Alaquas

Escut d'armes
Localitzacio
39° 27′ 30″ N, 0° 27′ 46″ O  /  39.458333333333°N , 0.46277777777778°O  / 39.458333333333; -0.46277777777778
Estat	Espanya
Comunitat autonoma	Pais Valencia
Provincia	provincia de Valencia
Comarca	Horta Sud
Capital	Alaquas
Poblacio humana
Poblacio	29.825 (2023) (7.647,44 hab./km² )
Gentilici	alaquasera, alaquaser
Idioma oficial	catala ( predomini linguistic )
Geografia
Superficie	3,9 km²
Altitud	42 m
Limita amb	Aldaia Torrent Picanya Xirivella
Partit judicial	Torrent
Dades historiques
Festa patronal	Principis de setembre
Organitzacio politica
• Alcalde	Antonio Saura Martin (2019?)
Identificador descriptiu
Codi postal	46970
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	46005
Codi ARGOS de municipis	46005
Altres
Agermanament amb	Cremona Lanjaron
Lloc web	alaquas.es

Alaquas es un municipi valencia situat a la comarca de l' Horta Sud . ^[1]

Geografia [ modifica ]

Situat a 42 m d'altitud i amb 3,9 km² d'extensio, es localitza en l' Horta de Valencia , a 7 km a l'oest de la capital i pertany a la comarca de l' Horta Sud .

El terme municipal adopta una forma allargada d'est a oest que abasta des d'una zona d'horta a l'extrem oriental, regada per les aigues de la sequia de Benager , fins al seca de l'extrem occidental. ^[2] El seu nucli urba i el d' Aldaia estan completament conurbats . ^[2]

	Aldaia
Aldaia		Xirivella
	Torrent Picanya

Historia [ modifica ]

Tot i que s'han trobat algunes restes romanes , aixi com monedes de l' epoca imperial i fins a alguna lapida commemorativa, el nucli d'Alaquas es una alqueria d'origen musulma. ^[2] Despres de conquistar-la, el 4 de juliol de 1238 Jaume I la va donar a Bernat de Castellnou, qui la va cedir-la a Ponc Soler a canvi d'altres possessions. Posteriorment, l'alqueria fon confiscada al nou amo i la propietat va revertir a la corona. En tot cas, l'any 1319 Joan Escriva va comprar el senyoriu, que va passar despres als Vilaragut i, ja al segle  xv , als Aguilar. ^[2]

En 1520, per no haver-se unit a la revolta de les Germanies , se li va concedir el titol de vila. ^[2] Posteriorment passa a ser patrimoni dels Pardo de la Casta. En 1557, Felip II va crear el comtat d'Alaquas. En 1584 tenia el senyoriu Lluis Pardo de la Casta, ^{[3] [2]} qui va impulsar la construccio del castell d'Alaquas sobre la fortificacio musulmana anterior. ^[2] Mes tard, el comtat va pertanyer als marquesos de Manfredi i, despres, al baro de Bolbait . ^[2] A hores d'ara es conserva el castell alcat l'any 1584 amb el patrimoni de Lluis Pardo de la Casta, recentment recuperat per al public en general per l'Ajuntament d'Alaquas.

Etimologia [ modifica ]

El nom Alaquas es d'origen arabic , car prove de l'arab ??????? al-aq??s , es a dir, 'els arcs' o 'les arcades', ^[2] i fa referencia a una localitat situada prop de huit quilometres del barranc de Torrent . Puix una sequia procedent de Manises esta construida amb moltes arcades, o la possible existencia d'unes arcades d'algun pont arab ja desaparegut, ja que els arabs l'anomenaren aixi. Una tercera possibilitat, menys versemblant, fa referencia a les arcades de l'antic castell musulma. ^[2] Ja durant la conquesta cristiana, despres de posar setge a la localitat, Jaume I dona a Berenguer de Castellnou Alaquaz , tal com consta al document de concessio.

