Alfredo Stroessner Matiauda
(
Encarnacion
,
3 de novembre
1912
-
Brasilia
,
16 d'agost
2006
) fou un militar paraguaia que dirigi el pais dictatorialment entre els anys
1954
i
1989
.
Stroessner (tambe pot ser escrit com a Strossner o Stroßner) va neixer el
3 de novembre
de
1912
a
Encarnacion
, departament d'
Itapua
, una ciutat a la riba del
Parana
vora la frontera amb l'
Argentina
. El seu pare,
Hugo Stroessner
, era un immigrant alemany provinent de la ciutat bavaresa de
Hoff
que treballava de comptable en una cerveseria, mentre que la mare,
Heriberta Matiauda
, era una camperola de la regio provinent d'una rica familia paraguaiana.
Als 17 anys ingressa a l'
exercit
amb l'ajut del seu oncle
Vicente Matiauda
, tenint un ascens meteoric que arriba al seu punt algid quan, amb 36 anys, es converteix en el general mes jove de l'
America Llatina
. A la
Guerra del Chaco
fou condecorat amb la
Creu del Chaco
i la
Creu del Defensor
. El
1951
ingressa al
Partit Colorado
.
El
15 d'agost
de
1954
, despres de liderar un
cop d'estat
el
4 de maig
del mateix any contra el president
Federico Chavez
, accedi a la presidencia del
Paraguai
, malgrat ja exercia la seva influencia sobre la politica del pais des de feia un temps, gracies al suport que rebia de l'exercit. Una de les primeres mesures que va prendre fou la d'eliminar qualsevol mena d'oposicio al seu regim tant dintre com fora del partit unic que regia amb fermesa, el
Partit Colorado
, fent creixer la por entre la societat paraguaiana. A partir d'aquell moment, el nou regim es basaria amb el
clientelisme
, el contraban, la malversacio, la complicitat, l'obediencia a la classe dirigent i el culte a la seva personalitat. La classe dirigent i militar es va enriquir fortament, mentre que els opositors van caure en desgracia, mentre la majoria de la ciutadania sucumbia en la pobresa mes absoluta. El suport dels
Estats Units d'America
, almenys fins al mandat de
Ronald Reagan
, fou vital per a la supervivencia del regim. Paradoxalment, el
Vatica
mai dona el seu suport a la dictadura de Stroessner, malgrat la seva condicio de lider conservador i anticomunista.
Aconsegui adaptar la
Constitucio
i l'ordre juridic als seus interessos i sempre fou reelegit amb una gran majoria a tots els comicis, que se celebraven cada cinc anys (el
1958
, el
1963
, el
1968
, el
1973
, el
1978
, el
1983
i el
1988
) sota el lema
Paz, Trabajo y Bienestar con Stroessner
(
Pau, Treball i Benestar amb Stroessner
en
catala
) i reunien poques garanties democratiques. Els seus rivals, sempre membres de partits politics tolerats, eren febles i acusats a l'exterior de col·laborar amb el regim de Stroessner. Sovint es deia que el
Partit Colorado
, l'exercit i el poble paraguaia formaven una
unitat granitica
impossible de dissoldre. Durant la seva estanca en el poder rebe molts sobrenoms, com ara
El Jefe
(
El Cap
en
catala
),
El Primer Magistrado
(
El Primer Magistrat
),
El Primer Deportista
(
El Primer Esportista
),
El Primer Trabajador
(
El Primer Treballador
) o
El Rubio
(
El Ros
) entre d'altres.
Tanmateix, el
3 de febrer
de
1989
el seu consogre, el general
Andres Rodriguez
feu un
cop d'estat
amb el suport dels
Estats Units
i la major part de l'exercit, envoltat d'un clima de gran crispacio despres de diverses manifestacions il·legals promogudes pels partits clandestins de l'esquerra i els Sindicats i la crisi economica, que aconsegui expulsar Stroessner del poder davant la incredulitat del dictador, que considerava
Rodriguez
un home de la seva total confianca, tant que havia arribat a ser el numero dos del govern, sols per darrere d'ell. Malgrat tot, Stroessner fou empresonat en una base militar i expulsat al
Brasil
, on visque exiliat sense realitzar cap mena d'activitat politica o militar fins a la seva mort, ocorreguda el
16 d'agost
de
2006
causada per una
pneumonia
apareguda com a complicacio d'una operacio d'hernia discal a la que es va haver de sotmetre el
juliol
. Va esser enterrat al
Campament de la Pau
de
Brasilia
, pero hi ha rumors que les seves restes podrien ser traslladades al
Paraguai
. El
govern paraguaia
ha renunciat a retre-li cap mena d'homenatge tot recordant que era un profug de la Justicia i se n'havia demanat l'extradicio. Durant els anys de l'exili, el general Stroessner fou un personatge forca polemic al
Paraguai
, docs, mentre alguns al·legaven que es tractava d'un dictador tiranic, els altres destacaven el periode de bonanca economica que tingue el pais durant el seu mandat.
