Espanyols

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Espanyola )
Infotaula de grup humàEspanyols

1a fila : Isabel la Catolica ? Ferran el Catolic ? Hernan Cortes ? Ignasi de Loyola ? Carles I d'Espanya ? Teresa d'Avila
2a fila : Miguel de Cervantes ? Francisco de Goya ? Jose Maria de Pereda ? Rosalia de Castro ? Benito Perez Galdos ? Leopoldo Alas
3a fila : Antoni Gaudi ? Pablo Picasso ? Salvador Dali ? Joan Carles I ? Antonio Banderas ? Rafael Nadal Modifica el valor a Wikidata
Tipus poblacio humana i nacio Modifica el valor a Wikidata
Poblacio total 46 milions a Espanya
1,7 milions residents a l'estranger (un 37% dels quals son nascuts a Espanya)
Centenars de milions de llatinoamericans tenen ancestres espanyols
Llengua Castella , entre d'altres (veure Llengues d'Espanya )
Religio Cristianisme (majoritariament Catolicisme ), agnosticisme i ateisme . Altres religions minoritaries.
Eponim Espanya Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Originari de Espanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Estat Espanya Modifica el valor a Wikidata
Regions amb poblacions significatives
Majoritariament a Espanya , tambe a la majoria de paisos de l' America Llatina i als Estats Units . Significativament a Franca , Alemanya i Suissa . La majoria dels residents a Andorra .

Els espanyols son els ciutadans d' Espanya , ja sigui perque hi han nascut o perque tenen la nacionalitat espanyola . [1]

L'idioma oficial d'Espanya es el castella o espanyol, llengua romanica originada a Castella , que va esdevenir llengua de l'administracio centralitzada a partir de l'arribada de la Casa de Borbo al tron hispanic. La Constitucio de 1978 recull en l'article 3.1 que el castella es la llengua oficial de tot l'Estat, i tots els ciutadans tenen el deure de coneixer-la i el dret a emprar-la, si be l'article 3.2 esmenta que les altres llengues espanyoles seran oficials en els seus respectius territoris segons llurs estatuts. [2] Avui, les llengues reconegudes com a cooficials son el catala o valencia , el gallec i el basc , per be que n'existeixen d'altres que no gaudeixen d'aquest rang, com l' aragones o l' asturlleones , [3] el portugues d' Olivenca o l' amazic i l' arab (que es parlen a Ceuta i Melilla des de finals del segle  xix ). En canvi, l' occita , en la seva variant aranesa , esta reconegut com a llengua cooficial per l' Estatut d'Autonomia de Catalunya .

Dins d'Espanya existeixen una serie de nacionalismes que identifiquen altres pobles, alguns dels quals refusen identificar-se totalment o parcialment amb aquest grup huma (vegeu Nacionalismes de l'estat espanyol ). Tambe existeixen un gran nombre de llatinoamericans amb ancestres espanyols mes o menys llunyans, provinents de l' emigracio espanyola .

Origen del nom espanyol [ modifica ]

L'adjectiu gentilici espanyol va comencar a usar-se a Provenca des del segle  xii , en escrits ( espaignol ) al segle  xiii , com va demostrar el filoleg medievalista suis Paul Aebischer : [4] [5] El terme espanyol ≪apareix en provencal primerament com a nom de persona, a la regio d' Ortes ; despres a Tolosa de Llenguadoc , a Agen; mes tard com a etnic en una poesia de Raimbaut de Vaqueiras . [6]

En les croniques medievals s'utilitzaven els termes Hispani , Christiani i Gothi . [7] Al Poema de Fernan Gonzalez i al Libro de Alexandre (s. XIII) trobem la denominacio Espanon . [8] Els pelegrins francesos del Cami de Sant Jaume anomenaven espanhols als habitants cristians de la Peninsula [9] que, com escriu Gonzalo de Berceo , venien a rendir culte al ≪ padro d'espanyols≫. [10]

L'illa Espanyola va ser el nom donat al primer assentament en el Nou Mon ; descoberta per Cristofor Colom en el seu primer viatge en 1492. Amado Alonso comenta que l'adjectiu espanyol no apareix en titol de llibres abans de 1520. [11]

Entre la paraula Espanya i l'adjectiu espanyol transcorre un mil·lenni. Els romans cultes anomenaven Hispania a la Peninsula Iberica , pero el poble que parlava llati en la Peninsula pronunciava Espanya cap a l'any 300. [12] Per aixo, l'historiador Americo Castro comenta: es un disbarat anomenar espanyol qualsevol esser animat que ha existit sobre la Peninsula Iberica. [11]

Desenvolupament historic [ modifica ]

La Dama d'Elx , bust iber tallat en pedra calcaria datada entre els segles V i IV a. C, Museu Arqueologic Nacional d'Espanya , Madrid .

