Elvira Juana Rodriguez Roglan
coneguda artisticament com a
Elvira de Hidalgo
(
Vall-de-roures
(
Franja de Ponent
), 28 de desembre de 1891-
Mila
, 21 de gener de 1980) va ser una
soprano de coloratura
i mestra de
cant
.
[1]
[2]
[3]
[4]
Es considerada com una de les veus mes destacades de la lirica del primer terc del segle xx per les seves interpretacions dels grans papers del repertori del bel canto. Reconeguda com una de les millors soprani d'agilita de la seva epoca, destaca pel seu virtuosisme i la seva capacitat dramatica, amb una veu de timbre intens i calid i una tecnica de precisio extraordinaria.
[2]
Com a mestra de cant, va tenir un important paper en el renaixement del bel canto despres de la Segona Guerra Mundial. La seva alumna mes celebre va ser la soprano grega Maria Callas.
[3]
Etapa de formacio i debut artistic
[
modifica
]
Filla de Miguela Roglan Bel i Pedro Rodriguez Hidalgo,
[5]
Elvira de Hidalgo visque la seva infantesa a Barcelona, ciutat on els seus pares, provinent ell de Granada i ella de Vall-de-roures, estaven establerts.
[3]
L'any 1897, a sis anys, comenca a estudiar cant amb la soprano
Concepcio Bordalba
i amb catorze anys, l'any 1906, aconsegueix una audicio al Teatro Lirico de Mila que li obre les portes per continuar la seva formacio amb prestigios mestre de cant
Melcior Vidal
, mentor d'altres sopranos importants de l'epoca com
Maria Barrientos
i
Graziella Pareto
.
[3]
[4]
Debuta l'any 1908 al Teatro di San Carlo de Napols, com la Rosina d'
Il barbiere di Siviglia
, de
Rossini
i, aquest mateix any, es contractada a Paris, al Theatre Sarah Bernhardt, per al mateix paper. Elvira de Hidalgo inicia llavors i, nomes amb setze anys, una important carrera internacional que la dura als principals teatres d'opera del mon.
[6]
Trajectoria professional
[
modifica
]
L'any 1909 debuta al Teatre d'Opera Real del Caire amb Il barbiere di Siviglia,
Don Giovanni
de
Mozart
i
La Sonnambula
de
Bellini
i es reclamada per al paper de Rosina al Gran Theatre de Montecarlo (teatre al qual tornara els anys 1911 i 1912) on forma part d'un repartiment amb alguns dels millors cantants del moment (
Titta Ruffo
, Fiodor Chaliapin, Dimitri Smirnof i Antonio Pini-Corsi).
Es presenta tambe al Neues Deutsches Theater de Praga com a Rosina, amb el bariton Mattia Battistini, i al Kursaal d'Ostende (Belgica) en un concert amb
Enrico Caruso
.
La primera gira americana arriba l'any 1910 amb el debut al Metropolitan Opera House de Nova York, cantant Il barbiere di Siviglia , La sonnambula i
Rigoletto
de
Verdi
, aquesta darrera opera amb Enrico Caruso, i segueix per diversos teatres, entre els quals els de Boston (Martha de
Friedrich von Flotow
), Chicago (Il barbiere di Siviglia) i Louisville (Rigoletto).
De tornada a Europa, es convidada per l' Hofoperntheater de Viena per cantar Rigoletto i Il barbiere di Siviglia, i pel Teatro Massimo de Palerm per cantar
Linda de Chamounix
de
Donizetti
i Don Giovanni.
L'any 1911 canta a Palerm, Montecarlo, Helsinki, Praga, Paris i Roma. L'any 1912 amb la companyia d'opera de Montecarlo debuta al Theatre de l'Opera de Paris, com a Rosina. Hi tornara el 1916 amb
Don Pasquale
de Donizetti, el 1922 amb Rigoletto i, finalment, el 1923, amb
La flauta magica
de Mozart. Barcelona, Valencia, Montecarlo i Venecia (La Fenice) son altres teatres europeus on se la reclama com a la Rosina d'Il barbiere di Siviglia. L'any 1913 viatja a Estocolm i actua amb les operes Rigoletto i
Romeu i Julieta
de
Gounod
.
