Joao de Barros

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaJoao de Barros

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 1496 Modifica el valor a Wikidata
Viseu (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort 20 octubre 1570 Modifica el valor a Wikidata (73/74 anys)
Pombal (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacio linguista , historiador , escriptor Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 239782666 Modifica el valor a Wikidata

Joao de Barros ( Viseu ,   1496   - Pombal ,   20 d'octubre de 1570 ), sobrenomenat el Titus Livi portugues , pot dir-se que va ser el primer gran historiador de Portugal.

Biografia [ modifica ]

Fill natural de Lopo de Barros, corregidor de la comarca de l'Alentejo, va neixer probablement a Viseu o a Braga . Va ser educat com a mosso de guarda-roba del princep Don Joao, a la cort del rei Manuel I , en el periode de major apogeu de descobriments portuguesos. En una edat primerenca va decidir dedicar-se a la historia, especialment al relat dels viatges dels portuguesos per orient. Per provar la seva capacitat com a escriptor , a l'edat de vint anys, va compondre un romanc caballeresc titulat Les croniques de l'Emperador Clarimundo, d'on procedeixen els reis de Portugal, dedicat al sobira i al princep. Aquest ultim, en ascendir al tron el 1521, ja com Joao III , va concedir a Barros la capitania de la fortalesa de Sant Jordi d'Elmina , lloc al que va partir a l'any seguent. Posteriorment, el 1525, va ser nomenat tresorer de la Casa d'Indies, ja que va mantenir fins a 1528.

Joao de Barros.

La pesta de 1530 el va allunyar de Lisboa i el va portar a refugiar-se a la seva casa de camp de Ribera de Alitem, prop de Pombal , lloc on va acabar un dialeg moral, Rho pica Pneuma , que va ser rebut amb grans elogis pel valencia Lluis Vives. Al seu retorn a Lisboa el 1532, despres del terratremol de 1531 que va assolar la capital, el rei el va designar com feitor de les cases d'Indies i de Mina ? dos llocs de gran responsabilitat i importancia en una Lisboa que s'havia convertit en un empori a nivell europeu per a tot comerc amb Orient. Durant la seva activitat com feitor Joao va provar ser un bon administrador, amb gran dedicacio i sense un interes personal en l'acompliment del carrec, cosa estranya en aquella epoca, com ho demostra el sorprenent fet que fes pocs diners, alli on els seus predecessors havien amassat grans fortunes.

El 1534, Joao III, amb la intencio d'atreure colons al Brasil i evitar aixi les temptatives franceses d'implantar-se a la colonia, el va dividir en capitanies hereditaries, seguint el mateix sistema que ja havia estat utilitzat a les illes Acores , Madeira i Cap Verd , amb bons resultats. A l'any seguent va atorgar dos d'aquestes capitanies a Joao de Barros, qui es va associar a Aires da Cunha i Alvares d'Andrade (altres dos beneficiats amb sengles capitanies) i va constituir a continuacio una armada de deu navilis i nou-cents homes que va partir per al nou mon el 1535. La flota no va aconseguir arribar a la seva destinacio, probablement a causa de la impericia dels seus pilots, i va naufragar en l'escull de Maranhao . Tot i les serioses consequencies financeres per a Barros, aquest no va deixar de pagar els deutes als qui havien mort durant l'expedicio. Els problemes economics que aquest fracas el suposaria, veient-se obligat a hipotecar part dels seus bens, el perseguirien fins a la fi dels seus dies.

Durant aquests anys, Barros va prosseguir els seus estudis durant les hores d'oci, i poc despres de la desastrosa expedicio al Brasil el rei li va encomanar escriure una historia dels portuguesos a l'India. Abans que la primera part d'aquesta ultima obra estigues acabada, va publicar una gramatica de la llengua portuguesa (1540) i diversos Dialegs morals. La historia dels portuguesos a l' India va ser concebuda com un conjunt de volums, cada volum relatant un periode de deu anys, i per aixo es coneixen com les Decades d'Asia. La primera de les Decades d'Asia va apareixer el 1552, i la seva acceptacio va ser tal que el rei li va encarregar de seguida que escrivis una cronica del seu pare, el rei Manuel I. No obstant aixo, Barros no va poder escometre aquesta encomana a causa que les seves ocupacions a la Casa d'Indies, li va impedir dedicar-se a ella de forma adequada, sent encarregada llavors a Damiao de Goes. El 1553 va apareixer el segon volum de les Decades d'Asia i el tercer el 1563; el quart volum mai arribaria a ser acabat, i no es va publicar en vida de l'autor, sino que va ser completat per Joao Baptista de Lavanha i impres a Madrid el 1615, molt despres de la mort de Barros. Encara que el seu estil era fluid i ric, les Decades no van tenir molt exit fora de la cort de Do Joao. Nomes es coneix una traduccio italiana realitzada a Venecia el 1563.

El gener de 1568, Barros va patir un accident vascular al cervell i va ser exonerat de les seves funcions a la Casa d'Indies, rebent un titol de gentilhome i una pensio regia del rei Don Sebastian. Viuria des de llavors a la seva casa de camp de Ribera de Alitem fins a la seva mort el 20 d'octubre de 1570.

