Hu Yaobang

Hu Yaobang
	;
Nom original	(zh) 胡耀邦
Biografia
Naixement	20 novembre 1915 ; Liuyang (RP Xina)
Mort	15 abril 1989 (73 anys) ; Pequin (RP Xina)
Causa de mort	Causes naturals ( Infart de miocardi )
Secretari General del Partit Comunista Xines
	12 setembre 1982 ? 15 gener 1987 ; ← cap valor ? Zhao Ziyang →
President del Partit Comunista de la Xina
	28 juny 1981 ? 11 setembre 1982 ; ← Hua Guofeng ? Supressio del carrec →
Membre del Comite Permanent del Politburo del Partit Comunista de la Xina
	29 febrer 1980 ? 2 novembre 1987
Primer Secretari del Secretariat del Comite Central del Partit Comunista Xines
	1980 ? 1982 ; ← Deng Xiaoping
Director del Departament Central de Propaganda del Partit Comunista de la Xina
	25 desembre 1978 ? 12 marc 1980 ; ← Zhang Pinghua (en) ? Wang Renzhong (en) →
Dades personals
Formacio	Universitat Jiao Tong de Shanghai
Lateralitat	Esquerra
Activitat
Ocupacio	politic
Partit	Partit Comunista Xines (1933–1989)
Familia
Fills	Hu Deping (en) , Liu Hu (en) , Hu Dehua (en)
Cronologia
	Papers de Panama
	Signatura

Hu Yaobang
Xines :		胡耀邦
Mandari
Mandari	Pinyin :	Hu Yaob?ng
	Wade-Giles :	Hu Yao-pang
Cantones
Cantones	Jyutping :	Wu4 Jiu6bong1
Min Nan	POJ :	Ho I?u-pang

Hu Yaobang ( xines simplificat : 胡耀邦, pinyin : Hu Yaob?ng ; 20 de novembre de 1915 ? 15 d'abril de 1989 ) va ser un funcionari d'alt rang de la Republica Popular de la Xina .

Va pertanyer al Partit Comunista de la Xina amb l'estatus de senior superior del Partit des de 1981 a 1987, primer com a president del Partit Comunista de 1981 a 1982, despres com a Secretari General del Partit Comunista de 1982 a 1987. ^[1]

Biografia [ modifica ]

Hu prove d'una familia d'origen Hakka migrada des de Jiangxi , ^[2]^[3] a Henan durant la dinastia Ming . ^[4] D'origen humil, ben jove va formar part a la revolta de Hunan del 1927, promoguda pel seu paisa Mao Zedong . ^[5] Amb dotze anys participa en la revolta, i amb catorze deixa la familia i s'uneix al Partit Comunista , del que esdeve membre de ple dret el 1933, ^[1]^[6] on ser un important membre, vinculat des de jove a Deng Xiaoping . ^[1]^[7] Durant la Revolucio Cultural (1966?1976), Hu va ser purgat , rehabilitat i tornat a purgar, seguint en aixo la carrera politica de Deng. ^[8]

Despres de l'arribada al poder de Deng, com a consequencia de la mort de Mao Zedong , Deng va promoure a Hu en una serie de posicions politiques. ^[5] Entre d'altres funcions, Hu va ajudar a rehabilitar a alguns dels Ancians del Partit que havien estat purgats per la Banda dels Quatre , com Peng Zhen , Yang Shangkun , i Bo Yibo . ^[9] D'entre els antics revolucionaris, He era especialment proper a Ye Jianying . ^[9] Durant la decada del 1980 , Hu va propiciar una serie de reformes politiques i economiques conegudes com Boluan Fanzheng , ^[10] que l'enemistaren amb el grup dels Ancians del Partit que s'oposaven al mercat lliure i a fer mes transparent al govern de la Xina, com Chen Yun i Peng Zhen . ^[9] L'any 1987 es van estendre protestes estudiantils, i davant un dur critisme per part de Deng en una reunio, Hu va presentar la dimissio, ^[9] i fou objecte de dures critiques en un encontre amb alts carrecs del partit. ^[9] Tanmateix, despres d'aixo va conservar un lloc al Politburo .

