Maria Barrientos i Llopis

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaMaria Barrientos i Llopis

Maria Barrientos al voltant de 1915 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 4 marc 1884 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort 8 agost 1946 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Ziburu (Franca) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Formacio Conservatori Municipal de Musica de Barcelona
Conservatori Superior de Musica del Liceu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treball Opera i cant Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio cantant d'opera Modifica el valor a Wikidata
Veu Coloratura soprano Modifica el valor a Wikidata

Instrument Veu Modifica el valor a Wikidata
Segell discografic Fonotipia Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: de48928b-c36b-4dd2-b562-10172131f058 Discogs: 1233648 Allmusic: mn0000639048 Find a Grave: 21322427 Modifica el valor a Wikidata

Maria Barrientos i Llopis ( Barcelona , 4 de marc de 1884 [1] - Ziburu , Lapurdi , 8 d'agost de 1946 ) fou una soprano catalana . [1] [2] [3] [4]

Primers anys de vida [ modifica ]

Nasque a Barcelona el 4 de marc de 1884 ?tot i que per error sovint s'esmenta el dia 10?, al carrer de la Diputacio, cantonada al d'Aribau. [1] Els seus pares, Antonio Barrientos Muniz, malagueny, i Esperanca Llopis Pascual, de Valls, eren propietaris d'un estanc al mateix carrer. [1] Gracies a l'estanc, la Maria va poder anar a l'escola. Alla hi va coneixer dues germanes que tocaven el piano. Ella se ≪saltava≫ les classes per anar a escoltar com tocaven les noies. Un dia la seva mare se'n va adonar i posa el crit al cel. Afortunadament l'organista de la catedral vivia al mateix carrer i la Maria va poder comencar a anar a classes amb ell. El 1889 estudia a l' Escola Municipal de Musica , com a deixebla de Pellicer ( piano ) i Sanchez ( violi ). Als 9 anys ja havia acabat tots els cursos de solfeig.

La familia temia que pogues patir una infeccio tuberculosa, ja que la seva salut era fragil, i li van recomanar realitzar gimnastica pulmonar. Aixi doncs, el 1890 comenca les seves classes de cant amb Francesc Bonet, amic de la familia. El 9 de febrer de 1895 canta al Palau de les Belles Arts en un concert a carrec dels alumnes de l'Escola Municipal de Musica. La seva interpretacio del poema musical La nit del bosch, de Josep Rodoreda, va deixar veure la seva qualitat vocal.

Inicis [ modifica ]

El seu mestre, tot considerant que ja estava preparada per al seu debut, parla d'ella al Liceu . Estaven preparant Orfeu i Euridice , de Gluck , i no tenien interpret per al paper de Cupido. El mestre Ferrari no hi va estar d'acord i no va obtenir el paper. Li va sorgir una nova oportunitat de la ma del banquer i patrici de les arts Evarist Arnus , propietari del Teatre Liric . El 10 de marc de 1898 canta L'Africaine , de Giacomo Meyerbeer , al Teatre Novedades de Barcelona . [5] El 24 de juliol de 1898 canta La sonnambula , de Bellini . L'exit fou tan gran que sis dies mes tard fou contractada al Teatre Novedades , on tambe canta la mateixa opera el 30 de juliol del mateix any. A poc a poc es va anar consagrant com una gran cantant. El dia 1 de gener de 1899 debuta al Gran Teatre del Liceu , amb fragments de Lucia di Lammermoor , de Donizetti . Pocs dies despres va interpretar l'Elvira de I Puritani , de Bellini al mateix teatre. Un any mes tard, el 1900, Leopoldo Mugnone , gran director i concertista, li suggeri traslladar-se a Italia per convertir-se en una diva mundial.

Debut a Italia [ modifica ]

Havia estalviat prou diners de les seves llicons i de les seves funcions. Va decidir agafar deu mil pessetes i anar a provar fortuna a Italia; si no aconseguia triomfar, tornaria a Barcelona per continuar treballant com a professora de solfeig. Hi arriba un dissabte i ja li digueren que el seguent dilluns hi havia audicions al Teatro Lirico de Mila . A l'audicio hi havia Massenet , compositor de grans operes com Manon , Thais i Werther . L'endema signava un contracte per debutar el 5 de gener amb Lakme , de Leo Delibes . [6] Se'n segueix una gira artistica per Genova , Roma i Tori .

