De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Ingeborg Bachmann
(
Klagenfurt
,
Carintia
,
25 de juny
de
1926
-
Roma
,
17 d'octubre
de
1973
) va ser una escriptora austriaca.
[1]
Va comencar a publicar a partir de
1946
, mentre portava a terme estudis de
filosofia
, culminats amb una tesi sobre
Martin Heidegger
el 1950. Fins al 1953 va treballar a
Viena
elaborant adaptacions per a la radio. Es va donar a coneixer gracies a la seva participacio en la trobada del ≪
Gruppe 47
≫ el 1952; des d'aleshores va intensificar l'activitat creativa i comenca la col·laboracio amb el compositor
Hans Werner Henze
, per al qual va escriure diversos llibrets. Els dos poemaris
Die gestundete Zeit
(1953) i
Anrufung des Grossen Baren
(1958) van obtenir un reconeixement unanime per part de la critica alemanya. En canvi, la narrativa (els reculls de relats
Das dreissigste Jahr
, 1961, i
Simultan
, 1972, i la
novel·la
Malina
,
1971
) no va rebre una acollida tan favorable. En el terreny de la critica literaria, cal destacar les
Llicons de Frankfurt
.
Ingeborg Bachmann, que des de 1953 havia viscut principalment a
Zuric
i
Roma
, va morir a consequencia d'un incendi en circumstancies no ben esclarides. Despres de la seva mort s'ha incrementat l'interes per la seva obra en prosa. Aixi, el 1978 es van publicar les dues novel·les fragmentaries
Der Fall Franza
i
Requiem fur Fanny Goldmann
que, juntament amb
Malina
, havien de constituir el cicle
Todesarten
, centrat en la problematica femenina.
La seua
Poesia completa
va ser traduida al catala per
Teresa Pascual
i Karin Schepers, l'any 1995, i publicada per Edicions Alfons el Magnanim-IVEI.
[2]
Al 2023,
Edicions del Crater
publica
El trente any (Das dreissigste Jahr)
, amb traduccio al catala de Clara Formosa.
