Dinastia almohade

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
(S'ha redirigit des de: Almohades )
Plantilla:Infotaula geografia políticaDinastia almohade
Localitzacio
Dades historiques
Anterior
Creacio 1121 Modifica el valor a Wikidata


Els almohades (de l' arab ???????? , al-muwa??id?n , i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) ( 1121 - 1269 ) foren un moviment religios amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del mon islamic al segle  xii . Conqueriren tot el nord d'Africa, fins a Egipte , i l' Andalus ( 1145 - 1146 ). [1] Cal entendre per dinastia almohade la dels imams o califes que van dirigir el moviment (emparentats despres del segon califa, que va donar lloc a la dinastia muminida ) quan el moviment religios esdeve tambe politic, mentre que les dinasties que van sortir a la seva ombra o del seu desmembrament, tot i que van defensar el mateix corrent religios, son conegudes pels noms propis de cadascuna. [2]

Probablement, el cabdill (i califa ) mes famos dels almohades siga Abu-Yussuf Yaqub al-Mansur ( 1184 - 1199 ). Al-Mansur es va guanyar aquest apel·latiu per la batalla d'Alarcos contra Alfons VIII de Castella , el 1195 . El seu successor, pero, Muhammad an-Nassir ( 1199 - 1214 ), tambe es va fer famos per la derrota a la batalla de Las Navas de Tolosa , el 1212 . [3]

Els origens [ modifica ]

La dinastia s'origina amb Ibn Tumart , membre dels masmuda , una tribu amaziga de la serralada de l'Atles . [4] Ibn Tumart era fill d'un lamparer en una mesquita , era petit i deforme i vivia com un devot captaire, i ja era conegut de ben jove per la seva pietat. De joves va fer el hajj a la Meca , d'on va ser expulsat per criticar la laxitud dels altres, i des d'alla va arribar a Bagdad , on va assistir a l'escola del teoleg ortodox Abu-l-Hassan al-Aixari . [5] Va combinar els ensenyaments del seu mestre amb parts de les doctrines d'altres mestres i la mistica d' Al-Ghazali . El seu principi fonamental fou un estricte unitarisme que negava l'existencia independent dels atributs de Deu, per ser incompatible amb la seva unitat, i per tant amb una idea politeista. Ibn Tumart, de fet, va representar una rebel·lio contra el que ell percebia com a antropomorfisme en l'ortodoxia musulmana.

Inicis del poder almohade [ modifica ]

Despres del seu retorn al Magrib als de vint-i-vuit anys, Ibn Tumart comencar la predicacio i l'agitacio, encapcalant atacs a botigues de vi i altres manifestacions de laxitud. Es va arribar fins i tot a assaltar a la germana d' Ali ibn Yussuf , l'emir almoravit als carrers de Fes , perque anava sense vel com les dones amazigues. Ali li va permetre escapar sense castig.

Ibn Tumart, que ja havia estat expulsat d'altres ciutats, va refugiar-se entre els seus, la Masmuda, a l' Atles . Abd-al-Mumin ibn Ali , un altre amazic d'Algeria que va esdevenir guerrer i estadista de primer ordre fou el lloctinent d'Ibn Tumart, que va morir el 1128 al ribat que havia fundat a Tin Mal despres de patir una severa derrota a mans dels almoravits . [6]

Dinastia muminida [ modifica ]

Abd-al-Mumin va mantenir en secret la seva mort durant dos anys, fins que va tenir prou influencia. Entre el 1130 i la seva mort el 1163 va eliminar els almoravits i va estendre el seu poder sobre tot el nord d'Africa fins a Egipte , convertint-se en emir de Marraqueix el 1149 ; el 1152 foren ocupades Alger , Bugia , la Qala dels Banu Hammad i Constantina ; el 1159 Tunis , Mahdia , Sfax i Tripoli de Libia (aquestes tres ultimes arrabassades als normands ). [7]