Carrera arreu del mon [ modifica ]

El seu debut angles fou al Covent Garden de Londres , en el rol de Rossina, de Il barbiere di Siviglia , amb Titta Ruffo com a Figaro i Alessandro Bonci en el rol del Comte d'Almaviva. L'exit va ser tan gran que va aconseguir cantar la Dinorah , de Meyerbeer , a la Scala de Mila el 26 de marc de 1904, que mes endavant tornara a cantar al Liceu i al Teatro Real de Madrid .

Fou contractada a Sud-america per la seva brillant coloratura, i hi debuta amb Il barbiere di Siviglia . Poc despres va venir Rigoletto , i de nou I Puritani, amb grans cantants com Alessandro Bonci , Giuseppe de Lucca i Nazzareno De Angelis . Tambe canta La sonnambula . Va recorrer tot Sud-america: Montevideo , Rio de Janeiro , Santiago de Xile o Sao Paulo . A l'Argentina es casa amb Jorge Keen i el 1907 es retira momentaniament del mon liric. Dos anys despres va neixer el seu fill Jorge Enrique. El 1911 reaparegue de nou al Teatro Colon de Buenos Aires cantant Lucia di Lammermoor .

El 1916 debuta a Nord-america, el 31 de gener, al Metropolitan Opera House de Nova York . El 7 de maig del mateix any participava a Nova York en el concert a la memoria d' Enric Granados juntament amb Pau Casals , Fritz Kreisler i Ignacy Jan Paderewski . A poc a poc Maria Barrientos comenca a venir mes a Europa: Franca , Belgica a La Monnaie , Praga , Viena , Budapest …

Canta amb el gran Enrico Caruso el 7 de febrer de 1917 al Metropolitan Opera House l'opera Rigoletto, de Verdi . Poc despres torna al Teatre del Liceu amb Il barbiere di Siviglia i La sonnambula . Un any despres, el 31 de gener de 1918, canta de nou, amb Hipolit Lazaro , al Metropolitan Opera House. Aquest mateix any canta en el paper de Reina en l'estrena americana d' El gall d'or , de Rimski-Korsakov . Feu la seva darrera temporada al Teatro Colon de Buenos Aires amb Il barbiere di Siviglia , Don Pasquale , Rigoletto i Lucia di Lammermoor .

L'Orfeo Catala [ modifica ]

El 9 de gener de 1913 canta al concert extraordinari per a la construccio del monument a Jacint Verdaguer . Participa en el viatge historic de l' Orfeo Catala a Paris i Londres el juny de 1914, dirigit per Lluis Millet . Dos artistes catalans se sumaren tambe al viatge i a col·laborar en els concerts: el violinista Joan Manen i el pianista Blai Net . El concert de Londres va incloure en el seu programa L'Elegia Eterna , que Enric Granados havia dedicat a la cantant. Tambe va gaudir de l'execucio que feu de l'Oda Ceciliana junt amb George Walter ( tenor ), Vicenc Maria de Gibert ( organista ) i Blai Net ( cembal ).

Gran Teatre del Liceu [ modifica ]

La seva historia al Liceu compren un periode que va des del 1899 fins a la temporada 1917-18. Hi va interpretar:

  • Temporada 1902-03: Rigoletto , Lucia di Lammermoor i La traviata .
  • Temporada 1905-06: Rigoletto , I puritani i Il barbiere di Siviglia
  • Temporada 1908-09: Il barbiere di Siviglia , Lucia di Lammermoor i La sonnambula .
  • Temporada 1913-14: Il barbiere di Siviglia i La sonnambula .
  • Temporada 1914-15: Canta per primer cop Dinorah i torna amb La sonnambula .
  • Temporada 1915-16: Canta per primer cop Lakme i torna amb I puritani .
  • Temporada 1916-17: Lakme .
  • Temporada 1917-18: Darrera temporada al Liceu, on canta la seva primera gran obra, La sonnambula .