El lloc de Secretari general el va ocupar Zhao Ziyang , tot continuant les reformes de Hu. ^[11] Un dia despres de la mort de Hu, el 1989, una petita manifestacio el va commemorar i va demanar el govern que continuara el llegat de Hu. ^[12] Una setmana mes tard, l'endema del funeral de Hu, almenys 10.000 estudiants anaren a la Placa de Tian'anmen , ^[12] en el primer acte d'allo que esdevindria la protesta de Tian'anmen . Posteriorment, els detalls sobre la biografia de Hu deixen d'apareixer a mitjans oficials, pero aquestes restriccions van ser aixecades l'any 2005. ^[13]

Referencies [ modifica ]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 "Hu Yaobang" . Encyclopædia Britannica Online . 2011. Retrieved 21 October 2011.
↑ Error en el titol o la url .≪≫ (en xines simplificat). Arxivat de l' original el 3 gener 2016. [Consulta: 23 juliol 2015].
↑ Gladney, p. 25
↑ Lee, p. 308
↑ ^5,0 ^5,1 Wang , Shu-shin ≪ Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party ≫. Asian Survey , 22, 9, 1982, pag. 801?822. DOI : 10.2307/2643798 . ISSN : 0004-4687 .
↑ Kristof , Nicholas D. ≪ Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73 ≫ (en angles). The New York Times , 16-04-1989. ISSN : 0362-4331 .
↑ Wen Jiabao. "Recalling Hu Yaobang When I Return to Xingyi" . [Chinese: 再回???耀邦]. People's Daily . 15 April 2010. Retrieved 23 October 2011.
↑ Kristof, Nicholas D. "Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73" (Obituary) , New York Times , 16 April 1989. Retrieved 23 October 2011.
↑ ^9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 Chung , Yen-Lin ≪ The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders ≫. China Review , 19, 1, 2019, pag. 89?122. ISSN : 1680-2012 .
↑ Baoxiang Shen. ≪ 《????反正》：??反正的日日夜夜 ≫ (en xines). Arxivat de l' original el 2021-01-03. [Consulta: 25 maig 2020].
↑ Becker, Jasper. "Zhao Ziyang: Chinese Leader Who 'Came too Late' to Tiananmen Square" . The Independent . 18 January 2005. Retrieved 20 October 2011.
↑ ^12,0 ^12,1 Esteruelas , Bosco; Flahavin , Paulette ≪ Gritos por la democracia en el funeral de Hu Yaobang ≫. El Pais [Madrid], 22-04-1989. ISSN : 1134-6582 .
↑ Fan, Maureen. "In China, Media Make Small Strides" . Washington Post . 28 December 2008. Retrieved 23 October 2011.

Bibliografia addicional [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Hu Yaobang

