Nora Astorga

Biografia
Naixement	10 desembre 1944 Managua (Nicaragua)
Mort	14 febrer 1988 (43 anys) Managua (Nicaragua)
Causa de mort	Causes naturals  ( Cancer de mama )
Ambaixadora
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Universitat Catolica d'America Universitat Centroamericana
Activitat
Ocupacio	diplomatica , jutgessa , politica
Partit	Front Sandinista d'Alliberament Nacional

Nora Astorga ( Managua , 1949 - 1988 ) va ser una politica i diplomatica nicaraguenca .

Va ser guerrillera en el Front Sud de la insurreccio sandinista contra la dictadura de la familia Somoza. Despres del triomf de la Front Sandinista d'Alliberament Nacional el 1979, exerceix com advocada, jutgessa, politica i ambaixadora de Nicaragua davant dels Estats Units , i despres les Nacions Unides . ^[1] Es la primera sandinista d'alt rang que mor de manera natural producte de cancer de mames i metastasi pulmonar. El juliol del 1987 el govern revolucionari li atorga la maxima condecoracio: l'Ordre Carlos Fonseca, de llavors enca i fins avui es recordada com a heroina de la guerra contra la dictadura militar. ^{[2] [3]}

Biografia [ modifica ]

Nora Astorga neix a Managua en el si d'una familia classe mitjana de tradicio catolica i liberal, d'avi amb grau de general, i pare militar somozista. Va estudiar durant onze anys en un col·legi de monges teresianes a Managua, amb els qui des de petita donava catecisme en els barris marginals de Managua. Es aqui on li ≪hi van anar naixent preguntes politiques i socials i vaig comencar a questionar el mon en que vivia≫. ^[4]

En acabar els estudis secundaris i despres d'acusacions del seu pare sobre el caracter ≪comunista≫ de les seves idees, s'involucra, en entrar a la Universitat Centreamericana (UCA) a estudiar la carrera de dret, en les primeres vagues i preses d'esglesies impulsades pel Front d'Estudianti Revolucionari (FER). Als 16 anys s'integra el Partit Conservador, mateix que veu com una possibilitat de canvi. S'involucra en la campanya electoral de Fernando Aguero Rocha, pero, despres del pacte Aguero- Somoza es decep rapidament dels partits politics existents.

Es enviada pel seu pare als Estats Units des de 1967 fins a 1969, on decideix estudiar medicina per creure-la ≪una de les professions que em podria donar la possibilitat de treballar per al canvi social≫. ^[5]

En tornar a Nicaragua el 1969, despres de decidir que la medicina no era una professio per a ella, encara que sense coneixer directament al Front Sandinista d'Alliberament Nacional , comenca a mirar-ho com l'unica opcio veritable per al canvi social i l'enderrocament del regim somozista. ^[6]

El 8 de marc de 1978 a Nicaragua va ressonar el nom de Nora Astorga en participar en l'operatiu del "Perro". Quan Astorga era advocada i cap del personal d'una companyia constructora destacada en el pais, el General somozista Reynaldo Perez Vega, president de l'Estat Major de la Guardia Nacional, assetja i fustiga a Astorga amb intencions sexuals. En identificar Nora l'interes del "Perro" Perez Vega, organitza un comando destinat al segrest del general per tal d'alliberar presos politics. El comando no aconsegueix detenir a Perez Vega, pel que cal executar-ho. ^[7] Astorga passa a la clandestinitat en el Front Sud. Al maig de 1979 viatja a Costa Rica i torna el 19 de juliol del mateix any, dia del triomf de la Revolucio Popular Sandinista.

A la primera etapa de la Revolucio Sandinista va treballar en la fiscalia i va ser l'encarregada de jutjar els militars de la Guardia Nacional del regim somozista. Dels tribunals, va passar a treballar al Ministeri d'Afers Estrangers. Despres va ser representant de Nicaragua davant les Nacions Unides, carrec que va exercir durant dos anys. ^[8]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Segura Graino , Cristina. Diccionario de mujeres en la historia . Editorial Espasa Calpe, 1998. ISBN 84-239-8631-4 .