Els almoravits de Batalyaws i Qurtuba no estaven d'acord amb el moviment independentista de l' Andalus , i l' imamat de Martula es annexionat el 1145 a l' emirat de Batalyaws . Abu-l-Qassim Ahmad ibn Hussayn ibn Qassi va anar al Magrib, es va entrevistar amb el califa almohade Abu-Yaqub Yussuf ibn Abd-al-Mumin i va tornar amb tropes que el van ajudar a recuperar el seu regne i el domini de Jerez de la Frontera , Arcos , Ronda i Niebla. [8] El 1146 ja Xeres i Cadis van reconeixer al sobira almohade i el 1147 es va ocupar Sevilla ; El 1148 almoravits ja nomes conserven Gharnata , que va caure en mans almohades en 1155 , i les illes Balears , on van marxar nombrosos partidaris dels almoravits i des d'on es feien atacs constants a les costes del nord d'Africa, i que va caure en 1203 . [9]

Una delegacio d'emirs andalusins va anar a Sale per reconeixer el poder almohade el 1150; el 1170 els almohades transferit el seu capital a Ixbiliya fundant la gran mesquita la torre dels quals, la Giralda, es va erigir el 1184 per magnificar la marca de Yaqub al-Mansur ; el 1172 van dominar l'Andalus oriental i despres Valencia , Jaen i Murcia.

Els princeps almohades van tenir una mes llarga i distingida carrera que els almoravits. Els successors d'Abd al-Mumin van ser homes capacos que inicialment van dur a molts jueus i cristians a refugiar-se en els creixents estats cristians del Regne de Portugal , Castella i Arago , pero al final es van convertir en menys fanatics que els almoravits. El titol d'al-Mansur, el victorios , va ser guanyat per la derrota que va infligir a Alfons VIII de Castella a la Batalla d'Alarcos el 1195 . Pero ja a l'Africa del nord comencava la lluita contra els princeps almoravits Banu Ghaniya de Mallorca, que, merces a la marina, es van estendre cap aquesta zona. Muhammad an-Nassir (1198-1211) va poder dominar als Banu Ghaniya (1205)

Declivi [ modifica ]

La peninsula Iberica a l'epoca dels almohades
Els almohades despres de 1212

Despres de la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212 , i despres de la mort d' al-Mustansir Yussuf a Marraqueix el 6 de gener de 1224 , l'assemblea de cabdills almohades va proclamar califa Abu-Muhammad Abd-al-Wahid , germa de Yaqub al-Mansur , pero aquest nomenament no va ser acceptat a l' Andalus perque no podien fer front a les forces cristianes i alguns governants locals van preferir independitzar-se i sobreviure a la seva sort abans de continuar depenent d'un fals poder central que s'esvaia sense remei. Abu-l-Ula Idris al-Mamun va arribar a repudiar la doctrina almohade. [10]

El seu imperi es va desintegrar entre els hafsides de Tunisia (1229), els Banu Zayyan o Banu Abd-al-Wad ( zayyanides o abdalwadites ) d'Alger (1235), els marinides del Marroc (1268) i les terceres taifes a la peninsula, [11] fent front als projectes expansionistes dels cristians mitjancant el vassallatge, abans de patir el desarrelament de l'expulsio, l'abandonament de les seves terres o el sotmetiment absolut. Aquestes taifes van marcar el final de la presencia musulmana a la Peninsula, nomes perllongada amb els mudejars i despres moriscos, persistint els trets culturals dels darrers andalusins. L'ordre politic i territorial es va establir al voltant de quatre governants: Muhammad ibn Yusuf ibn Hud al-Judhami , de 1228 a 1238 a Murcia; Zayyan ibn Mardanix a Onda, des de 1228, i Balansiya des de 1229 a 1238; Muhammad ibn al-Ahmar , des de 1232 a Arjona, fundador del regne nassarita de Granada i Xuayb ibn Muhammad ibn Mahfudh , des de 1234 a 1262 en un emirat que s'estenia de Niebla a l'Algarve.