Retirada [ modifica ]

Es retira de l'escena l'any 1922. Oferi al Palau de la Musica Catalana tres grans concerts amb la clavicembalista Wanda Landowska . Tambe oferiren, per als aficionats, una sessio extraordinaria al Palau de la Musica en la Diada de Tots Sants, amb la participacio tambe del flautista Esteve Gratacos .

El marc de 1925 torna a participar en un cicle de concerts al Palau de la Musica Catalana, els Tres concerts de Quaresma 1925 , junt al pianista valencia Tomas Teran .

Premi Maria Barrientos [ modifica ]

El dia 10 de novembre de l'any 1922 se celebra a l' Ajuntament de Barcelona , al Salo de Cent , un premi amb el seu nom, junt amb els mestres Nicolau , Millet i Morera i el President de l'Orfeo Catala, Joaquim Cabot , entre altres. Havia decidit fundar el premi per ajudar a futurs artistes, alumnes de l'Escola de Musica on ella havia fet els seus primers estudis. L'Escola Municipal l'obsequia amb alguns dels seus millors alumnes: J.Gimenez (violinista), Margarida Chala (pianista) i Gabriel Rodo i Verges ( violoncel·lista ). Ella va cantar, acompanyada pel mestre Lamote, Ah retorna esta dell'oro , de Gluck, i l'aria Zeffiretti lusinghieri , de l' Idomeneo , de Mozart , i L'emigrant , de Vives .

Extensio vocal [ modifica ]

Per a una soprano lleugera era molt important la coloratura, i ella era capac d'arribar al fa natural, jugant amb el re i el mi natural aconseguint donar-hi volums, intensitats i colors. El seu color era calid, una qualitat que no era gaire corrent en una veu de coloratura lleugera. Fou molt important l'equilibri timbric, que era admirable, perque es combinaven el cristall, el vellut i un lleuger metall. Aquest domini del color timbric li permetia donar color amb densitat a la primera octava sense forcar. Aixo va ser de gran ajuda, ja que a la decada de 1920, no trepitja mes un escenari (d'opera) i es dedica al concert. Pel seu color calid de veu va aconseguir grans resultats en el terreny del lied .

Vida privada [ modifica ]

Entre la Guerra Europea, el seu malaventurat matrimoni i les convulsions politiques a Espanya feren de Nova York , Buenos Aires i Paris la seva residencia. Parlant de la seva vida sentimental va confessar que no fou felic i que a mes fou una victima, no de l'amor sino "d'aquesta institucio salvatge i cruel que es el matrimoni indissoluble". Entre 1928-1930 va estar molt en contacte amb Manuel de Falla , amb qui compartia emocions i criteris estetics. Fou en aquesta etapa quan, acompanyada al piano pel mateix Falla, enregistra per a la Columbia les Siete canciones Populares Espanolas , el Soneto a Cordoba i La cancion del fuego fatuo . Falla es va exiliar a l'Argentina, on Maria Barrientos tenia la seva catedra de Cant al Conservatori o escola del Teatre Colon de Buenos Aires. Aixi varen gaudir d'una gran amistat.

Les atencions que tenia per la seva gola eren simplement reposar molt, restar al llit tot el dia si havia de cantar i no parlar gaire o poc. Al costat del seu llit sempre tenia llibres, quaderns, llapis, i les partitures que havia de cantar a mes a mes d'alguna beguda tebia que prenia a petits glops.

Mort [ modifica ]

Despres de tants anys de viure a l'Argentina, havia vingut a Europa, a Franca, amb l'afany d'acostar-se una mica mes a la seva terra. Aixo la porta a Sant Joan Lohitzune , on a Ziburu ( Lapurdi ), en ple Pais Basc del Nord, mori el 8 d'agost de 1946, als seixanta-dos anys. Havia viscut intensament, havia triomfat i havia gaudit d'un gran prestigi. Als darrers anys va intentar guiar i aconsellar els cantants joves que acudien a l'Escola del Teatre Colon de Buenos Aires.

