Bernat Artola Tomas
(
Castello de la Plana
,
20 de desembre
de
1904
-
Madrid
,
8 de maig
de
1958
) va ser un
poeta
valencia
.
Va naixer al carrer dels Cavallers de Castello de la Plana, fill de Bernat, delineant de l'Ajuntament de la ciutat i professor de dibuix, i de Carme. Se li van posar els noms de Bernat, Manuel, Francesc i Vicent. Des d'infant va viure envoltat per un ambient d'amor a la cultura; son pare, a banda de les arts plastiques conreava la musica com afeccionat. Aviat, Artola va destacar per la seua destresa en el dibuix que se li afermaria a partir de l'ingres a l'≪Instituto General y Tecnico≫ de Castello. A l'Institut va tenir l'oportunitat de gaudir de destacables professors, molt influents en l'ambient cultural del Castello de les primeries del
Segle XX
, com ara
Eduard Julia Martinez
,
Salvador Guinot Vilar
i
Lluis Revest i Corzo
. La passio pel dibuix i la pintura va ser anterior a la seua carrera literaria; l'any
1914
va fundar en companyia de
Joan Baptista Porcar
l'≪Agrupacio Ribalta≫, una associacio de joves artistes. Aquestes activitats li van permetre establir lligams amb els mes destacats representants de la cultura local, molts dels quals esdevindrien amb el pas del temps imprescindibles intel·lectuals de la important ≪generacio≫ cultural castellonenca de preguerra, com ara
Enric Soler i Godes
,
Vicent Sos Baynat
o els ja esmentats Julia, Guinot i Revest.
A les primeries dels
anys 1920
es va traslladar a
Barcelona
per a iniciar els estudis d'arquitectura, empes per la seua familia. No obstant aixo, no trigara a descobrir la seua vertadera vocacio en les lletres, canviant d'estudis malgrat les preferencies familiars. A
Barcelona
va comencar a escriure els primers poemes, obtenint l'any
1925
el seu primer exit, en guanyar la
Viola d'Or
als
Jocs Florals de Valencia
amb el seu poema
L'Ermita
, que el va projectar com una promesa de la poesia mes enlla de la seua ciutat natal. L'any seguent (
1926
) va guanyar la
Flor Natural
dels Jocs Florals de
Lo Rat Penat
amb les dotze
Cancons d'Amor
.
L'any
1929
va publicar el que pot qualificar-se del seu primer recull de maduresa:
Elegies
, obra que va ser lloada per
Miguel de Unamuno
, amb qui Artola va mantenir una amistat epistolar, i
Eduard Martinez Ferrando
, i que va fer augmentar mes encara l'estimacio de la seua ciutat pel seu poeta. Tambe va participar en les ≪Taules de Poesia≫, organitzades a
Valencia
per la revista
Taula de Lletres Valencianes
els anys 1928 i
1929
.
En tornar de Barcelona i fins a l'any
1936
en que va comencar la seua activitat de professor (en realitat a Barcelona no havia aconseguit el titol de llicenciat, que obtindria l'any 1936 per la
Universitat de Salamanca
) Artola es va dedicar de ple a la creacio, portant una vida de ≪bon vivant≫ lliure de preocupacions economiques. Son anys d'una gran activitat, amb viatges a Barcelona, Valencia,
Madrid
i
Salamanca
, en que va produir una gran quantitat d'obra en catala i en castella i en que tambe es va dedicar al
disseny industrial
, menester que Artola es prenia mes com afeccio que com ofici. L'any
1930
va dibuixar la portada i les
caplletres
de l'edicio del
Tombatossals
de
Josep Pascual Tirado
feta per l'editorial Armengot, treball que va ser guardonat amb el premi anual de la ≪Camara Oficial del Libro≫ de
Madrid
. El
1931
va publicar
L'art novell
, un estudi d'estetica on manifesta el seu pensament artistic. El
1935
, publica una de les seues obres mes importants, el poemari
Terra
, mentre conclou els estudis a Salamanca.
L'any 1936 fa els cursets per convertir-se en professor encarregat de curs a l'Institut on treballava son pare. El
1937
, malgrat no agradar-li massa les manifestacions de caracter col·lectiu, gaudir d'un aferrissat esperit d'independencia i no estar massa interessat per la politica, va participar en el
Segon Congres Internacional d'Escriptors per a Defensa de la Cultura
, celebrat a
Valencia
, formant part de la delegacio valenciana junt amb
Carles Salvador
,
Enric Navarro i Borras
,
Adolf Pizcueta
i
Ricard Blasco
.