Antecedents [ modifica ]

Antics pobladors de la Peninsula

Els primers humans moderns que habiten en el que avui es Espanya es creu que van ser pobles paleolitics que podrien haver arribat a la peninsula iberica fa 35.000 o 40.000 anys.

Els pobles ibers habitarien en la peninsula entre el III mil·lenni aC i II mil·lenni aC , assentats al llarg de la costa mediterrania. El poble iber tenia la seva propia llengua , avui desapareguda. Aquesta llengua es creia que posseia una vinculacio amb l'actual basc , [13] [14] teoria avui en desus, en part perque el basc no ha pogut ser usat per desxifrar les inscripcions iberes. [15] Els celtes es van establir en la Peninsula durant l' edat del ferro . Les tribus del nord-centre que van tenir contacte cultural amb els ibers, es van denominar celtibers .

A mes, va existir una civilitzacio coneguda com a Tartessos que, segons textos classics, habitava el sud-oest de la Peninsula, i de la qual existeixen hipotesi que postulen que van desenvolupar una organitzacio social complexa diferenciada de la propia dels colonitzadors mediterranis. Des del segle  ix  aC, [16] segons les troballes arqueologiques, els mariners fenicis , grecs i cartaginesos successivament, van fundar colonies al llarg de la costa mediterrania, establint relacions comercials amb els pobles anteriorment citats. [17]

Domini Roma
Hispanoromans
Jove noble hispanoroma del segle I aC

La Republica Romana va conquistar la peninsula iberica, entre els segles  iii i I a. C. Anomenada Iberia pels antics grecs , els romans la van denominar Hispania , i la van dividir politicament en dues provincies anomenades Hispania Ulterior i Hispania Citerior , subdividides mes endavant en les anomenades Baetica , Tarraconensis , Lusitania , Carthaginense i Gallaecia .

Com a resultat de la colonitzacio romana es va originar un grup de llengues iberoromanes , incloent el castella ?que arribaria a ser la principal llengua d'Espanya i que es coneix mundialment com idioma espanyol .

En aquesta epoca, les provincies d'Hispania es van configurar com a part destacada de l' Imperi Roma , aportant notables pensadors, com Seneca , Quintilia o Marcial , i governants com Traja , Hadria i Marc Aureli .

Monarques germanics
Hispanogots

Els bel·licosos pobles germanics : visigots , sueus i vandals es van establir en la peninsula iberica des de comencaments del segle  v , configurant el Regne visigot que perduraria fins a la dominacio musulmana. En aquesta periode es va consolidar i va enfortir la monarquia com a institucio vertebradora de Spania . En el proleg ≪Laus Spaniae≫ de la seva Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum (Historia dels reis dels gots, vandals i sueus) del segle VI-VII, l'erudit hispanogot Isidorus Hispalensis lloa les virtuts de ≪ Spania ≫ i dels seus pobles. [18]

S'introdueix l' arianisme , religio dels seus governants, fins que Recared I adopta el cristianisme en 587.

Mesquita de Cordova .
Domini musulma
Hispanomusulmans, hispanojueus, cristians

Despres de la batalla de Guadalete , en 711 , el regne visigot va ser conquistat pels musulmans que arribarien a governar gairebe la totalitat de la Peninsula, a excepcio de la zona nord, germen del Regne d'Asturies . Els musulmans van denominar al seu regne l' Andalus .

