L'
M113
es un
transport blindat de personal
d'origen
estatunidenc
. El disseny va comencar despres de la Segona Guerra Mundial, en plena
Guerra Freda
, on l'M113 havia de substituir els semierugues de sostre descobert, que no protegien a la infanteria de l'artilleria, els metrallaments aeris, la contaminacio radioactiva o els atacs amb granades als entorns urbans.
Desenvolupat a partir de la decada dels 50 per l'empresa Food, Machinery and Chemical Corporation, l'M113 va ser el primer vehicle blindat de combat a fer servir alumini al xassis. La lleugeresa del blindatge complia els requeriments de l'
Exercit dels Estats Units d'America
d'un vehicle blindat
amfibi
i capac de ser transportat amb avio i va entrar en servei l'any 1960.
L'M113 va resultar un exit comercial gracies a la seva simplicitat i versatilitat i se'n van fabricar 80.000 unitats amb unes 150 variants de tota classe.
El bateig de foc pels primers models va ser durant la
Guerra del Vietnam
. Posteriorment serviria a nombrosos conflictes arreu del mon i avui en dia continua sent un dels principals blindats de molts paisos.
[8]
Desenvolupament
[
modifica
]
Despres de la
Primera Guerra Mundial
els teorics militars
J. F. C. Fuller
i
Basil Liddell Hart
fonamentarien un dels punts basics de la
guerra mecanitzada
: l'us combinat de
tancs
i infanteria mobil.
Durant la
Segona Guerra Mundial
, Alemanya portaria al limit aquesta teoria amb la
Blitzkrieg
, pero tambe els EUA i el Regne Unit desenvoluparien els seus propis transports seguint aquesta premissa:
M3 Half-track
, els EUA,
SdKfz 251
, l'Alemanya nazi,
Universal Carrier
, el Regne Unit… tot i aixi, la majoria de la infanteria continuava sent transportada amb trens o camions normals.
Columna d'M113 de l'exercit sud-vietnamita avancant per
Cambodja
durant la Campanya de Cambodja.
Pero amb la millora continua de la mobilitat dels tancs es va comprovar com els semi-erugues no eren capacos de seguir-los. Aquest defecte era, majoritariament, perque les rodes davanteres seguien els contorns del terra. Tambe es va comprovar com els semi-erugues deixaven la
infanteria
vulnerable a tot tipus d'amenaces per culpa del sostre descobert:
artilleria
de detonacio a l'aire, metrallaments per part d'
avions d'atac a terra
, contaminacio radioactiva, biologica o quimica, llancament de granades en
guerra urbana
…
Per solucionar aquest problema els Estats Units d'America van decidir, acabada la guerra, crear un vehicle blindat que tingues traccio totalment per erugues, com un tanc, i que estigues completament tancat.
Un dels primers intents de complir amb aquests requeriments va ser l'
M75
, l'any 1952. Aquest blindat de la International Harvester Corporation estava fabricat amb
acer
i podia transportar 10 soldats mes el comandant i el conductor.
Un
tanc
M48 Patton
i un
M59
vigilen la frontera entre el sector america i sovietic de Berlin l'octubre de 1961.
El problema es que el seu cost era massa elevat, 100.000 $ per unitat, i se'n va desestimar la produccio al cap de dos anys. Tot i aixi, es van fer servir a la
Guerra de Corea
i posteriorment van ser venuts a l'Exercit Belga.
El seguent intent seria l'
M59
, desenvolupat per la Food, Machinery and Chemical (FMC) Corporation l'any 1954. En aquest cas es feien servir dos motors de camio comercials per abaratir-ne el cost. El problema es que no tenien prou potencia per seguir el ritme dels tancs
M48 Patton
i a mes a mes estaven poc blindats. Finalment se'n va desestimar la produccio l'any 1960 amb nomes 4.000 unitats fabricades.
L'any 1956, l'Army Ordnance Tank-Automotive Command (ATAC), va iniciar un projecte per un nou
transport blindat de personal
. Els requisits eren d'un transport lleuger multi-funcio per a unitats blindades i d'infanteria, capac de desplacar-se per l'aigua i ser llancat en paracaigudistes des d'un avio.
Un dels prototips T113 desenvolupat per la FMC Corporation, amb xassis d'alumini.
Un fet coincident, i que resultaria vital pel desenvolupament de l'M113, es que despres de la
Guerra de Corea
la demanda d'
alumini
havia decrescut de forma molt important. Per trobar noves sortides al producte els fabricants en van enviar mostres a l'
exercit dels EUA
, que van decidir fer l'any
1957
dos tipus de prototips:
- T113. Cinc prototips fabricats amb xassis d'alumini.
- T117. Cinc prototips construits amb xassis d'acer.
