Coma mojen per amzure el passe del temp, el
secol ch'a fa IX dGC
a resta el secol ch'a l'e dura dl'801 dGC al 900 dGC.
A anandiesse da un 400 dapress a sti ann-si, dle figure anfluente dij prim
temp
dl'
Arnassensa
a l'avrio pijait l'andi a defini sti temp-si, e ij tre secoj ch'a-i ero sta-ie anans ed cost, coma
Temp Sombr
. L'espression a veul di ch'as trata ed temp quand a l'era desmortasse el lum dl'
Imperi Roman d'Ossident
, dapress al
476 dGC
, e en general a j'ero chita le forme d'art classica, ij borgh a j'ero fasse motobin pi cit e el podej politich a l'era s-ciapasse an mila toch viaman sensa amportansa. J'entita regionaj a j'ero chersue fin-a a fesse stat, e fin-a imperi. Conforma a st'ipotesi dl'Arnassensa mach la
Gesia Catolica Roman-a
a l'avria avu un cheich podej anternassional, limita pero da le comunicassion motobin sagrina antra region d'
Europa
. Le reste dla sivilta classica a sario mach staite preserva dai
fra
catolich en tracopiand-je a man, ma con lon che motobin poca gent a l'era bon-a a lese, squasi gnun-a anformassion a saria staita spantia. A coj temp-la, an efet, la pi gran part dla popolassion a j'ero ed campagnin, e le sita
roman-e
a restavo mach pi dij gran drocheri. Comsessia, j'art corela a la
religion
e la vita dje sgnor a restavo anco' vive, lon ch'a l'avia emna a deje da vive a vaire meistr artisan. Dij "Temp Sombr" europengh a l'e restane vaire oget, ch'as goerno ant ij muse ed tut el mond.
Anans tut l'art a l'era resta per via che la Gesia a la catava. Coma utiss dla
liturgia
Roman-a Catolica, vaire mila oget d'
or
as fasio anco' sempe. Cope sacra, arlichiari, Cros, rosari, toch dj'autar e statue dla Vergin e dij Sant a son sempe fasse, en tnisend viva la produssion artistica d'es temp-si. L'architetura a l'ha torna taca a desvijesse na frisa bele che d'es secol-si. As tratava dzortut ed tire su dle costrussion ed servissi per la Gesia, e vaire
castej
(ij prim fait dal temp dij roman, per prima roba coma dle
mote
, dle
ca fort
o dle
tor
, sensa pa gnun-a arfinidura.
- El comersant arab Shulama a scriv che le
gionche
cineise a mnavo fin a 600-700 passage ant l'
Ocean Indian
. A scriv che le nav cineise a-i ero trop fonde per rintre ant el fium
Eufra
(
Irak
del di d'ancheuj), lon ch'a-j obligava a mne a port so passage e soa caria con dle cite barche da trasport.
- Per via ed fator dont as sa nen vaire, as anandia el droche dl'epoca classica dla
Sivilta Maya
.
- El
Beowulf
a podria esse stait scrivu de sti temp-si, contut ch'a podria esse stait escrivu edco
sent ann anans
.
- An Europa ossidental a-i son el Regn ed
Carlomagn
, e cola che an vaire a ciamo l'
Arnassensa Carolingia
.
- As anandio dij gran atach dij
Vichingh
contra l'Europa, en portand dle devastassion mai pi finie.
- La
sepoltura ant la nav
d'
Oseberg
.
- J'
unghereis
a rivo ant l'
Ungheria
del di d'ancheuj, e a la destaco da 'nt la
Bulgaria
.
- Ij
Tukolor
a van a ste ant la val fluvial del
Senegal
.
- Ij comersant
Mussulman
a van a ste ant el nord-ovest e sud-est del
Madagascar
.
- 803 dGC
? La costrussion del
Buddha Gigant ed Leshan
fait da la
dinastia Tang
an
Cin-a
a ven finia, dapress a 90 agn passa a scurpi la pera ed na colin-a.
- Apopre
813 dGC
-
915 dGC
? as anandio dij gran atach navaj dj'arabo contra le rivere del
Tiren
e dl'
Adriatich
.
- 800 dGC
? la flota araba a l'armonta 'l
Tever
.
- 813 dGC - Carlomagn a associa al trono so fieul,
Ludovich el Divot
.
- 814 dGC - Ludovich el Divot a suced a so pare Carlomagn.
- 843 -
Acord ed Verdun
.
- 848 dGC
?
852 dGC
? La riva ossidental del Tever a ven pijaita andrinta a la sita ed
Roma
. Na
muraja difensiva
, comissiona da
Papa Leon IV
a ven tira su d'anviron a lon ch'a sara ciama la
sita ed Leon
.
- 851 dGC
? El mercant arabo Suleiman al-Tajir a visita el
port
ed
Guangzhou
ant la Cin-a meridional, e a s-ciaira coma as fa la
porslan-a
, la
moschea
islamica ed Guangzhou, el sistema ed magasin ed
granaja
dla sita, e coma a travaja soa
aministrassion munissipal
.
- 863 dGC
? L'aotor cineis
Duan Chengshi
a parla del
comersi dje s-ciav
, d'
avorio
e d'
ambra grisa
an
Somalia
, an
Africa
oriental.
- 870 dGC
? A ven fonda el
Castel ed Praga
.
- 800 dGC
?
909 dGC
? j'
Aglabit
a ven-o un podej andipendent an Africa setentrional.
- 850 dGC
?
875 dGC
? Ij prim colon
Norvegeis
a rivo n'
Islanda
.
- 863 dGC
?
879 dGC
? moment de sisma antra gesie orientaj e ossidentaj.
- 864 dGC
?
Cristianisassion dla Bulgaria
sot a
Boris I
- 875 dGC
?
884 dGC
?
Huang Chao
a fa monte n'arvira andaita a bruta fin contra la Dinastia Tang an Cin-a.
- Fin del secol: la Bulgaria a la va da 'nt la boca del
Danubi
a l'
Epir
e a la
Bosnia
.
- N'
Italia
vaire sita as fan
republica
: pr'esempi
Forli
, dl'
889
.
- El Regn cristian dla
Nubia
a toca so moment pi aot tant an sens economich che militar. (
Storia antica del Sudan
).
- Harald Fairhair
a vins la
bataja ed Hafrsfjord
e a fa dla
Norvegia
un regn unifica.
- Je
scach
a rivo an
Giapon
.
- 862 dGC
? As anandia la
dinastia ed Rurik
an
Russia
- 885 dGC
? Ij dissepoj dij sant
Siril
e
Metodio
,
Clement d'Ohrid
e
Naum ed Preslav
a son an Bulgaria. As desvlupa l'
alfabet sirilich
.
- 867 dGC
? As anandia un moment de splendor per l'
Imperi Roman d'Orient
sot a la
Dinastia Macedona
.
- 887 dGC -
Carl el Gross
a l'e tira giu dal podej dai so
vassaj
.
- As anandia el
Period ed Temp Caod Medioeval
.
|
|