Gibiltera
(
Gibraltar
an
angleis
e an
spagneul
) a l'e un possediment del
Regn Uni
al sud dla
Penisola Iberica
.
A l'ha na surfassa ed 6,5 km² e a conta 27.925 abitant (
2005
).
Gibiltera as treuva an sla costa europenga dla
Streita ed Gibiltera
, ch'a separa el
Mar Mediterani
e l'
Ocean Atlantich
. So teritori a l'e forma da na cita penisola domina da la
Roca ed Gibiltera
(auta 426 meter).
El nom ed Gibiltera a deriva da
Jabal ??riq
(??? ????), ch'an
lenga araba
a veul di "Mont ed Tariq", el prim arabo che, del 711, a l'ha ancamina la conquista araba dla
Spagna
.
J'angleis e j'olandeis a l'han ocupa Gibiltera del 1704 (
Guera 'd sucession espagneula
). Del 1713 el
Trata d'Utrecht
a l'ha dait Gibiltera a l'Anghiltera.
Del
2009
Gibiltera a l'e surtia da la lista grisa dij paradis fiscaj ed l'
OCDE
e apress a l'ha sot-signa d'acord de scambi d'anformassion fiscaj con 26 pais.
La
Spagna
a l'ha semper rivendica el possess ed Gibiltera, ma j'abitant ed Gibiltera a son nen d'acordi.
La frontera antra Gibiltera e la Spagna a l'e staita sara da
Franco
ant el 1969.
A l'e dovusse spete le negossiassion per l'intrada dla Spagna ant l'
Union Europenga
per ch'a fussa torna duverta: del
1982
per ij pedon e del 1985 per le
viture
.
Del
2002
, pi ch'el 98% dj'eletor a l'ha vota per reste con el Regn Uni.
Del 2012 Gibiltera a l'ha marca na chersua economica dl'8%.
La lenga offisial a l'e l'angleis. El dialet local as ciama
llanito
e a l'e na mes-cia de
spagneul
e d'angleis.
El ministr cap ed Gibiltera a l'e Fabian Picardo.
|