Baldui de Belgica

(1960)
Nom original	(nl) Boudewijn van Belgie (fr) Baudouin de Belgique
Biografia
Naixement	(mul) Boudewijn Albert Charles Leopold Axel Marie Gustave 7 setembre 1930 Chateau du Stuyvenberg (Belgica) (en)
Mort	31 juliol 1993 (62 anys) Motril (Provincia de Granada)
Causa de mort	Causes naturals  ( Infart de miocardi )
Sepultura	Cripta Reial de Laeken
Rei dels belgues
17 juliol 1951 ? 31 juliol 1993 ←  Leopold III de Belgica ? Albert II de Belgica  →
Regent of Belgium (en)
11 agost 1950 ? 17 juliol 1951 ←  Carles de Belgica
Dades personals
Religio	Esglesia Catolica
Formacio	Institut Le Rosey
Activitat
Ocupacio	sobira
Activitat	16 juliol 1951  ?  31 juliol 1993
Altres
Titol	Duc de Brabant (1934?1951) Rei dels belgues Comte de Hainaut Princep de Saxonia-Coburg i Gotha Duc de Saxonia
Familia	Casa de Saxonia-Coburg i Gotha
Conjuge	Fabiola de Mora y Aragon (1960–1993), mort
Pares	Leopold III de Belgica   i  Astrid de Suecia
Germans	Marie-Christine de Belgique , Ingeborg Verdun , Albert II de Belgica , Alexandre de Belgique , Josepa Carlota de Belgica i Maria-Esmeralda de Belgique
Premis (16 octubre 1979)   Gran Creu amb Collar de l'Orde del Falco ../... 63+
Signatura

Baldui de Belgica ( Brussel·les , 1930 ? Motril , Provincia de Granada , 1993 ) fou rei dels belgues des de 1951 fins a la seva mort.

Biografia [ modifica ]

El 1920 el rei Albert I de Belgica va decidir abandonar els titols de duc de Saxonia i princep de Saxonia-Coburg Gotha i ell i els seus successors nomes porten el titol de Rei dels belgues .

Nascut al castell de Stuyenberg a Brussel·les el dia 7 de setembre de l'any 1930 com a fill del rei Leopold III de Belgica i de la princesa Astrid de Suecia , Baldui era net per via paterna d'Albert i de la duquessa Elisabet de Baviera , mentre que, per via materna, ho era del princep Carles de Suecia i de la princesa Ingeborg de Dinamarca .

Educat al castell de Stuyenberg junt amb els seus germans, perde la seva mare en un accident automobilistic a Suissa quan tenia cinc anys. Amb l'ocupacio nacionalsocialista fou retingut a Belgica junt amb la resta de la familia reial. A l'alliberament d' Alemanya , on havien sigut transportats els ultims dies de la guerra, la familia s'exilia a Suissa . L'actitud de son pare que des dels anys 1930 no va amagar la seva simpatia per a un regim politic autoritari, havia portat la poblacio al limit de la guerra civil. El seu segon casament vers la fi de la guerra, considerat com una frivolitat mentrestant que la poblacio patia i grans parts de l'exercit eren empresonades, va ser la gota que va fer vessar el got. El govern no podia garantir-se la seva seguretat, si tornes al pais. El 1950 va celebrar-se un referendum al qual nomes 57,68% de la poblacio va aprovar el retorn de Leopold III. Davant la feble majoria, el 16 de juliol de 1951 aquest abdica en favor de son fill Baldui. A 21 anys, el rei mes jove de la historia del pais, accedi al tron en un moment en que la monarquia belga es trobava en una crisi profunda.

El 15 de desembre de 1960 , Baldui es casa a Brussel·les amb l'aristocrata espanyola filla dels marquesos de Casa Riera i dels comte de Mora Fabiola de Mora y Aragon . Ja el 1961, els joves casats van tenir cita amb el general insurrecte i dictador Francisco Franco per a un dinar al seu iot, l' Azor , cosa que no va plaure a l'esquerra belga. Franco hi veia una ocasio per sortir del seu aillament diplomatic. ^[1] La parella no tingue fills i sempre mantingueren una relacio especial amb el seu nebot, l'actual rei Felip de Belgica . Amb els anys, Fabiola i Baldui van reeixir a tornar a donar una certa popularitat a la monarquia.

El 1960, la colonia belga del Congo aconsegui la independencia. Baldui assisti a la celebracio festiva de transmissio del poder, on pronuncia un discurs en el qual mostra cert menyspreu vers la mencio de les d'atrocitats comesos pels belgues al Congo en altres discursos oficials. Tambe el seu paper indirecte en l'assassinat del primer primer ministre de la nova republica, Patrice Lumumba mai va ser clarificat. ^[2] Certes fonts van criticar l'actitud del rei davant del cas Lumumba. Com que estava al corrent que es planificava un assassinat i que no va fer res per a protegir Lumumba, certs historiadors parlen de no assistencia a una persona en perill, poc compatible amb el respecte de la vida que manifesta en altres circumstancies com a catolic practicant. ^[3] Tambe foren molt criticades les seves estades i visites a l'Espanya franquista i les seves trobades frequents amb el dictador. ^{[4] [5]} Segons la historiadora Anne Morelli, aixo s'explica ni mes ni menys per l'amistat profunda que lligava les dues families. ^[6] El 1975, despres de la mort de Francisco Franco , volia assistir al funeral pero el govern li ho va prohibir. ^[3]

Extremadament religios, a traves de la influencia del cardenal belga Leo Suenens, Baldui va participar en el moviment carismatic , aquesta devocio al limit del clericalisme li van fer perdre molta simpatia en la creixent franja secularitzada de la societat.

L'any 1990 Baldui va refusar de sancionar la llei que permetia l' avortament , contrariament al seu deure constitucional. Com que refusava de dimitir, el govern va haver de trobar una interpretacio creativa de l'article 82 de la constitucio i durant dos dies van declarar-lo ≪en la impossibilitat de regnar≫. En tal cas els dos parlaments reunits poden sancionar una llei. L'article 82 preveu normalment els casos en els quals el rei sigui presoner o tingui un problema de salut greu, pero per a l'ocasio en van ampliar a la ≪impossibilitat moral de regnar≫. ^[7]

El 31 de juliol de 1993 mori a Vil·la Astrida a Motril ( Provincia de Granada ), on era de vacances amb la seva muller. La seva mort fou inesperada i foren declarats tres dies de dol al seu pais. Fou enterrat a la cripta de l'Esglesia de la Mare de Deu de Laken , un barri de Brussel·les .

Successio [ modifica ]

Arran de la mort de Baldui fou coronat rei el seu germa Albert , princep de Lieja .

Referencies [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Baldui de Belgica