La poblacio de l'Andalus era heterogenia. Des del punt de vista etnic estava constituida principalment per muladis (neo-musulmans), amb el temps la majoria de la poblacio; els amazics , que conformaven els exercits omeies ; i els arabs , l'elit dominant, molt inferior en nombre. Des del punt de vista religios la poblacio era musulmana o dhimmi ( cristians i jueus ). Es coneix com a muladis als hispans cristians de l'Andalus que s'havien convertit a l'islam, mentre que es deien mossarabs als que van conservar la religio cristiana. Tant uns com uns altres van adoptar costums i formes de vida musulmanes. Els mossarabs i els jueus gaudien de llibertat de culte . [19]

Destaquen en aquesta epoca els metges hispanomusulmans, o hispanoarabs, Abulcasis , Ibn Zuhr i Averrois , el metge hispanojueu Maimonides , o els cristians Ramon Llull i Arnau de Vilanova . [20]

Espanyolitat [ modifica ]

Palau de Carles I a l' Alhambra de Granada.
Cap a la unificacio religiosa

Despres de finalitzar la Reconquesta amb la presa de Granada en 1492 , els jueus o musulmans que no es van convertir al catolicisme, van ser expulsats d'Espanya . [21] Els musulmans conversos, anomenats moriscs , tambe van ser expulsats en 1609 : es calcula que uns 300.000 d'un total de 325.000. [22] La unio dinastica de les monarquies dels regnes cristians de Castella i Arago , va portar a la per molts anhelada reunificacio d'Espanya, amb una configuracio geografica similar a la qual havia tingut la provincia romana de Hispania , a excepcio del Regne de Navarra i el de Portugal . Aixi, el bisbe de Girona, Joan Margarit , es dirigia als Reis Catolics: ≪vau fer la unio d'ambdues Espanyes, la Citerior i la Ulterior≫. [23] I Pere Martir d'Angleria en carta a l'arquebisbe de Braga , escriu:

≪ ≪ Ferdinandum et Helisabet, quod Hispaniarum corpus possideant, Reges Hispaniarum apellamus. Nec obstat, quin ita vocentur, quod duo de isto corpore digituli, utpote Navarra et Portugallia, auferantur ≫. Reis d'Espanya anomenem a Ferran i a Isabel, perque posseeixen el cos d'Espanya; i no obsta, perque els cridem aixi, el que faltin d'aquest cos dos ditets, com son Navarra y Portugal. [24] ≫

El Regne de Navarra s'incorporaria anys despres i el de Portugal en 1580, durant el regnat de Felip II , encara que la unitat iberica solament es mantindria fins a 1640.

Cristians vells

Els reis Ferran i Isabel aconseguirien la uniformitat religiosa, pero no la unificacio politica. A mes, la noblesa i els hijosdalgo evitaven dedicar-se a labors manuals i menesters mercantils i cientifics, per no ser titllats de jueus per la Inquisicio . El suport a la Contrareforma va allunyar als espanyols de l'impuls de modernitat europeu, generant endarreriment cientific, penuria economica, gran desigualtat i fluxos migratoris que van precipitar la descomposicio de l'imperi colonial i van originar posteriors enfrontaments entre espanyols. [25]

Fluxos migratoris [ modifica ]

Cristofor Colom descobreix les Indies Occidentals i al primer assentament del Nou Mon li dona el nom de La Isla Espanola .
Monument a la mare de l'emigrant a Gijon .

Al segle  xvi , despres de la conquesta militar de gran part del nou continent , prop de 240.000 espanyols van emigrar a America. A ells s'hi van sumar 450.000 al segle seguent. [26] El virregnat de Nova Espanya i el virregnat del Peru es van convertir en les principals destinacions dels colons espanyols al segle  xvi . [27] En el periode compres entre 1850 i 1950 , 3,5 milions d'espanyols van marxar a les Ameriques, especialment Argentina , Uruguai, Mexic , [28] Brasil , Xile , Venecuela , i Cuba . De 1840 a 1890 , uns 40.000 canaris van emigrar a Venecuela . [29] Van optar per anar a Algeria gairebe mig milio d'homes i dones llevantins al mig segle, provinents principalment d'Alacant i Murcia [30] uns 94.000 espanyols en els ultims anys del segle  xix . A principis del segle XX uns 250.000 espanyols vivien al Marroc . [31]

En finalitzar la Guerra Civil Espanyola , al voltant de 500 000 espanyols van fugir cap a Franca i Mexic , [32] la majoria retornarien anys despres.