L'any 1914 la dura pels teatres imperials russos (Sant Petersburg, Varsovia, Odessa i Kiev) amb una gira amb diverses obres del seu repertori (Il barbiere di Siviglia, Romeu i Julieta,
Mignon
de
Thomas
,
Lakme
de
Delibes
). I aquest mateix any, tambe fara la seva primera gira sud-americana pels teatres de Buenos Aires, Rosario, Cordoba, Rio de Janeiro, Sao Paulo, i Montevideo amb les operes Il barbiere di Siviglia, Rigoletto,
Gli Ugonotti
de
Meyerbeer
i Don Pasquale.
El 1915, el prestigios compositor i director d'orquestra
Pietro Mascagni
la convida a integrar-se en la seva companyia. Actua al Teatro Quirino de Roma en les operes Mignon i
Dinorah
de Meyerbeer. Aquesta temporada a Italia inclou els teatres de Napols (Il barbiere di Siviglia), i els de Bergam i Treviso (
La Fille du regiment
de Donizetti).
El Teatro alla Scala de Mila l'escull per al paper de Rosina en la celebracio del centenari de l'opera Il barbiere di Siviglia, el 1916, amb els baritons Riccardo Stracciari i Antonio Pini-Corsi i el tenor Emilio Perea i sota la batuta de Gino Marinuzzi. Hi tornara amb el mateix paper l’any 1922.
Elvira de Hidalgo es ja una prima donna, reclamada pels teatres operistics mes importants del mon, i en gira permanent per Europa (amb circuits habituals a Italia i Montecarlo, i actuacions a Paris, Madrid, Barcelona i altres ciutats europees com Atenes o Lisboa).
[3]
[4]
En 1922 fa la seva segona gira per America del sud amb
Miguel Fleta
, considerat com el millor tenor del moment, i amb Pietro Mascagni com a director en algunes de les representacions.
La primera gira per la Gran Bretanya te lloc l'any 1924, amb la
London Symphony Orchestra
. Debuta tambe al
Covent Garden
de Londres amb Rigoletto, convidada per la British National Opera.
El 1925, a mes de Paris, fa una gira americana (Chicago, Boston, Nova York, San Francisco i Los Angeles) que repren el 1926 amb el seu debut al Teatro Nacional de Cuba, a La Habana, i amb una darrera gira amb la companyia baix rus Fiodor Chadiapin. Una gira amb mes de 45 funcions en unes 40 ciutats de Cuba, Canada i els Estats Units.
Elvira de Hidalgo al Liceu de Barcelona
[
modifica
]
L'any 1912 es l'any del seu debut al
Teatre del Liceu
, amb Il barbiere di Siviglia acompanyada pel bariton Riccardo Stracciari. En la mateixa temporada, tambe interpreta els papers de Norina a Don Pasquale i el de Gilda al Rigoletto.
Tornara l'any 1916 com la Carolina de
Il matrimonio segreto
, de
Cimarosa
, i amb paper d'Adina a
L'elisir d'amore
, de Donizetti. La seva ultima actuacio al Liceu va ser el 1923 en el paper de Violetta Valery a
La Traviata
, de Verdi.
[1]
A mes de les operes esmentades, participa tambe en el Festival a benefici de l'Associacio de la Premsa Diaria de Barcelona (1912), en la Funcio de gala en honors dels reis Alfons XIII i Victoria Eugenia (1923) i va ser la protagonista de la Serata d'onore d'Elvira de Hidalgo (1923).
[7]
A partir de 1928, la seva activitat professional inicia un progressiu declivi, deixa de fer gires internacionals i les seves actuacions com a cantant es limiten principalment als teatres grecs (Atenes, Tessalonica Creta i Corfu), pais on trasllada la seva residencia. L'any 1938 s'acomiada definitivament de l'escena amb un concert Kimon Rallis Concert Hall (El Pireu, Atenes).
