Imperi Austriac

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Emperador d'Austria )
Kaisertum Osterreich
Imperi Austriac
←
1804  ?  1867 →
de}}}Àustria de}}}Àustria
Bandera Escut
Himne nacional : Volkshymne
Ubicació de Àustria
Informacio
Capital Viena
48° 12′ N, 16° 21′ E  /  48.200°N , 16.350°E  / 48.200; 16.350
Idioma oficial Alemany , hongares , romanes , txec , eslovac , eslove , croata , serbi , italia , polones , rutenia
Religio Catolica romana
Moneda taler Modifica el valor a Wikidata
Periode historic
Establiment 1804
Compromis austrohongares de 1867 1867
Politica
Forma de govern Monarquia
Emperador
 ? 1804?1835: Francesc I d'Austria
 ? 1835?1848: Ferran I d'Austria
 ? 1848?1867: Francesc Josep I d'Austria

L' Imperi Austriac fou un estat creat el 1804 i format per un conjunt de territoris sota dominacio austriaca. L'estat dura oficialment fins al 1867 , quan es transforma en l' Imperi Austrohongares .

Antecedents [ modifica ]

La derrota a la Batalla d'Austerlitz on l'exercit de la Tercera Coalicio fou anorreat per l'exercit frances va significar que Francesc II hagues d'acceptar els termes del tractat de Pressburg . [1] Els Habsburg van perdre les seves ultimes possessions a Italia, Llombardia va tornar a Franca, i Venecia, Istria i Dalmacia es van afegir al Regne napoleonic d'Italia mentre que el Tirol i el Vorarlberg van caure en mans de Baviera. Amb aquests guanys territorials, amb el consentiment de Napoleo, a principis de 1806 es va establir el Regne de Baviera [2] i el Regne de Wurttemberg . [3] Napoleo declarava la constitucio de l'Imperi abolida i els principats del Rin es van independitzar l' 1 d'agost de 1806 formant la Confederacio del Rin , [4] Les demandes d' Austria sobre els estats alemanys es van rebutjar sense excepcio. El 6 d'agost de 1806 Francesc va dissoldre el Sacre Imperi Romanogermanic , a causa de la formacio de la Confederacio del Rin , ja que no volia que Napoleo , que la liderava amb el titol de Protector , fos el seu successor. [5] Aquesta accio va ser reconeguda per Jordi III del Regne Unit que tambe era l'Elector de Hannover i que havia perdut els seus territoris alemanys al voltant de Hannover , incorporats al nou Regne de Westfalia . [6] Els dominis de Francesc es limitaren al nou Imperi Austriac. Els successors de Francesc II van continuar titulant-se emperadors d'Austria fins al 1918 . L'emperador esdevingue emperador d'Austria i obtingue diferents territoris secularitzats entre els quals destaca el Bisbat de Salzburg .

Historia [ modifica ]

L'Imperi austriac va formar part de la Confederacio Germanica a partir del 1815, quan el Congres de Viena va restablir les fronteres d' Europa despres de la derrota de Napoleo Bonaparte i va reorganitzar la forma i la ideologia politiques de l' Antic Regim . [7]

Despres de diversos intents fallits de reforma constitucional, l'Imperi austriac es va transformar en l' Imperi Austrohongares com a consequencia directa de la derrota soferta a la Guerra Austroprussiana , [8] per la qual perdria el Regne de Llombardia- Venecia i tota influencia en els estats alemanys a favor del Regne de Prussia . Amb la signatura del Compromis Austrohongares del 1867 sota el regnat de Francesc Josep I naixeria la monarquia dual en la qual es concediria igualtat d'estatus als territoris hongaresos.

L'Imperi d'Austria (en alemany: Kaisertum Osterreich) va ser un imperi successor modern fonamentat en un romanent del Sacre Imperi Romanogermanic , que es va centrar en el que es l' Austria d'avui i que oficialment va durar des del 1804 fins al 1867. Va ser seguit per l' Imperi Austrohongares , que va ser proclamat despres de proclamar l'Emperador d'Austria tambe rei d'Hongria , una accio diplomatica que va elevar l'estat del Regne d'Hongria dins de l'Imperi Austriac, com a resultat de la monarquia austrohongaresa de transaccio de 1867. L'Imperi Austrohongares (1867-1918) va ser dissolt pels vencedors al final de la Primera Guerra Mundial i es va descompondre en nous estats independents.

