Maria Benlliure i Gil

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Mariano Benlliure Gil )
Infotaula de personaMaria Benlliure Gil

Retrat dedicat a Joaquim Malats, obra dels Fotografs Napoleon de 1904
Biografia
Naixement 8 setembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Mort 9 novembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementiri del Cabanyal (Valencia) [1]  
Dades personals
Formacio Reial Academia d'Espanya a Roma Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Escultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio escultor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Art Escultura
Alumnes Francisco Palma Burgos i Jacinto Higueras Fuentes Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Familia
Conjuge Lucrecia Arana Modifica el valor a Wikidata
Fills Mariano Benlliure y Tuero (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Germans Josep Benlliure i Gil i Juan Antonio Benlliure Modifica el valor a Wikidata
Premis
Obres destacables

Monument a Alfons XII a Madrid
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 7014627 Modifica el valor a Wikidata

Maria Benlliure i Gil [2] ( Valencia , 8 de setembre de 1862 - Madrid , 9 de novembre de 1947 ) fou un escultor valencia. [3] La gran capacitat artistica d'aquest escultor i els nombrosos encarrecs que ben aviat va tenir, van dur-lo a adoptar un virtuosisme tecnic i una tematica agradable que li dona una gran popularitat. Allunyat de qualsevol renovacio artistica, va mantenir ben entrat el segle XX unes formes tradicionals que, no obstant aixo, li van proporcionar nombrosos premis oficials. Realitza gran nombre dels monuments que es van erigir a Espanya i a America del Sud les darreres decades del segle  xix i a les primeries del  xx . Era germa del pintor Josep Benlliure i Gil . [4]

Biografia [ modifica ]

Mariano Benlliure va neixer al num. 14 del carrer de l'Arbre (actualment, de Baix), al barri del Carme de Valencia, dins d'una familia, originaria del Cabanyal, d'amplia tradicio artistica. Seria, a mes, un artista precoc, ja que des de molt petit va deixar mostra del seu do per a l'escultura. Els seus primers concursos i exposicions van tenir lloc abans de complir els deu anys. El que seria un dels mes famosos escultors valencians del segle  xx va comencar a conrear en la seva joventut una materia en la qual ocupa un lloc destacat: la tauromaquia , amb representacions en bronze de les diferents sorts i protagonistes del toreig.

Picant el toro , pintura de Maria Benlliure exposada a la Casa Museu Benlliure de Valencia

Als tretze anys, va participar en l'Exposicio Nacional de Belles Arts de 1876 presentant un grup escultoric de cera, anomenat L'agafada d'un picador .

La seva dedicacio principal, no obstant aixo, era llavors la pintura , que va continuar conreant a Paris al costat del seu mestre Domingo Marques . El 1879 , va anar a Roma per ajudar en el taller del seu germa Josep i on, fascinat per Miquel Angel , va abandonar els pinzells per a dedicar-se exclusivament a l'escultura.

L'any 1887 es va establir definitivament a Madrid on, en l'Exposicio Nacional d'aquest any, va obtenir primera medalla per l'estatua del pintor Ribera. El seu nom aviat va adquirir fama. Els bustos i monuments publics que va realitzar son nombrosos; entre aquests ultims, destaca el del general San Martin, a Lima . Caracteritza el seu estil un naturalisme detallista i minucios, un impressionisme espontani, de modelatge nervios, tan rapid i vivac que queda pales al fang la petjada manual de l'artista. En aquest sentit, va arribar a un nivell artistic prodigios. Alfons XIII li va encarregar treballs per a la casa Reial. Obres importants seves son els monuments de Castelar , Gayarre , Maria Cristina de Borbo , Velazquez , Fortuny i Joselito. Ha deixat una produccio vastissima. El 1895 , va obtenir la medalla d'honor per l'escultura del poeta Trueba, instal·lada a Bilbao , ciutat per a la qual tambe va fer l'estatua del seu fundador, don Diego Lopez V de Haro. Va conrear a mes la imagineria religiosa. Posseia il·lustres condecoracions estrangeres, com la de la Legio d'Honor , de Franca , i la medalla especial de l'emperador Francisco Jose.

