한국   대만   중국   일본 
William Shakespeare - Wikipedia an piemonteis, l'enciclopedia libera e a gratis Vai al contenuto

William Shakespeare

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .
William Shakespeare

Poeta e dramaturgh an lenga angleisa .
William Shakespeare a l'era nassu a Stratford-upon-Avon ai 26 d'avril del 1564 e a l'e mort ambelela ai 23 d'avril del 1616. Per vaire temp a-i son estaje dij dubit ansima a soa esistensa real: per cheidun a podia esse bele mach ne stranom.

A l'era fieul del guante John e ters d'eut masna; a disdeut agn a l'ha maria Anne Hathaway, ch'a n'avia vintesses e ch'a spetava da tre meis na masna.

Euvre prinsipaj [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Shakesperare a l'e autor ed 38 drama, 154 sonet , doi poema longh e doi componiment an vers.

  • Comedie
    • The Merry Wives of Windsor (J'alegre fomne 'd Windsor; scrivua anviron del 1598, su comission dl'argin-a Elisabeta )
    • All's Well That Ends Well (Tut bin lon ch'a finiss bin)
    • As You Like It (Com a veul chiel)
    • The Comedy of Errors (La comedia dj'eror)
    • Love's Labour's Lost (El travaj dl'amor a l'ha gnun sust)
    • Measure for Measure (Euj per euj)
    • The Merchant of Venice (El mercandin ed Venessia)
    • A Midsummer Night's Dream (Seugn ed na neuit a mesa ista)
    • Much Ado About Nothing (Tant rabel per gnente)
    • Pericles, Prince of Tyre (Pericle, prinsi 'd Tiro)
    • The Taming of the Shrew (La bisbetica doma)
    • The Tempest (La tempesta)
    • Twelfth Night, or What You Will (La neuit ch'a fa dodes, o lon ch'a veul chiel)
    • The Two Gentlemen of Verona (Doj gentilom ed Veron-a)
    • The Two Noble Kinsmen (Doj nobij ed bon-a famija)
    • The Winter's Tale (La conta d'invern)
  • Drama storich
    • King John (Re Gioan)
    • Richard II (Ricard II)
    • Henry IV (Rico IV)
    • Henry V (Rico V)
    • Henry VI (Rico VI)
    • Richard III (Ricard III)
    • Henry VIII (Rico VIII)
  • Tragedie
    • Julius Caesar (Giulio Ceser, 1599)
    • Romeo and Juliet (Rome e Giulietta, anspira a na conta ed Mate Bandello )
    • Coriolanus (Coriolan)
    • Titus Andronicus (Tit Andronich)
    • Timon of Athens (Timon d'Atene)
    • Macbeth (Macbeth)
    • Hamlet (Amlet)
    • Troilus and Cressida (Troil e Cressida)
    • King Lear (Re Lear)
    • Othello (Otel)
    • Antony and Cleopatra (Antoni e Cleopatra)
    • Cymbeline (Cimbalin-a)

N'esempi 'd so travaj [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Da 'nt l'Amlet

Che gran toch ed travaj ch'a l'e mai n'omo! Che finessa sua anteligensa! Che anfinita 'd robe ch'a sa mai fe! An so deuit, an so andi, che espression, mach da armire! E che manere da angel! e quand as sagrin-a, l'e-lo nen tan-me na divinita! La roba pi bela del mond! Lon che le bes-ce a vorerio rive a esse! E pura, per me cont, cos e-lo mai sossi, se nen an bon-a fin del gran povrass? L'omo a mi a l'e pa ch'am ancanta; ma vah, e gnanca la fomna, per tant che ti, con to bel soriset, a smija ch'it l'abie 'n ment de dime prope lon.

—Amlet, scond at, sconda sen-a