Sao Paulo
es un
estat
del
Brasil
, localitzat a la
Regio Sud-est
.
[1]
Limita amb
Minas Gerais
al nord i a l'est, amb
Rio de Janeiro
al nord-est, amb
Parana
al sud i
Mato Grosso do Sul
a l'oest; a l'est te costa a l'
ocea Atlantic
. Esta dividit en 645 municipis i ocupa una area de 248.222,8 km².
[2]
La capital es la
ciutat de Sao Paulo
. La
Regio Metropolitana de Sao Paulo
es una de les mes grans del mon.
[3]
L'estat presenta una altitud rellevant, ates que un 85% de la seva superficie posseeix una altitud de 300 a 900
msnm
. El
clima
es
tropical
en la major part del territori, i
subtropical
en el
sud
. El cim mes alt es la
Pedra da Mina
, amb 2.798,98 m d'altitud.
[4]
Campos do Jordao
, ciutat situada 1600 m sobre el nivell del mar.
El
clima
de l'estat sofreix influencies de l'
altitud
: en la ciutat de
Campos do Jordao
per exemple, situada a 1600 metres sobre el nivell del mar en la Serra de la Mantiqueira, les temperatures poden caure per sota dels 0°
C
en dies mes freds d'
hiverns
rigorosos.
[5]
Ja en l'interior de l'estat (
Ribeirao Preto
,
Sao Jose do Rio Preto
, etc.), les temperatures poden superar facilment els 33 °C en l'
estiu
.
Els principals rius son:
Tiete
,
Parana
, Paranapanema, Gran, Turvo, del Pez, Paraiba del Sud, Piracicaba, Pardo, Mogi-Guacu, Jacare-Pepira i Jacare-Guacu
Primers temps
[
modifica
]
El nom de
Sao Vicente (Sao Paulo)
va ser posat per
Amerigo Vespucci
, el
22 de gener
de
1502
, en un viatge que tenia per objectiu fer un mapa del litoral del
Brasil
.
[6]
La primera noticia de l'arribada de dones portugueses data del
1550
.
Malgrat les innumerables dificultats per traspassar la
Serra do Mar
, els camps de l'
altipla
atraient els pobladors, cosa que converti
Sao Paulo
en una excepcio en el tipus de
colonitzacio
dels portuguesos en els primers temps, que es fixaven sobretot en el litoral. La facana litoral, estreta per la presencia de la serra, no presentava les condicions necessaries per al desenvolupament. Arribar a
Sao Paulo
, requeria grans esforcos contra les dificultats d'acces a la serra.
Exploracio i ocupacio
[
modifica
]
A inici del
segle
xvi
el litoral paulista es visitat per navegants portuguesos i espanyols. La recerca de materials preciosos porta als portuguesos a ultrapassar la
Serra do Mar
, per l'antic cami indigena de Peabiru, i el 1554, a l'altipla existent despres de la
Serra do Mar
, es fundada la vila de Sao Paulo de Piratininga pels
jesuites
liderats per Manuel da Nobrega.
[7]
[8]
Fins al final del
segle
xvi
son fundades altres viles a l'entorn de l'altipla, com Santana de Parnaiba, garantint aixi la seguretat i la subsistencia de la vila de
Sao Paulo
.
As bandeiras
[
modifica
]
Dificultats economiques, atinament sertinista, localitzacio geografica (
Sao Paulo
era un important centre de circulacio fluvial i terrestre), esperit d'aventura, serien poderosos impulsos en l'arrancada cap al
Sertao
.
Els paulistes volien descobrir
mines d'or
i com diu
Jose Joaquim Machado de Oliveira
, "no hi havia paulista que mes o menys deixes el pensament de descobrir mines"
L'exode cap a
Minas Gerais
provoca una decadencia economica a la capitania, i al llarg del segle
xviii
aquesta va perdre territori i dinamisme economic fins a ser senzillament annexada el
1748
a la capitania de
Rio de Janeiro
.
[9]
La restauracio i la provincia de Sao Paulo
[
modifica
]
El
1765
, pels esforcos de Morgado de Mateus, es restituida la Capitania de Sao Paulo.Ja el 1817 es fundada la primera hisenda de cafe de Sao Paulo, al vall de Pariba, i despres la independencia el cultiu de cafe guanya forca a les terres de la Vall de Paraiba.
[10]
Les fronteres actuals paulistes son fixades per l'emancipacio del
Parana
el
1853
.
