Andres Saborit Colomer
(
Alcala de Henares
,
1889
-
Valencia
,
26 de gener
de
1980
) va ser un
tipograf
,
periodista
i
politic
socialista
espanyol
.
Daniel Anguiano
,
Francisco Largo Caballero
,
Julian Besteiro
y Andres Saborit en el Penal de Cartagena (1917).
Obrer d'una impremta des de nen, va adquirir la seva formacio elemental en classes nocturnes. Membre des de molt jove de l'
Associacio General de l'Art d'Imprimir
, sindicat socialista fundat per
Pablo Iglesias
, va col·laborar amb aquest quan va ser escollit Regidor de l'Ajuntament de
Madrid
i es va afiliar al
PSOE
el
1904
.
Posteriorment va ser col·laborador de
Julian Besteiro
. El
1906
, al costat de
Tomas Meabe
, va treballar per l'extensio territorial de les
Joventuts Socialistes d'Espanya
i el
1912
va ser-ne president. El
1914
ja tenia dues condemnes per les seves postures antimilitaristes. El
1917
va participar en la vaga general i va ser condemnat a cadena perpetua en el penal de
Cartagena
, al costat de Besteiro,
Francisco Largo Caballero
i
Daniel Anguiano
, d'on va sortir el
1918
gracies a l'acta de diputat per
Asturies
, a mes de ser escollit regidor per
Madrid
, carrec al qual va tenir especial dedicacio.
El
1921
fou un dels dirigents socialistes que s'oposaren a l'ingres a la Internacional Comunista. Va ser qui, amb visques a l'exercit, va proclamar la
II Republica
des de la balconada de l'Ajuntament de Madrid el
14 d'abril
de
1931
. La seva obstinacio li va permetre exercir com a
periodista
, i funda les revistes
Renovacion
,
Vida Socialista
,
Democracia
(organ dels besteiristes dintre del PSOE) i
Tiempos Nuevos
. Va ser director d'
El Socialista
de
1925
a
1930
i, ja en l'exili, de
1948
a
1950
.
Durant la II Republica, va ser secretari general del PSOE i vicepresident de la
UGT
. Despres de la
revolucio de 1934
, es va unir amb
Julian Besteiro
al rebuig de la radicalitzacio socialista. Durant la
guerra civil
va ser Director General de Duanes i President del Banc de Credit Oficial. En finalitzar la guerra marxa a
Franca
. Afligit per problemes de salut, abandona els seus carrecs organics el 1950 i marxa a
Ginebra
(
Suissa
), on escriuria bona part de la seva obra. No obstant aixo, encara presidira el Congres del PSOE, a Tolosa, el
1970
. Va tornar a Espanya de l'exili el
1977
.
- Asturias y sus gentes
, 1964.
- Julian Besteiro
, 1967.
- El pensamiento politico de Julian Besteiro
.
- La huelga de agosto de 1917
, 1967.
- Biografia de Pablo Iglesias
(inedit)
Enllacos externs
[
modifica
]