"China Braces for Tiananmen Square Massacre Anniversary" Arxivat 2009-04-17 a Wayback Machine .. The Australian . 13 April 2009.
Bass, Catriona. Education in Tibet: Policy and Practice Since 1950 . Zed Books. 1998. ISBN 978-1-85649-674-2
Brook, Timothy . Quelling the People: The Military Suppression of the Beijing Democracy Movement . Stanford University Press. 1998. ISBN 978-0-8047-3638-1
Forney, Matthew. "Speed Read: Hu Yaobang" Arxivat 2013-06-13 a Wayback Machine ., TIME Magazine . 20 November 2005. Retrieved 23 October 2011.
Gladney, Dru C. Dislocating China: Muslims, Minorities, and Other Subaltern Subjects . Chicago: Chicago University Press. 2004. ISBN 0-226-29776-4 .
Lam, Willy. "Chinese Leaders Revive Marxist Orthodoxy" Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine .. Asia Times Online . 1 May 2010. Retrieved 23 October 2011.
Lee, Khoon Choy. Pioneers of Modern China: Understanding the Inscrutable Chinese . Singapore: World Scientific Publishing. 2005. ISBN 981-256-464-0 .
MacFarquhar, Roderick. "Foreword". In Zhao Ziyang, Prisoner of the State: The Secret Journal of Premier Zhao Ziyang . New York, NY: Simon and Schuster. 2009. ISBN 1-4391-4938-0 .
Pan, Philip P. "China Plans to Honor a Reformer" . Washington Post . 9 September 2005. Retrieved 22 October 2011.
"Glorious Life of Hu Yaobang Marked" . People's Daily . 19 November 2005. Retrieved 22 October 2011.
Nathan, Andrew James, & Gilley, Bruce. "China's New Rulers: The Secret Files". New York Review of Books . 2003. ISBN 978-1-59017-072-4
Tilly, Charles. The Politics of Collective Violence . Cambridge University Press. 2003. ISBN 978-0-521-53145-0
Vogel, Ezra F. Deng Xiaoping and the Transformation of China . Cambridge, MA: The Belknap Press of Harvard University Press. 26 September 2011.
Wu Zhong. "Hu, Wen, and Why" Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine .. Asia Times Online . 21 April 2010. Retrieved 26 October 2011.
"Birth Anniversary Marked for Late Leader Hu Yaobang" . Xinhua . 18 November 2005. Retrieved 23 October 2011.
Wen Jiabao. "Premier Wen Jiabao's article on Hu Yaobang's Visit to Tibet" Arxivat 2014-10-17 a Wayback Machine .. People's Daily . 15 April 2010.
Pang, Pang. The Death of Hu Yaobang . Center for Chinese Studies, School of Hawaiian, Asian, and Pacific Studies. University of Hawai'i. University of Michigan. 1998.
Sina.com : Over 30,000 comments on Wen Jiabao's article on Hu Yaobang.

[britannica-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 "Hu Yaobang" . Encyclopædia Britannica Online . 2011. Retrieved 21 October 2011.

[2] Error en el titol o la url .≪≫ (en xines simplificat). Arxivat de l' original el 3 gener 2016. [Consulta: 23 juliol 2015].

[3] Gladney, p. 25

[Lee308-4] Lee, p. 308

[:2-5] 5,0 ^5,1 Wang , Shu-shin ≪ Hu Yaobang: New Chairman of the Chinese Communist Party ≫. Asian Survey , 22, 9, 1982, pag. 801?822. DOI : 10.2307/2643798 . ISSN : 0004-4687 .

[6] Kristof , Nicholas D. ≪ Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73 ≫ (en angles). The New York Times , 16-04-1989. ISSN : 0362-4331 .

[7] Wen Jiabao. "Recalling Hu Yaobang When I Return to Xingyi" . [Chinese: 再回???耀邦]. People's Daily . 15 April 2010. Retrieved 23 October 2011.

[8] Kristof, Nicholas D. "Hu Yaobang, Ex-Party Chief in China, Dies at 73" (Obituary) , New York Times , 16 April 1989. Retrieved 23 October 2011.

[:1-9] 9,0 ^9,1 ^9,2 ^9,3 ^9,4 Chung , Yen-Lin ≪ The Ousting of General Secretary Hu Yaobang: The Roles Played by Peng Zhen and Other Party Elders ≫. China Review , 19, 1, 2019, pag. 89?122. ISSN : 1680-2012 .

[10] Baoxiang Shen. ≪ 《????反正》：??反正的日日夜夜 ≫ (en xines). Arxivat de l' original el 2021-01-03. [Consulta: 25 maig 2020].

[11] Becker, Jasper. "Zhao Ziyang: Chinese Leader Who 'Came too Late' to Tiananmen Square" . The Independent . 18 January 2005. Retrieved 20 October 2011.

[:0-12] 12,0 ^12,1 Esteruelas , Bosco; Flahavin , Paulette ≪ Gritos por la democracia en el funeral de Hu Yaobang ≫. El Pais [Madrid], 22-04-1989. ISSN : 1134-6582 .

[13] Fan, Maureen. "In China, Media Make Small Strides" . Washington Post . 28 December 2008. Retrieved 23 October 2011.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

Registres d'autoritat	WorldCat BNF ( 1 ) GND ( 1 ) LCCN ( 1 ) VIAF ( 1 ) ISNI ( 1 ) SUDOC ( 1 ) BIBSYS ( 1 ) NLA ( 1 ) NDL ( 1 ) NKC ( 1 )
Bases d'informacio	GEC ( 1 )