Andres Saborit Colomer

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Infotaula de personaAndres Saborit Colomer

Modifica el valor a Wikidata
Nom original (es) Andres Saborit Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement 10 novembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
Alcala de Henares (Comunitat de Madrid) Modifica el valor a Wikidata
Mort 26 gener 1980 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Valencia Modifica el valor a Wikidata
Sepultura Cementiri Civil de Madrid Modifica el valor a Wikidata
Diputat a les Corts republicanes

28 novembre 1933 ? 7 gener 1936

Circumscripcio electoral: Ciudad Real
Diputat a les Corts republicanes

6 juliol 1931 ? 9 octubre 1933

Circumscripcio electoral: Madrid (capital)
Primer tinent d'alcalde de Madrid
1931 ?
Regidor de l'Ajuntament de Madrid

Circumscripcio electoral: Hospital

Diputat a Corts
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacio periodista , politic , sindicalista , escriptor , tipograf Modifica el valor a Wikidata
Partit Partit Socialista Obrer Espanyol Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat en Joaquin Costa Martinez Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Andres Saborit Colomer ( Alcala de Henares , 1889 - Valencia , 26 de gener de 1980 ) va ser un tipograf , periodista i politic socialista espanyol .

Biografia [ modifica ]

Daniel Anguiano , Francisco Largo Caballero , Julian Besteiro y Andres Saborit en el Penal de Cartagena (1917).

Obrer d'una impremta des de nen, va adquirir la seva formacio elemental en classes nocturnes. Membre des de molt jove de l' Associacio General de l'Art d'Imprimir , sindicat socialista fundat per Pablo Iglesias , va col·laborar amb aquest quan va ser escollit Regidor de l'Ajuntament de Madrid i es va afiliar al PSOE el 1904 .

Posteriorment va ser col·laborador de Julian Besteiro . El 1906 , al costat de Tomas Meabe , va treballar per l'extensio territorial de les Joventuts Socialistes d'Espanya i el 1912 va ser-ne president. El 1914 ja tenia dues condemnes per les seves postures antimilitaristes. El 1917 va participar en la vaga general i va ser condemnat a cadena perpetua en el penal de Cartagena , al costat de Besteiro, Francisco Largo Caballero i Daniel Anguiano , d'on va sortir el 1918 gracies a l'acta de diputat per Asturies , a mes de ser escollit regidor per Madrid , carrec al qual va tenir especial dedicacio.

El 1921 fou un dels dirigents socialistes que s'oposaren a l'ingres a la Internacional Comunista. Va ser qui, amb visques a l'exercit, va proclamar la II Republica des de la balconada de l'Ajuntament de Madrid el 14 d'abril de 1931 . La seva obstinacio li va permetre exercir com a periodista , i funda les revistes Renovacion , Vida Socialista , Democracia (organ dels besteiristes dintre del PSOE) i Tiempos Nuevos . Va ser director d' El Socialista de 1925 a 1930 i, ja en l'exili, de 1948 a 1950 .

Durant la II Republica, va ser secretari general del PSOE i vicepresident de la UGT . Despres de la revolucio de 1934 , es va unir amb Julian Besteiro al rebuig de la radicalitzacio socialista. Durant la guerra civil va ser Director General de Duanes i President del Banc de Credit Oficial. En finalitzar la guerra marxa a Franca . Afligit per problemes de salut, abandona els seus carrecs organics el 1950 i marxa a Ginebra ( Suissa ), on escriuria bona part de la seva obra. No obstant aixo, encara presidira el Congres del PSOE, a Tolosa, el 1970 . Va tornar a Espanya de l'exili el 1977 .

Obres [ modifica ]

  • Asturias y sus gentes , 1964.
  • Julian Besteiro , 1967.
  • El pensamiento politico de Julian Besteiro .
  • La huelga de agosto de 1917 , 1967.
  • Biografia de Pablo Iglesias (inedit)

Enllacos externs [ modifica ]