L'enriquiment provocat pel
cafe
i la constant arribada d'immigrants italians, portuguesos, espanyols, japonesos i arabs a la provincia, a part del desenvolupament d'una gran xarxa ferroviaria, porten la prosperitat a
Sao Paulo
.
En instaurar-se la republica, s'afirmava clarament el predomini economic del nou estat. Si el Brasil era el cafe, el cafe era Sao Paulo. No foren mentrestant, tranquils els primers moments republicans de Sao Paulo. Reflecteixen les agitacions i els desencerts que ocorrien en l'ambit federal. La decada de 1930 Sao Paulo es caracteritza, des del punt de vista economic, pels esforcos d'ajust a les noves condicions creades per la crisi mundial de 1929 i per la crisi del cafe. Des del punt de vista politic, el periode fou marcat per la lluita per la recuperacio de l'hegemonia paulista a la federacio.
[11]
Industrialitzacio i metropolitzacio
[
modifica
]
Despres de la
Primera Guerra Mundial
, el cultiu del
cafe
comenca a patir crisis d'exces d'oferta i competencia d'altres paisos. El cultiu comenca a ser controlat pel govern, per tal d'evitar crisis i les hisendes tanquen, portant immigrants en direccio a Sao Paulo, on es convertiran en operaris.
Pressions politiques exigint el fi del predomini de l'elit cafetera paulista sorgeixen moviments artistics com la setmana de 1922, El
1930
el cafe entra en la seva darrera crisi, amb el
crac del 29
i l'enfonsament de la borsa de Nova York l'any anterior, el col·lapse dels preus extern dels grans i la
Revolucio de 1930
, que retira els paulistes del poder.
La
Segona Guerra Mundial
trenca les importacions de productes i la industria paulista inicia un proces de substitucio d'importacions passant a produir a l'Estat els productes fins aleshores importats. El proces s'intensifica amb el govern de Juscelino Kubitschek, que llanca les bases de la industria de l'automobil al ABC paulista.
Per suprimir la ma d'obra necessaria, l'estat passa a rebre milions de nordestins, venint principalment dels estats de
Bahia
,
Ceara
,
Pernambuco
i
Paraiba
.
El 1960, la ciutat de Sao Paulo es torna la major ciutat brasilera i el principal pol economic del pais, superant
Rio de Janeiro
. Aquest fet es deu al nombre major d'immigrants que escolliren anar a Sao Paulo.
Industrialitzacio de l'interior
[
modifica
]
A les decades de 1960 i 1970 el govern estatal promou diverses obres que incentiven l'economia de l'interior de l'Estat, buidat des de la fallida del cafe el 1930. Aquest proces de recuperacio economica de l'interior, s'intensifica a partir de la decada de 1980, quan grans problemes urbans, com violencia,
pol·lucio
i ocupacio desordenada, afligeixen la
Regio Metropolitana de Sao Paulo
. Actualment, encara que el creixement no sigui ja tan alt i tingui competencia d'altres estats, Sao Paulo es el principal pol economic, politic i industrial de America del Sud.
Estat mes desenvolupat del pais, representa mes de 30% del
Producte Intern Brut
brasiler.
[12]
L'estat te com a base principal de la seva
economia
la
industria
(
metal·lurgia
, mecanica,
automobiles
i les seves peces, equipaments mecanics, electronics, telecomunicacions, productes quimics,
plastics
,
alcohol
, aliments...), despres els serveis (incloent lo sector financer) i el
comerc
. Pero tambe seva
agricultura
i la seva
ramaderia
son molt importants i modernes.
Les industries es concentren en la
megalopoli
formada per les regions metropolitanes de
Sao Paulo
i
Campinas
, la
Baixada Santista
, en la regio de
Sorocaba
, en les ciutats de
Sao Carlos
,
Ribeirao Preto
i en la vall del riu
Paraiba do Sul
.
L'estat constitueix el principal centre financer de l'
America del Sud
: en la regio metropolitana de la seva capital (la ciutat de Sao Paulo) estan les seus d'importants
bancs
brasilers i tambe estrangers amb filials al Brasil. L'Avinguda Paulista, en la capital de l'estat, concentra la seu de bancs com l'
Itau
, i les seus brasileres de bancs estrangers, com el
Banco de Santander
i el Citibank, a mes de la set la poderosa Federacio de les Industries de l'Estat de Sao Paulo (FIESP), que representa els interessos de les grans industries instal·lades en l'estat. La BOVESPA (Borsa de Valors de l'Estat de Sao Paulo) es tambe a mes important de l'
America del Sud
.
