Mataro

	Mataro
	Municipio de Catalunya
	; A Casa d'a Villa de Mataro.
Entidat ; • Estau ; • Comunidat ; • Provincia ; • Comarca	Municipio ; Espanya ; Catalunya ; Barcelona ; Maresme
Superficie	22,53 km²
Poblacion ; • Total	; 129 870 hab. ( 2013 )
Altaria ; • Meyana	; 28 m.
Distancia ; • 30 km	; enta Barcelona
Alcalde	David Bote Paz
Codigo postal	08301?08304
Coordenadas	41°31’59’’N 2°27’ 0’’E
	Mataro Mataro en Catalunya
	Web oficial

Iste articlo ye en proceso de cambio enta la ortografia oficial de Biquipedia (la Ortografia de l'aragones de l' Academia Aragonesa d'a Luenga ). Puez aduyar a completar este proceso revisando l'articlo, fendo-ie los cambios ortograficos necesarios y sacando dimpues ista plantilla.

Mataro ye un municipio catalan situato en la provincia de Barcelona , capital d'a comarca d'o Maresme .

La suya poblacion ye de 119.780 habitants( 2008 ), en una superficie de 22,53 km² con una densidat de poblacion de 5.316,47 hab/km².

Cheografia [ editar | modificar o codigo ]

Mataro ye situata a 28 metros d' altaria sobre o ran d'o mar, a una distancia de 30 km , alto u baixo, d'a ciudat de Barcelona , a capital de Catalunya .

Mugas [ editar | modificar o codigo ]

O suyo termin municipal muga con Dosrius y Sant Andreu de Llavaneres a lo norte; con Sant Andreu de Llavaneres y a mar Mediterrania a l'este; con Cabrera de Mar a lo sud y con Argentona a l'ueste.

Comunicacions [ editar | modificar o codigo ]

Mataro ye comunicata con Barcelona por l' autopista C-32 , y ye trescruzata por la N-II ta Francia . Ye comunicata con Granollers por l'autopista C-60 , que conecta con l' AP-7 .

Mataro estio o punto de partita d'o primer ferrocarril d' Espanya , de Mataro ta Barcelona .

Historia [ editar | modificar o codigo ]

Mataro ye l'antigua ciudat romana de Iluro y n'hi heba una villa romana , Vil·la Torre Llauder , d'o sieglo I aC .

L'anyo 1480 o rei Ferrando II d'Aragon le concedio a incorporacion a la Corona, suprimindo as relacions feudals .

A muralla de Mataro fue construita entre 1569 y 1600 .

En 1839 s'establio en Mataro a primera maquina de vapor , inicio d'a industria textil en la ciudat.

Demografia [ editar | modificar o codigo ]

Evolucion demografica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900
123	-	237	5.918	9.657	16.595	17.413	18.425	19.704

1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990
19.918	24.125	28.034	29.920	31.642	41.128	73.129	96.467	101.882

1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008
101.527	102.117	102.018	103.265	104.659	109.298	114.114	118.748	119.780

2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017
-	-	-	-	-	-	-	-	-

2018	2019	2020	2021	2022	2023	2024	2025	-
-	-	-	-	128.956	-	-	-	-

1497-1553: f uegos; 1717-1981: poblacion de feito; 1990- : poblacion de dreito

Administracion [ editar | modificar o codigo ]

Alcaldes [ editar | modificar o codigo ]

Lista d'alcaldes
Lechislatura	Nombre	Partiu politico
1972 ? 1973	Antoni Marti Coll
1973 ? 1977	Francisco Robert Graupera
1977 ? 1979	Francisco Salas Moret
1979 ? 1983	Joan Majo i Cruzate	Partit dels Socialistes de Catalunya
1983 ? 1987	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
1987 ? 1991	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
1991 ? 1995	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
1995 ? 1999	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
1999 ? 2003	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
2003 ? 2004	Manuel Mas i Estela	Partit dels Socialistes de Catalunya
2004 ? 2007	Joan Antoni Baron Espinar	Partit dels Socialistes de Catalunya
2007 ? 2011	Joan Antoni Baron Espinar	Partit dels Socialistes de Catalunya
2011 -( 2015 )	Joan Mora i Bosch ^[1]	Convergencia i Unio