Demografia [ modifica ]

L'any 1520 el nucli incloia unes 120 families (aproximadament unes 550 persones), que van arribar a les 200 (uns 900 hab.) en 1609. ^[2] L' expulsio dels moriscos l'any 1611 va afectar considerablement el poble, de manera que, en 1646, les families que vivien al poble eren 153 (689 hab.) i en 1713 nomes 143 (644 hab.). ^[2] Amb tot, la poblacio es va recuperar i s'aproximava als 2.000 al 1877. El segle  xx ha canviat totalment la fisonomia i la dinamica del lloc: el creixement es especialment intens en la segona meitat del segle  xx . ^[2] La funcio de ciutat dormitori, primer, i de poble industrialitzat despres (en 1970, un 72% dels actius treballaven en el sector secundari ), explica que Alaquas fora centre d'immigracio al llarg d'aquelles decades. De fet, en 1975 un 76% de la poblacio era al·loctona. ^[2]

En els anys 60 es va produir una gran arribada d'immigrants d' Andalusia , Castella i Extremadura , la qual cosa va fer augmentar la poblacio considerablement fins a arribar a uns 24.000 habitants en 1986 , arribant als 30.104 en l'any 2006 . ^[4] A data de 2022, Alaquas tenia una poblacio de 29.537 habitants ( INE ). ^[5]

El grafic que hauria de sortir aqui esta desactivat temporalment per motius tecnics.

Economia [ modifica ]

Tradicionalment, una de les principals activitats industrials ha estat la fabricacio de perols de fang, possiblement d'origen musulma, i documentada l'existencia de la professio de peroler a Alaquas al segle  xvi , i la relativa a nombroses peroleries als segles  xvii i xviii ; queda al segle  xxi un sol taller de peroles. ^[6]

Al llarg de les ultimes decades el desenvolupament demografic i economic de la ja extinta Horta Oest ha establit una clara diferenciacio funcional cap a la industria, mentre que l'Horta Nord te una presencia agricola mes important.

La meitat de les empreses tenen caracter artesanal amb menys de 10 treballadors. L'activitat constructora s'inicia al municipi durant els anys 60 coincidint amb l'arribada d'immigrants d'Andalusia i Castella, i n'es una de les mes desenvolupades actualment.

El 2008 Alaquas era una localitat ocupada principalment en la industria (45% dels ocupats) i els serveis (53%). ^[2] L'agricultura , amb poc mes del 2% dels ocupats, es un sector residual. El 2008 hi havia 134 ha de regadiu, dedicades especialment als citrics (99 ha) i als cultius herbacis (35 ha). ^[2] Els conreus tradicionals de la seda , el canem i el lli que s'havien desenvolupat durant el segle  xviii desapareixen i nomes l'arros, gracies a l'avanc dels aterraments i a la introduccio del guano, rep un fort impuls, arribant a constituir, junt a les hortalisses i els citrics, un punt important de la historia economica d'Alaquas.

L'especialitzacio en rajoles i gerres deixa pas a la industria de la fusta ( mobles ), la fabricacio de productes metal·lics i a la industria alimentaria. El sol industrial ocupa unes 160 ha, dividides entre el Bovalar (32 ha, a l'oest), els Mollons i altres enclavaments aillats. ^[2] La distribucio sectorial de les empreses era el 2008: 59% en el sector industrial, un 24% en el servei d'empreses, un 9% en els serveis al consumidor, un 3% en l'agroalimentari i un 4% en altres serveis. ^[2]

Politica i govern [ modifica ]

Composicio de la Corporacio Municipal [ modifica ]

El Ple de l' Ajuntament esta format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 11 regidors del Partit Socialista del Pais Valencia (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 2 de Compromis per Alaquas (Compromis), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) i 1 de Podem .

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Alaquas
Candidatura			Cap de llista	Vots		Regidors
	Partit Socialista del Pais Valencia		Antonio Saura Marti	6.447	46,96%	11 ( +2 )
	Partit Popular		Jose Pons Cervera	3.271	23,83%	5 ( )
	Compromis per Alaquas		Consol Barbera Guillem	1.246	9,08%	2 ( -1 )
	Ciutadans - Partit de la Ciutadania		Bernardo Palomares Tur	1.093	7,96%	2 ( +1 )
	Podem		Mar Blanch Hernandez	933	6,80%	1 ( -1 )
	Altres candidatures [a] [b]			625	4,55%	0 ( -1 )
	Vots en blanc			114	0,83%
Total vots valids i regidors				13.729	100 %	21
	Vots nuls			91	0,66%
Participacio (vots valids mes nuls)				13.820	59,76%**
Abstencio				9.305*	40,24%**
Total cens electoral				23.125 *	100 % **
Alcalde: Toni Saura Marti (PSPV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (10 vots de PSPV. [7] )
Fonts: JEC, [8] JEZ Valencia, [9] M. Interior, [10] Periodic Ara. [11] (* No son vots sino electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes [ modifica ]