Des de 1961 a 1974 , al voltant de 100.000 espanyols emigraven cada any cap a Europa Central, encara que la majoria retornaven posteriorment. [31] La crisi economica de 2008-2016 ha generat una nova generacio d'emigrants espanyols. [33] [34] [35]

Paisos amb conveni de doble nacionalitat [ modifica ]

Llista dels paisos amb els quals Espanya te subscrits convenis de doble nacionalitat . [36]

Principals assentaments de ciutadans amb nacionalitat espanyola fora d'Espanya [ modifica ]

Pais [37] Total Nascuts a
Espanya 		Nascuts al
pais de residencia 		Nascuts a
altres paisos
1r Argentina Argentina
385.388
92.453
288.494
2.955
2n França Franca
206.589
118.072
74.028
10.706
3r Veneçuela Venecuela
183.163
55.850
122.935
3.636
4r Alemanya Alemanya
116.056
54.358
56.330
5.209
5e Brasil Brasil
110.422
28.625
77.730
2.300
6e Mèxic Mexic
100.782
17.387
80.240
2.896
7e   Suissa
99.539
44.289
50.769
4.357
8e Cuba Cuba
97.980
2.222
95.611
140
9e Estats Units Estats Units
94.585
42.938
22.317
28.845
10e Regne Unit Regne Unit
74.389
45.089
17.379
11.377
11e Uruguai Uruguai
62.491
12.539
48.528
849
12e Xile Xile
51.768
11.068
42.875
1.569
13e Bèlgica Belgica
50.318
24.410
21.221
4.478
...
...
...
...
...
...
Fora d' Espanya Espanya
1.931.248
673.662
1.141.836
104.554

