L' apartament o el pis es un tipus de casa que ocupa part d'una planta d'un edifici . ^{[1] [2] [3]} Te dimensions reduides i sovint integra diverses habitacions en un sol espai. Es l' habitatge propi de la gran ciutat o dels indrets turistics , on s'ocupa nomes durant el periode de vacances , sigui com a segona residencia o en regim de lloguer . ^[4]

Els aparthotels son conjunts integrats d'apartaments que es lloguen per nits i que disposen de serveis comunitaris com bugaderia , menjador i sala d' esbarjo . Segons la seva categoria, tenen mes o menys estrelles.

Els edificis d'apartaments han existit durant segles. A les grans ciutats de l' Imperi Roma , a causa de la congestio urbana, la casa individual, o domus , havia donat pas en els primers temps imperials al bloc d'habitatges o insula , excepte per a les residencies dels molt rics. ^[4]

Historia [ modifica ]

El 1802, Benito Bails al seu Diccionario de arquitectura civil definia apartament com el conjunt de peces que formen una habitacio cabal, dins de les quals es distingien:

• L′ apartament servicial , referit a l'us diari
• L′ apartament de decencia , referit al decorum.
• L′ apartament d'aparell , referit a l'ostentacio.

A mes diferenciava:

• Apartament doble . El que agafa tot el fons d'un edifici o cos seu principal i esta dividit gairebe pel mig en la direccio de la seva longitud en dues habitacions, sent les peces de l'un gairebe iguals a les de l'altre.
• Apartament semidoble . El que esta dividit en dues cambres son les peces de l'un, grans i petites les de l'altre.
• Apartament senzill . El que agafa tot el fons de l'edifici entre les dues parets de facana sense cap paret de travessa en la direccio de la seva longitud. ^[5]

Caracteristiques [ modifica ]

• Son unitats que ocupen un espai establert per cada planta d'un edifici.
• Per regla general no solen posseir mes de tres dormitoris i dues sales de bany.
• Les divisions tipiques residencials solen fusionar-se, aixi es tenen sala d'estar-menjador en una mateixa unitat, aixi com cuina-safareig.
• Son ideals per a families reduides (de fins a cinc persones). Molt mes si no tenen nens ni mascotes com gossos o gats.
• No tenen pati , a diferencia de les cases, encara que si que pot posseir algun pati comu al centre de tots els apartaments.
• Hi ha unes unitats mes petites que fusionen nomes un dormitori amb la sala d'estar i fins i tot fusionen la cuina amb el menjador. Se'ls coneix com a apartament individual o apartament tipus estudi (a Espanya). En general, es l'indicat per a persones que viuen soles. Pel seu reduit espai requereix menor quantitat de mobiliari .

  

• Alguns pocs posseeixen doble pis; aixi, la unitat sala d'estar-menjador-cuina esta a un nivell mentre que a l'altre hi ha els dormitoris.

Instal·lacions i serveis [ modifica ]

Els apartaments poden llogar-se moblats, amb mobles, o sense moblar, on l'inquili s'instal·la amb els seus propis mobles. Els apartaments amb serveis, pensats per a estades mes curtes, inclouen mobles i utensilis de cuina , i servei de neteja .

La bugaderia pot residir en una zona comuna accessible a tots els llogaters de l'edifici, o cada apartament pot tenir les seves propies instal·lacions. Depenent de quan es va construir l'edifici i del disseny, els serveis publics com l'aigua, la calefaccio i l'electricitat poden ser comuns per a tots els apartaments, o estar separats per a cada apartament i facturar-se per separat a cada llogater. (Moltes zones dels Estats Units han dictaminat que es il·legal dividir la factura de l'aigua entre tots els llogaters, especialment si hi ha una piscina a les instal·lacions). Les preses per a la connexio dels telefons solen estar incloses en els apartaments. El servei telefonic es opcional i gairebe sempre es factura per separat del pagament del lloguer. La televisio per cable i altres serveis similars (com Internet ) tambe tenen un cost addicional. Les places d'aparcament, l'aire condicionat i l'espai d'emmagatzematge addicional poden o no estar inclosos en l'apartament. Els contractes de lloguer solen limitar el nombre maxim de residents a cada apartament.