El terme "Imperi d'Austria" tambe es fa servir per a les possessions dels Habsburg abans del 1804, que no tenia nom oficial col·lectiu, encara que Austria es mes frequent, el terme d'Austria-Hongria tambe s'ha utilitzat.

L'Imperi Austriac va ser fundat pel monarca Habsburg, emperador Francesc II (que va esdevenir l'emperador Francesc I d'Austria), com un estat que abastava terres dins i fora del Sacre Imperi Romanogermanic . Aquesta va ser una reaccio a la proclamacio de Napoleo Bonaparte del Primer Imperi Frances el 1804.

Austria i algunes parts del Sacre Imperi Romanogermanic van comencar la campanya contra Franca i els seus aliats alemanys durant la Tercera Coalicio que va portar a l'aclaparadora derrota d' Austerlitz a principis del desembre del 1805. En aquest mateix mes, una treva estava en converses.

Posteriorment, Francesc II va acceptar l'humiliant Tractat de Pressburg el desembre de 1805, [9] que en la practica va significar la dissolucio de la llarga vida del Sacre Imperi Romanogermanic amb una reorganitzacio dels territoris perduts d'Alemanya en una empremta de Napoleo en un estat precursor del que va esdevenir l' Alemanya moderna, aquestes possessions nominalment havien estat part del Sacre Imperi Romanogermanic dins dels limits actuals d'Alemanya, aixi com altres mesures de debilitament d'Austria i dels Habsburg. Certes possessions austriaques a Alemanya van passar a Franca i als seus aliats, el rei de Baviera , el rei de Wurttemberg i l'Elector de Baden . Les demandes d' Austria en els estats alemanys es van rebutjar sense excepcio.

Una consequencia que es va produir vuit mesos despres, el 6 d'agost de 1806, es que Francesc II va dissoldre el Sacre Imperi Romanogermanic , a causa de la formacio de la Confederacio del Rin per Franca , ja que no volia que Napoleo fos el seu successor. Aquesta accio va ser reconeguda per George III del Regne Unit que tambe era l'Elector de Hannover , que tambe havia perdut els seus territoris alemanys al voltant de Hannover , que havien passat a Napoleo . La part demandant anglesa va ser resolta per la creacio del Regne de Hannover, que es va dur a terme pels hereus britanics fins a l'ascensio de la reina Victoria, despres de la qual es va dividir entre la familia reial britanica i Hannover .

Tot i que el carrec d'emperador era electiu, la Casa d'Habsburg havia mantingut el titol des del 1440 (amb una breu interrupcio) i Austria va ser el nucli dels seus territoris.

La segona guerra de la independencia italiana de 1859 va enfrontar al Segon Imperi Frances i el Regne de Sardenya-Piemont amb l'Imperi Austriac, i es va tancar amb el Tractat de Zuric el novembre, pel qual els Habsburg van cedir la Llombardia a Franca, la qual la va cedir a la casa de Savoia . Austria conserva el Veneto , el Trentino , el Tirol del Sud , el Friul - Venecia Julia i les fortaleses de Mantova i Peschiera . Tots els estats italians, fins i tot el Veneto, que era austriac, hagueren d'unir-se a una confederacio italiana, presidida pel Papa. [10]

Despres que Austria fou derrotada en la guerra Austroprussiana de 1866, i va sortir de la Confederacio d'Alemanya, l'Imperi Austriac es va transformar en l' Imperi Austrohongares per la transaccio de 1867, que va concedir al Regne d'Hongria i a les terres hongareses igualtat de condicions amb la resta d'Austria en el seu conjunt.

Creacio de l'Imperi Austriac [ modifica ]

Es van dur a terme canvis en la configuracio de la naturalesa de l'Imperi Austriac durant les conferencies a Rastatt (1797-1799) i Ratisbona (1,801-1.803). El 24 de marc de 1803, el reces Imperial (en alemany: Reichsdeputationshauptschluss) va ser declarat, que va reduir considerablement el nombre de territoris administratius de 81 a 3 i de les ciutats imperials de 51 a 6. Aquesta mesura estava destinada a substituir la vella constitucio del Sacre Imperi Romanogermanic , pero la consequencia real del Reces Imperial va ser la fi del Sacre Imperi Romanogermanic . Tenint en compte un canvi significatiu, Francesc II va crear el titol d'Emperador d'Austria, i els seus successors van anar abandonant el titol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermanic a partir del 1806.