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ dle.rae espanol
  2. ↑ ≪Titulo preliminar≫. A: Constitucion Espanola , 1978, p. 1.  
  3. ↑ AA. DD. Gran Larousse Catala vol. 4 . Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 84-297-3247-0 .  
  4. ↑ Paul Aebischer: Estudios de toponimia y lexicografia romanicas. Barcelona. C.S.I.C. 1948.
  5. ↑ Americo Castro: Sobre el nombre y el quien de los espanoles. 1985. Pag. 29. ISBN 8472917665
  6. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 32.
  7. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 66.
  8. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 32
  9. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 67
  10. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 44.
  11. ↑ 11,0 11,1 Americo Castro. Ibid. Pag. 30.
  12. ↑ Americo Castro. Ibid. Pag. 29.
  13. ↑ Caro Baroja, Julio (1982) Sobre la lengua vasca y el vascoiberismo , San Sebastian, ISBN 84-7148-052-2
  14. ↑ La hipotesis del vascoiberismo desde el punto de vista de la epigrafia ibera
  15. ↑ Gabriel M. Verd S. J. ≪ Sobre la cuestion vascoiberica ≫ (en castella). [Consulta: 2 abril 2016].
  16. ↑ Universitat Pompeu Fabra , Cerro del Villar, de enclave comercial a periferia urbana , 5/11/2011
  17. ↑ ≪ Ethnographic map of Pre-Roman Iberia ≫. Luis Fraga da Silva ? Associacao Campo Arqueologico de Tavira, Tavira, Portugal . Arxivat de l' original el 2004-06-11. [Consulta: 25 abril 2007].
  18. ↑ Traduccion de Rodriguez Alonso, 1975, Leon, pp. 169 y 171.
    ≪ Tu ets, oh Espanya, sagrada i mare sempre felic de princeps i de pobles, la mes bella de totes les terres que s'estenen des de l'Occident fins a l'India. Tu, per dret, ets ara la reina de totes les provincies, de qui reben prestades les seves llums no solament l'ocas, sino tambe l'Orient. Tu ets l'honor i l'ornament de l'orbe i la mes il·lustre porcio de la terra, en la qual granment es gaudeix i esplendidament floreix la gloriosa fecunditat de la nacio goda. Amb justicia et va enriquir i va ser amb tu mes indulgent la naturalesa amb l'abundancia de totes les coses creades, tu ets rica en fruits, en raims copiosa, en collites alegre... Tu et trobes situada a la regio mes grata del mon, ni t'abrases en la cremor tropical del sol, ni t'entumeixen rigors glacials, sino que, cenyida per temperada zona del cel, et nodreixes de felicos i tous zefirs... I per aixo, amb rao, fa temps que la aurea Roma, cap de les gents, et va desitjar i, encara que el mateix poder roma, primer vencedor, t'hagi posseit, no obstant aixo, per fi, la florent nacio dels godos, despres d'innombrables victories en tot l'orbe, amb obstinacio et va conquistar i et va estimar i fins ara et gaudeix segura entre infulas regies i copiosissims tresors en seguretat i felicitat d'imperi. ≫
    ? Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum de Sant Isidor de Sevilla , segles VI-VII.
  19. ↑ Islamic and Christian Spain in the Early Middle Ages . Chapter 5: ≪Ethnic Relations≫ , Thomas F. Glick
  20. ↑ Luis S. Granjel : Historia de la medicina espanola (1962) Ediciones Sayma, Barcelona. pp. 22-35.
  21. ↑ Morisco ? Encyclopedia Britannica Online.
  22. ↑ Kamen , Henry . La Inquisicion Espanola. Una revision historica . 3a edicio. Barcelona: Critica, 2011. ISBN 978-84-9892-198-4 .  
  23. ↑ ≪La gran historis de Espana. La identidad de Espana esta en su historia≫ , entrevista a Julio Valdeon
  24. ↑ Lib. I, epist. 27: Citat a Coleccion de las cronicas y memorias de los reyes de Castilla , Madrid, Imprenta de Antonio Sancha, 1783, vol. IV, p. XXV.
  25. ↑ Americo Castro. Ibid. Resumen.
  26. ↑ Axtell , James ≪ The Columbian Mosaic in Colonial America ≫. Humanities , 12, 5, septiembre/octubre 1991, pag. 12?18. Arxivat de l' original el 2008-05-17 [Consulta: 8 octubre 2008]. Arxivat 2008-05-17 a Wayback Machine .
  27. ↑ ≪ Migration to Latin America ≫. Arxivat de l' original el 2020-05-07. [Consulta: 16 desembre 2016].
  28. ↑ Patricia Rivas. ≪ Reconoceran nacionalidad espanola a descendientes de exiliados ? YVKE Mundial ≫. Radiomundial.com.ve. Arxivat de l' original el 2011-01-05. [Consulta: 10 juliol 2010].
  29. ↑ ≪ The Spanish of the Canary Islands ≫.
  30. ↑ Carlos Marichal Salinas, EL PAIS. 1 de julio de 2002.
  31. ↑ 31,0 31,1 Spain: Forging an Immigration Policy , Migration Information Source.
  32. ↑ ≪ Spanish Civil War fighters look back ≫, BBC News, 23 de febrer de 2003.
  33. ↑ ≪ La crisis dispara un 22% la emigracion espanola, en su mayoria jovenes ≫. Arxivat de l' original el 2014-10-12. [Consulta: 16 desembre 2016].
  34. ↑ Espana hace las maletas
  35. ↑ Los espanoles vuelven a America
  36. ↑ Paises con convenio de doble nacionalidad
  37. ↑ INE. Padron de Espanoles Residentes en el Extranjero (PERE). Datos a 1 de enero de 2013

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • Castro, Americo. Willard F. King and Selma Margaretten, trans. The Spaniards: An Introduction to Their History . Berkeley, California: University of California Press, 1980. ISBN 0-520-04177-1 .
  • Chapman, Robert. Emerging Complexity: The Later Pre-History of South-East Spain, Iberia, and the West Mediterranean . Cambridge: Cambridge University Press, 1990. ISBN 0-521-23207-4 .
  • Goodwin, Godfrey. Islamic Spain . San Francisco: Chronicle Books, 1990. ISBN 0-87701-692-5 .
  • Harrison, Richard. Spain at the Dawn of History: Iberians, Phoenicians, and Greeks . New York: Thames & Hudson, 1988. ISBN 0-500-02111-2 .
  • James, Edward (ed.). Visigothic Spain: New Approaches . Oxford: Clarendon Press, 1980. ISBN 0-19-822543-1 .
  • Thomas, Hugh. The Slave Trade: The History of the Atlantic Slave Trade 1440?1870 . London: Picador, 1997. ISBN 0-330-35437-X .
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Espanyols

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Espanyols&oldid=33178836 ≫