Seva
agricultura
produeix
taronja
i suc de taronja per al mercat intern i extern, i
canya de sucre
,
cafe
i
coto
per al mercat intern. La
canya de sucre
es principalment plantada per a la produccio d'
alcohol
, usat en tot el
Brasil
com
biocombustible
. La
ramaderia
va sofrir una petita disminucio en els ultims anys amb o creixement de les plantacions de canya, pero encara es important i els seus ramats de bestiar estan entre els millors del pais.
Infraestructures
[
modifica
]
Sistema de carreteres al Brasil, amb autovies ressaltades en vermell. Sao Paulo compta amb la millor xarxa viaria del Brasil.
Al novembre de 2021, l'Estat de Sao Paulo tenia, entre carreteres federals, municipals i estatals, una xarxa de 199.975 km (176.675,57 km municipals, 22.219,52 km de l'Estat de Sao Paulo i 1.075,19 km federals) amb 34.753,57 km pavimentats, i d'aquests, 6.346,34 km son carreteres amb 2 carrils o mes de transit a cada direccio. Les carreteres de Sao Paulo es consideren les mes modernes del pais sent l'unic estat amb una xarxa amb doble via.
[13]
[14]
Del
transport aeri
, Sao Paulo compta amb l'aeroport mes transitat del Brasil en termes de nombre de passatgers, l'
Aeroport Internacional Governador Andre Franco Montoro
, a
Guarulhos
, administrat per Infraero.
[15]
En el
transport ferroviari
, hi ha mes de cinc mil quilometres de vies ferries destinades al transport de carrega, des del
riu Parana
fins al litoral paulista. Al Gran Sao Paulo, les linies de metro son operades per Companhia Paulista de Trens Metropolitans (CPTM), Companhia do Metropolita de Sao Paulo (METRO) i concessionaries privades, amb una xarxa total de mes de 370 km de vies, compostes per 13 linies. 180 estacions.
[16]
Pel que fa al transport maritim, l'estat de San Paulo compta amb dos grans ports:
Sao Sebastiao
i
Santos
, aquest ultim el major de Brasil i el 39º del mon en maneig de carrega
contenidors
. Son Paulo tambe esta servit per la
Hidrovia Parana-Tiete
, la principal hidrovia del
Mercosur
, amb mes de 2.000 km de vies navegables, dels quals 800 km ho estan nomes en aquest l'estat, conctament en el
riu Tiete
.
[17]
Platja a la ciutat de Ubatuba, litoral nord de l'estat.
L'estat posseeix tambe locals
turistics
i bona infraestructura per a rebre visitants, encara que no siguin tan famosos com la ciutat de
Rio de Janeiro
,
Salvador de Bahia
o els salts d'aigua de
Foz do Iguacu
.
Ciutats del litoral, considerades com
Estancia balnearia
algunes d'elles son(
Ilhabela
,
Ubatuba
,
Bertioga
,
Santos
,
Guaruja
,
Sao Vicente
,
Peruibe
…).
Ciutats de muntanya, considerades com
Estancias climaticas
(
Campos do Jordao
),
Estades balnearis d'
aigues minerals
(com
Serra Negra
,
Sao Pedro
,
Aguas de Sao Pedro
,
Lindoia
,
Aguas de Lindoia
) i unes altres.
La ciutat de
Sao Paulo
tambe rep visitants de l'interior de l'estat i d'altres estats, que visiten els seus barris i carrers de comerc especialitzat (com Bras, Bom Retiro i el carrer 25 de Marco, especialitzades en robes i teixits), les exposicions en els seus museus, o llavors esdeveniments periodics, com el
Gran Premi del Brasil
de
Formula 1
que ocorre tots els anys en el
Circuit de Interlagos
.
Segons estimacions de l'IBGE, el 2006 l'
estat de Sao Paulo
tenia 41.055.734 habitants i una densitat poblacional de 165,4 hab./km².Aixo representa un 21% de la poblacio brasilera i 11% de tota la poblacio sud-americana.
Fotografia per satel·lit de Sao Paulo
La seva poblacio es basicament blanca, descendent dels europeus. La poblacio indigena va ser practicament extinta.
| Color/Raca
|
Percentatge
|
| Blanca
|
67,9%
|
| Negra
|
5,8%
|
| Mulata
|
24,7%
|
| Asiatica
|
1,3%
|
| Indigena
|
0,3%
|
Font: PNAD 2006.
La religio dominant es la catolica, encara que altres religions com l'
evangelista
son forca importants.
Font:
IBGE
2000
El futbol es l'esport majoritari al Brasil, encara que en son practicats molts d'altres. Els clubs mes destacats son
Educacio superior
[
modifica
]
- ↑
≪
Sao Paulo
≫. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑
Marques
, Luiz.
