한국   대만   중국   일본 
Secol ch'a fa IX dGC - Wikipedia an piemonteis, l'enciclopedia libera e a gratis Vai al contenuto

Secol ch'a fa IX dGC

Da Wikipedia.
Vos an lenga piemonteisa
Per amprende a dovre 'l sistema dle parla locaj ch'a varda si .

Coma mojen per amzure el passe del temp, el secol ch'a fa IX dGC a resta el secol ch'a l'e dura dl'801 dGC al 900 dGC.

L'Europa ant secol ch'a fa IX

Europa ossidentala [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Sietta an teracheujta faita del secol ch'a fa IX an Iraq. A l'e goerna ant la Freer Gallery of Art ed le Smithsonian Institute, a Washington, D.C.

Pi tard a l'han ciamaje "Temp Sombr" [ modifica | modifiche la sorgiss ]

A anandiesse da un 400 dapress a sti ann-si, dle figure anfluente dij prim temp dl' Arnassensa a l'avrio pijait l'andi a defini sti temp-si, e ij tre secoj ch'a-i ero sta-ie anans ed cost, coma Temp Sombr . L'espression a veul di ch'as trata ed temp quand a l'era desmortasse el lum dl' Imperi Roman d'Ossident , dapress al 476 dGC , e en general a j'ero chita le forme d'art classica, ij borgh a j'ero fasse motobin pi cit e el podej politich a l'era s-ciapasse an mila toch viaman sensa amportansa. J'entita regionaj a j'ero chersue fin-a a fesse stat, e fin-a imperi. Conforma a st'ipotesi dl'Arnassensa mach la Gesia Catolica Roman-a a l'avria avu un cheich podej anternassional, limita pero da le comunicassion motobin sagrina antra region d' Europa . Le reste dla sivilta classica a sario mach staite preserva dai fra catolich en tracopiand-je a man, ma con lon che motobin poca gent a l'era bon-a a lese, squasi gnun-a anformassion a saria staita spantia. A coj temp-la, an efet, la pi gran part dla popolassion a j'ero ed campagnin, e le sita roman-e a restavo mach pi dij gran drocheri. Comsessia, j'art corela a la religion e la vita dje sgnor a restavo anco' vive, lon ch'a l'avia emna a deje da vive a vaire meistr artisan. Dij "Temp Sombr" europengh a l'e restane vaire oget, ch'as goerno ant ij muse ed tut el mond.

J'art dij "Temp Sombr" [ modifica | modifiche la sorgiss ]

Anans tut l'art a l'era resta per via che la Gesia a la catava. Coma utiss dla liturgia Roman-a Catolica, vaire mila oget d' or as fasio anco' sempe. Cope sacra, arlichiari, Cros, rosari, toch dj'autar e statue dla Vergin e dij Sant a son sempe fasse, en tnisend viva la produssion artistica d'es temp-si. L'architetura a l'ha torna taca a desvijesse na frisa bele che d'es secol-si. As tratava dzortut ed tire su dle costrussion ed servissi per la Gesia, e vaire castej (ij prim fait dal temp dij roman, per prima roba coma dle mote , dle ca fort o dle tor , sensa pa gnun-a arfinidura.

Ant el mond a-i rivava [ modifica | modifiche la sorgiss ]

le Tre Pagode ed Dali, ant la provinsa dle Yunnan, Cin-a, data antra ij secoj ch'a fan IX e X

Person-e amportante [ modifica | modifiche la sorgiss ]

San Clement d'Ohrid

Anvension, descoerte, antrodussion [ modifica | modifiche la sorgiss ]