Des de 2019 l' alcalde d'Alaquas es Antonio Saura Martin del PSPV-PSOE . ^[12]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democratiques de 1979

Periode	Alcalde o alcaldessa	Partit politic	Data de possessio	Observacions
1979?1983	Albert Taberner i Ferrer	PCE	19/04/1979	--
1983?1987	Francisco Tarrega Garcia	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987?1991	Francisco Tarrega Garcia	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991?1995	Adria Hernandez Garcia	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995?1999	Adria Hernandez Garcia	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999?2003	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003?2007	Jorge Alarte Gorbe	PSPV-PSOE	14/06/2003	--
2007?2011	Jorge Alarte Gorbe Elvira Garcia Campos	PSPV-PSOE PSPV-PSOE	16/06/2007 11/07/2009	Dimissio/renuncia --
2011?2015	Elvira Garcia Campos	PSPV-PSOE	11/06/2011	--
2015?2019	Elvira Garcia Campos	PSPV-PSOE	13/06/2015	--
2019-2023	Toni Saura Martin	PSPV-PSOE	15/06/2019	--
Des de 2023	n/d	n/d	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana [13]

Patrimoni [ modifica ]

• Palau castell d'Alaquas : tambe denominat castell de les Quatre Torres o palau dels Aguilar. La seua construccio la va impulsar Lluis Pardo de la Casta, primer comte d'Alaquas, l'any 1582, possiblement sobre un castell musulma que formava part del cinturo defensiu de la capital. ^[2] Es tracta d'un edifici de planta rectangular d'uns 40 m de llarg per banda amb quatre torres cantoneres de 25 metres d'altitud (una de les quals esta reconstruida) ^[14] i un pati interior al qual s'accedix per una severa portalada . Es va declarar Monument Historic Nacional l'any 1918, despres d'un intent d'enderroc, i s'ha restaurat diverses vegades a partir de 1940. El 3 de gener de 2003 va passar de mans privades a formar part de l'Ajuntament. ^[2] En 2018 Alaquas va celebrar el Centenari de la declaracio del Castell com a Monument Historic Artistic Nacional, el dia 21 d'abril. Una efemerie fonamental en la historia local del municipi que esta permetent recuperar la memoria sobre els ultims cent anys del monument i refermar les bases per a projectar el futur del Castell i d'Alaquas.I per a la qual ha sigut elaborat un nodrit programa d'activitats entorn del Centenari.

• Esglesia de l'Assumpcio : esta unida al castell i la seua construccio sembla datar en la seua forma actual de 1649 , tot i la presencia de detalls gotics . ^[2] Es un edifici d'una sola nau , capcalera poligonal i capelles laterals obertes als contraforts . La decoracio de rajoles dels segles  xvii o XVIII i el retaule major (1597) son el mes interessant, al costat d'alguna obra de l'escola dels Joanes de Valencia . ^[2]

• Esglesia de la Mare de Deu de l'Olivar : es tracta realment del temple d'un antic convent de minims que, fins a 1537, va ser de dominicans i que l'any 1887 seria ocupat per les monges oblates . ^[2] Es un edifici d'una sola nau amb capelles laterals i guarda la imatge de la patrona de la vila, la Mare de Deu de l'Olivar. ^[2]

• Convent de la Mare de Deu de l'Olivar
• Casa d'exercicis espirituals de la Purissima : Edifici moderniste de l'arquitecte valencia Manuel Peris Ferrando (1872-1934), fon construit entre 1904 i 1906. Propietat dels jesuites , esta destinat a la labor pastoral, si be durant la Guerra Civil fon usat com a preso per a dones del bandol nacional i com a seu de l'Estat Major del Grup de l'Exercit de la Regio Central de la Republica . Es de planta baixa, dos altures i un quart, rematat per un terrat. El conjunt esta rodejat d'un jardi i tancat per un mur de maconeria i rajola . Fins als anys 90 disposa d'un hort extens a la part de davant, hui dia ocupat per xalets adossats. ^{[15] [16]} En 2022 , la Purissima ha servit d'alberg per a refugiats de la guerra d'Ucraina . ^[17]
• Ateneu Cultural i Esportiu ^[18]