La caiguda i la dissolucio de l'Imperi es va veure accelerada per la intervencio francesa a l'Imperi, el setembre de 1805. El 20 d'octubre de 1805, un exercit austriac encapcalat pel general Karl Mack von Leiberich va ser derrotat pels exercits francesos prop de la ciutat d'Ulm. La victoria francesa va resultar en la captura de 20.000 soldats d'Austria i de molts canons. l'exercit de Napoleo va obtenir una nova victoria en la Batalla d'Austerlitz , el 2 de desembre de 1805. A la llum d'aquests esdeveniments, Francesc es va veure obligat a negociar amb els francesos del 4 de desembre al 6 de desembre de 1805. Aquestes negociacions van concloure amb un armistici el 6 de desembre de 1805.

Les victories franceses van encoratjar governants de certs territoris imperials per fer valer la seva independencia formal de l'Imperi. El 10 de desembre de 1805, el princep elector de Baviera , que era duc, es va proclamar rei, seguit per l'elector duc de Wurttemberg , l'11 de desembre. Finalment, el 12 de desembre, el marcgravi de Baden se li va donar el titol de Gran Duc. A mes, cada un d'aquests nous paisos van signar un tractat amb Franca i es van convertir en aliats francesos. El Tractat de Presburg entre Franca i Austria , signat a Presburg (avui Bratislava , Eslovaquia ) el 26 de desembre, va ampliar el territori dels aliats alemanys de Napoleo , a costa de la derrotada Austria .

El 12 de juliol de 1806, la Confederacio del Rin es va establir, comprenia 16 paisos i sobirans. Aquesta confederacio, sota la influencia francesa, va posar fi al Sacre Imperi Romanogermanic . El 6 d'agost de 1806, fins i tot Francesc va reconixer el nou estat de coses i va proclamar la dissolucio del Sacre Imperi Romanogermanic .

Quan, l'11 d'agost de 1804, Francesc II va assumir el titol del primer emperador d'Austria, l'imperi es va estendre des de l'actual Italia a l'actual Polonia i els Balcans . La composicio multinacional de l'Imperi la il·lustra el fet que la seva poblacio es componia d'alemanys, txecs, polonesos, romanesos, hongaresos, italians, ucrainesos, croats, eslovacs, eslovens, serbis, i nombroses nacionalitats mes petites. L'emperador d'Austria no nomes va governar com a tal, sino que tambe exercia el titol de rei d'Hongria, Bohemia, Croacia, Eslavonia i Dalmacia, i va comandar l'exercit multinacional de l'Imperi, sent l'estil Kaiserliche-Konigliches Armee (Imperial de l'Exercit Reial). L'Imperi tenia una estructura centralista, tot i que cert grau d'autonomia es va deixar a Hongria , que va ser governat per la seva propia dieta, i el Tirol .

Les guerres napoleoniques [ modifica ]

Els anys 1804-1815 en la politica exterior d' Austria es van determinar de manera significativa per les Guerres Napoleoniques . Despres de Prussia , va signar un tractat de pau amb Franca el 5 d'abril de 1795, Austria es va veure obligada a portar la carrega principal de la guerra amb la Republica Francesa per gairebe deu anys. Aquesta situacio va portar a una distorsio de l'economia austriaca que va contribuir a fer que els austriacs veiessin la guerra d'una manera altament impopular. Pel que fa a l'estat d'anim esmentat, l'emperador Francesc II es va negar a participar en la propera guerra contra la Franca napoleonica durant molt de temps. D'altra banda, Francesc II no va abandonar la possibilitat de venjar-se de Franca i per tant va entrar en un acord secret militar amb l' Imperi Rus , al novembre de 1804. Aquest conveni fou per assegurar la cooperacio mutua entre Austria i Russia en el cas d'una nova guerra contra Franca .