A la planta baixa de l'edifici d'apartaments, o als seus voltants, hi sol haver una serie de busties en un lloc accessible al public i, per tant, al carter. Cada unitat sol tenir la seva propia bustia amb claus individuals. Alguns edificis d'apartaments molt grans, amb personal a temps complet, poden rebre el correu del carter i proporcionar un servei de classificacio del correu. A prop de les busties o en algun altre lloc accessible per als forasters, hi pot haver un timbre o intercomunicador per a cada unitat individual. Als edificis d'apartaments mes petits, com els de dos o tres pisos, o fins i tot els de quatre, les escombraries solen dipositar-se en contenidors similars als de les cases. Als edificis mes grans, les escombraries solen recollir-se en una galleda d'escombraries comunes o en un contenidor, el qual rep les deixalles que cauen dels pisos mes alts per un tunel vertical. Per motius de neteja, convivencia en harmonia o per minimitzar el soroll, molts arrendadors imposen restriccions als llogaters quant a fumar o tenir animals domestics a l'apartament.

Els Estats Units [ modifica ]

En 1839 es van construir els primers habitatges col·lectius de la ciutat de Nova York, que aviat es van convertir en brou de cultiu per a malfactors , delinquents juvenils i crim organitzat . Els seus propietaris tambe eren coneguts pels seus lloguers abusius. A How the other half lives s'assenyala un barri d'inquilins:

El Carrero del Cec porta el seu nom per una rao. Fins fa poc mes d'un any els seus foscos caus albergaven una colonia de captaires cecs, llogaters d'un casola cec, el vell Daniel Murphy, que tots els nens del barri coneixen, encara que mai no hagin sentit a parlar del president dels Estats Units. El ≪vell Dan≫ va amassar una gran fortuna ?em va dir una vegada que eren quatre-cents mil dolars? amb el seu atzucac i els habitatges circumdants, nomes per quedar-se cec ell mateix en la seva extrema vellesa, compartint al final les principals penuries dels desgraciats essers la sort s'havia negat obstinadament a millorar per poder augmentar la seva riquesa. Fins i tot quan la Junta de Salut el va obligar per fi a reparar i netejar els pitjors edificis antics, sota l'amenaca de fer fora els llogaters i tancar les portes darrere d'ells, la feina es va dur a terme contra les irades protestes de l'ancia. Es va presentar en persona davant de la Junta per argumentar el seu cas, i el seu argument va ser caracteristic. ≪He fet la meva voluntat≫, va dir. ≪El meu monument m'espera al Calvari. Estic a la vora mateixa de la tomba, cec i indefens, i ara (aqui el patetisme de l'apel·lacio va ser escombrat en un esclat d'airada indignacio) volen que construeixi i m'escorxin, que m'escorxin? Aquesta gent no esta capacitada per viure a una casa bonica. Que se'n vagin on puguin, i que deixin casa meva dreta≫. Tot i la genuina angoixa de la crida, era francament divertit comprovar que el seu enuig era provocat menys per l'anticipat malbaratament de luxe dels seus inquilins que per la desconfianca envers la seva propia especie, el constructor. Sabia intuitivament que li esperava. El resultat va demostrar que el senyor Murphy havia calibrat correctament els seus llogaters. ^[6]

Molts activistes, com Upton Sinclair i Jacob Riis, van impulsar reformes als habitatges de lloguer. Com a resultat, el 1901 es va aprovar l'Acta d'Habitatges Col·lectius de l'Estat de Nova York per millorar-ne les condicions. A aquesta llei li van seguir mes millores. El 1949, el president Harry S. Truman va signar la Llei d'Habitatge de 1949 per netejar els barris marginals i reconstruir els habitatges per als pobres.

El Dakota (1884) va ser un dels primers edificis d'apartaments de luxe de la ciutat de Nova York. Tot i aixo, la majoria continuaven sent habitatges de lloguer.

A les decades de 1950 i 1960 es van produir alguns avencos significatius en el disseny arquitectonic dels edificis d'apartaments. Entre ells destaquen els dissenys innovadors dels 860-880 Lake Shore Drive Apartments (1951), New Century Guild (1961), Marina City (1964) i Lake Point Tower (1968).