Tot i que per obtenir el mateix blindatge s'havia de posar tres cops el gruix de l'acer, obtenint un pes semblant, la rigidesa de l'alumini permetia eliminar estructures de reforc de l'interior fent mes lleugera la versio T113.
Aixi doncs, tot i el cost del metall, es va decidir apostar pel T113, escollint components estandard per la resta d'elements. Se'n van fer dos prototips mes, T113E1 i T113E2, amb diferents distribucions internes de blindatge, que es van provar balisticament determinant-se que el T113E2, una mica mes pesant, oferia mes proteccio i decantant-se pel model E2. El 1959 es farien les proves de fabricacio i l'any 1960 sortirien de la fabrica de
San Jose
, a
California
, els primers T113E2, rebent la denominacio estandard de M113.
Interior d'un M113 exposat al American Armored Foundation Museum de Danville,
Virginia
.
Caracteristiques
[
modifica
]
Blindatge i distribucio
[
modifica
]
L'M113 es un transport blindat de personal amb forma de
paral·lelepipede
rectangular, lleugerament inclinat frontalment, dissenyat per transportar un escamot d'infanteria totalment equipat o 6,54 metres cubics de material.
El
motor
esta situat al davant del vehicle, al lateral dret. Al costat esquerre del frontal hi ha la posicio del conductor.
Just darrere dels compartiments del conductor i del motor, amb aquest darrer aillat, hi ha el compartiment de tropa. Aquest espai es un gran compartiment buit, amb bancs als laterals perque els
soldats
s'asseguin. A la vora del frontal hi ha una escotilla al sostre des d'on el comandant pot observar o fer anar la
metralladora
Browning M2. Darrere de l'escotilla hi ha una altra portella al sostre, mes gran, per on els soldats poden sortir.
Finalment, al darrere de tot hi ha una petita porta per sortir dins d'una gran rampa abatible
hidraulicament
per permetre un desplegament rapid de la infanteria des del darrere.
Un M113 usat com a blanc per avions
A-10 Thunderbolt II
al Fort Leonard Wood.
Tot aquest
xassis
esta fabricat amb l'
aliatge
tipus 5083. Aquest aliatge d'
alumini
conte
manganes
i
magnesi
i es fabricat mitjancant
laminacio
en fred. El gruix del
blindatge
oscil·la entre els 19,05 i els 31,75 mm (0,75 i 1,25
polzades imperials
). En global el xassis ofereix proteccio contra armes lleugeres i resquills d'
artilleria
.
L'armament estandard de l'M113 es una
metralladora
Browning M2HB
de calibre 12,7 mm amb 2.000 cartutxos. L'arma va muntada sobre la cupula M24A2 del comandant, que es qui la serveix, i esta alimentada mitjancant caixes de municio amb cintes de 100
cartutxos
. L'elevacio va des dels -21º fins als +53º amb una capacitat de gir de 360°.
La metralladora M2HB te un cano mes pesant que li permet disparar de forma mes constant, tot i que redueix el
rati de foc
.
En total la metralladora pesa 38,1 kg, te una longitud d'1,65 m i una cadencia de tir d'entre 400 i 500 bales per minut. Sovint els M113 disposen d'un tripode a la part superior del vehicle que permet desmuntar la M2HB fent-se servir per a la infanteria.
Un cadet israelia serveix la
metralladora
Browning M2
d'un M113 durant una competicio d'artillers l'any 2012.
El problema d'aquesta configuracio es que el comandant s'ha d'encarregar de la tasca de dirigir la tropa i alhora fer anar la
metralladora
. A mes a mes, tot i que posteriorment es corregiria amb escuts, la posicio no disposa de cap mena de proteccio quan es dispara. Per altra banda, en entorns contaminats tampoc es possible usar l'arma perque es comprometria la seguretat dels tripulants.
Sistema motor
[
modifica
]
L'M113 original esta propulsat per un
motor
Chrysler V-8 75M refrigerat per aigua que proporciona una
potencia
maxima de 209 bhp a 4.000 rpm.
Aquest motor, posteriorment, seria, en general, rapidament substituit. El principal canvi va ser just despres que s'inicies la produccio quan es va sol·licitar una variant amb
motor diesel
per estalviar
combustible
. El motor seleccionat fou el Detroit 6V53, fabricat per la
General Motors
, amb una potencia de 215 bhp a 2.800 rpm. Aquest motor va acoblat a una
transmissio
TX-100-1 que ofereix quatre marxes endavant.
A tots els M113 la
direccio
es la mateixa, un model DS200, fabricat per la FMC, amb una sola velocitat de tipus diferencial engranat amb frens de banda. Aquests frens de banda estan connectats mecanicament a les palanques de direccio al compartiment del conductor i s'usen tant per dirigir el vehicle com per frenar.
Finalment tot aixo va connectat a les rodes tractores que impulsen una cadena composta per 64
baules
al costat dret i 63 a l'esquerra, asimetric a causa de la
suspensio
per
barres de torsio
. Les baules fan 0,15 metres de llarg (6
polzades
) per 0,38 m d'ample (15 polzades) i s'hi poden acoblar blocs de
goma
per suavitzar els desplacaments per
carretera
i el soroll.
Un M113
kuwaitia
creuant una
trinxera
en una demostracio durant la
Guerra del Golf
.
Les cinc rodes de rodament a cada costat, fabricades amb
alumini
, fan un diametre de 0,61 metres (24 polzades) i van connectades a un sol brac amb sistema de
barres de torsio
. A mes a mes, la primera i l'ultima roda tambe porten
amortidors hidraulics
. Per mantenir la tensio de les cadenes entre la roda tractora del darrere i la darrera roda de rodament hi ha un corro operat hidraulicament que permet ajustar la tensio.
En global l'M113A1 pot anar a una velocitat maxima de 67 km/h amb una autonomia de 483 km. En termes de mobilitat, pot superar
pendents
del 60%, talussos laterals del 30%, murs verticals de fins a 0,6 m,
trinxeres
d'1,68 m i el radi de gir es de 8,53 m. La vida util de la cadena generalment excedix els 4.800 km (3.000
milles
) arribant fins i tot als 14.000 km (9.000 milles).
Per altra banda l'M113 pot ser transportat, i tambe desplegat des de l'aire amb
paracaigudes
, amb els avions
C-130
i
C-141
. Aquest fet fa que sigui barat de desplegar a llargues distancies i per aixo els M113, amb el temps, han esdevingut un vehicle habitual de les missions de pau internacionals.
Generalment, si no s'hi han aplicat modificacions, els M113 tambe son amfibis. Per desplacar-se per l'aigua simplement s'ha d'aixecar una xapa metal·lica, que millora la forma
hidrodinamica
, i aleshores l'M113 pot avancar a una velocitat de 5 km/h. Per evitar que s'enfonsi totes les obertures tenen tires de goma i tambe hi ha un parell de
bombes de sentina
per treure l'aigua amb una capacitat de treure 166 L/min entre les dues, una al davant i a l'esquerra i l'altre al darrere.
[8]
Soldats dels EUA fumigant amb
agent taronja
un camp des d'un M113 durant la
Guerra del Vietnam
.
Equip electronic i optic
[
modifica
]
L'equip electronic de l'M113 funciona mitjancant un parell de
bateries
de 12V
connectades en serie
i que es carreguen amb l'
alternador
del motor.
En l'apartat optic, la cupula del comandant esta envoltada per 5
periscopis
que donen un angle de visio proper als 360°.
El conductor tambe disposa de 4 periscopis al costat de l'escotilla, amb la possibilitat d'afegir dispositius de visio
infraroja
per operacions nocturnes.
Durant els anys, mantenint la mateixa linia basica, l'M113 s'ha anat actualitzant: canviant alguns components, afegint-ne d'altres... A l'
exercit dels EUA
n'hi ha 4 versions basiques:
[17]
- M113
, versio original que va entrar en servei l'any
1960
.
- M113A1
, va entrar en servei l'any
1964
. Canvia el motor de benzina per un
motor diesel
General Motors
6V53T V6 de 275 CV. Tambe incorpora un canvi de marxes automatic.
- M113A2
, va comencar a substituir la produccio dels M113A1 l'any
1979
. S'hi millora l'equipament de refrigeracio i s'hi afegeix una
suspensio
millorada. Alguns M113 i M113A1 es van millorar a A2.
- M113A3
, es va adoptar l'any
1986
. Se'n va allargar el
xassis
, es va millorar el
blindatge
i es va canviar la distribucio, per exemple els
diposits de combustible
es mouen als laterals del darrere. En aquest cas el vehicle ofereix proteccio d'armes de fins a un
calibre
de 14,5 mm.
L'M113, a causa de ser un vehicle barat i fiable, ha esdevingut la base d'un gran nombre de variants. L'estimacio es de fins a 150 tipus, ja sigui per us civil o militar. Les variants mes destacables son:
- ACAV, Armored Cavalry Assault Vehicle
. Quan el primer M113 va entrar en combat a l'exercit de la Republica del Vietnam, l'any
1962
, els
vietnamites
van trobar a faltar mes proteccio i potencia de foc, ja que habitualment usaven els M113 a primera linia. Quan l'11e Regiment de Cavalleria dels EUA va arribar al Vietnam tambe va patir aquesta mancanca i van reclamar una variant: es va afegir un escut per l'artiller de la
Browning M2
, es van instal·lar dues
metralladores M60
amb escut als laterals. Tambe es van treure tots els seients, excepte el del conductor, per tenir mes espai per municio i es va afegir blindatge de
titani
a terra per disminuir els efectes de les
mines
.
Un M163 entra a una base per a reabastir-se durant l'Operacio Escut del Desert l'any
1992
.
- M48 Chaparral
. Es una variant de defensa antiaeria que adapta el
missil aire-aire
de la
Marina dels Estats Units d'America
Sidewinder IC al xassis de l'M113. Els missils es disparen des d'una plataforma amb 4 rails, designat M54. Va ser dissenyat a partir de l'any 1966 per l'empresa Ford Aerospace and Communications Corporation i va entrar en servei l'any 1969.
- M106
i
M125 Armored Self-Propelled Mortar
. Son dues variants que transformen l'M113 en un
morter
autopropulsat. El sostre del
xassis
ha estat modificat per incorporar una gran escotilla circular i s'hi reforca la part inferior per absorbir el retroces del morter. El model M106 incorpora un morter de 107 mm i el model M125 incorpora un morter de 81 mm.
- M132 Self-Propelled Flame Thrower
. Es una modificacio que substitueix la cupula del comandant per un
llancaflames
M10-8 i que elimina el compartiment de tropa per posar-hi un diposit de 200
galons
(~750 litres) de combustible. Se'n van produir un total de 351 unitats fins al
1965
, quan se'n va finalitzar la produccio. L'abast de l'arma era d'uns 130 metres, 150 iardes, podent disparar durant 30 segons seguits.
- M163 20mm Vulcan Air-Defense Gun
. S'afegeix un
cano Gatling
rotatiu de 6 canons de 20 mm sobre el xassis de l'M113. L'abast del
radar
es d'uns 4.500 m i subministra informacio al sistema de tir sobre la futura posicio de l'objectiu. El
rati de foc
pot ser de 1.000 trets per minut o 3.000, i tambe es poden disparar rafegues de 10, 30, 60 o 100 bales amb una cadencia mes rapida. Dissenyat per la General Electric Company, va entrar en servei l'any
1968
.
Detall de la llancadora dels missils TOW d'una variant M901.
- M548 Cargo Carrier
. Es un transport de material que va entrar en servei l'any 1965 per l'Army Signal Corps. Serveix per transportar fins a 6 tones de
municions
i subministraments per terrenys dificils on altres vehicles no hi podrien transitar modificant ampliament tot el xassis.
- M577 Command Post
. Aquesta variant suprimeix l'armament i incorpora una superestructura perque la tripulacio pugui estar-se dreta i per tenir mes espai per equip de
telecomunicacions
i mapes. Tambe s'ha fet servir aquest xassis com a controlador per a l'
artilleria
i com a
ambulancia
.
- M667 Lance Missile Carrier
. Tot el xassis es modificat per transportar missils Lance MGM52C que pesen ~1.300 kg i tenen un abast de 120 km. La variant M752 te la capacitat de llancar els
missils
, que poden dur un
cap nuclear
, mentre que la variant M688, que solen anar junts, transporta dos missils i a mes a mes porta una grua per carregar els M752.
- M901 Anti-Tank Combat Vehicle. Incorpora una torreta amb dos llancadors de
missils antitancs
TOW
. La plataforma de llancament es pot aixecar o abaixar amb dos bracos i tambe disposa d'una mira d'adquisicio x13 que serveix per apuntar i guiar els missils.
Bibliografia
[
modifica
]
- Rottman
, Gordon L.
Browning .50 caliber machine guns
(llibre) (en angles). 1a ed.. Oxford: Osprey Publishing, 2010, p. 82 (Weapon nº04).
ISBN 978 1 84908 330 0
[Consulta: 11 desembre 2015].
- Tunbridge
, Stephen;
Greer
, Don;
Stern
, Rob.
M113 in action
(llibre) (en angles). 1a ed.. Texas: squadron/signal publications, 1978, p. 50 (Armor NO.17).
ISBN 0-89747-050-8
[Consulta: 25 novembre 2015].
- Bishop
, Chris.
The encyclopedia of tanks & armoured fighting vehicles, from world war I to the present day
(llibre) (en angles). 1a edicio. Londres: Amber Books Ltd, 2006, p. 442.
ISBN 1-84013-907-2
.
- Dunstan
, Simon;
Hadler
, Terry;
Smith
, David E.
The M113 series
(llibre) (en angles). 1a ed.. Great Britain: Osprey Publishing, 1983, p. 48 (Vanguard nº 34).
ISBN 0-85045-495-6
[Consulta: 27 novembre 2015].
Enllacos externs
[
modifica
]
- ≪
M113
≫ (en angles). Military Factory.