Una aparent manca de voluntat d' Austria per unir-se a la Tercera Coalicio va ser superat pels subsidis britanics. Una derrota decisiva a la Batalla d'Austerlitz va posar fi a la presencia austriaca en la Tercera Coalicio. Tot i que el pressupost d'Austria va patir per les despeses de la guerra i la seva posicio internacional es va debilitar considerablement, l'humiliant Tractat de Presburg va donar temps per enfortir l'exercit i l'economia. D'altra banda, un ambicios Arxiduc Carles, juntament amb Johann Philipp von Stadion, van dur a terme una nova guerra contra Franca .

L'Arxiduc Carles d'Austria va exercir com a Cap del Consell de Guerra i comandant en cap de l'exercit austriac. Dotat de les competencies ampliades, que va reformar l'exercit austriac a la preparacio per a una altra guerra. Johann Philipp von Stadion , el ministre de Relacions Exteriors, personalment odiava a Napoleo , a causa d'una experiencia de la confiscacio de les seves possessions a Franca per Napoleo . A mes, la tercera esposa de Francesc II, Maria Ludovika d'Austria, d'acord amb els esforcos d'iniciar una nova guerra. La derrota de l'exercit frances a la Batalla de Bailen a Espanya el 27 juliol de 1808 va desencadenar la guerra. El 9 d'abril de 1809, un grup austriac de 170.000 homes van atacar a Baviera .

Malgrat les derrotes militars, especialment d'alta magnitud com les perdues en les batalles de Marengo, Ulm, Austerlitz i Wagram, i per tant la perdua de territori al llarg de la Revolucio Francesa i les Guerres Napoleoniques (el Tractat de Campo Formio el 1797, Presburg el 1806, i de Schonbrunn el 1809), Austria va tenir un paper decisiu en l'enderrocament de Napoleo en les campanyes de 1813-1814.

A l'ultim periode de les Guerres Napoleoniques Metternich va exercir un alt grau d'influencia sobre la politica exterior en l'Imperi Austriac, una questio nominalment decidida per l'emperador. Metternich inicialment va recolzar una alianca amb Franca , l'organitzacio del casament entre Napoleo i la filla de Francesc II, Maria Lluisa, pero per la campanya de 1812, s'havia adonat de la inevitabilitat de la caiguda de Napoleo i es va dur a Austria a la guerra contra Franca . La influencia de Metternich al Congres de Viena va ser notable, i no va esdevenir l'estadista de primera classe a Europa , sino el virtual governant de l'Imperi amb el concert europeu , un sistema basat en una serie d'aliances entre potencies, de les mes destacades va ser la Santa Alianca , [11] fins al 1848, l' any de les revolucions , i el sorgiment del liberalisme, que van provocar la seva caiguda politica i exili a Londres . [12]

De naturalesa malaltissa i amb cert retard mental , Ferran I d'Austria fou coronat en 1830 el va coronar com a rei d'Hongria amb poca dissidencia, [13] pero el govern efectiu el feia Klemens Wenzel Lothar von Metternich . La Revolucio de 1848 tingue una forta repercussio a l'Imperi Austriac, i molt principalment a les ciutats de Viena , Praga , Budapest i Mila . Iniciada la revolucio, Metternich fugi del pais i s'instal·la a Londres , [14] i Ferran abdica el 2 de desembre en favor de Francesc Josep d'Austria . [15] Acabada la revolucio l'any 1849 , Ferran i la seva muller es traslladaren a Praga on visqueren la resta de la seva vida.

Francesc Josep I d'Austria [ modifica ]

La Revolucio de 1848 fou controlada per l'exercit imperial amb l'ajuda de l'exercit rus mentre la familia imperial s'instal·la a Innsbruck . A la mort de Felix zu Schwarsenberg el 1852, el ministre de l'Interior, Alexander von Bach , va dictar en gran part la politica a Austria i Hongria centralitzant l'autoritat administrativa de l'Imperi austriac i avalant politiques reaccionaries, amb un gran augment de la llibertat economica a la decada de 1850, abolicio dels drets duaners interns i emancipacio dels camperols. [16] El concordat d'agost de 1855 que va donar a l'Esglesia catolica el control de l'educacio i la vida familiar.

