Marti de Porres

Pintura anonima del s. XVII (Lima, Convent de Santa Rosa)
Nom original	(es) Martin de Porres
Biografia
Naixement	Juan Martin de Porres Velazquez, Martin de la Caridad 9 desembre 1579 Lima
Mort	3 novembre 1639 (59 anys) Lima
Sepultura	Santo Domingo (Basilica de Nuestra Senora del Rosario) (Lima)
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica i Esglesia catolica llatina
Es coneix per	Conegut com a “Sant de l'Escombra” o “Fray Escoba”
Activitat
Ocupacio	germa llec
Orde religios	Orde de Sant Domenec
Religios
Celebracio	Esglesia Catolica Romana , luteranisme
Beatificacio	1873 nomenat per Gregori XVI
Canonitzacio	6 de maig de 1962 , Roma nomenat per Joan XXIII
Pelegrinatge	Santo Domingo de Lima
Festivitat	3 de novembre
Iconografia	Com a frare dominic ; amb una escombra; amb un gos, un gat i un ratoli menjant del mateix plat; rosari
Patro de	Patro universal de la pau; Peru , negres , justicia social (al Peru); malalts, protector dels pobres; barbers, escombraires; intercessio en favor dels animals

Marti de Porres , conegut com a Fray Escoba ( Lima , 9 de desembre de 1579 - 3 de novembre de 1639), va ser un religios dominic perua , venerat com a sant per l' Esglesia catolica . Era membre del Tercer Orde de Sant Domenec i va ser el primer sant mulat d' America . ^[1] La seva festivitat liturgica es el 3 de novembre. ^[2]

Biografia [ modifica ]

Va neixer a Lima, fill de Juan de Porres, cavaller de l' Orde d'Alcantara nascut a Burgos , i d'una negra alliberada, Ana Velazquez, natural de Panama i que vivia a Lima amb Juan de Porres, sense estar casats. Va ser batejat el 9 de desembre de 1579 a l'esglesia de San Sebastian de Lima. El seu pare no el va reconeixer, ja que en ser cavaller d'un orde militar i solter, havia de guardar castedat. ^{[1] [3]}

Ana Velazquez va criar-lo; el seu pare, destinat a Guayaquil , els enviava els mitjans per a fer-ho, i, veient la precarietat en la qual vivien, va reconeixer Marti i la seva germana Juana com a fills seus davant la llei. El 1586 se'ls va endur a Guayaquil amb uns parents; aquests, pero, nomes acceptaren Juana perque tenia la pell clara i Marti, negre, va haver de tornar a Lima.

Va ser posat sota la cura d'Isabel Garcia Michel. El 1591 va rebre el sagrament la confirmacio del bisbe, despres sant , l'arquebisbe Toribio de Mogrovejo . Va entrar com a aprenent d' apotecari : l'experiencia la faria servir despres per a guarir malalts. Tambe va aprendre l'ofici de barber, que llavors tambe feien operacions senzilles de cirurgia menor.

L'atreia la vida religiosa i va voler entrar en l' orde de Sant Domenec , que coneixia pel proper convent de Nuestra Senora del Rosario. La seva condicio de bastard i de mulat, pero, l'impedien de ser frare prevere .

Vida religiosa [ modifica ]

El 1594 , va ingressar a l' orde dominic com a donat, es a dir, terciari , i despres germa llec . Al convent s'ocupava de treballs domestics i humils, com una mena de criat, a canvi de l'allotjament; hi visque nou anys en aquest estat. El 1603 va ser admes com a germa a l'orde i, malgrat l'oposicio del seu pare, va fer els vots solemnes el 1606.

Al convent, Marti va fer de barber, sagnador i infermer. La seva cel·la, a la vora de la infermeria, era frequentada per pobres i necessitats que hi acudien per esser atesos. Els coneixements d'herbes medicinals de Marti era notori, i les conreava en l'horta del convent. Tambe es va fer famosa la seva caritat envers els mes pobres. La caritat es feia extensiva als animals, que guaria en trobar-los ferits o malalts. A casa de la seva germana allotjava gossos i gats malalts, mentre sanaven.