• 
  El castell d'Alaquas
• 
  Esglesia de l'Assumpcio
• 
  Porta principal
• 
  Nau de l'esglesia de la Mare de Deu de l'Olivar
• 
  Casa d'exercicis espirituals la Purissima

Urbanisme [ modifica ]

El nucli historic d'Alaquas se situa a l'extrem oriental del terme municipal . La part mes antiga s'estructura al voltant de les actuals places de la Constitucio, del Santissim, d'Ollers i de Sant Roc, aixi com dels carrers Major, Sant Miquel, Valencia i els Benlliure; ^[2] es a dir, al voltant dels edificis mes notables, el castell palau d'Alaquas i l' esglesia de l'Assumpcio . Al centre historic s'afig el raval del Convent per l'oest. ^[2]

En la meitat sud i en l'extrem oriental del poble, el tracat adopta una forma molt mes ordenada i geometrica. ^[2] Les principals vies sobre les quals s'estructuren els actuals barris d'Alaquas son els antics camins de Valencia (avinguda de Blasco Ibanez), el cami nou de Torrent (avinguda de Pablo Iglesias - Ausias Marc ) i l'antic cami Vell, el cami vell de Toris (carrer de Conca) i l'antic cami d'Aldaia (cap al nord). ^[2]

Esdeveniments [ modifica ]

• Festes majors : se celebren a finals d'agost i principis de setembre ^[2] i entre els actes destaquen la Corda en honor del Crist de la Bona Mort , la Corda de Sant Miquel, els Moros i cristians , el correfoc , la Festa de l'Aigua, en la qual els veins surten al carrer i es mullen els uns als altres amb aigua deixada en diposits en el carrer, el Cant de la Carxofa . ^{[19] [20]} La festa de la Mare de Deu de l'Olivar es celebra el 8 de setembre, teoric aniversari de la seua troballa en 1300. ^[21]
• Festa del Porrat : se celebra en primavera en honor de sant Francesc de Paula . Festa recuperada recentment en la qual es cuinen calderes que son repartides entre els veins i tambe s'organitza una fira gastronomica.
• Festival de Rock d'Alaquas : festival de rock amb projeccio internacional, mes conegut com a FRA .
• Falles : se celebren durant el mes de marc , amb 11 comissions falleres i premis propis. ^[22]

Persones il·lustres [ modifica ]

• Domingo Sarrio , venerable Sarrio (1609 - 1677), fou un il·lustre religios. ^[23]
• Fausti Barbera i Marti (Alaquas, 1850 - † 1924) fou un metge, erudit i politic.
• Josefa Campos (1872 - 1950) fou una religiosa. ^[24]
• Carmen Mateu Guiot , pintora. ^[25]
• Bernabe Sanchis Sanz (1943) es un compositor i director de banda.
• Vicent M. Cardona i Puig (Llombai) es un religios valencia.
• Matilde Ferrer Sena (1949) es una roserista de prestigi internacional. ^[26]
• Amparo Alabau Torres (1949 - 2016), fou una mestra i activista cultural.
• Vicente Cervera Chust , " Cervera " (1969), es un pilotari d' escala i corda .
• Patricia Pardo (1975) es una directora , dramaturga , pallassa , actriu i pedagoga valenciana . ^[27]
• Miquel Pallardo Gonzalez ( 1986 ) es un futbolista professional.

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

En altres projectes de Wikimedia :
	Commons
	Viccionari
	Viquidites

• Alaquas.org
• Castell d'Alaquas .
• Pais Valencia, poble a poble, comarca a comarca , de Paco Gonzalez Ramirez, d'on s'ha tret informacio amb el seu consentiment.
• Institut Valencia d'Estadistica Arxivat 2010-06-18 a Wayback Machine ..
• Portal de la Direccio General d'Administracio Local de la Generalitat Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine ..