El
Llatzeret
es una illa situada dins el
Port de Mao
que durant anys va servir per fer-hi quarantenes. Abans que es construis dit
Llatzeret
ja existia dins el port de Mao un petit illot anomenat
Illa de la Quarantena
precisament perque servi de Llatzeret a partir de 1490. Pero a mitjans de 1785 Espanya rebe els esclaus espanyols alliberats per Algeria a consequencia de la nova pau instaurada amb la regencia algeriana i les estructures del petit Llatzeret menorqui resultaren insuficients. Per aquest motiu l'
Illa d'en Colom
servi de Llatzeret provisional, un illot de la costa nord-est de Menorca on els repatriats hi feren la quarantena. Un cop solucionat aquest problema puntual, es decidi buscar una solucio definitiva a la proteccio sanitaria espanyola, i Floridablanca ordena la construccio d'un Llatzeret general l'any 1787 per tal que les naus que haguessin de desembarcar a Espanya fessin quarantena. Es proposaren molts llocs, pero a la fi s'opta altre cop per l'illa de Menorca, alla on s'enviaren els repatriats d'Algeria, pero no a l'illa d'en Colom aquest cop, sino una peninsula anomenada Peninsula de Sant Felipet, que es trobava dins el port de Mao, i que despres de la construccio d'un canal artificial l'any 1900 es convertiria definitivament en el Llatzeret General d'Espanya.
Menorca com a resposta
[
modifica
]
Alguns autors menorquins del segle
xix
van interpretar l'eleccio de Menorca entre totes les altres candidatures al fet que en aquella epoca es creia que a Menorca hi havia un clima saludable a causa de la falta de morts per pesta i poques per altres malalties. Aixi a l'illa s'hi respirava un ambient higienic, apropiat per construir-hi un Llatzeret. Tot i aixi, es creu que altres factors mes practics foren els que convenceren a Madrid per a l'eleccio de Menorca.
Un d'aquests factors seria el fet de ser una illa, i la mes allunyada de la peninsula tenint en compte que havia de ser prou a prop per a la seva utilitzacio (aixi les Canaries i algunes colonies foren desestimades com a solucio). Un altre factor es la seva situacio oriental, ja que era un lloc de pas frequent per a les naus que venien del Llevant i del Nord d'
Africa
, els quals eren els mes temuts per procedencia de llocs on la pesta era endemica. Un ultim factor a tenir en compte, seria la gran capacitat del port de Mao, dins del qual les naus podien maniobrar tranquil·lament. A mes a mes, la seva forma de llengua que s'infiltra dins la terra aportava un refugi segur davant de temporals.
Tot i aixi, fossin quins fossin els motius que decantaren al govern espanyol cap a Menorca, es firma l'ordre de construccio el 14 de setembre de 1787 pero, la manca de recursos economics no va permetre la resolucio practica de la decisio menorquina. Aixi, l'any 1792 hi hague un fort rebrot de la pesta a
Algeria
que accentua la urgencia de la construccio del Llatzeret per tal de posar en quarantena als possibles portadors de malalties infeccioses. Per aixo, aquest mateix any, quatre tecnics de l'Administracio Reial van visitar Menorca per tal de construir-hi el Llatzeret. A mes a mes, dos tecnics designats pels propietaris dels terrenys, el senyor Miquel de Vigo, acompanyaren als quatre tecnics per tal d'acordar el preu i les condicions de compra. Finalment, l'ordre d'inici de les obres es firma el 3 de juliol del seguent any, i la primera pedra de la construccio fou col·locada el
15 de setembre
de
1793
.
Els problemes de la construccio del Llatzeret de Mao
[
modifica
]
Jardins del Llatzeret
A l'inici, les obres es duren a terme sota les ordres de l'enginyer militar Manuel Pueyo, i tres anys mes tard ja s'havien construit un dels quatre departaments que havia de tenir el Llatzeret. Aixi, el
15 d'agost
de
1797
els jurats de Mao prenien possessio de la part del Llatzeret emmurallada i finalitzada, i descarregaven coto provinent d'Esmirna per expurgar-lo. Tot i aixi, les obres es van frenar l'any seguent a causa de l'esgotament dels diners que la Corona havia destinat i a causa de la reduccio del nombre d'obrers fins al numero trenta.
A partir de l'any
1798
, la disminucio de la frequencia en la construccio arriba a la parada total, ja que l'illa fou reconquerida, per darrera vegada pels anglesos, els quals no els interessava la construccio del Llatzeret, ja que era una precaucio sanitaria que afavoria el comerc espanyol. Doncs, els anglesos en tenien suficient amb el Llatzeret construit per ells mateixos a l'Illa de la Quarantena del port de Mao durant la seva anterior ocupacio per tal de poder cobrir les seves necessitats sanitaries.
Quatre anys mes tard, a causa del
Tractat d'Amiens
, Menorca fou retornada a la Corona Espanyola. Tot seguit, es volgue que fossin represes les obres del Llatzeret del port de Mao, pero no fou fins a l'abril de 1803, que es recuperaren les obres, ja que arribaren 10.000 duros de l'Administracio central per pagar els obrers. Aquest cop, fou Guillermo Casanova qui dirigi la construccio, el qual aporta moltissima velocitat als treballs sense afectar les despeses, ja que recorregue a les quadrilles de presos procedents de
Mallorca
per tal d'obligar-los a participar en les obres.
Tot i aixi, no s'avanca tant com s'esperava, ja que, per exemple, l'any 1803 i 1804, hi hague aturades a causa de la urgencia d'usar les instal·lacions que encara estaven inacabades per tal d'hostatjar la quarantena de passatgers i mercaderies que viatjaven en vaixells on s'havien manifestat casos de febre groga. Un altre exemple que atura la celeritat de Guillermo Casanova, fou la necessitat de destinar ocasionalment els treballadors de l'obra a altres missions, com per exemple l'any 1805, quan un suposat desembarcament enemic, que no existi, provoca la mobilitzacio dels treballadors per ordre de les autoritats a ajudar a defensar l'illa.
Aquest mateix any, despres de veure la falsedat de l'alarma, la construccio tingue una forta empenta a causa de l'augment en el nombre de treballadors, fins a arribar a uns 500. Aixi, la construccio s'acaba el
1807
, i el dia
1 d'octubre
, el Bisbe de Menorca benei la capella del Llatzeret, que fou dedicada a l'advocacio de Sant Sebastia. Tot i aixi, cal recordar que Espanya estava immersa en la
Guerra de la Independencia
o del Frances, i per aixo, l'Administracio sanitaria de l'Estat central era gairebe inexistent, aixi, encara que fou inaugurat oficialment, l'administracio no dona cap provisio per iniciar el funcionament del nou edifici sanitari.
A partir d'aqui s'inicia un llarg periode de deu anys on el Llatzeret s'usa per a diferent fins, segons les diferents necessitats de cada moment. Aixi, s'usa com a lloc de quarantena, com a hospital, com a caserna i com a preso. Quan s'hague d'utilitzar com a preso, es tancaren entre els murs del Llatzerets una part dels presoners de l'exercit del general Dupont, els quals, posteriorment foren traslladats a l'
Illa de Cabrera
, on foren abandonats i on la major part van morir.
Tots els usos inadequats del Llatzeret deterioraren fortament les instal·lacions. Per aixo, l'any 1816, el govern de
Ferran VII
decidi usar el Llatzeret nomes per a quarantenes sanitaries, i es practicaren diverses reparacions que duraren gairebe un any. Finalment, el 17 de juliol de 1817, s'inaugura definitivament, encara que no va rebre cap nau fins al setembre de 1817. Aquest primer vaixell fou una bombarda espanyola comandada per Juan Capadonico, la qual s'anomenava Antonia.
Els responsables del Llatzeret de Mao
[
modifica
]
Un cop acabades les obres, s'hague de resoldre la questio de com organitzar el Llatzeret i qui s'havia de responsabilitzar. Els jurats de Mao, que eren qui s'encarregaven del Llatzeret des de feia segles i de la sanitat maritima del port per mitja de la Junta de Sanitat Municipal, intentaren de totes les maneres continuar amb aquesta responsabilitat. Per aquest motiu, a mesura que s'anava acostant el dia de la inauguracio, enviaven diverses peticions a Madrid sol·licitant que s'acceptes la Junta de Sanitat Municipal com a rectora de la nova institucio, pero l'Administracio central no en fer cas. Aixi, just abans que s'inicies el funcionament de les instal·lacions sanitaries, la Corona crea una
Junta Superior del Lazareto de Mahon
, la qual contenia una minoria de representants de la Junta de Sanitat Municipal, pero tot i aixi, prenia les decisions independentment. A mes a mes, no nomes no tenien en compte els interessos de l'illa, sino que tampoc tenien en compte els regionals.
En epoques absolutistes, el president de la Junta del Llatzeret era el General Governador de Menorca, i en epoques constitucionals, era el cap politic de les
Illes Balears
(carrec equivalent al ja desaparegut Governador Civil). Els altres representants eren, el jurat major (com a vicepresident), dos membres del consistori, una persona que hagues sigut consol d'algun pais del Mediterrani, un comerciant de Mao, un hisendat de Mao, el comandant del resguard de rendes, el Capita del port, un metge consultor i un secretari. Tots els carrecs eren gratuits, tret el del metge consultor que rebia 500 duros anuals com a gratificacio.
Tots ells tenien la responsabilitat general del Llatzeret i de la sanitat del port de Mao, aixi, havien de ser competents amb l'organitzacio de la institucio sanitaria i de la seva economia, i tambe de prendre mesures preventives. Pero la gestio quotidiana era responsabilitat de persones que tenien l'encarrec de la Junta i rebien un sou a canvi. Aixi, existia un alcaid, cap administratiu de la institucio i encarregat d'assegurar el compliment de la quarantena de passatgers i mercaderies decretades per la Junta.
La gestio sanitaria del Llatzeret la duien a terme un metge i un cirurgia que havien de viure a les instal·lacions i atendre medicament a tots els malalts. A la fi, hi havia un capella i un sagrista, per dur a termes els afers relacionats amb la fe cristiana. A mes a mes, tambe hi havia un grup de guardes de la sanitat que vigilaven els malalts i les mercaderies per assegurar-ne l'aillament d'aquests. En ultim terme, trobem els empleats de fora del Llatzeret, com el diputat de Cales Fonts i el de la Consigna.
Les quarantenes
[
modifica
]
En teoria, el funcionament sanitari del Llatzeret s'iniciava amb un interrogatori dirigit pel diputat d'
Es Castell
(un poble situat al mateix port de Mao, exactament davant Llatzeret) a cada patro de les diverses naus arribades al port de Mao. A partir del resultat de l'interrogatori i el contingut del document sanitari, el diputat d'Es Castell assignava un lloc per l'ancoratge del vaixell. Si el resultat no era sanitariament adequat per als ciutadans de Mao, la nau era portada tambe al port de Mao pero passant per cales mes aillades.
Posteriorment, el patro del vaixell era sotmes a un segon interrogatori, aquesta vegada, dirigit per l'alcaid del Llatzeret que comprovava la documentacio sanitaria i passava un informe complet d'aquesta a la Junta Rectora de la institucio. Segons si es creia necessari o no, es duia e terme una inspeccio visual de la tripulacio, passatgers i carrega que es transportava en el vaixell en questio. A la fi, es determinava la quarantena que es devia seguir i el lloc on s'havia de dur a terme. Si la carrega era un perill, s'havia de treure de la nau per a poder-les descontaminar i aixi, no transmetes la pesta. Aquestes mercaderies s'anomenaven "contumaces", i generalment eren coto, roba, etc.
Els passatgers, una vegada desembarcats, eren dirigits al perfumador, on devien sotmetre's a l'accio de gasos d'olors potents destinats a destruir els miasmes, fins que l'olor relacionada amb els miasmes de la pesta era tapada amb aquests perfums. En acabar, els individus anaven a l'edifici encomanat fins que s'acabes la quarantena en el que fa referencia a les mercaderies, eren sotmeses a diferent tractament segons la seva naturalesa: els mes solids eren duts a l'accio de gasos perfumats tambe, pero aquests eren mes forts, i el proces s'anomenava "fumigacio". Els objectes mes debils, eren simplement airejats, es a dir, l'accio de l'aire feia destruir els miasmes, eren portats en magatzems que tenien corrent d'aire a causa d'unes grans obertures a les seves parets.
Un cop passat el temps, decidit en un primer moment, de la quarantena, es feia una altra visita a la tripulacio i viatgers, aixo si no havia aparegut cap incident durant aquest periode. Si es confirmava que tot estava correcte, aquests podien entrar a l'illa de Menorca o desembarcar en qualsevol port espanyol, ja que se’ls hi atorgava un certificat d'haver passat la quarantena.
Tot aixo era la teoria, ja que com acostuma a passar, la practica divergeix una mica. La realitat era que les mercaderies eren portades als magatzems d'oreig o als perfumadors, pero les persones, es quedaven als vaixells. Aquesta diferencia era deguda a l'escassa economia de la institucio.
Segons els estatuts del Llatzeret, no s'havia de necessitar mes diners que els recaptats dels patrons del vaixell a canvi dels serveis rebuts, pero, amb aquests diners s'havien de pagar, a part de les despeses ocasionades pels vaixells, els sous dels empleats de la institucio i el manteniment de l'immens complex arquitectonic. Es per aixo, que els ingressos del Llatzeret eren molt menors que les seves despeses. Sobre aquest tema hi ha un informe de Felip Monlau, qui va fer una visita d'inspeccio al Llatzeret l'any
1853
, on explica la lamentable situacio economica d'aquesta institucio al ministeri de la Governacio de Palma de Mallorca.
Davant aquesta precaria situacio, es comprensible que ni la gent del vaixell volgues fer la quarantena en el Llatzeret, ja que aquest no estava moblat i les seves muralles eren una causa d'angoixa, ni que la junta tingues interes a fer complir la llei, ja que aixi s'estalviaven complicacions. En consequencia, era normal que la gent fes quarantena en els vaixells, vigilats pels guardes que eren a bord i a la riba de la cala Teulera, per assegurar-se que no podien baixar ni comunicar-se amb ningu.