Llegat [ modifica ]

Home de bon caracter, pot dir-se que va preferir deixar als seus hereus un exemple de bona moral mes que una quantiosa fortuna i, encara que va rebre molts beneficis reals, sempre voluntaris i mai sol·licitats, Barros va morir en la mes completa miseria, sent tantes els seus deutes que els seus propis fills van renunciar al testament.

Com a historiador i linguista Barros mereix la fama que va comencar a gaudir poc despres de la seva mort. Les seves Decades contenen la historia primerenca dels portuguesos a Asia i revelen un estudi acurat dels historiadors i geografs orientals, aixi com un coneixement erudit dels registres del seu propi pais. Sens dubte el seu treball es distingeix per la claredat d'exposicio i el seu rigoros ordre.

Molt de temps despres, Diogo de Couto va continuar l'obra de Barros, afegint nou volums mes a les Decades, sent publicada edicio moderna completa a Lisboa en 14 volums entre 1778 i 1788. El titol d'aquesta obra va ser el seguent: Da Asia de Joao de Rucs, dos feitos que as Portuguezes fizeram nu descubrimento i amb quista dos mars i lerras do Orienie i va ser acompanyat d'un volum en el qual l'historiador Manoel Severim de Faria relata la vida de Barros, aixi com un copios index de totes les Decades.

Obra [ modifica ]

  • (1520) Chronica do Emperador Clarimundo, donde os Reys de Portugal descendem, tirada da linguagem ungara em a nossa portugueza. . Coimbra: Joao da Barreira. [1]
  • (1532) Rhopica Pneuma, ou mercadoria espiritual . Lisbon
  • (1539) Cartinha para aprender a ler , Lisbon: L. Rodrigues.
  • (1540) Grammatica da lingua portuguesa , Lisbon:L. Rodrigues.
  • (1540) Dialogo da viciosa vergonha , Lisbon: L. Rodrigues. [2]
  • (1540) Dialogo de preceitos moraes com pratica delles em modo de jogo . Lisbon: L. Rodrigues.
  • (1552) Primeira Decada da Asia, dos feitos que os portugueses fizeram no descobrimento dos mares e terras do Oriente , Lisbon: Germao Galherde. [3]
  • (1553) Segunda Decada da Asia &c. Lisbon: Germao Galherde. [4]
  • (1562) Italian translation of Dec. I & Dec. II by Alfonso Ulloa, l'Asia del S. Giovanni di Barros Consigliero del Christianissimo Re di Portugallo de Fatti de' Portughesi nello scropimento, e conquista de' mari, e terre di Oriente . Venice: Vicenzo, Valgrisio
  • (1563) Terceira Decada da Asia &c. , Lisbon: Joao da Barreira. [5]
  • (1613) Quarta Decada da Asia &c. (as edited and reworked by cosmografo-mor Joao Baptista Lavanha ), Madrid: Imprensa Real. [6]
  • (1628) New edition of Dec.I-III. Lisbon: Jorge Rodrigues.
  • (1777?78) Da Asia de Joao de Barros e Diogo do Couto, dos feitos que os portugueses fizeram no descobrimento dos mares e terras do Oriente , Lisbon: Regia Officina Typografica. (24 volumes; vols. 1-8 are reprints of Dec. I-IV of Joao de Barros; vol. 9 general index for Barros; vol. 10-23 are reprints of Dec. IV-XII of Diogo do Couto , vol. 24 general index for Couto. online (pdfs)

Referencies [ modifica ]

  1. Joao de Barros. Chronica de Emperador Clarimundo, donde os reis de Portugal descendum . Joao Antonio de Silva, 1791, p. 24?.  
  2. Joao de Barros. Dialogo da viciosa Vergonha (etc.) . apud Lodovicum Rotorigiu, 1540.  
  3. Joao de Barros. Decada primeira da Asia de Ioao de Barros: dos feitos que os portugueses fezerao no descobrimento & conquista dos mares & terras do Oriente ... . impressa per Iorge Rodriguez, 1628.  
  4. Joao de Barros. Decadas da Asia , 1777.  
  5. Joao de Barros. Decada terceira da Asia de Ioao de Barros: dos feitos que os portugueses fezerao no descobrimento & conquista dos mares & terras do Oriente ... . impressa per Iorge Rodriguez, 1628, p. 200?.  
  6. Joao de Barros. Quarta decada de Asia . na Impressao Real, 1615.  

Bibliografia [ modifica ]

  •   Barros, Joao de ≫. A: Hugh Chisholm. Encyclopædia Britannica (en angles). 11a ed. Cambridge University Press, 1911.  
  • Manoel Severim de Faria " Vida de Joao de Barros ", 1778, in vol. 9 of '' Da Asia de Joao de Barros e Diogo do Couto , Lisbon.
  • Heinrich Winter (1947) "On the Real and the Pseudo-Pilestrina Maps and Other Early Portuguese Maps in Munich", Imago Mundi , vol. 4,p. 25-27.

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Joao de Barros