A mes, feia tasques d'apostolat: ensenyava la doctrina cristiana als pobres, negres i indis, que venien a sentir-lo. Amb l'ajut d'alguns nobles i del virrei, el comte de Chinchon, va fundar l'Asilo y Escuela de Santa Cruz, per a reunir els orfes, pobres i gent sense feina de la ciutat i ajudar-los a sortir de la seva situacio.

Va estar caracteritzat per una gran humilitat, que el feia acceptar qualsevol tasca, per humil que fos, amb goig. Un cop que el convent, en crisi, havia de vendre part dels seus bens, Marti es va oferir al prior perque el vengues com a esclau i destinar el producte de la venda al convent; el prior, commogut, va refusar l'oferta. Era frugal i vegetaria , fent frequents dejunis. Nomes dormia dues o tres hores al dia, i feia servir sempre el mateix habit vell, fins que el prior l'obliga a canviar-lo per un de nou. ^[4]

Va coneixer santa Rosa de Lima i sant Juan Macias , tambe dominics de Lima.

Aviat, va comencar a tenir fama de santedat i rebia la visita de gent de tota classe i classe social que necessitaven consell. A desgrat seu, era anomenat "el santo hermano Martin". Tambe corrien llegendes i rumors sobre fets sobrenaturals que el tenien com a protagonista, com aparicions, episodis de bilocacio, llums que l'acompanyaven, etc.

• 
  Talla del sant, amb l'escombra i els animals
• 
  Altar a Santo Domingo (Mexic)
• 
  Estampa devocional
• 
  Talla moderna a S. Nicolas (Buenos Aires)
• 
  Esglesia de S. Domingo (Lima), on reposen les restes del sant

Miracles atribuits [ modifica ]

Es deia que tenia el do de la bilocacio i, sense haver sortit mai de Lima , va ser vist a Mexic , Africa , Xina i el Japo , on animava els missioners que es trobaven en dificultats o guaria malalts. Encara que la porta fos tancada o ell estigues tancat a la seva cel·la, entrava a les habitacions dels moribunds per a ajudar-los. Preguntat sobre com ho feia, deia: " Yo tengo mis modos de entrar y salir ". Tambe es deia que controlava fets naturals: feia germinar les plantes abans d'hora i els animals obeien les seves ordres. Una llegenda diu que feia menjar plegats i del mateix plat un gos, un gat i un ratoli, sense que hi hagues cap problema. Del do de la sanacio va tenir molts testimonis directes. Quan guaria, solia dir: " Yo te curo, Dios te sana ". Altres testimonis afirmaren que l'havien vist levitar mentre pregava , i que llavors no veia ni sentia la resta de gent. Tambe va tenir el do de la videncia , i podia preveure necessitats d'altres persones o per a predir fets de la vida, com el dia de la seva mateixa mort. ^[5]

Mort [ modifica ]

Als setanta anys, Marti de Porres va caure malalt i anuncia que morira aviat. La noticia va causar commocio a la ciutat, on ja era molt estimat. El virrei va anar a acomiadar-lo i a demanar-li que vetlles per ell des del cel. Mentre els seus germans dominics cantaven el Credo, va morir la nit del 3 de novembre de 1639 . El seu enterrament va ser una manifestacio ciutadana de dolor.

Va ser sebollit a la basilica i convent de Santo Domingo, a Lima, al costat de les restes dels sants Rosa de Lima i Juan Macias , a l'anomenat Altar de los Santos Peruanos .

Veneracio [ modifica ]

Malgrat la seva vida exemplar i la veneracio que li retien negres, mulats i indis, la societat colonial, regida per blancs, no va promoure la seva santificacio. El proces de beatificacio, obert aviat, va durar fins al 1837 , quan va ser beatificat per Gregori XVI . Joan XXIII , gran devot de Marti, el va canonitzar el 6 de maig de 1962 .

Referencies [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

• Jose Antonio del BUSTO. San Martin de Porres . Lima: Editorial Fondo: Ed. PUCP, 2006.
• Ricardo PALMA. Tradiciones Peruanas , Editorial Vasco Americana, 1967.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Marti de Porres

• Martin en comic venezolano Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine .
• Vida: Fray Martin de Porres Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine .
• Biografia: Fray Martin de Porres
• San Martin de Porres Religioso peruano
• Santo Universal del mundo
• El Santo Universal Arxivat 2007-09-14 a Wayback Machine .