En acabar la guerra va ser depurat i fins i tot va estar empresonat durant una nit, sent posat en llibertat per les gestions que rapidament va fer el seu germa. Inicia aleshores un periode marcat per les dificultats economiques, provocades en part pel no reconeixement pel nou govern del rang de professor guanyat mitjancant els cursets de 1936 i en part per la seua personalitat lliure i inconstant. A partir de
1940
es va implicar en la vida social de Castello de la Plana, com assidu membre de diverses tertulies i com a organitzador d'esdeveniments de caracter festiu, com sera l'establiment de les
Festes de la Magdalena
que comencaven a adquirir la fesomia i el caracter actual. La seua obra pren dues vies divergents; per una part es va dedicar a la poesia de caracter popular (per exemple llibrets de gaiates i de
falles
) i per altra a la produccio mes introspectiva. La darrera quedara practicament inedita fins a la seua publicacio a finals del
Segle XX
. Aixi mateix col·labora amb diversos diaris i mante la seua activitat ≪jocfloralistica≫. L'any
1943
col·labora en l'estrena a Castello de l'
opera
La filla del rei Barbut
, de
Matilde Salvador
. La compositora castellonenca musicaria tambe alguna de les seues poesies.
L'any
1952
desencantat de l'ambient provincia que percebia a Castello i amb la necessitat de trobar una ocupacio estable, es va traslladar a Barcelona on esperava comptar amb el suport de Joan Iglesias, company de Salamanca i vicerector de la Universitat de Barcelona. Despres d'uns mesos es va traslladar a Madrid. El seu periode madrileny es va caracteritzar per una creixent desconnexio del mon literari valencia i per les dificultats economiques, en haver de guanyar-se la vida amb col·laboracions puntuals a revistes i a la radio i alguna aventura editorial. Va gaudir d'algunes ocupacions temporals gracies al suport de Joan Iglesias i de
Jose Camon Aznar
, amb qui va desenvolupar una gran amistat. El
1955
, amb 51 anys, es va casar amb Enriqueta Castellets Folch i l'any seguent va naixer el seu unic fill a Valencia, on s'havia traslladat la seua muller per a l'ocasio.
El
1956
, un decret del govern que reconeixia els professors ≪cursillistas≫ li fa albirar la possibilitat d'obtenir una placa de professor i atenyer una situacio economica mes estable. La desitjada placa, pero, no va arribar abans de la seua mort la vesprada del
8 de maig
de
1958
a causa d'una afeccio cardiaca. Les mostres d'homenatge al poeta es van succeir a la seua ciutat natal, on la
Societat Castellonenca de Cultura
li va dedicar un estudi al seu butlleti d'abril-juny de 1959. A Valencia se li va retre homenatge postum a la
Universitat
i a
Lo Rat Penat
. Tambe va ser nomenat
fill predilecte
de la ciutat de Castello de la Plana postumament el 1983.
[1]
Esta enterrat al
cementeri de Sant Josep
d'aquesta ciutat.
En la seua poesia Artola tracta els temes eterns de l'amor, el paisatge, l'esser huma, la solitud i el conflicte entre
mon exterior
i
mon interior
. La seua obra destaca pel seu riquissim coneixement del lexic de la Plana, que no dubta a incorporar a la seua produccio mes intimista; per la incorporacio d'elements d'altres tradicions literaries, principalment de la castellana, pero tambe de
Rabindranath Tagore
i
Schopenhauer
i pel seu sincretisme expressiu mitjancant el qual intenta maridar la poesia culta i la popular.
Segons
Joan Fuster
[2]
≪[Bernat Artola] amb un domini precis del cabal idiomatic treballa una poesia d'aspiracio intel·lectual, i malda per assolir i reprendre el batec consiros que il lumina la d'
Ausias March
. En els seus versos, pero, venc l'esplendor expressiva, molt per damunt de la preocupacio conceptual. L'obra d'Artola te una alta qualitat dins el marc de la poesia valenciana, i respon a un mon sentimental complex, matisat i fi, que tothora troba una versio exacta de les paraules espesses del lexic terral≫.
- ↑
Roman Caro
, Maria Elena ≪
¿Como ponemos en valor un cementerio? Experiencias en la provincia de Castellon
≫ (en castella).
XX Encuentro Iberoamericano de Valorizacion y Gestion de Cementerios Patrimoniales. Los cementerios como recurso cultural, educativo y turistico
[Malaga], 2019, p. 2 [Consulta: 11 marc 2022].
- ↑
Antologia de la poesia valenciana
. Barcelona, Selecta,
1956
.
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/
Arxivat
2011-04-23 a
Wayback Machine
. Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona]. Fons 6B-Jocs Florals, Serie III-Pliques, any 1926, document 191
- ↑
[
enllac sense format
]
http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/
Arxivat
2011-04-23 a
Wayback Machine
. Arxiu Historic de la Ciutat de Barcelona]. Fons 6B-Jocs Florals, Serie III-Pliques, any 1927, document 129
Bibliografia
[
modifica
]
- Lluis Meseguer Pallares.
Obres Completes de Bernat Artola
. Volum I. Ajuntament de Castello de la Plana, 1983.
Enllacos externs
[
modifica
]