Fou la diva catalana per excel·lencia, l'herencia que despres recollirien Graziella Pareto i Merce Capsir .

Discografia [ modifica ]

No es facil de reunir completament sense errors o omissions la seva discografia. Tota la produccio enregistrada a 78 revolucions i, practicament tota, tambe del procediment "acustic" podriem dividir-la en dues etapes. La primera, enregistrada probablement entre 1904 i 1914, sota el segell Fonotipia , o sigui, Societat Italiana di Fonotipia-Milano. La segona per la marca Columbia americana o anglesa entre 1915 i 1922. Encara podem comptar amb una tercera etapa amb la marca Columbia publicada a Espanya per la Columbia-Regal , de Sant Sebastia , amb quasi totes les obres de Manuel de Falla enregistrades pel procediment "electric" entre 1926 i 1932, la majoria acompanyades al piano pel mateix Manuel de Falla.

Fonotipia [ modifica ]

De l'etapa de Fonotipia, hi ha constancia de la numeracio que s'ha aconseguit aplegar:

  • 39538 Fra Diavolo ( Auber ) Cavatina de Zerlina: Part I Or son sola . 1906.
  • 39539 Fra Diavolo (Auber) Cavatina de Zerlina: Part II Gia per la danza . 1906.
  • 39503 Dinorah (Meyerbeer) Aria Ombra leggera . Part I. 1905.
  • 39504 Dinorah (Meyerbeer) Aria Ombra leggera . Par II. 1905.
  • 39461 Mignon ( Thomas ). Polacca di Filina: Io son Titania.
  • 39461 Canzone di Solveig ( Grieg ). Qual verno sparire .
  • 39013 Lakme (Delibes Aria delle Campanelle. Dov'e l'Indiana Bruna .
  • 39011 La sonnambula (Bellini) Cabaletta finale Ah non giunge .
  • 39009 La sonnambula (Bellini) Cavatina Amina. Come per me sereno . Part I.
  • 39010 La sonnambula (Bellini) Cavatina Amina. Sovra il sen . Part II.
  • Rinaldo ( Haendel ). Lascia ch'io pianga . Grab 1906. aquests El cabo Primero ( Caballero ) - Yo quiero a un hombre , a piano.
  • Rigoletto (Verdi). Caro nome .
  • Rigoletto (Verdi). Tutte le feste al tempio amb Riccardo Stracciari.
  • Il barbiere di Siviglia (Rossini). Cavatina. Part I. Una voce poco fa .
  • Il barbiere di Siviglia (Rossini). Cavatina. Part II. Io sono docile .

Columbia [ modifica ]

A Espanya, Regal, etapa Acustica , entre 1915 i 1922.

  • 48627 Lucia di Lammermoor (Donizetti). Rondo i Cadenza amb flauta. Dir.Orquestra: Giorgio Polacco; Flauta: Marshall P.Luisky
  • 48641 El gall d'or (Rimski-Korsakov). Himmne al sol , en frances.
  • 48642 Martha ( Flotow ). Qui sola vergin rosa .
  • 48642 Lucia di Lammermoor (Donizetti). Regnava nel silenzio .
  • 48651 Le nozze di Figaro (Mozart). Deh vieni non tardar .
  • 48649 Rigoletto (Verdi). Caro nome .
  • 48650 Mireille ( Gounod ). Vals.
  • 49762 La Sonnambula (Bellini). Ah non credea mirarti .
  • 49370 I Puritani (Bellini). Qui la voce sua soave .
  • 49371 I Puritani (Bellini). Vien diletto in ciel la luna .
  • Rigoletto (Verdi). E il sol dell'anima amb Carlos Hacket, tenor.
  • La Traviata (Verdi). Parigi, o cara amb Hipolit Lazaro,tenor.
  • Rigoletto (Verdi). Tutte le feste-Piangi fanciulla amb Ricardo Stracciari, bariton.

