Niccolo Machiavelli
(
Firense
, 3 magg 1469 ? Firense, 21 giugn 1527) a l’e stait un filosof,
scritor
e om politich toscan.
'Me
Leonard da Vinci
, Machiavelli a l’e considera un tipich esempi d'
om
ed l'
Arnassensa
e a l’e edco considera 'me l’anventor dla siensa
politica
moderna.
Fieul ed giurista, Machiavelli a l'ha arseivu na preparassion classica.
Del 1498 a l'e stait nomina dal
consej dij Des
segretari dla Canseleria, ufissi ch'a l'ha ocupa per quatordes agn.
Firense a l'era devasta: quatr agn prima ij
Medici
a j'ero stait tapara via da la sita, doi meis prima
Savonarola
a l'era mort an sel faro, la sita a l'era bolversa da le lote dle fassion e, seghit a soa aliansa con la
Fransa
, dont la potensa a l'avia favori la dominassion ed Savonarola, la sita as trovava isola.
Machiavelli a possava per la creassion ed n'armeja ed sitadin perche, scond chiel, mach n'esercit permanent a podia garanti la siguressa ed ne stat.
Ancaria del 1506 ed riorganise l'armada fiorentin-a, a l'ha proponu ed bute an pe na milissia, nopa ed ciame dij mercenari strange, 'me ch'a l'era la costuma.
Machiavelli a l'e resta al servissi dla sita 'd Firense fin-a al 1512.
L'artorn dij Medici e el robatament ed la
republica
an col ann-li a l'han buta na fin a soa cariera politica.
Acusa 'd complot, del 1513, a l'e amperzona e tapara via, an campagna, an so domini ed San Casciano.
A l'e ambelela ch'a l'ha scrivu soe euvre prinsipaj:
Il Principe
, ij
Discorsi
, j'
Istorie fiorentine
.
Apress soa riconciliassion con ij Medici, a l'ha podu torne liber a Firense e, a parte dal 1520, a l'ha torna proponuje ij so servissi.
Durant ij darie agn ed soa
vita
, a l'ha pija viaman pi 'd gust a la redassion d'euvre
literarie
.
Ij Medici a son torna stait campa giu poch prima 'd soa
mort
.
A chiel a-j arprociavo soa colaborassion con ij vej sovran e parej a l'han nen antegralo ant l'aministrassion dla republica restaura.
An dzorpi ed soa ativita aministrativa, Machiavelli a l'ha scrivu dj'euvre
teoriche
an sle chesion militar, publica pi tard an
Dell'arte della guerra
.
Scond chiel, el sitadin a dev esse edco solda.
An soe
Istorie fiorentine
a analisa cole che, per chiel, a son le carense ed n'armeja ed mercenari.
- Epistolario (1497 ? 1527)
- Discorso fatto al magistrato de' Dieci sopra le cose di Pisa, (1499)
- Parole da dirle sopra la provvisione del danaio, (1503)
- Descrizione del modo tenuto dal Duca Valentino nello ammazzare Vitellozzo Vitelli, Oliverotto da Fermo, il Signor Pagolo e il duca di Gravina Orsini, (1503)
- Ritratto delle cose di Francia (1510)
- Ritratto delle cose della Magna (1512)
- Il Principe, (1513)
- Discorsi sopra la prima deca di Tito Livio, (1513 ?1519)
- La mandragola, (1513,
comedia
teatral)
- Dell'arte della guerra, (1516 ? 1520)
- L'asino d'oro (1517)
- La vita di Castruccio Castracani da Lucca, (1520)
- Istorie Fiorentine, (1520 ? 1525, scrivue per el cardinal Giulio dij Medici, el futur
vesco
ed
Roma
,
Clement VII
)
- Decennali
- Belfagor arcidiavolo
- Clizia, (1525)
- Andria, tradussion-arfassiment dl'
Andria
ed
Terensi
|
|