Als Estats Units, tenement es una etiqueta que se sol aplicar als edificis d'apartaments de lloguer mes barats i basics de les seccions mes antigues de les grans ciutats. Molts d'aquests edificis d'apartaments son walk-ups ^[7] sense ascensor, i alguns tenen banys compartits, encara que aixo es cada vegada menys comu. El terme d' argot dingbat s'utilitza per descriure els edificis d'apartaments urbans barats dels anys 50 i 60 amb facanes uniques i sovint extravagants per diferenciar-se dins d'un bloc complet d'apartaments. Solen estar construits sobre pilons i amb aparcament a sota.

Exemples historics [ modifica ]

America precolombina [ modifica ]

Els pobles de Pueblo del que avui es el sud-oest dels Estats Units van construir des del segle  x grans habitatges amb diverses habitacions, algunes d'elles amb mes de 900.

Al Periode Classic , a la mesoamericana ciutat de Teotihuacan , ^[8] els apartaments no nomes eren el mitja estandard per acollir la poblacio de la ciutat de mes de 200 habitants, sino que mostren una distribucio de la riquesa notablement uniforme per a tota la ciutat, fins i tot per als estandards contemporanis. ^[9] A mes, els apartaments estaven habitats per la poblacio en general, ^[10] en contrast amb altres societats premodernes, en que els apartaments es limitaven a albergar els membres de la classe baixa de la societat, com passa amb les insulae romanes, una mica contemporanies.

L'antiga Roma [ modifica ]

A l' antiga Roma , les insulae (en singular insula ) eren grans edificis d'apartaments on vivien les classes baixes i mitjanes de l' Antiga Roma . La planta baixa es destinava a la taverna, botigues i comercos, mentre que els pisos superiors eren habitables. Les insulae a Roma i altres ciutats de l'imperi roma imperial arribaven a tenir fins a deu o mes pisos, ^[11] algunes amb mes de 200 escales. ^[12] Diversos emperadors , comencant per August ( r. 30 aC - 14 dC), van intentar establir limits de 20-25 m per als edificis de diversos pisos, pero nomes van tenir un exit limitat. ^{[13] [14]} Els pisos inferiors solien estar ocupats per botigues o per families adinerades, mentre que els pisos superiors es llogaven a les classes baixes. ^[11] Els Papirs d'Oxirinc que es conserven indiquen que els edificis de set pisos existien fins i tot a les ciutats provincials , com a Hermopolis del segle  iii a l' Egipte roma . ^[15]

L'Egipte antic i medieval [ modifica ]

Durant el periode araboislamic medieval, la capital egipcia de Fustat ( El Vell Caire ) albergava molts edificis residencials de gran altura, alguns de set pisos, que pel que sembla podien albergar a centenars de persones. En el segle  x , Al-Muqaddasi els va descriure com a semblants a minarets , ^[16] i va afirmar que la majoria de la poblacio de Fustat vivia en aquests edificis de diverses plantes, cadascun dels quals albergava mes de 200 persones. ^[17] Al segle  xi , Nasir Khusraw va descriure alguns d'aquests edificis d'apartaments que s'elevaven fins a 14 pisos, amb jardi al terrat a l'ultim pis i amb roda d'aigua tirada per bous per regar-los. ^[16]

Cap al segle  xvi , l'actual el Caire tambe comptava amb edificis d'apartaments de gran altura, en que les dues plantes inferiors es destinaven a fins comercials i d'emmagatzematge i els multiples pisos superiors es llogaven inquilins. ^[18]

Iemen [ modifica ]

En el segle  xvi , es van construir edificis d'habitatges de gran altura a la ciutat iemenita de Shibam . Les cases de Shibam son totes de mao de fang, pero unes 500 son casa-torres, que s'eleven de 5 a 11 pisos d'alcada, ^[19] amb cada pis amb un o dos apartaments. ^{[20] [21]} Shibam ha estat citada com el ≪ Manhattan del desert≫. ^[21] Alguns superaven els 30,5 m d'alcada, sent aixi els edificis d'apartaments de mao de fang mes alts del mon fins a l'actualitat. ^[22]

L'antiga Xina [ modifica ]

El poble Hakka del sud de la Xina va adoptar estructures de vida comunal dissenyades per ser facilment defensables, en forma de Weilongwu (??屋) i Tulou (土?). Aquests darrers son grans edificis de terra, tancats i fortificats, entre tres i cinc pisos d'alcada i que allotgen fins a vuitanta families.

Referencies [ modifica ]

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Apartament

• Edifici de gran altura
• Insula
• Penthouse (casa)
• Pis (construccio)

Viccionari