Maryse Conde

Biografia
Naixement	(fr) Marise Liliane Appolline Boucolon 11 febrer 1934 Pointe-a-Pitre (Guadalupe)
Mort	2 abril 2024 (90 anys) Ate (Franca)
Sepultura	cementiri de Pere-Lachaise
Dades personals
Formacio	Universitat de la Sorbona Nova - literatura comparada (–1976)
Director de tesi	Rene Etiemble
Activitat
Camp de treball	Escriptura creativa i professional , periodisme i ciencia de la literatura
Ocupacio	escriptora , dramaturga , escriptora de literatura infantil , professora d'universitat , especialista en literatura
Ocupador	Universitat de California a Berkeley Universitat de Paris X Nanterre Universitat de Virginia Universitat de Columbia Universitat de Maryland
Obra
Obres destacables (2000) Celanire cou-coupe
Premis (30 novembre 2019)   Gran Creu de l'Orde nacional del Merit (2018)   Nou Premi de l'Academia de Literatura (11 juliol 2014)   Oficial de la Legio d'Honor (2010)   Gran Premi de Novel·la Metis (2007)   premi Tropiques (2005)   Premi del Llegat Hurston/Wright , per l'obra Celanire cou-coupe (2003)   Gran Premi Metropoli Blava (2001)   Comanador de les Arts i les Lletres (1999)   premi Marguerite Yourcenar (1997)   Premi Carbet de la Caraibe et du Tout-Monde (1988)   premi Anais Segalas (1987)   Beca Guggenheim   Programa Fulbright   Trofeus d'arts afrocaribenyes

Maryse Conde ( Pointe-a-Pitre ,   11 de febrer de 1934   - Ate ,   2 d'abril de 2024 ) va ser una escriptora de Guadalupe , reconeguda feminista i activista difusora de la historia i la cultura africana al Carib . ^{[1] [2]} Destaca la seva vasta productivitat com a autora i la seva versatilitat per escriure ficcio historica, contes, novel·les, assajos, poemes i altres generes. Es especialment coneguda per la novel·la Segu (1984-1985). ^[3] El 2018 va guanyar el Nou Premi de l'Academia de Literatura, atorgat enlloc del Premi Nobel de Literatura . ^[4]

Biografia [ modifica ]

Nascuda amb el nom de Maryse Boucolon a Pointe-a-Pitre va ser la petita de vuit germans. Despres de graduar-se a l'escola secundaria la van enviar al Lycee Fenelon i a la Sorbona a Paris, on va obtenir un doctorat en Literatura Comparada. El 1959 va contreure matrimoni amb Mamadou Conde, un actor guinea . Despres de graduar-se, va ser professora a Guinea, Ghana i el Senegal . El 1982 es va divorciar, pero va tornar a casar-se a l'any seguent amb Richard Philcox, traductor a l'angles de la majoria de les seves novel·les. El 1985 Conde va obtenir una beca Fulbright per ensenyar als Estats Units i va ser professora a la Universitat de Columbia a Nova York.

A mes dels seus escrits, Conde va tenir una distingida carrera academica. El 2004 es va retirar de la Universitat de Columbia com a professora emerita de frances. Tambe va ensenyar a la Universitat de California a Berkeley , Universitat de California a Los Angeles , Universitat de Virginia i a la Universitat de Paris-Nanterre .

Carrera literaria [ modifica ]

Les novel·les de Conde exploren assumptes racials, de genere i culturals en una varietat d'eres historiques. Un dels seus treballs mes coneguts, Segu (1984-1985), tracta sobre l'Imperi de Bambara al Mali del segle  xix , la memoria i el contacte d'aquests pobles i dels seus deus ancestrals. En la novel·la, Dusika Taore, un cap africa, no podra evitar que les families es desintegrin en el regne de bamabara i experimentin l'esclavitud, la conversio a una nova religio i el colonialisme. Tot aixo des d'un punt de vista politic i questionador de la diaspora. ^[5]

Tambe ha tractat els Judicis de Salem  a Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986), i la construccio al segle  xx del Canal de Panama i la seva influencia a la creixent classe mitjana centreamericana a La vie scelerate (1987). Les seves novel·les se centren en les relacions entre els pobles africans i la diaspora, especialment al Carib. Ha pres una distancia considerable de la majoria dels interessos dels moviments literaris del Carib, com la negritud, i ha abordat sovint temes amb una forta mirada feminista . Activista tant a la feina com en la seva vida personal, Conde va declarar: ≪no podria escriure qualsevol cosa, tret que tingui una importancia politica segura≫. Les seves obres posteriors van prendre un gir autobiografic, com a Memories de la meva infantesa i Victoire , una biografia de la seva avia. Qui va tallar la gola de Celanire te tambe rastres de la seva besavia paterna.

Obra publicada [ modifica ]

• Heremakhonon (1976), reed. En attendant le bonheur (1988)
• Une saison a Rihata (1981)
• Segou: Les Murailles de terre (1984)
• Segou: La Terre en miettes (1985)
• Pays mele , seguit de Nanna-ya (1985)
• Jo, Tituba, la bruixa negra de Salem (1986; Tigre de Paper, 2021) ^[6]
• La vie scelerate (1987)
• Travessa del manglar (1989; L'Agulla Daurada, 2022)
• An Tan Revolysion (Play, 1989)
• Les derniers rois mages (1992)
• La colonie du Nouveau Monde (1993)
• La migration des coeurs (1995)
• Desirada (1997)
• Le Cœur a rire et a pleurer : contes vrais de mon enfance (1999)
• Celanire cou-coupe (2000)
• La Belle Creole (2001)
• Reves amers (2001)
• Histoire de la femme cannibale (2005)
• Victoire, les saveurs et les mots (2006)
• Comme deux freres (2007)
• Les Belles Tenebreuses (2008)
• En attendant la montee des eaux (2010)
• La Vie sans fards (2012)
• Mets et Merveilles (2015)
• Le Fabuleux et Triste Destin d’Ivan et d’Ivana (2017)
• L'evangile du nouveau monde (2021)

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maryse Conde

• Treballs sobre Maryse Conde a Open Library