fou escollit mantenidor perpetu de la Companyia Literaria La Ginesta d'Or de Perpinya, organitzadora dels Jocs Florals de la capital del Rossello.

 

L'any 1935 fou escollit per la Lliga tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona i vicepresident de la comissio de cultura. Per raons de seguretat per la persecucio que es feia a les persones de la Lliga, l’any 1936 es va exiliar fins a finals de la guerra.

 

A partir de 1940, juntament amb Felip Grauges i Joan Oller i Rabassa impulsa la celebracio clandestina i itinerant dels Jocs Florals de Barcelona. Aquestes celebracions van tenir continuitat fins l'any 1971, any en que, gracies a la seves gestions com a mantenidors, es van poder tornar a celebrar al Salo de Cent de l'Ajuntament de Barcelona.

 

El 19 de gener de 1952 va ser l'encarregat de fer el prego del Congres Eucaristic Internacional celebrat al Palau de la Musica Catalana de Barcelona. Aquell mateix any publica Cendra votiva , amb portic de Josep M. Lopez Pico i fou guardonat amb el Premi Sant Jordi de periodisme de la Diputacio de Barcelona.

 

El 1955 aparegue el seu llibre de sonets Port-Salvi amb proleg de Jaume Bofill i Ferro i epileg de Josep M. Lopez Pico.

 

L'any 1957 fou escollit Membre Numerari de l'Academia de Jurisprudencia i Legislacio de Catalunya a Barcelona, de la que en fou secretari entre 1969 i 1977.

 

Un any mes tard, el 1958, fou nomenat Delegat Gestor de la Fundacio de la Muntanya de Montserrat i fou guardonat amb el premi Fastenrath de poesia catalana.

 

Tambe el 1958 ingressa com a membre del jurat del Premi de Poesia Catalana Ciutat de Barcelona, carrec que ostenta fins el 1965.

 

L'any 1960 sorti publicat el seu llibre El rescat divi , amb proleg de Narcis Jubany.

 

L'any 1961 fou nomenat Oficial de l'Orde del Merit Nacional Frances, el 1962 academic numerari de l'Academia orsiana del Faro de San Cristobal, el 1963 vicepresident del Consell Directiu de l'Orfeo Catala i, el 1964, fou nomenat Cavaller de l'Orde de la Courtoisie Francaise i Membre de l'Academia Provencal de Felibrige des de 1964. Dos anys despres, el 1966 fou nomenat  Mestre en Gai Saber de l'Academia Provencal de Felibrige.

 

Gran admirador de Pau Claudel, el 1968 impulsa la delegacio a Espanya dels Amics de Paul Claudel de Paris, entitat de la que en fou el Delegat General.

 

El 1968 va ser nomenat Officier de l'Ordre des Arts et des Lettres de France i, el 1969 fou escollit membre de la Reial Academia de les Bones Lletres on feu el seu discurs d'entrada sobre les Aportacions inedites a una trilogia literaria barcelonina. Lopez-Pico, Maragall, Matheu.

 

La Diputacio de Barcelona li concedi, l'any 1970, la Medalla de plata al merit cultural.

 

L'any 1973 fou nomenat membre de la Reial Academia de Belles Arts de Sant Sebastia de la Ciutat de Mallorca i, un any despres accedi a la placa de Magistrat del Tribunal Superior de la Mitra al Co-principat d'Andorra alhora que era nomenat membre de la Reial Academia Gallega de Jurisprudencia i Legislacio.

 

El dia 21 de setembre de 1974, al salo de Cent de l'Ajuntament de Barcelona fou l'encarregat d'exercir de Pregoner de les Festes de la Merce.

 

Fou membre fundador i dirigent de la Lliga Liberal Catalana, un partit politic catala fundat el 1976 juntament amb Salvador Millet i Bel i Modest Sabate i Puig. El partit a les eleccions generals espanyoles de 1977 en coalicio amb Accio Democratica i formaren la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Catala, pero els mals resultats van provocar una crisi que, finalment, l'any 1979, acaba desintegrant el partit.

 

Col·laborador de diverses publicacions catalanes com Destino, Catalunya Expres, El Noticiero Universal, El Correo Catalan, Avui, fou tambe secretari adjunt de la Fundacio Pau Casals i vocal i assessor juridic de la Junta del temple de la sagrada Familia.

 

Els anys setanta acudia, gairebe sempre, els dijous a la tarda, al Rall, la penya que havia impulsat Joan Oller i Rabassa.

 

L'11 de setembre de 1976, a Sant Boi de Llobregat, fou un dels tres oradors, junt amb Miquel Roca Junyent i Jordi Carbonell, de la primera Diada Nacional de Catalunya celebrada des de la Guerra Civil.

 

Tres anys mes tard, concretament el 7 de maig de 1979, fou nomenat vocal de la Comissio Juridica Assessora de la Generalitat de Catalunya, carrec que mantingue la resta de la seva vida.

 

El 1980 publica el llibre de salms En el llindar divi amb proleg d'Osvald Cardona i, el 1981 aparegue Nadal, misteri i missatge amb proleg de l'Abat Cassia Maria Just.

 

Aquell any impulsa la creacio de l'Associacio Catalana d'Estudiants, entitat de la que en fou el president, i fou nomenat Secretari de la Junta permanent del 2n Congres Universitari Catala.

 

En el darrer tram de la seva vida es veie afectat per una greu malaltia renal que li va limitar molt la seva capacitat de fer desplacaments i de treballar al ritme que estava acostumat.

 

Octavi Saltor i Soler va morir, ingressat en una clinica de Barcelona, el dia 2 d'abril de 1982.

 

El seu funeral fou presidit pel president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, a l'esglesia de Sant Oleguer de Barcelona i fou oficiat pel bisbe de la Seu d'Urgell i coprincep d'Andorra, monsenyor Joan Marti i Alanis, amb deu sacerdots mes, entre els quals hi havia l'abat de Montserrat, pare Cassia Maria Just.