Columbia electric [ modifica ]

La seva tercera fase. Marca Columbia, pel procediment "Electric":

De 1904 a 1906:

  • PH 34 La Sonnambula (no s'especifica quin fragment).
  • PH 55 Le Nozze di Figaro . Duo amb Vittor Maurel .
  • PH 82 I Puritani . Qui la voce sua soave .
  • PH 226 Die Zauberflote . Aria de la Reina en italia.
  • PH 1616 Lucia di Lammermoor . Duo amb Zenatello.

No publicats, enregistrats per la Columbia.

  • 49112 La perla del Brasile . Charmant oiseau .
  • 49113 Martha . Qui sola vergin rosa .
  • 49151 Lakme . Aria de les Campanetes.
  • 49354 La Traviata . Parigi o cara . Duo amb Hipolit Lazaro.
  • 49372 La Traviata . Ah! forse o lui .
  • 49386 El gall d'or . Himne al sol
  • 49598 Mignon . Polonesa.
  • 49611 Rigoletto . Tutte le feste amb Ricardo Stracciari.
  • 49612 Il barbiere di Siviglia . Dunque io son amb Riccardo Stracciari .
  • 49616 Rigoletto . E il sol dell'anima amb Carles Hackett.
  • 49622 La Traviata . Un di felice , eterea amb Carles Hackett.
  • 49782 Rigoletto . Bella figlia amb Hacket, Stracciari i Gordon.
  • 49766 Lucia di Lammermoor . Duo Verranno a te sull'aura amb S.Hacket.
  • 49768 Lucia di Lammermoor . Sextet Chi mi Frema amb Carles Hacket, Ricardo Stracciari, Jose Mardones , Meader i Noe.
  • 49793 Il Barbiere di Siviglia . Una voce poco fa .
  • 49794 Il Barbiere di Siviglia . Io sono docile
  • 78363 Rigoletto . Si vendetta , amb Ricardo Stracciari.
  • Rinaldo . (Handel). Lascia ch'io pianga .

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Massisimo , Antonio ≪ El centenario inadvertido de Maria Barrientos ≫. La Vanguardia , 28-12-1984, pag. 23.
  2. ↑ ≪ Maria Barrientos ≫. Real Academia de la Historia. [Consulta: 5 juliol 2021].
  3. ↑ Avinoa , Xose. ≪ Maria Barrientos ≫. Institut del Teatre. [Consulta: 5 juliol 2021].
  4. ↑ ≪ Teatros. La muerte de Maria Barrientos ≫ p. 10. La Vanguardia, 13-08-1946. [Consulta: 5 juliol 2021].
  5. ↑ ≪ La Vanguardia, 10 de marc de 1898 ≫ (en castella). [Consulta: 22 juliol 2014].
  6. ↑ ≪ Servicio por telegrafo y telefono ≫. La Dinastia , 07-01-1900, pag. 3.

Bibliografia [ modifica ]

  • Alain Paris, Dictionnaire des interpretes et de l'interpretation musicale au XX siecle (2 vols), Ed. Robert Laffont (Bouquins, Paris 1982, 4.ª edicion 1995, 5.ª edicion 2004). ISBN 2-221-06660-X
  • D. Hamilton (ed.), The Metropolitan Opera Encyclopedia: A Complete Guide to the World of Opera (Simon and Schuster, Nueva York 1987). ISBN 0-671-61732-X
  • Roland Mancini y Jean-Jacques Rouveroux, (orig. H. Rosenthal y J. Warrack, edicion en frances), Guide de l'opera , Les indispensables de la musique (Fayard, 1995). ISBN 2-213-01563-5
  • Josep M.Colomer Pujol " Gent Nostra", volum 36 Maria Barrientos. Ediciones de Nou Art Thor. Gala Placidia 1, Barcelona. 1984. ISBN 978-8473270991
  • Sempronio ≪ Una catalana internacional. Maria Barrientos ≫. Destino , 17-08-1946, pag. 18 i 19.
  • Sanchez Rodriguez, Virginia (2018). La soprano Maria Barrientos y sus epistolas de juventud (1905-1906) . Editorial Uma. ISBN 978-84-17449-35-3

Enllacos externs [ modifica ]

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maria_Barrientos_i_Llopis&oldid=33089244 ≫