Marguerite Yourcenar

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMarguerite Yourcenar

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement (fr) Marguerite Antoinette Jeanne Marie Ghislaine Cleenewerck de Crayencour Modifica el valor a Wikidata
8 juny 1903 Modifica el valor a Wikidata
Brussel·les (Belgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort 17 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Bar Harbor (Estats Units d'America) Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Brookside Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
17a Seient 3 de l'Academia Francesa
6 marc 1980 ? 17 desembre 1987
←  Roger Caillois ? Jean-Denis Bredin  → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Novel·la , traduccio , critica literaria , forma dramatica , activitat literaria , assaig , poesia i prosa Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio Assagista, poeta
Ocupador Sarah Lawrence College Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Localitzacio dels arxius
Familia
Familia Famille Cleenewerck de Crayencour (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Conjuge cap valor Modifica el valor a Wikidata
Parella Grace Frick Modifica el valor a Wikidata
Pares Michel-Charles de Crayencour (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  i  Fernande de Cartier de Marchienne Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0950315 Allocine: 36252 Allmovie: p312054 TMDB.org: 239139
Musicbrainz: cb490f2e-8805-4d8d-9eab-4acc9da8715a Goodreads author: 7732 Find a Grave: 6103463 Modifica el valor a Wikidata

Marguerite Yourcenar era el pseudonim de la novel·lista francesa Marguerite Cleenewerck de Crayencour ( Brussel·les , Belgica , 1903 - Northeast Harbor, a Mount Desert Island , Maine , EUA , 1987 ). Malgrat naixer a Belgica, i ser ambdos pares d'ascendencia flamenca , tenia la nacionalitat francesa. El 1947 , va legalitzar el malnom literari com a nom legal. Va ser la primera dona membre de l' Academie Francaise , el 1980 . [1] [2]

Primers anys [ modifica ]

Yourcenar va naixer a Brussel·les ( Belgica ) i educada de manera privada a la hisenda de son pare, al nord de Franca . Sa mare, belga, va morir, als deu dies de donar a llum Marguerite, a causa d'una peritonitis i de febre puerperal . Jeanne von Vietinghoff, amb cognom de soltera Bricou, filla d'un arquitecte belga, amiga de sa mare i escriptora, esdevingue la "mare somniada" de Marguerite. En tenir vuit anys, ja llegia Aristofanes i Racine ; amb deu anys, son pare li ensenya llati , als dotze grec antic .

Carrera d'escriptora [ modifica ]

El 1929 , Marguerite Yourcenar va publicar la seua primera novel·la , Alexis . La traductora Grace Fick li suggeri d'anar a Nova York , on imparti classes de literatura comparada. El 1937 , Grace i ella esdevingueren amants, relacio que acabaria amb la mort de Fick, el 1979 , d'un cancer de mama .

El 1951 va publicar Memories d'Adria , la qual havia escrit amb pauses durant una decada. Aquesta novel·la fou un exit immediat entre els lectors i la critica literaria , i es converti en un classic modern de la novel·la historica. Yourcenar hi recrea la vida i mort d'un dels mes grans governants de l' Imperi Roma , Hadria , que ficticiament escriu una llarga carta a Marc Aureli , el seu successor i fill adoptiu. L'emperador enraona sobre el seu passat i descriu tant les seues fites com les seues dissorts, el seu amor per Antinous , i la seua filosofia particular. [3]

El 1970 , Yourcenar va ser escollida com a membre de l' Academie Royale de Langue et de Litterature Francaises de Belgique i, el 1980 , va ser la primera dona a ser nomenada membre de l' Academia Francesa . [4] Va ser una de les escriptores en frances mes respectades. Publica diverses novel·les, assajos, poemes, aixi com tres volums de memories, i tradui altres escriptors com Virginia Woolf , Henry James , Konstandinos Kavafis i Yukio Mishima .

En el seu discurs d'ingres a l' Academia Francesa , hi destaca l'homenatge a totes les dones que van mereixer ser part d'aquesta institucio i que, per la seva condicio de dones, es van veure al marge. En una part d'aquesta al·locucio, assenyalava: "M'han acceptat, deia jo. Aquest jo incert i fluctuant, aquesta entitat l'existencia de la qual he impugnat jo mateixa i que no sento delimitada si no es per unes quantes obres que se'm va ocorrer escriure, esta aqui, tal com es, envoltat, acompanyat per una munio invisible de dones que, per ventura, hagueren hagut de rebre aquest honor abans que jo, fins al punt que sento temptacions d'apartar-me per deixar pas a les seves ombres".

Yourcenar va viure gran part de la seua vida al poble de Northeast Harbor, a l' illa de Mount Desert , a l'Estat de Maine ( EUA ), en una casa anomenada Petite Plaisance , que ara acull un museu dedicat a ella. L'escriptora es va mudar a Maine a principi de la Segona Guerra Mundial . [5]

Obres [ modifica ]

  • Le jardin des chimeres (1921)
  • Alexis ou le traite du vain combat (1929)
  • La nouvelle Eurydice (1931)
  • Pindare (1932)
  • Denier du reve (1934, revisat 1958?59)
  • La mort conduit l'attelage (1934)
  • Feux (1936)
  • Nouvelles orientales (1938)
  • Les songes et les sorts (1938)
  • Le coup de grace (1939)
  • Memoires d'Hadrien (1951)
  • Electre ou La chute des masques (1954)
  • Les charites d'Alcippe (1956)
  • Constantin Cavafy (1958)
  • Sous benefice d'inventaire (1962)
  • Fleuve profond, sombre riviere: les negros spirituals (1964)
  • L'Œuvre au noir (1968)
  • Yes, Peut-etre, Shaga (1969)
  • Theatre , 1971
  • Souvenirs pieux (1974)
  • Archives du Nord (1977)
  • Le labyrinthe du monde (1974-84)
  • Mishima ou la vision du vide (1980)
  • Anna, soror... (1981)
  • Comme l'eau qui coule (1982)
  • Le temps, ce grand sculpteur (1984)
  • Quoi? L'Eternite (1988)

Altres obres disponibles en catala [ modifica ]

Premis i reconeixements [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

  1. Marguerite Yourcenar | enciclopedia.cat ≫. [Consulta: 5 abril 2020].
  2. Marguerite Yourcenar ≫. Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].
  3. Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9 .  
  4. Amiguet , Teresa. ≪ Marguerite Yourcenar, primera femina inmortal de las letras francesas ≫ (en castella). La Vanguardia, 04-03-2020. [Consulta: 7 gener 2021].
  5. Petite Plaisance Arxivat 2013-11-05 a Wayback Machine . a la pagina del French Heritage Society, una associacio Franco-Americana dedicada a la preservacio del patrimoni arquitectonic. L'associacio esta restaurant la casa on va viure l'escriptora.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Marguerite Yourcenar