Al Magreb, els almohades van fomentar l'establiment de cristians fins i tot a Fes, i despres de la batalla de Las Navas de Tolosa van entrar ocasionalment en aliances amb els reis de Castella. Van aconseguir expulsar les guarnicions col·locades en algunes de les ciutats costaneres pels reis normands de Sicilia. Van perdre territoris, a poc a poc, per la revolta de tribus i districtes, sent els seus enemics mes efectius eren els Banu Marin que van fundar la seguent dinastia . [12] [13] L'ultim governant almohade Abu-Dabbus al-Wathiq , va ser reduit a la possessio de Marraqueix , on morir el 1269.

Califes almohades [ modifica ]

Dinastia muminida [ modifica ]

Art almohade [ modifica ]

Article principal: Art almohade

Els almohades van fer unes construccions simples, degut la seva vida al Magrib. Alguns exemples son la Torre del Oro la Giralda (el minaret de la principal mesquita de la ciutat de Sevilla , que fou la capital Almohade),la mesquita Kutubiyya de Marraqueix i la Torre Hasan a Rabat.

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ ≪ almohade ≫. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 12 juny 2022].
  2. ↑ Fierro , Maribel ≪ Almohads ≫ (en angles). Oford Bibliographies , 21-01-2016, pag. 9780195390155?0217. DOI : 10.1093/obo/9780195390155-0217 .
  3. ↑ Montoya Martinez , Jesus ≪ La batalla de Alarcos (1195) y de las Navas de Tolosa (1212) en las literaturas romanicas ≫. Revista del Centro de Estudios Historicos de Granada y su Reino , 9, 1995, pag. 23?38. ISSN : 0213-7461 .
  4. ↑ Fierro , Maribel ≪ Le mahdi Ibn Tumart et al-Andalus : l'elaboration de la legitimite almohade ≫ (en frances). Revue des mondes musulmans et de la Mediterranee , 91-94, 15-07-2000, pag. 107?124. DOI : 10.4000/remmm.251 . ISSN : 0997-1327 .
  5. ↑ Henderson , John B. The construction of orthodoxy and heresy : Neo-Confucian, Islamic, Jewish, and early Christian patterns . Albany, N.Y. : State University of New York Press, 1998. ISBN 978-0-7914-3759-9 .  
  6. ↑ Kennedy , Hugh. Muslim Spain And Portugal A Political History Of Al Andalus By Hugh Kennedy . Routledge, 2022-04-21, p. 179.  
  7. ↑ Fletcher , Richard. La Espana mora (en castella). Editorial NEREA, 2000, p. 146. ISBN 978-84-89569-40-9 .  
  8. ↑ Rivero , Isabel. Compendio de historia medieval espanola (en castella). Ediciones AKAL, 1982, p. 122. ISBN 8470901257 .  
  9. ↑ ≪ 'Abd Allah ibn Ta'Allah al-Kumi ≫. Enciclopedia d'Eivissa i Formentera. Arxivat de l' original el 2016-07-01. [Consulta: 24 juny 2017].
  10. ↑ al-?Arab? , Ibn; al-Arabi , Ibn. Las iluminaciones de La Meca: textos escogidos (en castella). Siruela, 1996, p. 12. ISBN 978-84-7844-309-3 .  
  11. ↑ Abun-Nasr , Jamil M. A History of the Maghrib in the Islamic Period (en angles). Cambridge University Press, 1987-08-20, p. 132. ISBN 978-1-316-58334-0 .  
  12. ↑ Heath , Ian. Armies of Feudal Europe 1066-1300 (en angles). Lulu.com, 2016-06-05, p. 53. ISBN 978-1-326-68621-5 .  
  13. ↑ Fromherz , Allen James. Ibn Khaldun (en angles). Edinburgh University Press, 2011-09-30, p. 16. ISBN 978-0-7486-5418-5 .  
  14. ↑ Albarran , Javier ≪ Memoria y ?ih?d en el ocaso del poder almohade: el Kit?b al-Raw??t al-bahiya al-was?ma f? gazaw?t al-nabawiyya al-kar?ma ≫. Al-qantara: Revista de estudios arabes , 38, 2, 2017, pag. 387?406. ISSN : 0211-3589 .

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Dinastia almohade
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Dinastia_almohade&oldid=31696040 ≫