L'any 1908 , es casa amb la tiple alt Lucrecia Arana . Es mori a Madrid, pero fou enterrat al cementiri del Cabanyal de Valencia, vora els seus pares.

Llista d'obres [ modifica ]

Monument a Alvaro Bazan
Obres civils
Obres religioses
Cartagena
  • Santissim Crist de la Fe , 1941. Esglesia del Carme (Cartagena).
  • Nostre Pare Jesus del Prendiment , 1942.
  • Santissima Mare de Deu del Primer Dolor , 1946.
  • Sant Joan Evangelista , 1946.
  • Grup del Bes de Judas , 1946.
  • Santissim Crist de la Flagelacio , 1947.
  • Jesus del grup de l'Entrada a Jerusalen , 1947.
Crevillent
  • Nostre Pare Jesus Natzare , 1944.
  • Maria Magdalena , 1945.
  • Mare de De dels Dolors "La Dolorosa", 1946. Cofraria Virgen de los Dolores. La imatge esta exposada al culte de l'esglesia de la Nostra Senyora de Betllem de Crevillent.
  • Santissim Crist de Difunts i Animes , 1946.
  • Les Tres Maries i Sant Joan , 1946. Un dels mes bells grups escultorics processionals.
  • Santissim Crist Jacent, 1946.
  • Entrada de Jesus a Jerusalen , 1947. Ultima obra realitzada per l'artista valencia.
  • Sant Joan de la Tercera Paraula de la Creu , 1947. Adquirida per la familia d'En Vicente Martinez Mas i la seua dona Na Encarnacion Carreres als hereus i col·laboradors de l'artista, confirmant l'autoria de Benlliure.
  • Nostra Senyora del Rosari , 1945 (patrona de Crevillent).
Provincia de Conca
  • Al·legoria de la Fe i de l'Esperanca, catedral de Conca.
Hellin (provincia d'Albacete).
  • Crist Jacent (1942)
Provincia de Madrid
  • El Divi Captiu , 1944.
  • Mare de Deu de Gracia de Sant Llorenc de l'Escorial .
Malaga
  • Natzare del Pas , 1935.
  • Crist de l'Expiracio , 1940.
Ontinyent
  • Mare de Deu en la seua Soledat , 1943.
  • Crist jacent , 1943.
Provincia de Salamanca
  • Mare de Deu de la Soledat , 1941-1943.
  • Estatua orant del XVII marques de Cerralbo i Frontal d'altar, a la capella de Cerralbo de Ciudad Rodrigo .
Ubeda
  • Nostre Pare Jesus de la Caiguda , 1942.
  • Un bouet i tres tondos de politics de la seua epoca. Col·leccio del palau Vela de los Cobos, Ubeda (Jaen).
Villanueva del Arzobispo (provincia de Jaen)
  • Santissim Crist de la Veracruz, 1942.
Villanueva de la Serena (provincia de Badajoz)
  • Nostra Senyora la Mare de Deu dels Dolors 1943.
Zamora
  • El Descendit , 1879.
  • La Redempcio , 1931.
Xativa
  • Mare de Deu de la Seu , 1943.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ [1]
  2. ↑ ≪ Maria Benlliure i Gil ≫. Gran Enciclopedia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana .
  3. ↑ Diccionario de Arte I . Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.55. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 12 novembre 2014].  
  4. ↑ Mendoza , Cristina. Ramon Casas, Retrats al carbo . Sabadell: Editorial AUSA, 1995, p. 282pp. (cataleg exposicio al MNAC ). ISBN 84-8043-009-5 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Salvador Prieto, Maria del Socorro: Escultura monumental en Madrid: calles, plazas y jardines publicos (1875?1936), 1990, ISBN 84-381-0147-X .
  • Montoliu, Violeta: Mariano Benlliure (1862-1947), Valencia: Generalitat Valenciana, 1996, ISBN 84-482-1363-7 .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Maria Benlliure i Gil
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Benlliure_i_Gil&oldid=31458414 ≫