Segons els seus biografs fou matiner (s'aixecava cada mati a les quatre i no s'anava a dormir fins a la una de la nit), taxatiu, dur, afeccionat a la
pesca
, el
futbol
i les cartes, aixi com de caracter cruel, astut, inescrutable, intel·ligent i audac. Ha estat el governant que mes temps ha regit un Estat de l'
America Llatina
, sols superat per
Fidel Castro
. Durant el seu mandat moriren o desaparegueren entre 400 i 3.000 persones, normalment per les seves idees contraries al regim o pels actes genocides contra els pobles indigenes. Durant el seu mandat tambe va ser expulsat del pais per les seves
apologies de l'alliberament
el famos jesuita espanyol, anomenat -el capella de preso-
Antonio de la Vega
. Igualment es practicaren moltes tortures. Mai es va prendre un periode de vacances.
Relacions exteriors
[
modifica
]
El regim de Stroessner era enemic declarat del
comunisme
, fins a tal punt que no tingue amb tipus de relacio amb els Estats declarats com a socialistes com, per exemple, la
Cuba
de
Fidel Castro
. De fet, cap Estat comunista tingue una
ambaixada
oberta al pais, a excepcio de
Iugoslavia
.
Com s'ha dit a l'apartat anterior, tampoc tingue bones relacions amb l'
Esglesia Catolica
, fet que provoca algunes dificultats durant el seu mandat. El
1972
, despres que la policia destruis la
Universitat d'Asuncion
, l'
arquebisbe d'Asuncion
excomunica el
ministre de l'Interior
i el cap de la policia. A mes, la visita del
Papa
Joan Pau II
al
Paraguai
el
1988
, es va veure com una mostra clara de suport als dissidents al regim de Stroessner.
A part de les bones relacions, ja esmentades, amb els
Estats Units
(que durant la
Guerra Freda
intenta impedi l'aparicio de regims comunistes amb el suport a dictadures militars a l'
America Llatina
), tambe es relaciona amb la
Franca
de
Charles de Gaulle
, el
Japo
i
Alemanya Occidental
. Tampoc tingue inconvenient per donar suport a altres dictadures llatinoamericanes, com la de
Nicaragua
. El suport d'aquests Estats comenca a minvar cap al final de la
Guerra Freda
, fet que coincideix amb la democratitzacio dels Estats de l'entorn (
Argentina
,
Xile
, etc.).
Alfredo Stroessner fou conegut i molt criticat internacionalment per la seva simpatia envers el
nazisme
i la seva disposicio a atorgar asil politic a liders o col·laboradors de regims dictatorials. Entre els refugiats mes coneguts trobam el dictador
Anastasio Somoza Debayle
i el metge nazi
Josef Mengele
(del qual Stroessner en nega l'extradicio a
Israel
nombroses vegades). Uns 200.000 alemanys acusats de col·laborar amb el
Tercer Reich
van rebre asil politic al
Paraguai
durant la dictadura de Stroessner.
El
1992
es feu public que el general Stroessner col·labora amb l'
Operacio Condor
, pel qual es pretenia perseguir els opositors exiliats als paisos de l'
America del Sud
aliats amb Stroessner (
Bolivia
Xile
,
Argentina
,
Uruguai
,
Brasil
,
Peru
, y
Equador
).
Politica economica
[
modifica
]
Quan Stroessner arriba al poder, es troba un pais empobrit i en plena crisi economica. Malgrat tot, aconsegui una millora economica a partir de finals dels
anys 50
, que es mantingue fins a principi dels
80
, quan el pais comenca a quedar aillat internacionalment. El
Tractat del Riu de la Plata
permete al
Paraguai
d'exportar productes als Estats de l'entorn (
Argentina
,
Brasil
i
Uruguai
). Tambe aconsegui estabilitzar la moneda gracies a les negociacions que va mantenir amb el
Banc Mundial
per la concessio de prestecs.
Realitza un gran nombre d'infraestructures com la
Represa d'Itaipu
, ponts, carreteres, autopistes, universitats, hospitals i, fins i tot, ciutats com la de
Puerto Flor de Lis
(actual
Ciudad del Este
) el
1957
. Tambe feu una petita reforma agraria.
Rumors sobre el seu estat de salut
[
modifica
]
Durant molts anys, l'estat de salut d'Alfredo Stroessner fou objecte de moltes conjectures dintre del
Paraguai
. Molts cops, mentre encara dirigia el pais, es digue que patia cancer de
prostata
o de
pell
, car mai donava la ma a ningu. Fins i tot, alguns militars van intentar convencer-lo que passes el poder al seu fill
Gustavo Adolfo
. Tambe es deia que tenia una estranya malaltia a la sang que l'obligava a rebre transfusions de gent jove. Als anys d'exili aquests rumors es van intensificar fins que es conegue la seva mort.
Tota la seva vida, el general Stroessner tingue fama de bevedor i femeller. La majoria de les seves amants conegudes eren adolescents, entre les mes conegudes hi hauria
Nelly Farina
i
Maria Estela Legal
, amb qui tingue dues filles il·legitimes. Sembla que les tractava amb gran consideracio, pero va deixar embarassades algunes de les dones. Amb frequencia, les obligava a casar-se amb un home de la seva eleccio. Eren els militars els que posaven en contacte les senyores amb el general. Fins i tot s'ha arribat a afirmar que es trobava a casa de
Maria Estela Legal
el dia del cop d'estat.
Des de
1949
el Stroessner va estar casat amb
Eligia Mora
(morta el
2005
), de qui mai es va separar, amb qui tingue tres fills:
Gustavo Adolfo
,
Graciela Concepcion
i
Hugo Alfredo
, aquest darrer mort per sobredosi.
Enllacos externs
[
modifica
]