Capitalismo e colapso ambiental
(en portugues brasiler). Editora da Unicamp, 2018, p. 116.
ISBN 978-85-268-1503-2
.
- ↑
Simeon
, Roblyn.
Working in the Global Economy: How to Develop and Manage Your Career Across Borders
(en angles). Routledge, 2012-11-12, p. 69.
ISBN 978-1-136-26211-1
.
- ↑
Salgado
, Andre Augusto Rodrigues;
Santos
, Leonardo Jose Cordeiro;
Paisani
, Julio Cesar.
The Physical Geography of Brazil: Environment, Vegetation and Landscape
(en angles). Springer, 2019-01-29, p. 42.
ISBN 978-3-030-04333-9
.
- ↑
Lino
, Mauricio De Souza.
Campos Do Jordao
(en portugues brasiler). Clube de Autores, 2021-04-28, p. 91.
- ↑
Magalhaes
, Basilio de ≪
La fundacion de Rio de Janeiro
≫ (en castella).
Revista institucional | UPB
, 7, 23, 1941, pag. 367?372.
ISSN
:
2422-362X
.
- ↑
Del Lama
, Eliane Aparecida;
de La Corte Bacci
, Denise;
Martins
, Lucelene;
da Gloria Motta Garcia
, Maria;
Dehira
, Lauro Kazumi ≪
Urban Geotourism and the Old Centre of Sao Paulo City, Brazil
≫ (en angles).
Geoheritage
, 7, 2, 01-06-2015, pag. 147?164.
DOI
:
10.1007/s12371-014-0119-7
.
ISSN
:
1867-2485
.
- ↑
Narita
, Felipe Ziotti ≪
Experiencias educacionais no seculo xvi: a formacao da casa de meninos de sao paulo de piratininga
≫ (en portugues).
Revista Ibero-Americana de Estudos em Educacao
, 2, 2, 07-12-2007, pag. 195?203.
DOI
:
10.21723/riaee.v2i2.471
.
ISSN
:
1982-5587
.
- ↑
Nazzari
, Muriel ≪
Parents and Daughters: Change in the Practice of Dowry in Sao Paulo (1600-1770)
≫.
Hispanic American Historical Review
, 1990, pag. 639?665..
DOI
:
https://doi.org/10.1215/00182168-70.4.639
.
- ↑
Kuznesof
, Elizabeth Anne ≪
Household Composition and Headship as Related to Changes in Mode of Production: Sao Paulo 1765 to 1836
≫ (en angles).
Comparative Studies in Society and History
, 22, 1, 1980-01, pag. 78?108.
DOI
:
10.1017/S0010417500009166
.
ISSN
:
1475-2999
.
- ↑
Gomes
, Edgar da Silva ≪
A Reaproximacao Estado?Igreja no Brasil durante a Republica Velha (1889-1930)
≫ (en portugues).
Revista de Cultura Teologica
, 62, 2008, pag. 95?110.
DOI
:
10.19176/rct.v0i62.15628
.
ISSN
:
2317-4307
.
- ↑
Serra
, Jose ≪
El milagro economico brasileno: Realidad o mito?
≫.
Revista Mexicana de Sociologia
, 34, 2, 1972, pag. 245?292.
DOI
:
10.2307/3539507
.
ISSN
:
0188-2503
.
- ↑
Rittner
, Daniel. ≪
As piores e melhores estradas do Brasil em 2021, segundo a CNT
≫ (en portugues brasiler). Valor, 02-12-2021. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑
Martins
, Fernando;
Lourenco
, Ricardo;
Oliver
, Ignacia.
INFRAESTRUTURA RODOVIARIA NO BRASIL:PARA ONDE VAMOS?
. Bain & Company, 2016, p. 28.
- ↑
≪
Guarulhos deixa de ser o maior aeroporto latino-americano
≫. panrotas.com, 01-03-2017. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑
Meier
, Ricardo. ≪
Apos 45 anos, Metro de Sao Paulo chegara a marca simbolica de 100 km de extensao
≫ (en portugues brasiler). metrocptm.com.br, 28-11-2019. [Consulta: 9 juliol 2023].
- ↑
Llairo
, Maria Monserrrat ≪
Los grandes proyectos de infraestructura del Mercosur : la hidrovia Paraguay-Parana : realidades y controversias
≫.
Proyeccion
, No. 6, 30-06-2009.
ISSN
:
1852-0006
.
Enllacos externs
[
modifica
]