Rei dels Belgues
es el titol dels
monarques
de
Belgica
. La denominacio
Rei de Belgica
no es fa servir.
Donat que la independencia belga dels
Paisos Baixos
el
1830
fou recolzada economica i militarment pels francesos, la comunitat internacional va intervenir perque Belgica no fos annexada a
Franca
, i s'accepta la proposta
anglesa
d'invitar un noble d'un tercer pais com
Alemanya
per a portar la corona del nou pais, honor que va recaure en
Leopold
,
duc de Saxonia-Coburg-Gotha
.
El titol i les prerrogatives del rei dels belgues
[
modifica
]
Al segle
xix
, l'
absolutisme
va perdre molta popularitat. A poc a poc, els monarques de tot arreu d'Europa van haver de deixar poders als parlaments.
Al congres nacional belga del
1830
, el govern provisional del nou estat, hi havia dues tendencies: liberals, inspirats per la
Il·lustracio
i la
revolucio francesa
, d'un costat, i conservadors catolics i noblesa, que mantenien les idees de l'
antic regim
, de l'altre. Va caldre una solucio mitjana, per a guardar la simpatia dels estats veins i la unitat per defensar la independencia. Una republica hauria sigut una solucio massa revolucionaria i un sobira absolut, de l'estil de
Guillem I
, que acabava de ser destituit, desvetllava massa mals records.
Epigrama a l'entrada de l'antiga casa de la vila de
Chenee
amb el text en
frances
del primer paragraf de l'article 33 de la constitucio belga
A la constitucio belga es troba doncs aquesta solucio mitjana. El seu article 33 estipula que ≪tots els poders ixen de la nacio≫, i es confirma aixi la sobirania del poble. El monarca (i els seus successors) esdeve rei per gracia dels seus compatriotes, i no per gracia de deus com els seus col·legues britanics i neerlandesos. Segons l'article 91, nomes pot accedir al tron despres de jurar solemnement, davant les dues cambres unides del parlament:
≪Juro de respectar la constitucio i les lleis del poble belga, de mantenir la independencia de la nacio i la integritat del seu territori.≫
El rei dels belgues esta doncs sotmes a la llei del poble belga. Es la rao perque el seu titol es rei
dels belgues
i no
de Belgica
. Sovint hi ha confusio amb el seu patronim que es
de Belgica
.
Despres del congres de
1830
, inspirat per
la diplomacia anglesa
, el poble va oferir el carrec de
rei dels belgues
a
Leopold George Christian Frederick de Saxonia-Coburg Saalfeld
, que tenia lligams familiars amb gairebe totes les cases reials europees. Aquests lligams es van considerar com una garantia suplementaria de la independencia. Leopold va acceptar i prestar el seu jurament constitucional el
21 de juliol
1831
. Aquest dia va esdevenir la festa nacional belga.
Te un paper d'arbitre amb un cert poder moral al govern federal. Quan ratifica formalment les lleis amb la seva signatura, sempre cal dos ministres per a signar ensems amb ell. Tot i estar controlat pel parlament, el rei te uns privilegis:
- pot nomenar el primer ministre i els ministres federals
- pot dissoldre les cambres del parlament federal (nomes despres d'un vot)
- com cap de l'exercit, pot declarar la guerra i la pau
- pot figurar als segells i les monedes, atribuir titols de noblesa, fer gracia als condemnats
- frueix de la prerrogativa de la inviolabilitat
- despres de les eleccions federals, te un rol actiu de mediador en nominar l'informador i el formador, futur primer ministre federal
De fet, el rei mai no utilitzara cap dels seus privilegis, sense concertacio amb el govern, els representants del parlament o els altres cossos constituits.
Evolucio i futur
[
modifica
]
En principi, el rei s'ha de sotmetre o de dimitir. Quan el
1990
, el rei
Baldui
va refusar de signar la llei de la legalitzacio parcial de l'avortament, que considerava com contraria a la seva conviccio religiosa, aixo va crear una greu crisi constitucional. La constitucio permet a les dues cambres reunides de signar una llei, quan el rei es en un estat ≪d'impossibilitat de regnar≫. En aplicar aquesta clausula, normalment prevista pel cas d'insanitat d'un rei, els parlaments van signar la llei i confirmar la sobirania del poble belga.
Aquest succes i l'esperit del temps van fer que el rei va perdre mes poders als governs
regionals i comunitaris
, despres de les reformes de l'estat. Ja no signa els decrets i les ordenances d'aquestes entitats federades, ni nomena els burgmestres, etc. Com mes competencies es transfereixen a les autonomies, com menys poder rau prop del rei.
El
1991
, la
llei salica
, que prohibeix l'acces al tron de la progenitura femenina de la familia reial es va abolir. Al futur, el rei dels belgues podria esser una reina. Elisabet, neta d'
Albert II de Belgica
i segona en l'ordre de successio despres de
Felip de Belgica
podria tornar-se la primera reina efectiu. Fins aleshores, les esposes dels reis porten el titol ≪reina dels belgues≫, tot i no tenir cap paper ni poder legals.
Llista de monarques
[
modifica
]
Els cinc primers reis dels belgues, per ordre cronologic, des de Leopold I (esquerra) fins a Baldui (dreta)
La
dinastia Saxonia-Coburg i Gotha
es la que ostenta la monarquia de Belgica des de
1831
fins a 1920 quan el rei Albert I, en tenir compte de les atrocitats dels
prussians
durant la
Primera Guerra Mundial
, va abandonar el seu patronimi de Saxonia-Coburg-Gotha i prendre el patronimi de Belgica.
Com que Belgica es un pais amb tres llengues oficials (el
frances
, el
neerlandes
i l'
alemany
), els monarques solen utilitzar els seus noms tant en frances com en neerlandes, ja que en alemany es fan servir els noms francesos (igual que en
angles
).