La primera guerra d'independencia italiana es va lliurar entre el 1848 i 1849, entre el Regne de Sardenya i l' imperi austriac , i a les batalles de Custoza i Novara els Austriacs de Joseph Radetzky von Radetz van derrotar els piemontesos . [17] En la seva qualitat de lider de la Confederacio Alemanya, Austria va participar amb voluntaris a la Primera Guerra de Schleswig (1848?1850). [18] La segona guerra de la independencia italiana , en 1859 [19] va enfrontar al Segon Imperi Frances i el Regne de Sardenya-Piemont amb l'Imperi Austriac, i es va tancar amb el Tractat de Zuric el novembre, pel que els Habsburg van cedir la Llombardia a Franca, la qual la va cedir a la casa de Savoia . Austria conserva el Veneto , el Trentino , el Tirol del Sud , el Friul - Venecia Julia i les fortaleses de Mantova i Peschiera . Tots els estats italians, fins i tot el Veneto, que era austriac, hagueren d'unir-se a una confederacio italiana, presidida pel Papa. [20] La derrota fou un cop psicologic important per l'emperador, un cop que feu que abandones la vanitat que en part havia marcat la primera decada del seu regnat.

L'any 1864 esclata la Guerra dels Ducats al nord d' Alemanya per les pretensions daneses d'annexar-se els ducats de Slesvig-Holstein , que provocaren la intervencio conjunta d'Austria i de Prussia. D'acord amb la convencio de Gastein que va posar fi a aquesta guerra, el Ducat de Holstein va quedar sota domini d'Austria, i els de Slesvig i Lauenburg sota el de Prussia, [21] pero cap dels dos paisos va quedar satisfet amb l'acord. Prussia, pero, declara la guerra a Austria l'any 1866 i Italia va aprofitar la situacio per declarar la guerra a Austria el 20 de juny. Els Habsburg es van veure obligats a buscar un armistici amb Italia a causa de l'enfonsament dels seus exercits del nord despres de la decisiva batalla de Sadowa i el rapid avanc prussia cap a Bohemia i cap a Viena. Amb la perdua de la provincia de Venecia pel Tractat de Viena i l'hegemonia del Regne de Prussia , l'impuls cap a la unificacio de tots els estats del nord d'Alemanya crea en 1867 la Confederacio d'Alemanya del Nord [22] encapcalada per Guillem I de Prussia , integrada per un govern federal de 21 estats del Nord que excloia Austria. Per primera vegada en mes quatre-cents anys els Habsburg quedaven relegats als seus dominis austriacs i fora de joc tant a Italia com a Alemanya , concloent el Compromis Austrohongares de 1867, que va atorgar una major autonomia a Hongria i va transformar l'Imperi austriac en la monarquia dual de l' Imperi Austrohongares . [23]

Territoris de l'Imperi Austriac [ modifica ]

L'Imperi Austriac, entre 1816 i 1867.

Economia [ modifica ]