[3]
Retirada de l'escena, va dedicar la seva activitat a l'ensenyament. Va ser mestra de cant al conservatori d'Atenes (1936-1949), on forma
Maria Callas
entre els anys 1938 i 1943.
[2]
El 1957 la Callas va escriure que la Hidalgo era la dona que havia jugat un ≪paper essencial≫ en la seva formacio artistica: ≪Es a aquesta artista espanyola, a qui el public i els vells abonats de La Scala recordaran com a inoblidable i superlativa Rosina i com a esplendida interpret d'altres papers importants, es a aquesta il·lustre artista, repeteixo, amb devota emocio i el cor profundament agrait, a qui dec tota la meva formacio musical i artistica. Aquesta dona selecta que em va donar el seu preuat mestratge, pero tambe tot el seu cor...≫.
[8]
En el periode 1949-1954 ensenya al conservatori d'Ankara, i el 1959 es va establir definitivament a Mila, on seria nomenada mestra de cant vitalicia de la Scala.
Elvira de Hidalgo mor a Mila el 1980 i es enterrada en aquesta ciutat. L'any 2018, les seves restes son traslladades a Vall-de-roures on se li dedica un
espai museistic
per al manteniment de la seva memoria.
Reconeixement
[
modifica
]
- RTVE projecta el 22/10/2023 a
Imprescindibles
el documentalː "Elvira de Hidalgo. Donare la Divinita", dirigit per Vicky Calavia.
- ↑
≪
Elvira de Hidalgo | enciclopedia.cat
≫. [Consulta: 28 febrer 2024].
- ↑
2,0
2,1
Martinez
, Mariluz. ≪
Elvira de Hidalgo
≫. Institut del Teatre. Enciclopedia de les Arts Esceniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
- ↑
3,0
3,1
3,2
3,3
3,4
3,5
Villalba
, Juan.
Elvira de Hidalgo. De prima donna a maestra de Maria Callas
. Madrid: Forcola Ediciones, 2021.
ISBN 978-84-17425-90-6
.
- ↑
4,0
4,1
4,2
Martinez Beltran
, Zoila.
Voces poliedricasː la contribucion de las sopranos de coloratura espanolas a la edad de plata
. Excmo Ayuntamiento de Alcala de Henares.
ISBN 978-84-15005-91-9
.
- ↑
≪
CD concierto homenaje a Elvira Hidalgo
≫. [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑
zaragoza-ciudad.com,
ELVIRA DE HIDALGO
- ↑
Liceu: un espai per a l'art
. Barcelona: Fundacio Gran Teatre del Liceu, 1999, p. 168,182,191.
ISBN 978-84-7782-629-3
.
- ↑
≪
Great Singers of the past
≫ (en angles). [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑
≪
Las 43 nuevas calles de Zaragoza
≫ (en castella).
El Periodico
, 23-02-2009 [Consulta: 30 gener 2024].
Bibliografia
[
modifica
]
- Kesting
, Jurgen.
Die grossen Sanger
[
Els grans cantants
]. Dusseldorf: ECON, 1993, p. 661.
- Barreiro, Javier.
Voces de Aragon: interpretes aragoneses del arte lirico y la cancion popular 1860-1960
. Zaragoza: Ibercaja, 2004.
ISBN 978-84-8324-186-8
.
- Hernandez Girval, Florentino
. Cien cantantes espanoles de opera y zarzuela (siglos XIX y XX),
Madrid, Lyra, 1994, pags. 206-209.
ISBN 8485079159
- Martin de Sagarminaga, Joaquin.
Diccionario de cantantes liricos espanoles
, Madrid, Fundacion Caja de Madrid-Acento, 1997, pags. 179-183.
ISBN 8448302605
[1]
- Campos Palacio, Lola. “Elvira de Hidalgo, diva y maestra”, en
Mujeres aragonesas
, Zaragoza, Ibercaja, 2001, pags. 125-130.
ISBN 8483241110
- ↑
Victoria
, Salvador.
El informalismo espanol fuera de Espana: vision y experiencia personal; (1955 - 1965)
. Zaragoza: Ibercaja, Obra Social y Cultural, 2001.
ISBN 978-84-8324-111-0
.