Cal remarcar que en situacions greus, com la que es dona el
1821
a causa de la febre groga, la situacio de nombroses persones infectades dalt dels vaixells feia que la situacio de tolerancia fos substituida per una situacio on el reglament era seguit al peu de la lletra. En aquests casos, qualsevol individu que havia de seguir la quarantena, era obligat a desembarcar i instal·lar-se al Llatzeret, no nomes per tal de tenir un millor control de la situacio, sino tambe per a desinfectar les naus (netejar les cobertes i els ponts amb abundant aigua i fer la fumigacio dels espais tancats amb els gasos d'olor penetrant que suposadament tenien poder desinfectant).
El cas concret de la febre groga del
1821
, el desembarcament obligat de les persones que es trobaven a bord, va ocasionar greus problemes a ja Junta del rectorat de la institucio, a causa de la mort en poques hores de les persones i a la rapida difusio de la malaltia, doncs al Llatzeret hi havia un mosquit "aedes aegypti" que transmetia la febre groga i que era desconegut a l'epoca. Aquests dos factors se sumaven al fet que els confinats sans es queixaven de la manca d'estris per a poder seguir la quarantena.
A mes a mes, el reglament del Llatzeret no creia necessari augmentar el personal sanitari en moments on hi havia un elevat nombre de malalts, es a dir, continuava sent un metge i un cirurgia. El metge consultor no habitava regularment al Llatzeret, sino que assessorava la Junta Superior a Mao. El que si preveia el Llatzeret era un augment de guardes. Aquest fet reflecteix la impotencia de la medicina de l'epoca davant malalties altament mortiferes com la pesta o la febre groga. Els metges de l'epoca sabien que eren incapacos de posar fi a les epidemies amb els estris i coneixements que posseien, i que l'unica actuacio viable era impedir que s'estenguessin mes. Per aixo, la principal preocupacio era aillar els malalts mes que la seva curacio, i en segon terme, es vigilava les persones que havien estat en contacte amb ells. Per aquest motiu era mes necessari augmentar els guardes que no pas els metges.
El final del Llatzeret
[
modifica
]
Al llarg del segle
xix
, la situacio dramatica va anar canviant, sobretot en les ultimes decades a causa que els avencos de la medicina van poder fer comprendre les vies de transmissio de les malalties i a causa que l'Estat es va fer responsable de la gestio del Llatzeret maones. El primer fet va comportar l'existencia d'infermeries d'infeccioses alla on hi havia hagut els magatzems de mercaderies on s'intentava eliminar el parasit. El segon, aconsegui disminuir la precaria situacio de les instal·lacions, sempre tenint en compte el context de l'Administracio espanyola durant el segle
xix
.
Al mateix temps que la situacio del Llatzeret millorava, les grans epidemies que havien arrasat Europa durant els anteriors segles, anaven sent erradicades a poc a poc, gracies a la millora higienica. A mes a mes, en les malalties que en aquest moment es patien, com el colera, la funcio del Llatzeret era reduida, ja que la transmissio era per aliments i aigua contaminats, per tant, l'aillament dels malalts no era acceptable. Aixi, a poc a poc els Llatzerets foren tancats i les instal·lacions eren per dur a terme altres finalitats.
A l'Estat espanyol, aquest moment arriba a les primeres decades del segle
xx
, i aixi, poc mes de cent anys de funcionament, el Llatzeret de Mao fou clausurat com a instal·lacio de quarantena. A partir d'aquest moment el Llatzeret s'usa per estiuejar, celebrar simposis i congressos cientifics. El fet que el Llatzeret mai hagi tancat les portes, permet observar les instal·lacions gairebe igual com fa quasi dos-cents anys, fet que el caracteritza, ja que es dels pocs Llatzerets maritims que s'han conservat intactes. Aixo fa que el Llatzeret de Mao sigui dels pocs testimonis que queden en la lluita de la humanitat contra les malalties infectocontagioses.
Bibliografia
[
modifica
]
- Roca i Vinent, Joan
.
Diari de Maho
(1776 i 1826). Manuscrit, Arxiu Municipal de Mao.
- Vidal Hernandez, Josep M.
El Llatzeret de Mao, una fortalesa sanitaria
Institut Menorqui d'Estudis. 2002.
- El Lazareto de Mahon. Club Maritimo de Mahon, Separatas de la revista de difusion social. Fundacio Rubio i Tuduri, Andromaco. Editorial Menorca S.A. Novembre 1995.
- El Lazareto de Mahon. F. Moll Coll.
- El Lazareto de Mahon en 1917. Continuacion de la reforma sanitaria en Espanya. Imp y encuadernacion de Valentin Tordesillas. Madrid 1917.
Enllacos externs
[
modifica
]