Fins a la Revolucio de 1848 els unics propietaris de la terra eren els nobles. La reforma agraria de 1852-1853 per part de la corona va tractar de crear una nova classe social de camperols propietaris en la qual recolzar-se enfront de la noblesa magiar. La reforma va ser, pero, un fracas. Les noves possessions eren, en general, massa petites per a sustentar a la pagesia que, sense experiencia en el mercat, sense credit accessible i a causa de la depressio agricola de finals del segle  xix es va veure abocada a vendre les seves propietats als terratinents i a tornar a una situacio de dependencia molt similar a l'anterior reforma.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ Stilwell , Alexander. The Trafalgar Companion (en angles). Osprey Publishing, 2005, p. 33. ISBN 1841768359 .  
  2. ↑ Zabecki , David T. Germany at War: 400 Years of Military History (en angles). Germany at War: 400 Years of Military History, 2014, p. 122. ISBN 9781598849813 .  
  3. ↑ Zabecki , David T. Germany at War: 400 Years of Military History (en angles). Germany at War: 400 Years of Military History, 2014, p. 443. ISBN 9781598849813 .  
  4. ↑ Evans , Robert; Wilson , Peter. The Holy Roman Empire, 1495-1806: A European Perspective (en angles). Brill, 2012, p. 52. ISBN 9004228721 .  
  5. ↑ Bohn , H.G.. Principles of government. Monarchical government (en angles). Society for the Diffusion of Useful Knowledge, 1853, p. 496-498.  
  6. ↑ Epstein , Klaus. The Genesis of German Conservatism (en angles). Princeton University Press, 2015, p. 566. ISBN 9781400868230 .  
  7. ↑ Muller , Jurgen. Der Deutsche Bund: 1815 - 1866 (en alemany). Oldenbourg Verlag, 2006. ISBN 3486550284 .  
  8. ↑ Goldstein , Erik. Wars and Peace Treaties: 1816 to 1991 (en angles). Routledge, 2005, p. 11. ISBN 1134899122 .  
  9. ↑ Stilwell , Alexander. The Trafalgar Companion (en angles). Osprey Publishing, 2005, p. 33. ISBN 1841768359 .  
  10. ↑ Schneid , Frederick C. The Second War of Italian Unification 1859-61 (en angles). Osprey Publishing, 2012, p. 82. ISBN 1780964501 .  
  11. ↑ ≪ Congress of Laibach ≫ (en angles). Britannica. [Consulta: 7 setembre 2021].
  12. ↑ Musulin , Stella. Vienna in the Age of Metternich (en angles). Londres: Faber and Faber, 1975, p. 308. ISBN 0-571-09858-4 .  
  13. ↑ Palmer , Alan. Metternich: Councillor of Europe (en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 243-253. ISBN 978-1-85799-868-9 .  
  14. ↑ Palmer , Alan. Metternich: Councillor of Europe (en angles). 1997 reprint. Londres: Orion, 1972, p. 312-319. ISBN 978-1-85799-868-9 .  
  15. ↑ Rapport , Michael. Nineteenth-Century Europe (en angles). Bloomsbury Publishing, 2018, p. 153. ISBN 9780230204768 .  
  16. ↑ Gilman, D. C.; Peck, H. T.; Colby, F. M.. ≪Bach, Alexander, Baron≫. A: New International Encyclopedia (en angles). Nova York: Dodd, Mead & Co., 1905.  
  17. ↑ Engels , Frederick ≪Die Niederlage der Piemontesen≫ (en alemany). Neue Rheinische Zeitung , 260, 31-03-1849.
  18. ↑ Mueller , Edwin. Handbook of Austria and Lombardy-Venetia Cancellations on the Postage Stamp Issues 1850?1864 (en angles). Heinrich Geitner, 1961.  
  19. ↑ Jones , E. M.. The Campaign of 1859 (en angles). York Town, Surrey: Willam Webb, 1859, p. 23.  
  20. ↑ Schneid , Frederick C. The Second War of Italian Unification 1859-61 (en angles). Osprey Publishing, 2012, p. 82. ISBN 1780964501 .  
  21. ↑ ≪ The defeat of Austria ≫ (en angles). Encyclopædia Britannica. [Consulta: 19 febrer 2021].
  22. ↑ Pohlmann , Cornelia. Die Auswanderung aus dem Herzogtum Braunschweig im Kraftespiel staatlicher Einflußnahme und offentlicher Resonanz: 1720 - 1897 (en alemany). Franz Steiner Verlag, 2002, p. 84. ISBN 3515080546 .  
  23. ↑ Eddie , Scott M. ≪ The Changing Pattern of Landownership in Hungary, 1867-1914 ≫ (en angles). The Economic History Review , 20, 2, 1967, pag. 293?310. DOI : 10.2307/2592159 . ISSN : 0013-0117 .
  24. ↑ Nafziger , George F. Historical Dictionary of the Napoleonic Era (en angles). Scarecrow Press, 2002, p.21. ISBN 0810840928 .  

Bibliografia [ modifica ]

  • Lalor, John J. (Ed.), 1881. Encyclopædia of Political Science, Political Economy, and the Political History of the United States by the Best American and European Writers . New York: Maynard, Merrill, and Co.
  • Manfred, Albert M., 1973. Napoleon Bonaparte . Prague, Czech Republic: Svoboda.
  • Sk?ivan, Ale?, 1999. European Politics 1648?1914 [Evropska politika 1648-1914]. Prague, Czech Republic: Ale? Sk?ivan.

Vegeu tambe [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
Commons
Commons
Commons Modifica el valor a Wikidata
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Imperi_Austriac&oldid=33288695 ≫